PDF superior La comunicació en els partits polítics : el cas d'Esquerra Republicana de Catalunya

La comunicació en els partits polítics : el cas d'Esquerra Republicana de Catalunya

La comunicació en els partits polítics : el cas d'Esquerra Republicana de Catalunya

Un exemple històric de l’ús i del poder de la propaganda política és l’Alemanya nazi. A. Pizarroso (1990:331) afirma que en el règim hitlerià i en la seva activitat prèvia a la presa de poder, la propaganda “no només era un aspecte fonamental sinó que en realitat ho era tot”. Els instruments més utilitzats pel règim nazi van ser la premsa, la ràdio i el cinema. Hitler controlava tota la premsa alemanya i publicava 436 diaris (1990:338), a més d’utilitzar campanyes de promoció intimidatòries per a subscriure’s o renovar les subscripcions. Pel que fa a la ràdio, es va impulsar la instal·lació de receptors amb grans altaveus a tot tipus de locals públics: cafès, fàbriques, oficines i als carrers. En el cas del cinema, l’autor (1990:344) exposa que “no es va pretendre convertir el cinema en un instrument vulgar de propaganda política directa, sinó en un instrument d’evasió, de fugida de la realitat”. Tot i així, les pel·lícules estaven impregnades d’ideologia nazi en qüestions racials, moral sexual i social, etc. A banda, el règim hitlerià va usar altres tècniques: tradicionals, com els cartells, amb el color vermell com a color principal; espectacles, literatura, arquitectura i urbanisme...
Mostrar más

101 Lee mas

Discursos polítics sobre la identitat territorial en els partits valencians d'esquerra i de centreesquerra

Discursos polítics sobre la identitat territorial en els partits valencians d'esquerra i de centreesquerra

Quarta via. El discurs que, quan repassàvem el pensament valencianista, tenia com a teòric principal Joan Francesc Mira i vam apuntar com a hegemò- nic (i oficial) dins del Bloc, el vam denominar quarta via o tercera via progressis- ta. Havia aparegut per a adaptar els postulats de la tercera via al públic naciona- lista valencià, majoritàriament d’esquerres i afecte als postulats de Fuster. Ací té bona part dels militants com a exponents, i fins i tot hi podríem incloure algun afiliat d’EUPV. Les línies bàsiques d’aquest discurs en el context del treball de camp són: sentiment valencià i valencianista profund; absència de sentiment espanyol, però acceptació de lligams amb la resta de l’Estat; absència també de sentiment català, però reconeixement dels vincles culturals i històrics amb els altres països de parla catalana, com també de la presència d’interessos comuns, que fan plantejar la possibilitat de crear una confederació dins d’un estat fede- ral (que hauria de superar l’estat de les autonomies); tot i això, assumpció del marc nacional valencià, que és indiscutiblement la referència principal (la confederació no s’ha de plantejar sense abans fer efectius els drets nacionals dels valencians); en aquest sentit, adhesió a l’estratègia del Bloc d’apostar pel marc valencià, defugir la qüestió simbòlica (o, més precisament, acceptar totes les possibilitats per a eludir el conflicte) i rebaixar el protagonisme de la iden- titat en el discurs públic; reivindicació del dret d’autodeterminació per al País Valencià; ideològicament d’esquerra i de centreesquerra, i s’aposta per una combinació de socialdemocràcia i pragmatisme que implica tenir en compte el paper de la iniciativa privada; eliminació de les províncies i substitució per altres unitats que combinen identitat i funcionalitat (no necessàriament la comarca); divisió d’opinions pel que fa a la sentència de Fuster («El País serà d’esquerres o no serà»), molt dependents de l’autoubicació ideològica (com més a l’esquerra, més d’acord), però, en qualsevol cas, presència important dels que pensen que «El País ha de ser de tothom»; preferència pels símbols fusterians, però acceptació dels que proposen altres tradicions valencianistes; Fuster com
Mostrar más

26 Lee mas

La Segona República a Mallorca  Eleccions, partits polítics, mitjans de comunicació i gestió pública

La Segona República a Mallorca Eleccions, partits polítics, mitjans de comunicació i gestió pública

augmentar considerablement el nombre dels seus afiliats." Després de lloar l'actuació dels dirigents d'ambdós partits per formar la nova formació Esquerra Republicana Balear, exposava la seva reflexió sobre el que desitjava i volia que fos el nou partit. Indicava que "per la dignificació política del nostre poble vodriem que "Esquerra Republicana de Balears" fós extrictament balear i amb un contingut espiritual propi que asseguri la seva independència. Són condicions inexcusables per a què Balears abolesqui tuteles extranyes, que a voltes fan negligir els propis interessos i ens converteixen en servidors d'homes i partits que, ultra un desconeixement absolut, estan mancats del degut contacte amb les nostres realitats. Res tenim a dir contra les adhesions que assegurin una eficàcia, però la veritable direcció d'“Esquerra Republicana de Balears" no pot radicar fora de la nostra terra; no podem acceptar com a pròpia l'expressió d'un pensament que no es bassi en la personalitat del nostre ésser col·lectiu. Pel nostre recobrament; perque el nostre País assolesqui la seva expansió deguda i perque els nostres interessos tenguin cura necessària, cal que donem impuls i vida a organitzacions pròpies que ens redimeixin del trist servilisme, a que han servit dretes i esquerres fins ara." Afegia que el nou partit "senti el fet de la nostra autèntica personalitat, determinada no sols per l'història, sinó també per altres factors com la llengua, l'esperit i l'economia i ademés d'això donar, si, solucions pròpies, amarades de liberalisme a l'orientació general de l'Estat Espanyol. Però ja diem ademés del que ens és primordial." Aconsellava imitar el procés fet a València en el qual les esquerres s'havien unit sota el partit Esquerra Republicana del País Valencià, "amb una completa independència en la seva vida interna i en tots aquells assumptes propis de València, però a l'ensems mantendrà una íntima relació amb la resta
Mostrar más

333 Lee mas

La Segona República a Mallorca  Eleccions, partits polítics, mitjans de comunicació i gestió pública

La Segona República a Mallorca Eleccions, partits polítics, mitjans de comunicació i gestió pública

Tot plegat ens havíem avançat d'una quantes belles hores a Madrid. A la matinada del dimecres, dia 15, tornava ésser Governador el mallorquí ciutadà Pou, i es confirmaven en els seus llocs els qui figuraren des del primer moment a l'Ajuntament i a la Diputació. Com que a les eleccions municipals no hi havia majoria republicana, a l'acte de l'escrutini, el dijous, es presentà una protesta de caràcter general —per a la qual sobraven indicis, motius i qualque cosa més, però potser no proves—, sobre coaccions i compra de vots en les que el partit lliberal féu tot quan sabé. Ara la cosa és a l'Audiència, i es diu si es repetiran les eleccions. Arreu de l'illa es van republicanitzant els municipis. Els partits polítics mallorquins caldrà que surtin aviat de l'espectativa. Els autonomistes i regionalistes s'han adherit ja, els primers, al nou règim. Cal fer constar que estaven ben preparats per fer-ho, per quant, en constituir-se ni mai no havien fet qüestió essencial de la forma de govern, i pretenen ara amb fundada esperança d'aglutinar al seu entorn les forces republicanes de dreta; si les dretes locals no s'entesten en atavismes que poden ésser suïcides. Els conservadors, per la seva banda, després d'ésser xiulats pels lliberals en ares del marquisme, s'han dissolt políticament i mantenen sols el seu casinet, com a tal casinet de senyors. Els lliberals no han dit encara una paraula. Diu si esperen ordres del senyor… En la ment de tothom està que per aquest cantó poden pasar moltes coses: totes fora d'una, i aquesta una és que perduri dins la República i en la forma que actuava dins el règim passat, el gran cacicat lliberal —lliberal per dir-li alguna cosa, que no era més que personal—, que dominava tota l'illa. Pensar que la República no ens ha d'ajudar a una millora en aquest sentit fóra tenir-la en ben poca cosa.
Mostrar más

593 Lee mas

La Segona República a Mallorca  Eleccions, partits polítics, mitjans de comunicació i gestió pública

La Segona República a Mallorca Eleccions, partits polítics, mitjans de comunicació i gestió pública

nación su régimen y sus Cortes independientes, mientras que Mallorca fué conquistada por catalanes y aragoneses, pero la realidad presente no dice cuál es la influencia decisiva: la catalana. Nuestra lengua, la mayoría de nuestros apellidos, nuestro renacimiento literario hoy y antes, en el siglo XIV, la más ilustre figura del saber en su tiempo, Ramón Llull, nacieron de la savia catalana." Seguí dient "Ramón Llull es deia català de Mallorca i ho llegirem en els seus escrits i jo que tenc la seus sanc[sic] em dic com ell perque no el vull negar. I en el que negui aquesta germanor o vulgui igualar-la a la de les altres nacions espanyoles —i dic nacions perque la paraula regió l'inventaren els que no saben Dret polític ni Història d'Espanya— a un mallorquí que em digui que es sent tant a casa seua a Sevilla com a Barcelona jo li diré que no es mallorquí o que ment, perque és impossible que nosaltres ens troben tans germans d'un andalus com d'un català. Sols un odi arrelat en aquells dies de lliure entre el rei Pere d'Aragó i el nostre Jaume, odi de poble gran, odi de germanastres, que és sempre una taca i mai una virtut, pot sostenir aquesta negació contra la història, contra la realitat i contra tot el que es esperit i carns nostres. I jo d'aquest odi no en puc fer una bandera ni un programa. Mes per anar contra ell com aniré contra totes les gelosies entre Menorca, Eivissa i Mallorca i contra tot el cantonalisme que va desfer a l'Espanya del 1873. Però, el nostre esperit federal no es l'esperit endarrerit i venal d'aquells homes que abans anaven de Catalunya a Madrid duguent davall el braç una cartera en l'autonomia i tornaven sense l'autonomia i amb una cartera de ministre. Es el redressament[sic] d'un poble sotmés per la violència després de haber[sic] mancat el primer Borbó, En Felip V, allurs juraments, estafant a les nacions espanyoles, fins a desfer amb dos segles de la seva dinastia tot l'impuls federal del mon, qu'en havia costat
Mostrar más

606 Lee mas

La Segona República a Mallorca  Eleccions, partits polítics, mitjans de comunicació i gestió pública

La Segona República a Mallorca Eleccions, partits polítics, mitjans de comunicació i gestió pública

.- Començà el discurs dient que "un periódico local adecto[sic] a cierto partido al dar cuenta de una de sus reuniones políticas, habida en los salones, no muy amplios, de su círculo, que se llenaron por completo, la titulaba «La antesala del triunfo», no se lo que diría viendo el aspecto que ofrece este teatro, pero seguramente sería «La antesala de cadáveres». (fet que provocà rialles entre els assistents). Continuà comentant que "vengo a pediros el voto para el triunfo de la república, pero no como hacen otros subiendo y bajando escaleras y repitiendo tantas visitas a una misma casa que la criada ya les conoce al tocar la campanilla, como sucede con el lechero o el panadero" (novament rialles). Atacà el Govern, fent una excepció amb el president almirall Aznar, que segons les seves referències "es una persona honorable, pero el resto es digno de estar en un asilo mascando colillas." (novament rialles). Féu una lloança de les víctimes recents que "han caído defendiendo la causa republicana y estimula a que por el recuerdo de los mismos se vote la candidatura republicana." A més, va combatre els liberals que "faltan a sus principios y que por carencia de convicción en sus ideas se implantó la primera dictadura en España, el único que hizo honor a sus ideas fué el Marqués de Alhucemas, que al tener noticia del movimiento dictadorial dijo: «antes pasarán sobre mi cadáver» y dijo verdad, pues desde entonces no es otra cosa. (novament rialles). Acabà demanant combatre el caciquisme. "Mitin organizado por el frente único anti-monárquico", a La Almudaina, dimarts, 31 de març de 1931, pàg. 2. Segons Ciutadania, amb paraula fruïda, digué que "el entusiasmo reinante entre el público es anucio[sic] de una completa y gloriosa victoria" i féu alusió a la "caza de votos, atacando a los liberales y excitando al pueblo para que consiga en unas próximas elecciones actas en la Diputación Provincial." "Grandioso Mitin del «Frente Unico Antimonárquico»", a Ciutadania, núm. 31. Palma, dissabte, 4 d'abril de 1931, pàg. 2.
Mostrar más

401 Lee mas

Llengua i ideologia en els partits polítics d'esquerra i centreesquerra del País Valencià: una aproximació

Llengua i ideologia en els partits polítics d'esquerra i centreesquerra del País Valencià: una aproximació

En qualsevol cas, insistim que, a grans trets, podríem dir que la unitat de la llengua no està qüestionada pels militants d’aquests partits, i menys encara els del Bloc. Per tant, quan s’ha preguntat pel secessionisme lingüístic i les motivacions que hi ha darre- re, pràcticament tots partien de la posició contrària i han fet una aproximació a les anàlisis que podem trobar en la literatura fusteriana (Bello, 1988, Burguera, 1991, i Cucó, 2002, entre altres): es tracta d’una combinació d’interessos polítics i econòmics de l’oligarquia valenciana (espanyolista), juntament amb una mena de sentiment d’inferioritat enfront de Catalunya, que duu a desenvolupar una estratègia de divide et impera per part de la dreta, que impulsa el particularisme valencià per a trencar amb el marc Països Catalans, que era l’aposta nacional del fusterianisme. Aquesta estratè- gia també estaria alimentada pel valencianisme sentimental i folklòric de l’Horta lligat a la dreta i al règim franquista, per una certa dosi d’ignorància, i per una forta caste- llanització del cap i casal (de les elits per descomptat, però també de bona part del poble que les segueix i, per tant, l’estratègia d’una llengua independent partiria de sectors poc interessats en la llengua mateixa). Aquí hem combinat tots els arguments que assenyalen els entrevistats perquè els uns i els altres estan relacionats, però, evi- dentment, cada entrevistat emfasitza un, dos o, com a màxim, tres aspectes dels que hem apuntat per a servir la seua explicació del fenomen. Vegem-ne algun exemple:
Mostrar más

19 Lee mas

La comunicació política en els governs de coalició a Catalunya (2003-2014) : un estudi de cas comparat entre els governs tripartits i els de CiU

La comunicació política en els governs de coalició a Catalunya (2003-2014) : un estudi de cas comparat entre els governs tripartits i els de CiU

ICPS, Working Paper 331-332 8 En aquest context, vaga dir que la comunicació de l'activitat governamental és més necessària que en el cas dels governs monocolors. Una deficient comunicació pot resultar especialment crítica atenent al fet que els seus efectes no només repercuteixen negativament en el conjunt de la societat sinó també en la base electoral dels partits integrants del govern, a l'interior mateix dels partits coalitzats, i en el si dels departaments administratius o ministerials. És indubtable que en els governs de coalició es fa necessari un cert equilibri conceptual en els missatges per evitar ferides ideològiques i permetre que les bases militants o socials de cada partit ho interpretin de manera favorable als seus interessos. De manera que en la comunicació de l'acció de govern es pot apreciar precisament la major perícia requerida pels governs de coalició en el domini de l'art de la política i la major capacitat per fer pedagogia política (MATAS i RIDAO, 2013: 167). És per aquest motiu que els acords coalicionals acostumen a preveure aspectes com un esbós del pla comunicatiu del Govern, la figura del portaveu o portaveus, el rol comunicatiu del cap de Govern, la provisió d’un òrgan superior encarregat de la comunicació, entesa com a relació de l’Executiu amb el sector dels mitjans de comunicació, o la coordinació interdepartamental a aquest nivell.
Mostrar más

47 Lee mas

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Tanmateix, la institució més singular d’aquesta època referida a la infància marginada fou la de Pare d’Òrfens, que fou una resposta assistencial i de control que es va establir per afrontar els problemes urbans de pobresa i vagabunds en relació amb la infància. No hi ha acord sobre l’origen d’aquesta institució, però sembla que l’opinió majoritària assenyala que va ser Pere IV el Cerimoniós el que la va crear, mitjançant la disposició de 6 de ma rç de 1337, tot i que altres autors consideren que, malgrat la inqüestionabilitat de la norma reial, es tracta d’una institució municipalista, com una de les maneres “con las que reaccionaron los consejos ciudadanos ante la gran cantidad de mendigos y gentes desocupadas y vagabundas, especialmente jóvenes, que desde las primeras décadas del siglo XIV comienzan a invadir algunas ciudades”, 281 i fins i tot alguns situen el seu naixement un segle abans. 282 Tampoc no hi ha consens sobre el lloc on es va crear primer. Aquí també la majoria d’autors consideren pionera la ciutat de València, però hi ha algun medievalista que considera que ja existia a l’Aragó al final del segle XII. 283 És interessant l’opinió del professor Santolaria sobre la gènesi d’aquesta institució i el paper de les ciutats en el camp social: “En realidad, la provisión real era la respuesta a una petición del propio consejo de la ciudad de Valencia, como se desprende de la documentación municipal sobre la cuestión (…), lo que sería totalmente coherente con los usos de gobierno de las ciudades y villas de la época foral (…). El rey se limitaría a legitimar y respaldar la iniciativa del consejo (…). No deja de ser importante esta consideración, ya que es una muestra más de la vinculación del cargo a las preocupaciones e intereses de las corporaciones urbanas, que van a ir tomando un papel cada vez más activo en las funciones de asistencia social, generando el comienzo de una secularización progresiva del campo de la beneficencia y de la caridad hacia los pobres (…)”
Mostrar más

552 Lee mas

Els tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX

Els tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX

que hem detectat en els memorials. La primera feia referència a l’antiguitat i els antecessors: la hisenda que «tuvieron y poseyeron sus predecesores de quienes las ha heredado». En segon lloc, l’al·lusió a les diferents qualitats de les terres, a l’esforç i la duresa de les feines agrícoles i –aquesta no és massa usual– als consells del govern per la cria de bestiar, en un moment de certa escassetat d’animals: «para producir los frutos que dispone y prepara la fatiga de la labranza, ya en la sementera ya en los viñedos y olivares y otros naturalmente producen el alimento del ganado de toda casta, cuya cría está tan recomendada por el gobierno por la escasez que de él fe carece». Tot i això, diferents persones de la parròquia, o veïns d’aquesta, entraven a les finques «por un efecto de ambición y desatención al sagrado orden de propiedad». També existeixen referències als «hormiguillos» com a mètode agrari de producció i abonament de la terra; i de l’omnipresent dany dels ramats, les «reses, rebaños y ganados y pacer las hiervas que producen, con que tropelio comúnmente, desgracian los viñales y arboledas». Un altre punt notable de l’al·legació és la concreció i la contraposició entre els intrusos, violents; i el propietari, pacífic i garant no tant sols de l’ordre social, sinó del polític: «ha llegado a tal exceso la audacia de aquella importunos que en la ocasión que el suplicante les ha reprendido, le han hecho amenazas con palos y aun teniendo entendido que handan provistos con armas, de cuyos hechos habrían resultado varias criminalidades que ha procurado estorbar el suplicante por un efecto de su mansedumbre y espíritu pacífico». En aquest text, de gran vivesa, es percep perfectament una dialèctica, un dinamisme entre forces contràries (exagerades, o no), d’interacció i oposició. I en última instància hi consta un dels clàssics: la poca efectivitat de la justícia rural. Deia: «ha dado varias quejas al bayle del territorio no ha podido conseguir el menor alivio ni otra cosa más que efugios y escusas». 306 I anys més tard, entre els molts exemples, podem il·lustrar un altre cas com a mostra de la diferent tipologia de trànsit. Maria Montserrat de Angulo, Agustí i de Guinart, resident a Barcelona, i titular de la «peça de Guinart», a l’Hospitalet de Llobregat (de cent mujades d’extensió i amb l’excepcional presència dels limítrofs) el 1815 narrava que «como se haya experimentado que de algún tiempo a esta parte, entran y transitan ganado de toda especie por la referida pieza de tierra y que se abren carreteras con grave perjuicio mío». 307
Mostrar más

797 Lee mas

Xifres de Catalunya Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya

Xifres de Catalunya Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya

MEDI AMBIENT 2016 Catalunya Espanya UE-28.. Residus municipals.[r]

5 Lee mas

Els Mediadors interculturals a les institucions educatives de Catalunya

Els Mediadors interculturals a les institucions educatives de Catalunya

e) En l’àmbit dels progenitors, un punt a treballar seria establir canals de comunicació permanents entre famílies i escola. En aquest sentit s’hauria de pensar a potenciar: grups de treball, espais d’intercanvi... on no solament es rebi una formació concreta (com ja s’està portant a terme), sinó on es pugui donar suport al procés de reflexió en l’àmbit de l’educació intercultural, desmuntant els prejudicis que tendeixen a reiterar la importància de les diferències entre les persones (Carbonell, 2000). Però tot i que aquest punt és necessari, no és suficient quant a les famílies minoritàries, que presenten «necessitats especials» que cal incorporar al projecte curricular dels centres. En aquest darrer cas (especialment els d’origen estranger que no parlen català o castellà), caldria promoure cursos específics que recolzen la tasca del mediador quan aquest hi és per ajudar a superar les barreres sorgides de la desinformació i del desconeixement. A més, s’hauria d’obrir la institució escolar a d’altres agents socials que treballen els processos de la desigualtat social, articulant mecanismes d’ajuda a les famílies minoritàries en l’educació dels seus fills, per exemple, voluntariat (entre els estudiants universitaris, animadors socioculturals, persones de tercera edat), que col·laborin, en algunes iniciatives com ara, classes de reforç, ajudes en la realització dels deures, etc. orientant aquest alumnat en l’adquisició d’hàbits i tècniques d’estudi. Aquesta ajuda periescolar podria compensar i igualar oportunitats escolars entre aquells alumnes que per la seva condició socioeconòmica o cultural parteixen amb un clar desavantatge. Per poder posar en marxa aquesta iniciativa el treball en xarxa i la coordinació entre les diferents institucions socials es fa cada vegada més necessari i patent. A més, també dins dels nuclis familiars és important afavorir la
Mostrar más

1121 Lee mas

La comunicació de crisi a les empreses : anàlisi del cas Mercadona

La comunicació de crisi a les empreses : anàlisi del cas Mercadona

Pel que fa a les preguntes, es van proposar tres i, al llarg del treball, s’han anat responent. La primera pregunta fa referència a la repercussió que el reportatge de Salvados va tenir en la imatge institucional de Mercadona en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials. Mercadona va quedar molt afectada a causa de l’emissió del reportatge i les xarxes socials van començar a l’atac cap a la institució mitjançant hashtags com #PresiónCiudadana, #EjerceTuPoder, #TiraComida i #BoicotMercadona. Durant la nit de l’emissió del reportatge i al dia següent van ser els dos pitjors dies on l’equip de comunicació de Mercadona va respondre a gran part dels missatges rebuts a les xarxes socials, i on s’observa si variaven els missatges o si utilitzaven el mateix, ja que el fet de canviar-ho en cada comentari suposa un personalització a cada comentari rebut i una implicació per part de la institució. Això suposa una iniciativa per part de Mercadona per establir una imatge d’interès i de voler donar a conèixer quina és la seva posició davant aquest fet. A més, a partir d’altres variables analitzades com la repercussió mediàtica que van tenir les respostes dels missatges de Mercadona a Twitter ja que es pot observar, de manera clara, com la imatge de Mercadona va quedar danyada amb la gran majoria dels missatges a les xarxes socials i les publicacions als portals webs fossin de caire negatiu.
Mostrar más

97 Lee mas

La presència de la dona periodista en els mitjans de comunicació esportius

La presència de la dona periodista en els mitjans de comunicació esportius

Generalment, en la premsa com en altres mitjans de comunicació esportius la temàtica de les peces per escriure són adjudicades a les persones, és a dir, els periodistes acostumen a escriure sempre sobre el mateix esport i equip. Les dones escriuen notícies sobre el futbol de forma habitual, tot i que en menys quantitat que els homes, i sobre els grans equips com el Barça, com la Marta Cabré, de l’Atlètic de Madrid, com Patricia Cazón, del Sevilla com Rocío Guevara. Però, en cap dels diaris analitzats durant els 30 dies hi ha una dona que en parli del Reial Madrid. Com s’observa en el gràfic el futbol masculí ocupa el 50% de les peces que escriuen les dones, seguit del futbol femení que representa el 12%. Tant en el Mundo Deportivo, el Marca i l’Esportiu el futbol masculí és la temàtica principal, ja sigui sobre la Lliga Santander, la Lliga 1,2,3 com la Selecció Espanyola. D’altra banda, la majoria de les peces escrites per dones en el diari AS són sobre la Lliga Iberdrola i la Selecció Espanyola femenina. Tot i la gran presència del futbol en les peces signades per dones, també hi ha professionals que cobreixen altres esports com Begoña Fleitas (Marca) sobre atletisme i Elvira González (Mundo Deportivo) sobre motor.
Mostrar más

76 Lee mas

Comunicació persuasiva en els mitjans digitals, febrer 2013

Comunicació persuasiva en els mitjans digitals, febrer 2013

La televisió del segle XXI és, a més, remota: el seu valor local serà, alhora, el seu valor universal de contingut accessible des de qualsevol part. L'explosió audiovisual a Internet no solament concerneix l'ordinador, sinó també el mò- bil i el televisor, i també els nous dispositius de vídeo i àudio de butxaca. So- bre aquesta base, i amb la competència cada vegada més gran dels usuaris, 's'estableix una televisió�2.0, una televisió social. Un canvi important que es gesta a la Xarxa i que té la persona com a objecte i subjecte de la comuni- cació i el coneixement visual. I en aquest marc, els grans operadors tecnolò- gics Google i Apple també prenen posicions pel que fa a la televisió digital i aprofiten els seus ecosistemes per a treure'n profit. D'una banda, Google TV orquestra tot un conjunt de recursos sota el paraigua del concepte a http:// www.google.com/tv/, on gràcies al seu navegador Chrome, YouTube i Google Play i la connexió de l'aparell de televisió a Internet ofereix tot un conjunt de continguts i d'aplicacions. I 'de l'altra, el gran competidor Apple, amb la seva Apple TV, també connectada a la Xarxa i vinculada a l'iTunes, però també a YouTube. Sense oblidar el tercer en discòrdia, Microsoft, amb el seu Windows Media Center. Com veiem, la televisió digital obre nous escenaris i reptes a la publicitat i al màrqueting.
Mostrar más

100 Lee mas

La Política entra als arxius o ICA-Atom i els arxius polítics

La Política entra als arxius o ICA-Atom i els arxius polítics

Les característiques dels tres programaris examinats eren bastants similars si bé es prioritzà, en l’elecció, el suport i manteniment de la plataforma d’ICA- Atom així com també els elements que es comenten al llarg de l’article. A més, donat que no es partia de cap base de dades per a la biblioteca existent, el format MARC no era imprescindible i, a més, encara que el llenguatge de metadades DUBLIN CORE no permet tants matisos ni té una exacta correspondència amb ISAD(G) és molt utilitzat a nivell internacional i per tant el fa molt apte per a compatibilitzar amb altres aplicacions com, per exemple, Alfresco o repositoris com Archive Space, així com també li confereix més opcions de ser recuperable pels cercadors a internet i de format part a través d’agregadors de múltiples plataformes multiplicant així les vies d’accés per al públic investigador a través del protocol d’intercanvi de dades OAI-PHH.
Mostrar más

35 Lee mas

Els estàndards de digitalització: una revisió de Catalunya al món

Els estàndards de digitalització: una revisió de Catalunya al món

tatge per aconseguir més clients. En aquesta línia, vegeu la lluita entre els fabricants d’escàners (la francesa i2s da- vant l’alemanya Zeutschel) i entre els fabricants de càme- res rèflex (Canon contra Nikon, tots dos japonesos). D’al- tra banda, els clients, en aquest cas les biblioteques, han d’oferir uns fitxers digitals cada cop de més bona qualitat perquè els usuaris, els lectors, així ho demanen, ja que ja ho han obtingut en altres mercats digitals: si és habitual que qualsevol persona carregui en el seu mòbil centenars de cançons d’alta qualitat, si a casa poden veure pel·lícules i sèries de televisió en alta definició, per què les bibliote- ques no han d’oferir una experiència similar quan es con- sulta una fotografia antiga o un manuscrit medieval? I com s’obté aquesta millora de la qualitat? Doncs no neces- sàriament apujant els estàndards tradicionals de digitalitza- ció; això ja ho comencen a aprendre els usuaris del carrer: un telèfon mòbil que fa fotografies de 20 megapíxels pot facilitar que aquestes es puguin ampliar més, que es vegin més grans, però si l’òptica i el processador són dolents les imatges poden ser borroses i tenir els colors distorsionats. Una cosa semblant passa amb les digitalitzacions: aug- mentar de 400 a 500 ppp la resolució la majoria de cops no garantirà que el fitxer digital sigui més fidel a l’original en paper. El problema és identificar què es considera correcte i a partir d’aquell moment mesurar-ho de manera objectiva. Cal recordar que la valoració de conceptes com el color o el contrast d’una imatge es pot veure afectada per moltes variables que van més enllà de la capacitat d’observació d’un ull humà entrenat. Així, trobar paràmetres objectius de mesura esdevé imprescindible. Amb aquest objectiu, al llarg dels darrers anys han aparegut diferents propostes de targetes mesuradores, com la Universal Test Target (UTT) (www.universaltesttarget.com), però les dues aporta-
Mostrar más

14 Lee mas

Els Betepocs: una agrupació pictòrica pionera a Catalunya

Els Betepocs: una agrupació pictòrica pionera a Catalunya

Es tracta d’un campament interessant perquè va afavorir el contacte amb altres artistes de la zona, d’edats i qualitats diverses. Certament, en campaments anteriors havien contactat amb Darius Vilàs o Josep Morell però els contactes que van fer en aquest campament van ser força diferents. Durant els dies que passaren a Alcaufar establiren relació d’amistat amb el pintor José Roberto Torrent –anys més tard Josep M. Garrut escriuria un llibre sobre la seva obra–, Josep Vives Llull, qui vetllà per vendre obres dels Lucerna després que abandonessin l’illa, o bé amb el pintor Hilario. Tots, per una raó o altra, quedaren enamorats de l’illa i hi retornaren diverses vegades al llarg de la seva vida. Rafael Bataller confessava que va conèixer les illes, temàtica recurrent de la seva obra, a aquell viat- ge. Josep Maria Garrut, al cap dels anys, comprà una finca a Benisafua, no massa lluny d’on van acampar en aquella ocasió. I Joaquim Datsira hi trobà l’amor: «Este campamento fué decisivo para nues-
Mostrar más

18 Lee mas

Els educadors socials en els processos d'acompanyament de les acollides infantils en famílies alienes a Catalunya

Els educadors socials en els processos d'acompanyament de les acollides infantils en famílies alienes a Catalunya

B.- Sostenir al nen i a les famílies. És a dir, ser capaç de sostenir el malestar de les famílies. A vegades som com un sac de boxa perquè ets la persona referent per aquesta família, de la DGAIA, del sistema i de tot... és amb tu amb qui tenen contacte i llavors a vegades a tu t’arriba tot aquest neguit i malestar en contra del sistema o en contra del funcionament de l’EAIA o en contra de... tot. Tot sempre és a tu. Perquè és amb tu amb qui tenen aquest contacte i aquesta relació i a vegades sostenir tot aquest neguit i malestar és complicat. També és molt difícil les situacions amb les que et trobes. Amb el temps et tornes una miqueta de ferro però costen molt algunes situacions d’observar a les visites biològiques com els nens viuen les visites o els pares també.... sobretot al principi de l’acolliment és molt delicat, és un moment complicat. Sobretot pels pares biològics i que el nen pugui entendre tot això i també traspassar-ho als pares... i un altre és tornar a un nen a un centre, que un acolliment vagi malament i hagis de tornar a un nen a un centre és el pitjor que pot passar i el més difícil de sostenir perquè tota la feina que has anat fent i tot el seguiment d’aquest nen, veus que realment no ha funcionat. I és molt dolorós, perquè saps que és una ferida que no es tanca. I pels nens acabar un acolliment, en segons en quina situació s’acabi, perquè et pots trobar de tot, des d’acollidors que no ho fan bé i els has de portar tu d’un dia per l’altre al centre fins a acolliments que... portar a un nen a un centre és molt difícil. En aquell moment tu ets de ferro i actues perquè veus que el nen està patint i l’has de poder acompanyar bé però sostenir tot això també a nivell emocional per tu després és molt difícil. Per això no et prepares, la experiència i compartir-ho amb l’equip... i en aquests casos sí que sempre vas acompanyat. Per exemple una última visita abans de que el nen marxi en adopció... tu estàs veient que aquesta mare o pare, és la última vegada que veurà al seu fill... i tu ho estàs vivint i per molt que t’ho expliquin, no saps mai com és o com reaccionar. Són situacions molt complicades que te les vas ficant a dins i en aquell moment actues perquè ets una bona professional i ho has de fer, però després tot això tu t’ho has de gestionar a nivell emocional perquè... són situacions de molta càrrega.
Mostrar más

114 Lee mas

TIC: tecnologies de la informació i la comunicació a Barcelona i Catalunya

TIC: tecnologies de la informació i la comunicació a Barcelona i Catalunya

Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona impulsa la creació de noves empreses, la innovació i el foment de l'esperit emprenedor a través de Barcelona Activa, l’Agència de Desenvolupament Local. Així mateix dóna suport als emprenedors participant en la societat de capital risc Barcelona Emprèn, especialitzada en projectes tecnològics i en la creació de noves empreses tecnològiques i innovadores, mitjançant la utilització d'instruments financers d'inversió i donant suport estratègic a aquestes noves iniciatives. Un dels principals impulsors de la innovació a tot el territori català és el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), que centra la seva activitat en el foment de la innovació, la transferència tecnològica, el desenvolupament empresarial i la localització industrial. Aquest organisme depenent de la Generalitat de Catalunya ha impulsat la Xarxa de Centres de suport a la Innovació Tecnològica (Xarxa IT) amb l’objectiu de potenciar el mercat de la subcontractació de R+D a Catalunya per tal d'incrementar la capacitat d'innovació de les empreses. Actualment més de 900 empreses contracten activitats de R+D als centres de la Xarxa IT.
Mostrar más

16 Lee mas

Show all 10000 documents...