PDF superior La gamificació en l'Educació Física

La gamificació en l'Educació Física

La gamificació en l'Educació Física

L’àrea d’educació física té com a finalitat principal contribuir al desenvolupament integral dels infants i, en conseqüència, a una millora de la qualitat de vida, a través de la competència motriu, entesa com la integració dels coneixements, els procediments, les actituds i els sentiments vinculats fonamentalment a la conducta motora. El joc (la nostra principal eina de feina), el fet de jugar, fins i tot el que podem denominar jugar per jugar, inclou intrínsecament la finalitat esmentada. Saber jugar és un acte social, de desenvolupament personal, d’expressió, d’alliberament de pors i de l’inconscient; la psicomotricitat parteix d’aquí, i és molt important desenvolupar-la també a primària.
Mostrar más

71 Lee mas

Estudi del clima motivacional a 6è de primària a l’àrea d’educació física

Estudi del clima motivacional a 6è de primària a l’àrea d’educació física

Per altra banda, la unitat didàctica de “Expressa’t”, s’ha elaborat amb la finalitat de potenciar aspectes motivadors dels alumnes com seria el gaudiment i satisfacció que produeix la creativitat personal i establir una connexió amb la Teoria del flux de Csikszentmihályi, en què es perd la noció del temps, la tasca té una finalitat en si mateix i es considera agradable l’esforç realitzat. A més, cal destacar que amb aquesta unitat es donen a conèixer altres formes d’activitat física, que els alumnes poden posar en pràctica en el seu temps d’oci, ja que ofereixen un nivell immillorable de participació en grup i una gran diversió.
Mostrar más

72 Lee mas

Preus públics per a l'any 2003 i successius : instal·lacions municipals esportives d'àmbit de ciutat i de districte

Preus públics per a l'any 2003 i successius : instal·lacions municipals esportives d'àmbit de ciutat i de districte

– 50% de potència ............................... 10,00 – 100% de potència ............................. 20,00 Educació física, escoles d’iniciació o promoció esporti- va, amb reserva de vestidor, per h/set., alumne i mes – Amb monitor de la instal·lació .......... 3,70 – Sense monitor o amb monitor propi . 3,10 Competició escolar amb reserva de 2

31 Lee mas

Preus públics per a l'any 2000 i successius : instal·lacions municipals esportives d'àmbit ciutat i de districte

Preus públics per a l'any 2000 i successius : instal·lacions municipals esportives d'àmbit ciutat i de districte

Gimnàstica adults – Classes 2 h/set., per mes ................... 1.000 – Inscripció anual ................................... 1.000 P ISTA POLIESPORTIVA MUNICIPAL LA SAGRERA Lloguers, per h Escoles, educació física escolar ............... 1.000 Entrenament, dies feiners – Infantils o menors de 16 anys ............. 1.800 – Adults o veterans ................................ 3.300 Llum .......................................................... 1.400 Competició, dissabtes i festius, per partit – Infantils o menors de 16 anys ............. 2.500 – Adults o veterans ................................ 4.000 Nota. Descomptes per lloguers de temporada del 10 al 20%. CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL TRINITAT VELLA Entrenament i partits oficials més 2 amistosos – Alevins ................................................. 90.000 – Infantils ................................................ 90.000 – Cadets i juvenils .................................. 90.000 – Amateurs ............................................. 95.000 Empreses, sense entrenament ................. 100.000 Suplement horaris nocturns ...................... 10.000 Entrenament sense llum, per h – Juvenils i inferiors ................................ 932
Mostrar más

34 Lee mas

Preus públics per a l'any 2002 i successius : instal·lacions esportives de la ciutat

Preus públics per a l'any 2002 i successius : instal·lacions esportives de la ciutat

– 50 % de potència ................................ 9,26 – 100% de potència ................................ 18,51 Educació física, escoles d’iniciació o promoció esporti- va, amb reserva de vestidor, per 1h/set., alumne i mes – Amb monitor de la instal·lació ............. 3,61 – Sense monitor o amb monitor propi .... 3,01 Competició escolar amb reserva de 2 vestidors – Per hora o fracció ................................ 20,64

37 Lee mas

L’educació física a Educació Infantil, etapa de 3 6 anys: una proposta didàctica del joc com a motor d’aprenentatge

L’educació física a Educació Infantil, etapa de 3 6 anys: una proposta didàctica del joc com a motor d’aprenentatge

De fet, a moltes escoles Nord-Americanes i Europees, jugar no és una acció que es realitza quan es té temps, sinó que és part essencial del currículum. Els currículums difereixen sobre “com” el joc serà dut a terme, però no sobre “ si hauria” de ser dut a terme (Scarlett, Naudeau, Salonius-Pasternak, i Ponte (2005). Allà, el joc és considerat una forma de treballar el currículum (Van Hoorn etc al., 2010; Wasserman, 2000) i els espais, els materials i el temps són organitzats al voltant del joc dels infants (Frost, Wortham, i Reifel, 2005; Sluss, 2005). Si ens centrem en l’educació física, també aquesta pot ser ensenyada mitjançant jocs. Aquests jocs seran de caire més dinàmic, i implicaran moviment. A més, satisfaran la necessitat que té qualsevol infant de realitzar activitats motores com córrer, botar, reptar, escalar... les quals no podrien ser cobertes amb jocs més tranquils o de taula, per exemple.
Mostrar más

75 Lee mas

Gaseta municipal de Barcelona. Any 087, núm. 14 (30 abr. 2000)

Gaseta municipal de Barcelona. Any 087, núm. 14 (30 abr. 2000)

Modificar les tarifes per a la utilització de les ins- tal·lacions municipals esportives d’àmbit de ciutat i districte per a l’any 2000, subjectes a l’aplicació de l’impost sobre el valor afegit, la relació de les quals es detalla en document annex, aprovades per la Comis- sió de Govern en data 10 de desembre de 1999, per modificació del tipus de l’impost del valor afegit apli- cable als serveis prestats a persones físiques que practiquen l’esport o l’educació física, i ésser el tipus reduït del 7% el que correspon aplicar a partir de l’1 de gener de l’any 2000, en substitució del normal del 16% que es venia aplicant fins a l’esmentada data, d’acord amb l’establert a l’article 71 de la Lei 54/1999, de 29 de desembre, dels pressupostos generals de l’estat per a l’any 2000, que modifica el punt 8 de l’apartat 1.2 de l’article 92 de la Llei 37/1992, regula- dora de l’impost del valor afegit; i aprovar les tarifes per a la utilització del poliesportiu municipal Marítim per a l’any 2000, segons proposta adjunta.
Mostrar más

40 Lee mas

Educació nutricional, febrer 2012

Educació nutricional, febrer 2012

qualitat de vida  f Percepció de l'individu sobre la seva posició a la vida dins del context cultural i el sistema de valors en el qual viu i pel que fa a les seves metes, expectatives, normes i preocupacions. És un concepte extens i com- plex, que engloba la salut física, l'estat psicològic, el nivell d'independència, les relacions socials, les creences personals i la relació amb les característiques excel·lents de l'entorn.

10 Lee mas

L’activitat física i el rendiment acadèmic en Educació Infantil

L’activitat física i el rendiment acadèmic en Educació Infantil

A finals del s.XX les escoles, d’una forma més general començaren a interessar-se pel desenvolupament integral dels infants que a elles acudien. Teories com les intel·ligències múltiples de Gardner donaren importància per igual a totes les àrees curriculars, trobant així un equilibri entre el que la societat demanda i el que les persones són i necessiten. Jardí i Rius (1988) evidencien que l’educació física en l’escola “ha aspirat sempre a contribuir a la formació global de la persona. Els objectius dels programes pretenen assolir un millor coneixement de l’individu, del cos, de les possibilitats de moviment. (...) Pretenen desenvolupar harmònicament el cos a fi que l’instrument d’execució esportiva estigui preparat en les millors condicions. (...) Pretenen, en fi, inculcar a l’escolar el sentit variable que l’activitat física pot tenir al llarg d’una vida (competició, esbarjo, salut, contacte social...) per tal que constantment pugui trobar la motivació i el gust per a l’exercici físic (...). Aquest plantejament, senzill i complex alhora, té un últim graó en la cadena de realització: el cos humà.
Mostrar más

66 Lee mas

Educació Física i Internet : un projecte d'integració a l'escola

Educació Física i Internet : un projecte d'integració a l'escola

A l’actualitat, gairebé tothom està d’acord i s’ha dit i repetit abastament que una de les funcions més importants dels centres escolars és la de socialitzar, és a dir, preparar els membres que hi assisteixen per a participar com a elements actius de la cultura i de la societat a la que pertanyen. En aquest sentit, resulta evident la importància de l’esport en la nostra cultura actual. Hi ha diaris especialitzats, alguns programes esportius son els més vistos a la televisió i, fins i tot, molta gent varia els seus hàbits en funció d’un esdeveniment esportiu “important”. Pel que fa a les noves tecnologies, no cal tampoc explicar abastament una evidència (tot i que, implícitament, negada per l’Administració ja que, en el currículum prescriptiu, les TIC no estan constituïdes com una àrea de coneixement com les matemàtiques o la llengua, sinó que és un dels eixos transversals, amb les mancances que aquest fet comporta): cada vegada les TIC són més presents en la societat actual en què estem immersos. Prenent com a consideració important aquests dos arguments, aquest projecte de pràcticum és un intent de fusió entre dos elements que a simple vista podrien semblar contradictoris: la xarxa Internet (concepte associat immediatament a sedentarisme i llargues estones davant un ordinador) i l’Educació Física, concretament un dels seus continguts: la iniciació esportiva (concepte associat immediatament a moviment i a gran activitat física). La idea central del projecte passa per fer ús de les TIC per tal d’ajudar a assolir objectius escolars de l’àrea d’Educació Física. És a dir, tal com la iniciació esportiva o els jocs són continguts que ens serveixen per aconseguir objectius educatius, utilitzarem les TIC per aconseguir de manera més aprofundida aquests objectius educatius.
Mostrar más

53 Lee mas

Promoció esportiva en edat escolar a la ciutat de Barcelona : mesura de govern

Promoció esportiva en edat escolar a la ciutat de Barcelona : mesura de govern

Pel que fa al primer ambit, educació física en horari lectiu, la Direcció de Promoció i Esdeveniments Esportius s'encarrega de donar suport a l'educació física o[r]

39 Lee mas

Gamificació com a metodologia didàctica per l’assignatura de Física i Química al 4t curs de l’ESO

Gamificació com a metodologia didàctica per l’assignatura de Física i Química al 4t curs de l’ESO

Encara que el concepte de gamificació és relativament modern, com veurem a l’apartat següent, la idea d’emprar el joc com un recurs educatiu, és a dir, fora d’un context lúdic amb una finalitat educativa, és antiga. A una entrevista a la pàgina web Educació Demà (2015), l’Oriol Ripoll, especialista en jocs i professor de creació de jocs a l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (grau de videojocs de la Universitat de Barcelona), afirma que l’origen d’aquest concepte es troba al segle XIII, quan un monge creà cartes amb il·lustracions per tal que els alumes recordessin millor els conceptes treballats a classe.
Mostrar más

56 Lee mas

La gimnasia rítmica en el desarrollo psicomotor de los estudiantes de las instituciones educativas secundarias

La gimnasia rítmica en el desarrollo psicomotor de los estudiantes de las instituciones educativas secundarias

“Al hablar de gimnasia rítmica todo el mundo se representa la imagen de una gimnasta grácil, expresiva, con cualidades físicas excepcionales, ejecutante de malabarismos casi indescifrables. Bajo esta imagen, a la que suele reducirse nuestra información, hay que considerar que todavía permanece un tesoro pedagógico de gran riqueza educativa. La gimnasia rítmica deportiva GRO” (Guest Relations Officer – Invitado Oficial de Relaciones), “o bien la gimnasia con aparatos manuales, constituye una vía de enriquecimiento del repertorio pedagógico de los enseñantes de educación física; sin embargo, es preciso que éstos tomen conciencia de ello”. (http://www.revista-apunts.com)
Mostrar más

40 Lee mas

Preus públics per a l'any 2006 i successius : regulació general i  preus públics

Preus públics per a l'any 2006 i successius : regulació general i preus públics

afruitat (DO) ................................ 9,35 .......... 11,20 Cerveses de barril ....................... Interior ........... Jardí – Canya de 0,20 cl ......................... 0,90 ............ 1,05 – Copa 0,30 cl ................................ 1,10 ............ 1,30 – Tub 0,33 cl .................................. 1,10 ............ 1,30 – Gerra 1/2 litre .............................. 1,75 ............ 2,10 Clara ............................................ Interior ........... Jardí – Canya .......................................... 1,55 ............ 1,35 – Copa ............................................ 1,35 ............ 1,55 – Gerra 1/2 l. .................................. 1,95 ............ 2,30 – Quinto .......................................... 1,95 ............ 1,15 – Mitjana ......................................... 1,05 ............ 1,25 – Nostrum ....................................... 1,10 ............ 1,30 – Kronenburg .................................. 1,15 ............ 1,35 – 1516 ............................................ 1,15 ............ 1,34 Sangries ...................................... Interior ........... Jardí – 1 l ................................................ 8,60 ............ 9,70 – 1/2 l ............................................. 5,25 ............ 6,30 Licors ........................................... Interior ........... Jardí – Anís del Mono ............................. 1,25 ............ 1,45 – Marie Britzar ................................ 1,65 ............ 1,95 Ginebres ...................................... Interior ........... Jardí – Beefeater ..................................... 2,20 ............ 5,20 – Giró .............................................. 1,95 ............ 2,35 – Larios ........................................... 1,95 ............ 2,35 Wodkas ....................................... Interior ........... Jardí – Eristoff ......................................... 1,85 ............ 2,20 – Absolut ........................................ 2,20 ............ 2,65 Ron .............................................. Interior ........... Jardí – Bacardí ........................................ 2,55 ............ 2,95 – Havana club 3 anys .................... 2,75 ............ 3,30 – Pujol ............................................ 1,25 ............ 1,45 Varis ............................................ Interior ........... Jardí – Aromes de Montserrat ................. 1,65 ............ 1,95 – Orujo ............................................ 1,35 ............ 1,60 – Licor 43 ....................................... 1,95 ............ 2,35 – Cointreau ..................................... 1,95 ............ 2,35 – Ponche Caballero ........................ 1,35 ............ 1,60 – Pacharan ..................................... 1,65 ............ 1,95
Mostrar más

61 Lee mas

Acercamiento sociolingüístico a las realizaciones de /-l/ en el español hablado en la ciudad de Granada

Acercamiento sociolingüístico a las realizaciones de /-l/ en el español hablado en la ciudad de Granada

Resumen: El fonema /-l/ en posición implosiva presenta diversas variantes de pronunciación en el conjunto del mundo panhispánico y, en especial, en las variedades del español meridional, entre las  que se encuentra el  andaluz. Sin embargo, no contamos con  trabajos que analicen el funcionamiento de este fenómeno en la geografía andaluza. Ante esta situación, planteamos nuestro estudio sobre las realizaciones de /-l/ en el español hablado en la ciudad de Granada (España) desde una perspectiva sociolingüística, con  el  objetivo de  vislumbrar cuáles son efectivamente las  variantes de  /-l/ que se pronuncian en  esta ciudad, y  cuáles los  factores, tanto lingüísticos como sociales, que condicionan su pronunciación. Tras un análisis basado en  los  datos recogidos en  el  corpus PRESEEA (Proyecto para el  Estudio Sociolingüístico del Español de España y América), obtenemos que los factores con una incidencia signifi cativa en  las  distintas realizaciones de  /-l/ son: el  contexto fónico siguiente y  el  acento de  la  sílaba (factores de tipo lingüístico); así como la edad y el nivel de estudios del hablante (factores de tipo social). Del mismo modo, concluimos que la variante [-ɾ] parece ser la más estigmatizada.
Mostrar más

20 Lee mas

Educació i Memòria Històrica

Educació i Memòria Històrica

El currículum estableix que totes les qüestions anomenades anteriorment tenen cabuda dins l’educació secundària obligatòria: des de la II República, les reaccions a les seves reformes i [r]

55 Lee mas

Programa emocional a Educació Infantil

Programa emocional a Educació Infantil

Aquestes competències que explica Bisquerra tenen a veure amb la intel·ligència emocional, el qual serà el tema a treballar. Però, la intel·ligència emocional és un tema molt ampli, ja que són diverses les competències que existeixen, com són: la consciència emocional que consisteix a reconèixer les pròpies emocions i les dels altres; la regulació emocional on es dóna resposta al que se sent, controlar la ira, la frustració, desenvolupar l’empatia, entre altres components importants en la autoregulació; la importància de la motivació d’un mateix (l’ autoestima), és a dir, ser autònom emocionalment parlant i, l’establiment de les relacions amb els altres mitjançant habilitats emocionals (Álvarez, 2001).
Mostrar más

76 Lee mas

Les intel·ligències múltiples a Educació Infantil

Les intel·ligències múltiples a Educació Infantil

Activitat 5: Fer de mestre o Objectius: - Ensenyar als companys - Relacionar-se - Practicar un rol específic o Nombre d’infants: tres o quatre o Materials necessaris: cap o Desenvolupame[r]

60 Lee mas

El M learning en Educació Infantil

El M learning en Educació Infantil

- “No podem pensar que la tecnologia mòbil per si sola millorarà l’educació”. És cert que la oposició al m-learning ja no és tan forta com abans, però tot i així, encara hi ha molts educadors que no acaben de trobar com pot millorar la educació dels estudiants. Si posem dispositius mòbils en mans dels nens i esperem que només així, la qualitat de la seva educació millori, sense haver planificat abans què és el que es vol fer, quins objectius es volen aconseguir, quines competències es volen treballar, etc. correm un gran risc, ja que possiblement el nen no sabrà què s’espera d’ell i es dedicarà a jugar lliurement, sense aconseguir resultats tangibles.
Mostrar más

52 Lee mas

La pissarra digital en educació infantil

La pissarra digital en educació infantil

El meu treball està enfocat al tema de la pissarra digital interactiva (PDI) en l’educació infantil. És un fet que la societat ha anat canviant a una velocitat extraordinàriament ràpida pel que fa referència a la tecnologia i a la introducció d’aquesta en l’àmbit educatiu. De fet, actualment vivim en una societat de la informació i comunicació. Si comparem l’escola fa anys amb l’actual, podem apreciar per exemple que a l’escola tradicional s’ensenyava a escriure i a llegar (aquest era un dels principals objectius) a més d’aprendre per memorització, d’aquí prové el lema “La letra con sangre entra”. Avui dia tenim establerta una educació democràtica, on cada alumne té el seu propi ritme d’aprenentatge i les seves necessitats. Poc a poc, els estudiants han anat adquirint un major protagonisme fins arribar a ser els protagonistes del seu propi aprenentatge.
Mostrar más

43 Lee mas

Show all 10000 documents...

Related subjects