PDF superior La infància i la seva protecció

La infància i la seva protecció

La infància i la seva protecció

El total d’Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA) a Catalunya l’any 2005 és de 45 equips amb un total de 242 professionals. L’any 2004, segons dades oficials, la població de 0 a 17 anys a Catalunya era de 1.144.580 persones. Els infants en seguiment de mesures protectores, és a dir, després de la declaració de desemparament que comporta l’assumpció de les funcions tutelars per part de l’Administració i l’aplicació de mesures de protecció, en aquest cas per part de la DGAIA, ha estat aproximadament de 6.498 infants i adolescents, l’any 2005. En un 67,7% d’aquests (4.397), el tipus de mesura protectora ha estat atenció en família (pot ser en la família pròpia, en família extensa, en família aliena i en acolliment preadoptiu), i per a la resta (2.101), la mesura protectora ha estat atenció en centre. La DGAIA compta també amb un Pla interdepartamental per a majors de 18 anys (en col·laboració amb altres Departaments de la Generalitat de Catalunya i Fons Social Europeu), que es comença a preparar des dels 16 anys. Els joves acollits al Pla l’any 2005 han estat de 333. Els joves de 16 a 18 anys són 114 (34,2%) i els joves majors de 18 anys són 219 (65,8%). Alguns recursos del Pla són: habitatge assistit, pro- grama d’inserció laboral, gestió d’ajuts, seguiment socioeducatiu.
Mostrar más

13 Lee mas

Infància i oportunitats

Infància i oportunitats

massa agressiva i convindria avançar en la garantia dels drets dels menors en risc per la via del treball social i educatiu consensual amb la família. Aquesta reducció de l’intervencionisme coactiu significa apostar per la recuperació precoç de la família amb el suport dels serveis socials. Evidentment caldrà dotar aquests ser- veis locals amb recursos adients, perquè si no es fa estaríem decli- nant responsabilitats públiques en perjudici del dret subjectiu que té el menor i la seva família que se’ls ajudi a la superació del risc. El Projecte nou de llei considera (art. 103) desemparament la situa- ció de fet en la qual manquen els elements bàsics per al desenvolu- pament integral de la personalitat de l’infant, sempre que per a la seva protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del seu nucli familiar. Per tant la funció de valoració i diagnòstic haurà de ser especialment curosa i fonamentada tant pels serveis socials bàsics com pels especialitzats. Sembla clar que els conflictes entre família i Administració es plantejaran en el futur en termes de si l’ajut social és suficient i eficient per impedir el des- emparament del menor; i també està clar que el risc per als menors s’agreujarà en cas d’omissió de la intervenció social deguda. Un repte afegit del nou sistema proposat està en el fet que la coor- dinació i la cooperació interadministrativa seran ara més necessà- ries que mai perquè caldrà evitar els casos de conflicte negatiu de competència entre l’Administració local, que hauria d’atendre el cas si és qualificat com de risc, i l’òrgan autonòmic, que haurà d’as- sumir-ne la tutela si es qualifica com de desemparament 4 .
Mostrar más

208 Lee mas

Acompanyament residencial i infància en risc social, setembre 2012

Acompanyament residencial i infància en risc social, setembre 2012

D’altra banda, hem escollit dos conceptes que, per la seva iteració i per la seva complexitat, considerem rellevants en l’anàlisi del PEM. El primer d’aquests conceptes es refereix a la participació. Un concepte singular i actual que re- corre diferents circuits socials i educatius. En aquest sentit, la participació és llegida com la possibilitat de prendre part, si bé amb un matís clau que en re- funda la consideració. Si entenem la participació com un dret no sols a pren- dre part, sinó també a “ser part” (Núñez, 2005, p. 121), no n’hauríem de fitar el camp al fet que els nens acollits en un CRAE participin en les decisions, en l’organització, fins i tot en la gestió, sinó garantir que puguin prendre i ser part social. Aquí és on es juga la participació com a dret, i no com a regal. Per tant, aquí la dimensió educativa que propugni la possibilitat d’iniciar recorreguts socials i culturals és la que estarà proporcionant els elements necessaris per a una participació real del subjecte en l’àmbit social. El segon dels conceptes que apareix constantment en el desenvolupament del text analitzat és el de la temporalitat. Aquesta, en la majoria de les ocasions, es refereix al mateix temps que els nens romanen a la institució. La recurrència persistent a aques- ta qüestió instal·la certa provisionalitat en el treball educatiu. És cert que els nens s’estan al CRAE un temps limitat, però l’educació té uns altres temps, el subjecte té uns altres temps i les institucions, per descomptat, tenen una altra dimensió temporal. Així, doncs, supeditar els recorreguts educatius dels nens a la seva estada facilita considerar un treball educatiu allotjat en la propensió a l’establiment de prioritats. Això, si ho acarem amb els principis compensa- dors de l’educació proposada, introdueix un caire obturador a les possibilitats educatives del subjecte.
Mostrar más

136 Lee mas

Programa Municipal d Atenció a la Infància i l Adolescència

Programa Municipal d Atenció a la Infància i l Adolescència

• Facilitar el desenvolupament de l’infant i l’adolescent com a individu i com a subjecte: que els nois i les noies siguin protagonistes de la seva pròpia vida; que puguin construir la seva pròpia identitat mitjançant l'intercanvi amb el medi social; que puguin expressar lliurement les seves idees i les seves aspiracions, participant en la vida en societat i practicant la solidaritat amb els seus semblants.

52 Lee mas

La primera infància

La primera infància

La lingüística va experimentar una revolució teòrica transcendental amb les idees de Chomsky i la seva gramàtica generativa. Sumàriament, el que fa Chomsky és canviar la simple descripció de l'estructura de les frases d'un llenguatge en un procediment (un conjunt de regles) susceptible de generar qualsevol frase correcta gramaticalment. Hi ha dos pressupòsits que marquen les indagacions de Chomsky. La primera és la creativitat del llenguatge, o sigui, es poden pronunciar infinitat de frases a partir d'un nombre finit d'elements. La segona és la intuïció del parlant: el fet de parlar un llenguatge implica discriminar i decidir sobre la correcció gramatical de cada enunciat. Quan s'explora el llenguatge en la seva gran complexitat, s'arriba a la conclusió que hi ha d'haver una part de la ment que està exclusivament dedicada al seu maneig. En termes més generals, sosté que el llenguatge funciona dins un domini propi. Si a això, s'hi afegeix que no es pot aprendre amb un mecanisme inductiu, s'arriba al convenciment que, dins el domini lingüístic de la ment, hi ha una espècie d'intuïció primordial que guia l'adquisició del llenguatge.
Mostrar más

130 Lee mas

Demanda turística i protecció del litoral : un horitzó possible

Demanda turística i protecció del litoral : un horitzó possible

D’altra banda, cal assenyalar que només els 10 princi- pals municipis turístics del litoral català (dels 68 exis- tents) tenien l’any 2001 més del 40% de les places d’allotjament del litoral i, més en detall, gairebé tres de cada quatre places hoteleres del litoral (s’inclou la ciutat de Barcelona). En termes evolutius, són munici- pis, d’altra banda, que durant els anys noranta han mi- llorat sensiblement la categoria dels seus establi- ments. Ara bé, alguns casos, com Lloret de Mar, Calella, Malgrat de Mar i Roses, han reduït el nombre de places, mentre que les localitats de Salou i Cam- brils han reorganitzat la seva oferta en un context de creixement. Això és també, encara que entra en uns al- tres criteris, el que ha passat a la ciutat de Barcelona. En un context de competitivitat creixent entre destina- cions, les constatacions realitzades fins al moment obliguen a plantejar fins a quin punt l’actual espai tu- rístic català pot donar resposta a les necessitats dels segments de demanda amb més capacitat de generar valor (Cuvelier, 2000). De fet, si bé es pot caracteritzar l’evolució de l’oferta turística catalana en termes de reestructuració parcial, amb trams dinàmics que expul- sen l’oferta de menor categoria i creixen amb nous desenvolupament de major qualificació (Barcelona, la Costa Daurada, el Garraf i, amb menor intensitat, el Maresme), perviuen trams on, malgrat l’aparició de nous desenvolupaments d’alt nivell, persisteix una es- tructura hotelera de categoria baixa (vegeu González, Guasch i Beas, 2004; Oliver, 2004). Ara bé, en amb- dós casos s’observen problemes estructurals de les destinacions en termes de qualitat paisatgística i estè- tica, de dotació d’infrastructures i equipaments urbans i recreatius i d’integració de l’activitat turística en el context territorial on es desenvolupa.
Mostrar más

18 Lee mas

Els menors estrangers no acompanyats i la protecció internacional

Els menors estrangers no acompanyats i la protecció internacional

En aquest cas, segons l’article 25 LAPS, el Ministeri de l’interior, d’ofici o a petició de l’interessat, acordarà la tramitació d’urgència, prèvia notificació de l’interessat, quan concorrin un seguit de circumstancies. Una d’aquestes circumstancies iniciadores d’aquest procediment són les sol·licituds formulades per persones que presentin necessitats especifiques, especialment les formulades per menors no acompanyats. És a dir, sempre que la sol·licitud provingui d’un menor no acompanyat es tramitarà per el procediment d’urgència. La característica que diferencia aquest procediment en vers el procediment ordinari és ben simple; a part de que l’ACNUR serà informada de tots els expedients que es tramitin per aquest procediment 53 , la característica principal és que els terminis que estableix l’article 24 LAPS per al procediment ordinari, és veuran reduïts a la meitat, no obstant, el procediment a seguir serà al mateix. És una simple qüestió de terminis. En teoria representa, que al donar més celeritat al procediment estàs augmentant la protecció de la persona i l’estàs dotant d’una garantia addicional en vers les demes persones per a la condició especial que ostenta. No obstant, ens hem de fer la pregunta següent: És realment un benefici per al menor que la seva sol·licitud es tramiti mitjançant el procediment d’urgència?
Mostrar más

65 Lee mas

Dret d'accés a la vivenda i el règim de protecció oficial

Dret d'accés a la vivenda i el règim de protecció oficial

En connexió amb aquesta regulació, cal esmentar la previsió de la Disposició Addicional Primera, la qual preveu el reconeixement com a urbans d'aquells terrenys que ja es troben transformats per la urbanització, i per tant, han perdut els requisits que els mantindrien en la situació de sòl rural, per dir-ho en la denominació de la legislació estatal. En aquest aspecte, la casuística pot ser tan amplia, que s'ha optat per donar al municipi la possibilitat de delimitar aquests sòls per incorporar-los a la seva ordenació i fixar aquelles càrregues que resultin pertinents per completar els serveis que faltin.
Mostrar más

15 Lee mas

Estatuts de l'Institut Infància i Adolescència de Barcelona [2016]

Estatuts de l'Institut Infància i Adolescència de Barcelona [2016]

Aquest conjunt de marcs normatius, declaracions i recomanacions compateixen la perspectiva dels drets i l'important paper dels governs locals en aquesta tasca de garantia no només de la protecció dels infants i adolescents davant de totes les formes de violència o desemparament, sinó també en la promoció per avançar en l'exercici de tots els seus drets. Entre aquests drets reconeguts destaquen, per la seva rellevància des de les polítiques locals: el dret a l'orientació i suport de la família i els adults; a la seguretat social i a un nivell de vida adequat; a l'educació en igualtat d'oportunitats; al més alt nivell de salut, entre d'altres, combatent la contaminació ambiental; al joc, al lleure i a la cultura,
Mostrar más

11 Lee mas

El ioga a la primera infància: aproximacions i una proposta d’intervenció didàctica

El ioga a la primera infància: aproximacions i una proposta d’intervenció didàctica

L’estrès sempre s’ha donat en l’ésser humà de forma natural com una activitat cerebral i conductual fisiològica, amb l’objectiu de donar resposta a estímuls externs que exigeixen una resposta ràpida, normalment de defensa o precaució. Però amb el temps els estils de vida han canviat i això ha donat lloc a la patologia de l’estrès, com una infermetat i no com un recurs positiu, cosa que té com a conseqüència una manca de son profund, suficient i reparador, que són mecanismes essencials per produir i consolidar els aprenentatges del dia, i altres símptomes com la irritació o la manca de curiositat i la desatenció. Quan aquest estrès es posa en marxa té conseqüències en el cervell i complica la seva funció normal. (Mora et al. 2012) El llistat de conseqüències que les investigacions afirmen que té l’estrès modern és quasi interminable, però com exposa López Aragón (2013), d’entre moltes altres repercussions de l’estrès en el cos humà, es poden citar tres en concret. La primera és la intoxicació general del cos, la segona és la disfunció del sistema immune i per últim, la pèrdua dels mecanismes d’equilibri i vigilància. Per tant, és per això que l’estrès es manifesta en forma d’infeccions repetides, d’al·lèrgies, tumors i diferents disfuncions metabòliques.
Mostrar más

50 Lee mas

De la protecció i l'enjudiciament en l'àmbit penal dels menors d'edat

De la protecció i l'enjudiciament en l'àmbit penal dels menors d'edat

pretenien esclarir el contingut de l'article 69 del CP que establia que la LORPM podia aplicar-se als majors de 18 i menors de 21. Així, la disposició addicional quarta de la LO 7/2000 va establir que l'article 69 del CP no es podia aplicar als majors de 18 anys investigats per delictes d'homicidi, assassinat, agressions sexuals i terrorisme. El mateix dia en que s'aprovà la Llei 7/2000 de 22 de desembre es va aprovar la Llei Orgànica 9/2000 de 22 de desembre que suspenia l'execució de la LORPM per un termini de dos anys des de la seva entrada en vigor pel que es referia a les edats d'entre 18 i 21 anys i per la qual es suprimien les Sales de Menors dels TSJ per a conèixer dels recursos contra les resolucions dels Jutges de Menors. Més tard la LO 9/2002 de 22 de desembre va prorrogar la suspensió dita fins l'1 de gener de 2007.
Mostrar más

52 Lee mas

L'impacte de la violència masclista i processos de recuperació en la infància i l'adolescència, en les mares  i en les relacions maternofilials

L'impacte de la violència masclista i processos de recuperació en la infància i l'adolescència, en les mares i en les relacions maternofilials

un indicador per a l’abús i la desatenció infantils, i així és com s’ha anat incor- porant en els marcs legals. En el Regne Unit, els infants i joves que pateixen aquests tipus de violència a les seves llars tenen entre 3 i 4,5 vegades més probabilitats d’experimentar també violència física i negligència (falta de supervisió o de seguiment escolar o de salut) i coexisteix sovint amb l’abús sexual infantil. La investigació iden- tifica una superposició en aproxima- dament el 50 per cent dels casos. Ara bé, mentre que uns serveis adopten un enfocament de gènere, que designa l’home com a agressor i la dona com a víctima, els altres presenten més pro- babilitats de tenir un enfocament prin- cipalment de protecció dels infants. Aquestes perspectives diferents poden conduir a inconsistències en la pràc- tica que posen en perill la seguretat de les mares i els nens i nenes. Es veu cada vegada més la necessitat que els serveis en els àmbits de la salut, l’edu- cació i el desenvolupament infantil i del lleure, centrats tots ells en el benestar de l’infant, puguin treballar de manera més col·laborativa i coordinada, menys segmentada, per donar una resposta eficaç i eficient.
Mostrar más

304 Lee mas

Polítiques de protecció a la família en xifres. Catalunya, Espanya i Europa

Polítiques de protecció a la família en xifres. Catalunya, Espanya i Europa

En el tractament fi scal a la famí- lia destaca per la seva importància la confi guració de l’IRPF. La normativa de l’impost espanyol opta per la tributació individual, com en el cas d’Alemanya, Itàlia o el Regne Unit. A més, es com- bina l’existència de mínims personals amb deduccions per fi lls i altres cir- cumstàncies familiars. Destaca el fet que són les comunitats autònomes les que fent ús de la seva capacitat nor- mativa han anat aprovant diverses de- duccions que incorporen tractaments específi cs a la família. Per tant, es pot afi rmar que aquesta forma de protecció no és homogènia entre els diferents territoris. D’altra banda, les famílies nombroses gaudeixen d’altres benefi cis fi scals en tributs locals com l’IBI i les ta- xes i preus de serveis educatius, serveis socials i transport, entre d’altres.
Mostrar más

18 Lee mas

INFORMACIÓ DE LA LUDOTECA INFANTIL I DE PETITA INFÀNCIA CASA GROGA

INFORMACIÓ DE LA LUDOTECA INFANTIL I DE PETITA INFÀNCIA CASA GROGA

La ludoteca infantil i de petita infància Casa Groga és un servei públic diari en el qual l’equip de professionals orienta els infants per gaudir d’una selecció de jocs sensorials, de manipulació, de moviment, simbòlic, de construcció, de regles i jocs multimèdia adequats a la seva edat i afavoreix la participació d’aquests en les activitats socioeducatives del seu entorn.

5 Lee mas

L impacte de la crisi en la infància i l entorn escolar

L impacte de la crisi en la infància i l entorn escolar

L’Anabel, que també compta amb el suport d’una parella d’amics que van a comprar-li menjar i tenen cura dels seus fills, assegura que la seva malaltia i el fet de tenir tres fills li posa les coses molt difícils per trobar feina: “Una jornada completa no podria aguantar-la i, amb tres nens a càrrec, al meu sector, l’hostaleria, em diuen que estic molt capacitada, però que hauria de demanar masses festes per tenir-ne cura”. No poder fer activitats extraescolars, no anar a classe de reforç, no tenir els llibres a temps o veure’m, de vegades, nerviosa i trista, tot i que intento que no se n’adonin, els acaba afectant.
Mostrar más

56 Lee mas

Programa Municipal per a la infància i l'adolescència : 2007-2010

Programa Municipal per a la infància i l'adolescència : 2007-2010

Els infants necessiten un context de familiaritat que en tingui cura i proveeixi suport i afecte. L’evolució fisiològica, intel·lectual i psicològica dels infants configura una tríada integral fortament vinculada a les relacions familiars que s’estableixen. L’estructura de personalitat depèn en bona part del tipus, la qualitat i la intensitat dels vincles familiars. El grup familiar constitueix un entorn de convivència tramat per relacions afectives; els infants hi desenvolupen els seus processos d’individua- lització i autonomia, i hi reben elements de referència per a la seva socialització. Les relacions familiars avui viuen una triple tendència de canvi: a) del model autoritari i jeràrquic a un model on les normes, les oportunitats i els límits es negocien; b) del model tradicional a la diversitat d’estructures (monoparentalitat, ruptures i impac- tes en la relació dels infants amb el progenitor no convivent, avis amb rols paren- tals...); c) pressions sobre la gestió del temps familiar en la vida quotidiana, dificul- tat de conciliar horaris i tendència cap a la desfamiliarització de franges de temps socioeducatiu (activitats extraescolars, esports, lleure no formalitzat...). Les políti- ques públiques d’infància hauran de proveir tots els elements de suport necessaris per impulsar relacions familiars de qualitat, que enforteixin els elements positius dels canvis (interaccions negociades, autonomia, diversitat) i en previnguin els ris- cos (manca de temps familiar, desigualtats en funció del tipus de nucli...).
Mostrar más

110 Lee mas

Pressupost anual 2018 de l'Institut Infància i Adolescència de Barcelona

Pressupost anual 2018 de l'Institut Infància i Adolescència de Barcelona

Els crèdits inicial del capítol 1 sumen la quantitat de 196.259,08 €. Amb aquest import es dóna cobertura a tot el personal que actualment està treballant a l’Institut d’Infància, i s’ha confeccionat d’acord amb l’annex de personal adjunt a l’expedient d’aprovació del pressupost inicial de l’any 2018. Es pot comprovar que en aquest annex estan inclosos tots els llocs de treball i que la seva valoració coincideix amb la consignació inicial prevista en el projecte de pressupost.

59 Lee mas

Barcelona, ciutat amiga de la infància : coneix el Programa Municipal per la Infància i l'Adolescència 2007-2010

Barcelona, ciutat amiga de la infància : coneix el Programa Municipal per la Infància i l'Adolescència 2007-2010

Bé, doncs no sempre és així. Hi ha infants que viuen situacions molt difícils. Alguns no van a l’escola i fins i tot poden posar en perill la seva salut. Si mai us trobeu en alguna d’aquestes situacions, podeu trucar al telèfon Infància Respon: 900 300 777, un telèfon gratuït, que funciona les 24 hores del dia, 365 dies a l’any. Aquí us podran orientar i ajudar-vos a trobar solucions. Als nens i nenes que, per diferents motius, no poden estar cert temps amb les seves famílies cal assegurar-los un lloc per viure i els estimin. Amb l’ajuda necessària, hi ha famílies que poden solucionar els seus problemes i tornar-se a ocupar dels fills i filles.
Mostrar más

15 Lee mas

El sistema de protecció a la infància i les famílies en situació de risc i vulnerabilitat a Finlàndia

El sistema de protecció a la infància i les famílies en situació de risc i vulnerabilitat a Finlàndia

El mercat “de l’acolliment residencial”, fruit de la reorganització i reducció de pressupost i serveis de benestar social, està incrementant la privatització de l'atenció residencial. S’ha creat una nova relació entre prestació de servei i costos econòmics.

17 Lee mas

Prevenció i protecció de riscos biològics

Prevenció i protecció de riscos biològics

Són una excepció les vacunes administrades per via digestiva, com la vacuna contra la poliomielitis tipus Sabin, de la qual s’han d’administrar algunes dosis per evitar els fenòmens d’interferència que es puguin produir amb altres virus en l’àmbit de la mucosa intestinal. Excepte en aquest cas, es considera que no és necessari administrar una dosi de record, ja que la immunitat proporcionada per aquest tipus de vacunes és de llarga durada i es reforça pels contactes periòdics amb el virus de la soca salvatge, sobretot quan aquest és d’àmplia difusió. Les vacunes mortes o inactives es preparen tractant suspensions de virus o de bacteris virulents per mètodes físics (calor) o químics (formol). En alguns casos les vacunes contenen els virus o bacteris sencers. En d’altres, s’obtenen a partir de toxines, és a dir, d’antígens secretats pels microorganismes, tractats amb formol i calor per a la seva inactivació, i reben el nom de toxoides o anatoxines. També es poden obtenir a partir d’antígens estructurals.
Mostrar más

51 Lee mas

Show all 10000 documents...

Related subjects