PDF superior La pràctica i la vivència del docent en els racons

La pràctica i la vivència del docent en els racons

La pràctica i la vivència del docent en els racons

En relació a quant ha d’intervenir el mestre es recomanable que el joc espontàni deixi jugar a l’infant ja que són els més petits els qui han decidir com, quan, per què, amb qui i quan de temps juguen. El mestre mentre observa l’activitat lúdica de l’infant, està atent a les relacions que s’hi estableixen, als conflictes i dificultats que posteriorment l’ajudaran a fer un correcte seguiment de l’evolució del l’infant. I no obstant, ha de dinamitzar els racons quan detecti que la curiositat i l’interès dels infants davalla, ajudant a planificar un projecte, demanant i donant informació quan les activitats són de caire reflexiu, educant els hàbits de control, e intentat que cada infant senti la seva presència d’apropament si està al seu grup o al d’un altre.
Mostrar más

95 Lee mas

L'educació cívica i moral per mitjà de la reflexió infantil

L'educació cívica i moral per mitjà de la reflexió infantil

Així doncs, la metodologia aplicada a aquest projecte ha sigut per mitjà de diverses activitats i dinàmiques vivencials, que s’han centrat en el desenvolupament i posada en pràctica de formes de pensament i comportaments coherents i la seua posterior, fent que s’adquirira al mateix temps una motivació interior i un convenciment d’aquesta necessitat. Per tant, la funció del docent ha sigut fonamental per al desenvolupament de totes les habilitats, coneixements i actituds dels xiquets i xiquetes. Així doncs, s’ha actuat en tot moment com una persona modèlica, en la qual s’han observat formes d’actuació responsables i encertades enfront de les diverses circumstàncies. A més, a través de les diferents activitats, s’ha fet conscients als nens/nenes que les persones portem a terme accions positives i negatives que ens repercuteixen tant a nosaltres mateixa com al nostre entorn social o ambiental. Per això, tant durant les dinàmiques com al llarg de la jornada escolar, s’han donat pautes que permeteren als alumnes ser conscients de les seues pròpies conductes, motivant i orientant els canvis de conducta a través de la reflexió amb ells i elles i respectant sempre els diferents ritmes d’aprenentatge. També s’ha actuat com a mediador davant de les diverses situacions, escoltant a cada nen i nena i solucionant conflictes de forma assertiva, per mitjà de preguntes, animant a fer que es preguntaren entre ells i elles, proposant solucions i també deixant que foren els mateixos nens i nenes els que elaboraren les seues respostes. Igualment, s’ha afavorit sempre un ambient de cooperació, ajudant a establir relacions personals de respecte i confiança, en el qual han tingut cabuda totes les opinions i idees aportades pels nens i nenes.
Mostrar más

34 Lee mas

L'e portafoli docent com a eina per a la millora de la pràctica educativa

L'e portafoli docent com a eina per a la millora de la pràctica educativa

Per tant, tal i com afirma Atienza (2005) un portafoli no consisteix en una versió redactada d’un currículum vitae, ni una recopilació d’apunts o àlbums de retalls, ni molt menys una exhibició d’assoliments, però tampoc una oportunitat per lamentar-se de ser un mal docent. Cal explicitar, que tampoc es tracta d’un diari del professor, tot i que la funció d’aquest també sigui el recull d’evidències. Així doncs, l’autora destaca dues grans diferències entre ambdós instruments: en primer lloc, afirma que el portafoli, a diferència del diari del professor, fa especial menció a la necessària relació entre la teoria realitzada externament, aquella elaborada internament –que tenen a veure amb les creences del professor– i l’acció del professor; i, en segon lloc, afirma que el portafoli permet incorporar tot el procés, no només de l’ensenyança, sinó també de l’aprenentatge, amb la qual cosa les mostres o els objectes de reflexió no queden reduïts a l’acció pedagògica de la classe.
Mostrar más

68 Lee mas

Aproximació al canvi conceptual dels docents respecte a l'ensenyament estratègic de la lectura, a partir d'un curs de formació : una experiència al Cicle mitjà d'Educació Primària

Aproximació al canvi conceptual dels docents respecte a l'ensenyament estratègic de la lectura, a partir d'un curs de formació : una experiència al Cicle mitjà d'Educació Primària

Desprès de la posada en pràctica del programa de formació docent dissenyat en aquest projecte, queda molt clar que els docents són conscients de la importància de la lectura dins de l’àmbit escolar, com aprenentatge instrumental bàsic que pot ajudar a millorar la qualitat de les pràctiques educatives escolars. Els docents del cicle Mitjà, senten com a responsabilitat directa l’ensenyament de la comprensió lectora. A les etapes educatives anteriors, l’esforç queda centrat a l’ensenyament de la lectoescriptura com a descodificació, que possibiliti a l’alumnat establir la correspondència so/grafia. La majoria d’experiències dels alumnes amb els textos escrits a EI i Cicle Inicial de Primària tenen com a objectiu ajudar als alumnes a aconseguir aquest objectiu. En arribar al Cicle Mitjà, els docents amb més experiència en aquests nivells educatius, s’adonen que les dificultats dels alumnes al voltant de l’ús dels procediments lectors vinculats amb la comprensió del text, són cada vegada majors. I això els porta a qüestionar-se com donar una resposta educativa més ajustada a les necessitats reals de comprensió del s alumnes. La resposta més freqüent és la de treballar més els aspectes més mecànics de la lectura, però el caràcter repetitiu, mecànic i poc motivador d’aquest tipus d’experiència, els fa reflexionar sobre l’eficàcia real d’aquests tipus d’ensenyament de la lectura. Aquesta inquietud, ha fet possible un alt grau de motivació que ha possibilitat una major implicació en la realització del programa de formació. Pot ser la motivació inicial ha sigut el factor més important per promoure el canvi conceptual que possibiliti una pràctica educativa desenvolupada dins d’un marc d’actuacions adequats als pressupostis de la LOGSE, a partir de la participació en un Programa de formació dut a terme en aquest projecte.
Mostrar más

51 Lee mas

Projecte de guia de pràctica clínica: les teràpies alternatives per prevenir i pal·liar els efectes secundaris de la quimioteràpia

Projecte de guia de pràctica clínica: les teràpies alternatives per prevenir i pal·liar els efectes secundaris de la quimioteràpia

L'acupuntura és una de les moltes teràpies que forma part de la medicina tradicional xinesa[24]. Aquesta medicina tradicional té més de 3000 anys que ha anat evolucionant al llarg de la història. Aquesta és una medicina holística ja que entén que no hi ha malalties sinó malalts als que s'ha de tractar. A part, no es focalitza només en l'òrgan afectat sinó que té en compte el comportament de tot l'organisme. En la concepció de l'equilibri i la salut d'aquesta medicina, el balanç entre les forces oposades del Yin i el yang i el manteniment del fluxe de l'energia vital (Qi) a través dels meridians 1 , pot ser restablert mitjançant acupuntura en punts específics del cos que connecten les xarxes de fluxe de l'energia vital [25]. Aquesta teràpia consisteix, bàsicament, en la inserció d'agulles fines a diferents punts del cos. No obstant, també en combina l'aplicació de calor, pressió i altres tractaments en un o més llocs de la pell. L'acupuntura s'utilitza per tractar moltes malalties i/o dolències, entre elles alguns dels efectes secundaris de la quimioteràpia o el propis efectes del procés oncològic [26]. Respecte a les complicacions en la utilització d'aquesta pràctica es pot dir que són molt poc freqüents sempre que l'acupunturista utilitzi agulles estèrils i els procediments adequats Aquests dos últims punts són molt importants ja que s'està tractant amb pacients oncològics als que la quimioteràpia haurà debilitat el sistema immunològic [27].
Mostrar más

54 Lee mas

Guia pràctica per a l'agent antirumor: com combatre els rumors i estereotips sobre la diversitat cultural a Barcelona

Guia pràctica per a l'agent antirumor: com combatre els rumors i estereotips sobre la diversitat cultural a Barcelona

les nostres possessions. Per tant, la tasca d’intentar modificar o qüestionar els prejudicis socials és tan difícil com intentar modificar un sentiment o una emoció, que en el cas dels prejudicis és d’animadversió. És així com les acci- ons de sensibilització en relació amb els prejudicis que tan sols es basen en la utilització d’arguments racionals tenen un impacte limitat, en la mesura que qüestionen la base empírica del prejudici, però no arriben a suscitar elements emotius d’identificació, comprensió o valoració cap als col·lectius prejutjats. Així doncs, també cal dir que aquesta base emocional dels preju- dicis (sentiments de por, desconfiança, estranyesa...) és un dels obstacles més importants per a l’establiment de relacions personals interètniques. Fins i tot quan no hi ha un sentiment personal de rebuig, l’establiment de relaci- ons interètniques es pot veure frenat per la reprovació que aquestes relaci- ons poden causar entre els membres del mateix grup (endogrup). Per exem- ple, l’empresari que decideix no contractar com a comercial una persona gitana pel rebuig que pugui causar entre la seva borsa de clients; o qui deci- deix no festejar amb algú pel fet de ser d’una altra religió perquè tem la re- acció de la seva família.
Mostrar más

137 Lee mas

El canvi social i educatiu al nou EEES : posicionament del docent i el discent de la Titulació de Fisioteràpia

El canvi social i educatiu al nou EEES : posicionament del docent i el discent de la Titulació de Fisioteràpia

La labor docent dels professors haurà d'incloure no sols les hores dedicades a impartir la docència presencial i tutories (que sovint queden devaluades a algunes preguntes precipitades abans dels exàmens), sinó també les dedicades a organitzar, orientar i supervisar el treball autònom dels estudiants. És a dir, els professors hauran d'invertir un temps major en la preparació de les seues matèries i en l’atenció personalitzada dels estudiants quan s'adopten els nous mètodes docents. D’altra banda, la forma d’avaluar l’estudiant no és independent dels resultats d'aprenentatge que es pretenen produir, i la relació entre ensenyament i aprenentatge no és causal sinó probabilística (segons les activitats que organitza i proposa el professor, hi haurà majors o menors possibilitats que determinats aprenentatges puguen tenir Iloc). En altres paraules, s'ensenya perquè allò que s'ha aprés puga ser utilitzat en noves situacions (més enllà de l’examen i més enllà de la universitat). Per últim, el previsible acurtament de la carrera per
Mostrar más

119 Lee mas

Horta Guinardó. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Gener 2009

Horta Guinardó. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Gener 2009

A quest mes comencen les obres de rehabilitació del casal Font d’en Fargas. L’edifi- ci, amb tres plantes i situat a la conf luència del passeig Font d’en Fargas i el carrer Pe- drell, data del 1928. És un es- pai molt conegut al barri i di- positari d’una llarga tradició cultural i social. L’Ajuntament el va adquirir l’abril del 2008 per convertir-lo en un equipa- ment públic, d’acord amb les reivindicacions veïnals. La intervenció que comença ara recuperarà l’immoble i ho farà preservant els trets ar- quitectònics i ornamentals que l’han fet figurar al Pla Especial de Protecció del Pa- trimoni Arquitectònic i al catàleg del Districte d’Horta- Guinardó. També servirà per adaptar-lo als nous usos que tindrà com a casal de barri. El
Mostrar más

8 Lee mas

Transformem la ciutat donant valor a la participació de les dones

Transformem la ciutat donant valor a la participació de les dones

És indiscutible començar reconeixent la participació de les mestresses de casa i de les mares com a agents culturals i com a educadores. La ciutat no podria definir-se com a ciutat educadora i l´ensenyament no podria assolir les seves finalitats, si no hi hagués en funcionament tota una xarxa de mares i àvies que acompanyem i anem a buscar les criatures a l´escola, que escoltem els problemes, que assumim els conflictes, que suplim la manca d´escoles bressol, que participem a les AMPAs. (Associacions de Mares i Pares d´Alumnes)... I es produeix la participació mitjançant aquestes accions com a resposta a necessitats reals, i així entren en funcionament xarxes de relació al voltant de l´espai escolar. Les dones, amb l´excusa de l´escola de les criatures, reforcem les relacions de veïnatge a la ciutat i establim contactes més estables de servei i suport mutu. Aquesta participació pren un caire més complex quan les mares estudiem o treballem fora de casa i, aleshores, forçosament han de funcionar les xarxes d´ajut i suport d'altres dones.
Mostrar más

31 Lee mas

La simbología del cerdo en la fraseología china

La simbología del cerdo en la fraseología china

Por extensión, el cerdo también simboliza la obesidad, tanto en chino como en espa- ñol, por ejemplo, pàng de xiàng zhū ( 胖得像猪 *gordo parecer cerdo “ser gordo como un cerdo”) = esp..[r]

20 Lee mas

Cos i sexualitat en el pensament de Judith Butler

Cos i sexualitat en el pensament de Judith Butler

Per entendre la performativitat del gènere, Butler exposa que prèviament ja tenim una idea, anticipem a la naturalesa com a llei que ens dóna com a establerta la categoria d’home/dona i el fet que aquestes se’ns revelen com a naturals i ja donades. La naturalesa que es converteix en llei que determina els cossos sexuats constitueix un mecanisme de poder que produeix el seu efecte normatiu. Però perquè la naturalesa pugui seguir mantenint la seva situació privilegiada d’ésser llei, necessita el ritual de repetició dels actes i la seva reproducció a través dels cossos, tal com afirma Butler en el paràgraf enunciatiu d’aquest capítol, que la performativitat no és un acte únic. En definitiva la seva teoria consisteix en fer visible que el què entenem com l’essència interna del gènere, es construeix mitjançant la repetició d’una sèrie d’ actes que es reivindiquen pel procés de modulació del cos, fonamentat en el gènere. (Butler 2007). Tornem al fet que aquest, el gènere, no te una definició estable ja que és una identitat que es constitueix en el temps i que pretén afirmar normes que s’institucionalitzen a través dels actes performatius. En conseqüència, no podem atribuir la identitat de gènere abans de que es produeixi l’acció performativa i això ens porta a afirmar que la identitat no està fixada en el què entenem com a qualitat essencial, ja que aquella es troba situada en un procés de canvi permanent degut a que la seva construcció és cultural.
Mostrar más

51 Lee mas

Algunas aplicaciones del portafolio en el ámbito educativo

Algunas aplicaciones del portafolio en el ámbito educativo

Al revisar experiencias referidas al trabajo con portafolio en España, se encontraron algunas con cierta relación a este, documentadas por los propios docentes, en las que se plantean [r]

15 Lee mas

L'Afrontament dels pares i mares de fills amb discapacitat

L'Afrontament dels pares i mares de fills amb discapacitat

Les famílies experimentaran canvis a l'hora adaptar-se a la malaltia i també a la vida diària. Els rols i funcions dels membres de la família es veuran modificats donats que, l'infant requerirà una atenció i cura específiques que suposaran la destinació d'un temps important de la vida diària, la qual estarà col·lapsada per visites mèdiques de seguiment i urgents per episodis d'agreujament de la salut de l'infant, llargs períodes d'hospitalització, proves diagnòstiques, sessions de teràpia i estimulació, tramitació de recursos, etc. Davant aquesta situació s'observa, que en la majoria dels casos, la dona és qui deixa la seva feina per tenir dedicació exclusiva al seu fill atenent totes les necessitats. En aquest sentit es produeix un retorn a l'organització familiar tradicional que distribueix el rol instrumental al pare, el qual satisfà les necessitats materials i físiques de la família; i el rol afectiu, desenvolupat per la mare, qui s'ocupa de les necessitats d'afecte, suport i amor a la vegada que marca les pautes i normes de comportament. A més, aquesta diferenciació de rols no només afecta la representació dels mateixos sinó també suposen una pèrdua de rols clau a la vida de cada un dels membres, principalment a la mare. (Limiñana i Patró, 2004: 53).
Mostrar más

37 Lee mas

Discurs d'inauguració del curs acadèmic 2012 2013

Discurs d'inauguració del curs acadèmic 2012 2013

I és fent servir aquestes aplicacions que la UIB ha recorregut també un llarg camí en la innovació, actualment tenim una cartera de 48 patents, de les quals el 40% estan transferides a l’empresa. Malgrat que sempre es diu que a la Universitat cal incrementar la transferència, l’informe de la World Intellectual Property Organization (WIPO) posa en evidència que Espanya, amb un 16,3% de patents PCT, és el país que més patents transfereix des de la Universitat just després d’Irlanda, i la UIB està molt ben situada en el context nacional, ja que només necessita 22 investigadors per fer una patent, quan la mitjana nacional és de 39. Això també ha facilitat la creació d’empreses derivades o spin-off, que s’ha seguit incrementant els darrers anys. Si volem millorar els resultats de transferència i innovació, fa falta sens dubte un canvi de l’estructura del teixit productiu i una aposta clara pel capital risc.
Mostrar más

5 Lee mas

Els ADR, procediments extrajudicials de resolució de conflictes: Legislació vigent i aplicació pràctica als conflictes empresarials

Els ADR, procediments extrajudicials de resolució de conflictes: Legislació vigent i aplicació pràctica als conflictes empresarials

En el Grau de Dret hem tingut oportunitat de conèixer la existència dels mitjans de resolució extrajudicial, tot i que el seu estudi ha estat molt limitat i ajustat al contingut propi de l’assignatura corresponent. Així, l’arbitratge s’estudia en l’assignatura de Dret Civil II (03.512), i en Dret Processal I (03.527); en Dret de la Contractació (03.541), s’estudia tant el conveni arbitral com la mediació com a mètode d’autocomposició. No obstant, també es cert que hi ha una assignatura específica optativa de Mediació i Arbitratge (03.560), però que en el meu cas no he pogut cursar, tot i ser del meu interès, per causa de la programació bisemestral.
Mostrar más

27 Lee mas

LA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES

LA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES

– Les  formes  en  V  Cairns  les  va  anomenar   forquetes  de  replicació ,  formades  pels  dos  nous  filaments  de    . DNA  tritiat  sintetitzats  sobre  la  doble  cadena  antiga [r]

57 Lee mas

Hàbits de pràctica fisicoesportiva i els seus motius en funció del gènere en alumnes de 1r i 2n d'ESO de l'IES Son Pacs

Hàbits de pràctica fisicoesportiva i els seus motius en funció del gènere en alumnes de 1r i 2n d'ESO de l'IES Son Pacs

Respecte els motius que fan seguir fent activitat fisicoesportiva als alumnes d’aquest estudi, el principal motiu segueix essent la diversió (55%), seguit de trobar-se amb amics i estar en forma. No hi ha diferències significatives respecte al gènere, un fet curiós és que els homes es preocupen més per la forma física que les dones, mentre que elles més per la diversió, contràriament al que diuen els altres articles. Palou et al. (2009) diuen que la majoria d’adolescents en el seu estudi segueixen practicant per motius lúdics, tot i així, en els homes es presenta més freqüentment el motiu de “ser professional” i “competir”, mentre que en les dones el de mantenir la forma. Resultats similars es donen en altres estudis, els quals corroboren que el motiu més comú pel manteniment de la pràctica és la diversió, i que els homes es preocupen en major mesura per ser professionals o competir, mentre les dones ho fan més per motius de salut (Palou i Ponseti, 2008; Alvariñas i Fernàndez, 2009; Reverter et al., 2014; Ministerio de Cultura, Educación y Deporte, 2015).
Mostrar más

52 Lee mas

Rol del estómago en la regulación del apetito:  La ghrelina en condiciones fisiológicas y  en patología digestiva

Rol del estómago en la regulación del apetito: La ghrelina en condiciones fisiológicas y en patología digestiva

Existe la posibilidad que el daño persistente de la mucosa gástrica debido al Helicobacter pylori, así como la gastritis crónica atrófica puedan afectar la producción de ghrelina, lle-[r]

9 Lee mas

Confidencialitat en la pràctica clínica infermera i els seus valors implícits  És un dret vulnerat?

Confidencialitat en la pràctica clínica infermera i els seus valors implícits És un dret vulnerat?

Ens crida l’atenció la discordança entre coneixements i comportaments; el personal mèdic maneja uns conceptes més clars sobre la confidencialitat, la intimitat i l’accés legítim a las històries clíniques, no obstant, això no es tradueix en un millor comportament en la pràctica. Aquest col·lectiu és més propens a satisfer el desig propi o d’un company per conèixer l’estat de salut d’un conegut, sense tenir en compte l’obligació de sol·licitar autorització abans d’accedir a les seves dades. Aquest tipus de comportament, augmenta d’acord l’edat del facultatiu i és més freqüent entre homes. En canvi, el personal d’infermeria presenta pràctiques més respectuoses amb la confidencialitat en els grups de més edat.
Mostrar más

30 Lee mas

Es pot ensenyar a persuadir amb els senyals del metadiscurs? Una proposta docent

Es pot ensenyar a persuadir amb els senyals del metadiscurs? Una proposta docent

En concreto, se centra en la importancia de que los alumnos de derecho aprendan los principales conceptos de retórica y que empleen algunas expresiones del metadiscurso del modelo adap[r]

17 Lee mas

Show all 10000 documents...