Top PDF La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2001

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2001

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2001

Es presenten també el percentatge de naixements se- gons algunes característiques (de dones de menys de 20 anys, de dones de més de 34 anys, en centres pú- blics, amb els dos pares de fora de l’Estat Espanyol, amb pare o mare de fora de l’Estat espanyol, amb baix pes al néixer i amb prematuritat).

68 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2010

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2010

Respecte a les dades sobre els recursos sanitaris i la seva utilització, cal destacar la disminució de les urgències hospitalàries gràcies, en part, a l’increment de l’oferta extrahospitalària i també al desplegament dels programes de salut i escola per part dels equips d’infermeria de l’atenció primària. La progressiva implementació de la cartera de ser- veis de salut mental a l’atenció primària de salut ha permès augmentar els recursos destinats a salut mental. Entre les accions de salut pública, aquest any es presenta un resum de l’avaluació de les principals inter- vencions vigents, en què destaquen els nivells de cobertura i el grau de satisfacció assolit. Es presenta també el seguiment i l’avaluació dels objectius del Pla de salut per a l’any 2010.
Show more

90 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2007

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2007

Although cocaine use showed the sharpest increase on initial visits, heroin is still the illegal substance that gives healthcare centres and follow-up services the most work. In terms of emergencies, cocaine -as in previous years- is the substance that causes the most episodes, though in the last few years this has levelled out. T h e t h e r a p e u t i c s u b - g ro u p s o f a n t i - inflammatories, analgesics and antipyretics, peptic ulcer and reflux medication, tranquillizers, and cholesterol- and triglyceride-lowering medication have the highest number of users. The percentage of generic medicines dispensed was 25.1%, which represents an increase in of 16.4% in terms of units compared to the previous year, and 4.8% in terms of value. The introduction of new preventive methods which address new needs that have been identified; the adaptation of preventative strategies to social realities, and the inclusion of actions geared towards reducing social inequalities in the healthcare system are the
Show more

80 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2008

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2008

La perspectiva temporal d'aquests vint-i-cinc anys permet fer visible les millores en la salut i els seus determinants en els diferents àmbits. Per posar-ne alguns exemples, en el medi ambient es comprova la reducció d'emissions de contaminants atmosfèrics de partícules de fum i plom; en l'àmbit de seguretat alimentària, la capacitat de resposta dels programes davant la creixent conscienciació de l'opinió pública; pel que fa als animals urbans, cal destacar la significativa millora en el benestar dels animals de companyia i la supressió de l'eutanàsia. A més, en l'apartat de salut milloren els indicadors de comorbiditat associada al consum de drogues, així com els indicadors de casos d'infecció per VIH i sida, tot i l'impacte que ha suposat l'increment sostingut de població estrangera en aquests indicadors. Igualment cal remarcar els canvis positius dels comportaments en àmbits diversos que afecten la salut de les persones, com ara la important disminució en el nombre de lesions i morts per accident de trànsit, els canvis de comportament en la mobilitat vers un major ús de la bicicleta i l'habilitació d'espais segurs per a vianants en detriment del transport privat. També és significativa la disminució de la prevalença en el consum de tabac i l'increment de l'activitat física i, en l'àmbit laboral, la disminució de lesions greus. A l'igual d'altres anys, l'anàlisi de la salut pública es complementa en relació amb l'evolució dels recursos sanitaris, amb col·laboració amb el Consorci Sanitari de Barcelona. Al llarg de les dues dècades anteriors s'ha consolidat el desplegament de la reforma de l'atenció primària i la potenciació de programes comunitaris, s'han estabilitzat les urgències hospitalàries, i s'ha creat i consolidat la xarxa d'atenció sociosanitària, a més de desenvolupar la xarxa d'atenció a la salut mental. Cal destacar també l'increment del consum de medicaments genèrics. Pel que fa a les accions de salut pública puntuals, aquest informe posa de relleu
Show more

84 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2012

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2012

Quant als determinants socioeconòmics, es constata la millora contínua del capital humà segons el nivell educatiu, l’augment de la desocupació i un increment de l’atur de llarga durada. Hi ha una tendència creixent en el nombre de persones grans que viuen soles. Quant a la qualitat de l’aire, continuen les millores en els nivells de partícules PM 10 i NO 2 tot i superar-se els límits en algunes estacions de mesura. Pel que fa a les concentracions de trihalometans en l’aigua, els valors continuen estant per sota del límit legislat, i s’amplia el percentatge d’anàlisis que es realitzen a domicilis particulars com a resposta a sol·licituds de la ciutadania. Continua el bon nivell de seguretat alimentària amb milers d’inspeccions, la majoria conformes a normativa.
Show more

88 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2013

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2013

guia per a la selecció d’indicadors, en particular fent atenció al context socioeconòmic i laboral, però no sense certes limitacions. Per un costat, els efectes adversos de la crisi econòmica poden localitzar-se en grups vulnerables dels que les fonts d’informació, com ara les enquestes regulars poden no donar compte amb el detall suficient, i per l’altre costat, altres fonts com els registres poden arribar amb cert retardar en el temps. Una limitació addicional és el fet de disposar de dades comparables a diferents nivells geogràfics i disponibles en el temps. Per exemple les dades per Barcelona referents a renda o salaris, i les mesures de desigualtat que se’n deriven no estan disponibles a nivell individual sinó per barris, o el risc de pobresa s’obté de manera puntual sense possibilitat d’anàlisi serial. Cal també tenir cura a l’hora d’interpretar dades comparatives de nivells territorials diferents, per exemple la tuberculosi o el VIH tendeixen a ser més alts en nuclis urbans que en territoris amb menor densitat demogràfica. Globalment per tant cal ser prudents en les interpretacions de les dades, ja que la crisi econòmica pot tenir efectes en la salut a mitjà i llarg termini, per exemple el canvis en l’alimentació vers un consum de productes menys saludables però més econòmics pot empitjorar el sobrepès a mig termini, i l’augment del baix pes en néixer pot tenir conseqüències en la salut física i mental a llarg termini. Finalment, una visió més completa del necessàriament breu recull d’indicadors que es presenten a continuació es podria complementar diferenciant-los segons els eixos de desigualtat.
Show more

89 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2004

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2004

Aquest informe ens mostra com, al llarg dels anys, hem assistit a canvis epidemiològics importants. Actualment, la població de la ciutat gaudeix d’una esperança de vida mai coneguda pels barcelonins, i especialment per les barcelonines. Entre els canvis que s’han donat destaquen la millora en els indicadors de salut maternoinfantil i el descens constant de la mortalitat per reacció aguda adversa a drogues i per infecció per VIH-sida. Les dades del 2004 mostren ja l’impacte que està tenint l’arribada a la ciutat de grups grans de població estrangera. També sabem que hi ha desigualtats importants en l’estat de salut, tant entre gèneres com entre grups de població de nivell socioeconòmic desigual o de diferent país d’origen.
Show more

78 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2006

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2006

manifestat tenir uns estils de vida saludables, malgrat que el consum de tabac, d'alcohol i d'altres substàncies il·legals ha augmentat en la població més jove, i part de la població infantil no ha portat una alimentació saludable i ha practicat activitats sedentàries. L'atenció primària ha tingut una valoració positiva i ha augmentat la seva freqüentació, fet que no es dóna a l'atenció especialitzada. També ha augmentat la realització de pràctiques preventives respecte de l'any 2001. Per tal de plantejar una planificació sociosanitària racional i equitativa, cal tenir en compte les desigualtats socioeconòmiques i de gènere, així com la nova realitat sociodemogràfica de la ciutat (l'envelliment de la població i la immigració).
Show more

80 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 1999

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 1999

• Taxa de natalitat en adolescents: (nascuts en dones entre 14 i 17 anys / total de dones entre 14 i 17 anys) x 1.000 • Taxa d’IVES en adolescents: (IVES en dones entre 14 i 17 anys / total de dones entre 14 i 17 anys) x 1.000 • Nombre total d’IVES i percentatge que representen

212 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2002

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2002

Càncer de mama 64,14 44,23 99,23 71,49 48,46 95,52 41,41 37,77 23,64 48,82 56,24 56,84 Malaltia isquèmica del cor 15,32 23,56 20,87 8,06 21,52 14,11 14,15 14,24 10,10 10,78 4,54 16,07 Malaltia cerebrovascular 17,70 21,70 25,43 18,11 17,77 13,61 18,28 9,27 15,16 4,62 19,42 19,42 Cirrosi 40,06 8,22 16,70 20,77 31,30 31,43 23,92 9,47 29,37 14,62 17,26 16,07 Totes les causes 338,35 333,18 369,42 343,57 367,35 412,04 313,12 288,10 268,90 272,63 294,08 397,44 Població de referència per a estandarditzar les taxes: població de Barcelona de 1996.

48 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2005

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2005

En la proporció de població que ha visitat l’especialista o el dentista en l’últim any o bé, un professional sanitari en els darrers 15 dies, s’han percebut diferències segons la classe social. A més, aquestes diferències també s’han observat en el nombre de persones hospitalitzades i en la realització d’algunes pràctiques preventives. L’atenció primària de salut ha atès el 76,2% de la població de referència, el 55,8% de la qual eren dones. Les malalties de l’aparell circulatori, respiratori i digestiu han estat les tres primeres causes d’hospitalització en homes. En canvi, en les dones destaquen les malalties del sistema nerviós i dels òrgans dels sentits, l’embaràs, el part i el puerperi, i les malalties de l’aparell circulatori.
Show more

78 Read more

Salut als districtes. Eixample. 2013

Salut als districtes. Eixample. 2013

La mortalitat a l’Eixample presenta una tendència decreixent i es manté amb valors lleugerament inferiors a la resta de la ciutat, de manera que l’any 2011 la taxa de mortalitat estandarditzada per edat era 977,8 per 100.000 homes i 549,7 per 100.000 dones a l’Eixample respecte 1.017,0 i 561,5 a Barcelona. La mortalitat prematura, mesurada en anys potencials de vida perduts (APVP), mostra també una tendència decreixent, amb valors per sota dels nivells de la ciutat, tot i que en el cas dels homes ha augmentat l’últim any 2011 fins a igualar-se als valors de Barcelona. A l’Eixample, la mortalitat infantil (defuncions en menors d’un any) presentava una tendència similar al global de la ciutat, amb valors estables els darrers anys, essent la taxa de mortalitat de 2,3 per cada 1.000 nascuts vius l’any 2011 (5 defuncions). La mortalitat perinatal (nascuts morts i defuncions durant els primers 7 dies de vida) mostra una disminució fins el 2003 i a partir d’aquí es manté estable, essent la taxa l’any 2011 de 3,7 per cada 1.000 nascuts (8 defuncions). Així, l’esperança de vida en néixer va continuar augmentant de manera continuada a l’Eixample, essent de 80,4 anys en els homes i 86,5 anys en les dones; xifres superiors a les de la ciutat de Barcelona (79,9 i 86,1 anys respectivament).
Show more

93 Read more

Salut als districtes : Sarrià-Sant Gervasi. 2013

Salut als districtes : Sarrià-Sant Gervasi. 2013

Les dades del registre de mortalitat es recullen de les butlletes oficials (el certificat mèdic de defunció, el qual és emplenat pel metge/essa, i el Butlletí Estadístic de Defunció, emplenat pel familiar de la persona difunta). Aquest registre conté informació de les defuncions de residents a Barcelona. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) rep la informació amb dos anys de decalatge respecte l’any de la defunció. A l’ASPB, les dades són depurades i contrastades amb registres complementaris, com el Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, el Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal de Barcelona de l’ASPB i la informació proporcionada per l’Institut de Medicina Legal de Catalunya de les defuncions amb intervenció judicial. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Mortalitat al web de l’ASPB. 6
Show more

93 Read more

Salut als districtes : Sarrià-Sant Gervasi. 2012

Salut als districtes : Sarrià-Sant Gervasi. 2012

Pel que fa a les consultes als serveis de salut, els darrers anys la població de Sarrià – Sant Gervasi, si bé havia augmentat el 2006 la freqüentació al metge/essa de capçalera, o pediatre/a en el cas de la població infantil, el 2011 es produeix una disminució obtenint valors inferiors a la resta de la ciutat. Així per exemple, destaca el grup de més de 65 anys amb un 69,1% d’homes i un 63% de dones que havien visitat el metge/essa general, inferiors a Barcelona (84,1% en els homes i 86,5 en les dones de 65 anys i més). Respecte la visita a l’especialista el darrer any, malgrat la disminució en els homes de Sarrià – Sant Gervasi, continuen essent superiors als valors de Barcelona, de manera notable en els homes joves de 15 a 44 anys (un 59,4% havien visitat l’especialista, respecte el 45,7% a Barcelona). En les dones, a excepció de les noies menors de 15 anys on va augmentar, també s’observa una disminució de les visites a l’especialista, essent inferiors respecte la ciutat. Destaca així en les dones grans, de 65 anys i més, on va disminuir de 89,6% el 2006 a 58,7% el 2011. Quant a les consultes als serveis d’urgències per part de la població de Sarrià – Sant Gervasi eren menys freqüents que en el global de la ciutat, a excepció dels menors de 15 anys, on hi havia una alta proporció d’infants que havien consultat els serveis d’urgències (un 48,2% de nois i un 43,3% de noies).
Show more

99 Read more

Salut als districtes. 2014

Salut als districtes. 2014

L’activitat realitzada l’any 2014 ha estat de 638.968 urgències ateses, una xifra un 2% supe- rior a la de l’any 2013. La taxa global d’urgències és de 341 (338 l’any 2013). Barcelona gaudeix d’un pla d’urgències amb mecanismes per clas- sificar la demanda i establir circuits per dirigir les urgències al recurs més adient, hospitalari o extrahospitalari, segons les necessitats indi- viduals. La implementació de protocols o codis d’actuació, com els codis infart, ictus, politrauma i altres, contribueix a millorar l’atenció immedia- ta i el seguiment de les persones afectades. L’atenció especialitzada hospitalària Les causes d’hospitalització més freqüents en- tre la població de Barcelona continuen sent les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits i les malalties de l’aparell circulatori. En les dones cal destacar els ingressos per causa obstètrica, que ocupen el tercer lloc. El 55% de les altes són de pacients que han ingressat per sotmetre’s a procediments quirúrgics, i la meitat s’intervenen per cirurgia major ambulatòria, una disciplina creixent que confereix major qualitat al pacient i millora l’eficiència del procediment. L’atenció sociosanitària
Show more

74 Read more

Salut als districtes.  Eixample. 2015

Salut als districtes. Eixample. 2015

Segons les dades acumulades de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona del 2011 al 2014, la majoria de la població de L’Eixample tenia cobertura sanitària exclusivament pública encara que lleugerament per sota del global de la ciutat, i aproximadament el 40% tenia a més una assegurança privada, proporció superior a la de la ciutat de Barcelona. En relació a les consultes als serveis de salut, un alt percentatge de la població de l’Eixample, amb valors molt similars tan en homes com en dones pel global de Barcelona, va visitar un metge/essa de capçalera l’any anterior a l’enquesta, o un pediatre en el cas de la població infantil, observant-se unes proporcions de visites superiors al 65% en tots els casos i destacant-ne proporcions superiors al 90% en edats més extremes (per sota del 15 anys i per sobre dels 65 anys). La visita a l’especialista mostrava uns percentatges molt similars per sobre del 80% en totes les edats, tan a L’Eixample com a Barcelona. En les consultes a urgències s’observaven percentatges lleugerament inferiors al districte en comparació a Barcelona, amb valors més elevats en persones per sota dels 15 anys i per sobre dels 65 anys. D’altra banda, el consum de medicaments era molt similar entre l’Eixample i el global de Barcelona tant en homes com en dones i gradualment superior en quan augmenta el rang d’edat de tal manera que per sobre dels 65 anys s’observen percentatges de consum de medicaments els últims dos dies del 90% o superiors.
Show more

87 Read more

Salut als districtes . Les Corts. 2015

Salut als districtes . Les Corts. 2015

Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), que incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques dels pares. L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), fa la recollida dels butlletins estadístics als registres civils, valida la informació, codifica les dades, realitza la gravació en suport informàtic. Aquesta informació s’envia a l’INE per tal que n’elabori les estadístiques oficials de tot l’Estat Espanyol. L’ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l’any de naixement. A l’ASPB les dades són depurades i geocodificades. A més, cada nounat
Show more

83 Read more

Salut als districtes : Gràcia. 2012

Salut als districtes : Gràcia. 2012

Respecte als hàbits no saludables, en base a les dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona, s’observa un augment de l’obesitat en els homes joves i adults de Gràcia entre els anys 2001 i 2006, i després una disminució el 2011, amb valors lleugerament inferiors als de la ciutat de Barcelona (l’any 2011 el 17,4% d’homes de 55 a 64 anys i el 10% de 65 anys i més tenien obesitat). Les dones més joves de 45 anys presentaven valors d’obesitat baixos, en canvi, les de 45 anys i més van experimentar un augment de l’obesitat el 2011, arribant a valors superiors als de la ciutat, (l’any 2011 el 14,8% de dones de 55 a 64 anys i el 21,7% de 65 anys i més tenien obesitat). El sedentarisme en el temps d’oci (no realització d’activitat física en el temps de lleure i excloent caminar com a activitat) disminueix a Gràcia els darrers anys. En la població de 15 a 44 anys arriba a valors inferiors als de Barcelona (l’any 2011 el 33,8% dels homes i 53,3% de les dones eren sedentaris), en canvi, en la població gran de més de 65 anys, malgrat la disminució, la majoria continua amb hàbits de salut sedentaris (70% dels homes i 76,1% de dones de més de 65 anys el 2011), superiors a Barcelona. Quant al consum de tabac s’observa una disminució notable en els homes, a excepció del grup de 45 a 64 anys que experimenta una disminució el 2006, però, que torna a augmentar el 2011 (més del 30% fumava diàriament), essent superior en els homes de Gràcia respecte els de Barcelona. En les dones destaca la disminució del consum de tabac en les més joves, de 15 a 24 anys (va passar del 50% el 2001 a 18,7% el 2006), i al contrari, hi ha un augment del tabaquisme en les dones adultes i grans, essent sempre superior a Gràcia respecte Barcelona.
Show more

99 Read more

Salut als districtes : Gràcia. 2013

Salut als districtes : Gràcia. 2013

El Padró Municipal d’Habitants és competència de l’Ajuntament de Barcelona, a qui correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) qui s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), qui centralitza la informació i la retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat, sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l’any 2013. Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors. D’altra banda, s’han consultat les estadístiques de l’ajuntament de Barcelona per tal de seleccionar altres indicadors sobre les característiques socioeconòmiques de la ciutat i dels barris, com l’atur enregistrat i la renda familiar disponible.
Show more

92 Read more

Show all 10000 documents...