PDF superior La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2002

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2002

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2002

Càncer de mama 51,83 75,28 48,00 45,66 60,24 66,23 28,46 64,66 64,31 43,70 28,86 46,13 Malaltia isquèmica del cor 17,31 7,85 27,67 18,71 14,74 23,40 7,96 8,12 33,97 22,35 4,76 17,99 Malaltia cerebrovascular 33,57 14,12 12,16 26,09 18,34 7,73 37,33 12,48 13,34 26,89 9,88 9,21 Cirrosi 39,10 23,55 15,73 23,31 3,96 20,42 21,02 12,28 4,35 13,65 18,98 4,03 Totes les causes 354,66 344,92 315,28 369,27 371,25 322,02 298,71 325,24 328,46 344,17 258,92 270,91 Població de referència per a estandarditzar les taxes: població de Barcelona de 1996.

48 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2010

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2010

Respecte a les dades sobre els recursos sanitaris i la seva utilització, cal destacar la disminució de les urgències hospitalàries gràcies, en part, a l’increment de l’oferta extrahospitalària i també al desplegament dels programes de salut i escola per part dels equips d’infermeria de l’atenció primària. La progressiva implementació de la cartera de ser- veis de salut mental a l’atenció primària de salut ha permès augmentar els recursos destinats a salut mental. Entre les accions de salut pública, aquest any es presenta un resum de l’avaluació de les principals inter- vencions vigents, en què destaquen els nivells de cobertura i el grau de satisfacció assolit. Es presenta també el seguiment i l’avaluació dels objectius del Pla de salut per a l’any 2010.
Mostrar más

90 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2007

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2007

Although cocaine use showed the sharpest increase on initial visits, heroin is still the illegal substance that gives healthcare centres and follow-up services the most work. In terms of emergencies, cocaine -as in previous years- is the substance that causes the most episodes, though in the last few years this has levelled out. T h e t h e r a p e u t i c s u b - g ro u p s o f a n t i - inflammatories, analgesics and antipyretics, peptic ulcer and reflux medication, tranquillizers, and cholesterol- and triglyceride-lowering medication have the highest number of users. The percentage of generic medicines dispensed was 25.1%, which represents an increase in of 16.4% in terms of units compared to the previous year, and 4.8% in terms of value. The introduction of new preventive methods which address new needs that have been identified; the adaptation of preventative strategies to social realities, and the inclusion of actions geared towards reducing social inequalities in the healthcare system are the
Mostrar más

80 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2008

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2008

La perspectiva temporal d'aquests vint-i-cinc anys permet fer visible les millores en la salut i els seus determinants en els diferents àmbits. Per posar-ne alguns exemples, en el medi ambient es comprova la reducció d'emissions de contaminants atmosfèrics de partícules de fum i plom; en l'àmbit de seguretat alimentària, la capacitat de resposta dels programes davant la creixent conscienciació de l'opinió pública; pel que fa als animals urbans, cal destacar la significativa millora en el benestar dels animals de companyia i la supressió de l'eutanàsia. A més, en l'apartat de salut milloren els indicadors de comorbiditat associada al consum de drogues, així com els indicadors de casos d'infecció per VIH i sida, tot i l'impacte que ha suposat l'increment sostingut de població estrangera en aquests indicadors. Igualment cal remarcar els canvis positius dels comportaments en àmbits diversos que afecten la salut de les persones, com ara la important disminució en el nombre de lesions i morts per accident de trànsit, els canvis de comportament en la mobilitat vers un major ús de la bicicleta i l'habilitació d'espais segurs per a vianants en detriment del transport privat. També és significativa la disminució de la prevalença en el consum de tabac i l'increment de l'activitat física i, en l'àmbit laboral, la disminució de lesions greus. A l'igual d'altres anys, l'anàlisi de la salut pública es complementa en relació amb l'evolució dels recursos sanitaris, amb col·laboració amb el Consorci Sanitari de Barcelona. Al llarg de les dues dècades anteriors s'ha consolidat el desplegament de la reforma de l'atenció primària i la potenciació de programes comunitaris, s'han estabilitzat les urgències hospitalàries, i s'ha creat i consolidat la xarxa d'atenció sociosanitària, a més de desenvolupar la xarxa d'atenció a la salut mental. Cal destacar també l'increment del consum de medicaments genèrics. Pel que fa a les accions de salut pública puntuals, aquest informe posa de relleu
Mostrar más

84 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2012

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2012

Les malalties cròniques són la causa del 80% de la mortalitat i consumeixen més del 50% dels recursos del sistema sanitari. Incidint en el control dels factors de risc, com es fa des de l’atenció primària, amb un control òptim de la tensió arterial, una valoració del risc cardiovascular i de diabetis mellitus, s’aconsegueix una millora en l’evolució de la malaltia, a la vegada que se n’eviten possibles reaguditzacions. En els darrers anys les xifres de bon control s’han incrementat en tots els casos. En els episodis aguts de les malalties de l’aparell circulatori, l’estratègia de Codis ha servit per millorar la coordinació assistencial entre dispositius sanitaris i escurçar el temps d’atenció.
Mostrar más

88 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2013

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2013

guia per a la selecció d’indicadors, en particular fent atenció al context socioeconòmic i laboral, però no sense certes limitacions. Per un costat, els efectes adversos de la crisi econòmica poden localitzar-se en grups vulnerables dels que les fonts d’informació, com ara les enquestes regulars poden no donar compte amb el detall suficient, i per l’altre costat, altres fonts com els registres poden arribar amb cert retardar en el temps. Una limitació addicional és el fet de disposar de dades comparables a diferents nivells geogràfics i disponibles en el temps. Per exemple les dades per Barcelona referents a renda o salaris, i les mesures de desigualtat que se’n deriven no estan disponibles a nivell individual sinó per barris, o el risc de pobresa s’obté de manera puntual sense possibilitat d’anàlisi serial. Cal també tenir cura a l’hora d’interpretar dades comparatives de nivells territorials diferents, per exemple la tuberculosi o el VIH tendeixen a ser més alts en nuclis urbans que en territoris amb menor densitat demogràfica. Globalment per tant cal ser prudents en les interpretacions de les dades, ja que la crisi econòmica pot tenir efectes en la salut a mitjà i llarg termini, per exemple el canvis en l’alimentació vers un consum de productes menys saludables però més econòmics pot empitjorar el sobrepès a mig termini, i l’augment del baix pes en néixer pot tenir conseqüències en la salut física i mental a llarg termini. Finalment, una visió més completa del necessàriament breu recull d’indicadors que es presenten a continuació es podria complementar diferenciant-los segons els eixos de desigualtat.
Mostrar más

89 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2004

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2004

Les dones entrevistades es troben en les primeres fases del procés migratori, però mostren una autonomia creixent basada en la capacitat laboral i econòmica. Identifiquen clarament els principals determinants de la salut reproductiva de la cultura d’origen. Llevat del grup de dones filipines, apareix una acceptació progressiva dels mètodes contraceptius. En aquest estudi les dones s’allunyen de les restriccions religioses en el control reproductiu. S’explicita l’acceptabilitat de la interrupció voluntària de l’embaràs entre les dones llatinoamericanes i romaneses. Les nouvingudes mostren un esperançat i enorme desig de tenir fills, pocs, educats, en entorns amb estabilitat afectiva, econòmica i laboral.
Mostrar más

78 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2006

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2006

manifestat tenir uns estils de vida saludables, malgrat que el consum de tabac, d'alcohol i d'altres substàncies il·legals ha augmentat en la població més jove, i part de la població infantil no ha portat una alimentació saludable i ha practicat activitats sedentàries. L'atenció primària ha tingut una valoració positiva i ha augmentat la seva freqüentació, fet que no es dóna a l'atenció especialitzada. També ha augmentat la realització de pràctiques preventives respecte de l'any 2001. Per tal de plantejar una planificació sociosanitària racional i equitativa, cal tenir en compte les desigualtats socioeconòmiques i de gènere, així com la nova realitat sociodemogràfica de la ciutat (l'envelliment de la població i la immigració).
Mostrar más

80 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 1999

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 1999

• Taxa de natalitat en adolescents: (nascuts en dones entre 14 i 17 anys / total de dones entre 14 i 17 anys) x 1.000 • Taxa d’IVES en adolescents: (IVES en dones entre 14 i 17 anys / total de dones entre 14 i 17 anys) x 1.000 • Nombre total d’IVES i percentatge que representen

212 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2001

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2001

Usuaris de drogues no institucionalitzades Es presenten les taxes estandarditzades per edat (mèto- de directe) diferenciant els següents grups segons quina ha estat la droga principal de consum: opiacis, cocaïna i total. En tots els casos s’ha utilitzat la població entre 15 i 49 anys.

68 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2005

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2005

En la proporció de població que ha visitat l’especialista o el dentista en l’últim any o bé, un professional sanitari en els darrers 15 dies, s’han percebut diferències segons la classe social. A més, aquestes diferències també s’han observat en el nombre de persones hospitalitzades i en la realització d’algunes pràctiques preventives. L’atenció primària de salut ha atès el 76,2% de la població de referència, el 55,8% de la qual eren dones. Les malalties de l’aparell circulatori, respiratori i digestiu han estat les tres primeres causes d’hospitalització en homes. En canvi, en les dones destaquen les malalties del sistema nerviós i dels òrgans dels sentits, l’embaràs, el part i el puerperi, i les malalties de l’aparell circulatori.
Mostrar más

78 Lee mas

Salut als districtes. 2014

Salut als districtes. 2014

L’activitat realitzada l’any 2014 ha estat de 638.968 urgències ateses, una xifra un 2% supe- rior a la de l’any 2013. La taxa global d’urgències és de 341 (338 l’any 2013). Barcelona gaudeix d’un pla d’urgències amb mecanismes per clas- sificar la demanda i establir circuits per dirigir les urgències al recurs més adient, hospitalari o extrahospitalari, segons les necessitats indi- viduals. La implementació de protocols o codis d’actuació, com els codis infart, ictus, politrauma i altres, contribueix a millorar l’atenció immedia- ta i el seguiment de les persones afectades. L’atenció especialitzada hospitalària Les causes d’hospitalització més freqüents en- tre la població de Barcelona continuen sent les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits i les malalties de l’aparell circulatori. En les dones cal destacar els ingressos per causa obstètrica, que ocupen el tercer lloc. El 55% de les altes són de pacients que han ingressat per sotmetre’s a procediments quirúrgics, i la meitat s’intervenen per cirurgia major ambulatòria, una disciplina creixent que confereix major qualitat al pacient i millora l’eficiència del procediment. L’atenció sociosanitària
Mostrar más

74 Lee mas

Salut als districtes : Sarrià-Sant Gervasi. 2012

Salut als districtes : Sarrià-Sant Gervasi. 2012

Respecte als hàbits no saludables, en base a les dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona, cal destacar que la prevalença d’obesitat a la població de Sarrià - Sant Gervasi era molt baixa, inferior al global de Barcelona. Els homes presenten una disminució de l’obesitat, a excepció dels homes de 45 a 54 anys pels que augmenta lleugerament el 2011, però que continuen amb valors per sota de la ciutat. A Sarrià - Sant Gervasi destaca la baixa proporció de dones amb obesitat i la tendència decreixent al llarg dels anys, així l’any 2011 menys del 5% de les dones presentaven obesitat. En ambdós sexes, el sedentarisme en el temps d’oci (no realització d’activitat física en el temps de lleure i excloent caminar com a activitat) es mostra molt inferior a la població de Sarrià - Sant Gervasi que a la resta de la ciutat, i disminueix notablement els darrers anys, principalment en la població jove (l’any 2011 el 30,4% d’homes i el 54,5% de dones de 15 a 44 anys eren sedentaris) i d’edat adulta (l’any 2011 el 44% d’homes i el 55,4% de dones de 45 a 64 anys eren sedentaris). Quant a l’hàbit tabàquic s’observa una disminució continua de la població d’homes, essent el 2011 inferior al global de Barcelona. En les dones, també hi ha una disminució del tabaquisme en les més joves, i en canvi augmenta en les dones grans, de més de 55 anys. A Sarrià – Sant Gervasi destaca la disminució del consum de tabac habitual en joves de 15 a 24 (va passar de 49,1% l’any 2006 a 21,1% el 2011 en els homes, i de 26,7% a 14,3% en les dones) i de 25 a 34 anys (va passar de 29,5% l’any 2006 a 13,6% el 2011 en els homes, i de 42,8% a 25,9% en les dones).
Mostrar más

99 Lee mas

Salut als districtes. Eixample. 2013

Salut als districtes. Eixample. 2013

El Padró Municipal d’Habitants és competència de l’Ajuntament de Barcelona, a qui correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) qui s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), qui centralitza la informació i la retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat, sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l’any 2013. Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors. D’altra banda, s’han consultat les estadístiques de l’ajuntament de Barcelona per tal de seleccionar altres indicadors sobre les característiques socioeconòmiques de la ciutat i dels barris, com l’atur enregistrat i la renda familiar disponible.
Mostrar más

93 Lee mas

Salut als districtes : Sarrià-Sant Gervasi. 2013

Salut als districtes : Sarrià-Sant Gervasi. 2013

El Padró Municipal d’Habitants és competència de l’Ajuntament de Barcelona, a qui correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) qui s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), qui centralitza la informació i la retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat, sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l’any 2013. Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors. D’altra banda, s’han consultat les estadístiques de l’ajuntament de Barcelona per tal de seleccionar altres indicadors sobre les característiques socioeconòmiques de la ciutat i dels barris, com l’atur enregistrat i la renda familiar disponible.
Mostrar más

93 Lee mas

Salut als districtes.  Eixample. 2015

Salut als districtes. Eixample. 2015

Segons les dades acumulades de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona del 2011 al 2014, la majoria de la població de L’Eixample tenia cobertura sanitària exclusivament pública encara que lleugerament per sota del global de la ciutat, i aproximadament el 40% tenia a més una assegurança privada, proporció superior a la de la ciutat de Barcelona. En relació a les consultes als serveis de salut, un alt percentatge de la població de l’Eixample, amb valors molt similars tan en homes com en dones pel global de Barcelona, va visitar un metge/essa de capçalera l’any anterior a l’enquesta, o un pediatre en el cas de la població infantil, observant-se unes proporcions de visites superiors al 65% en tots els casos i destacant-ne proporcions superiors al 90% en edats més extremes (per sota del 15 anys i per sobre dels 65 anys). La visita a l’especialista mostrava uns percentatges molt similars per sobre del 80% en totes les edats, tan a L’Eixample com a Barcelona. En les consultes a urgències s’observaven percentatges lleugerament inferiors al districte en comparació a Barcelona, amb valors més elevats en persones per sota dels 15 anys i per sobre dels 65 anys. D’altra banda, el consum de medicaments era molt similar entre l’Eixample i el global de Barcelona tant en homes com en dones i gradualment superior en quan augmenta el rang d’edat de tal manera que per sobre dels 65 anys s’observen percentatges de consum de medicaments els últims dos dies del 90% o superiors.
Mostrar más

87 Lee mas

Salut als districtes . Les Corts. 2015

Salut als districtes . Les Corts. 2015

Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), que incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques dels pares. L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), fa la recollida dels butlletins estadístics als registres civils, valida la informació, codifica les dades, realitza la gravació en suport informàtic. Aquesta informació s’envia a l’INE per tal que n’elabori les estadístiques oficials de tot l’Estat Espanyol. L’ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l’any de naixement. A l’ASPB les dades són depurades i geocodificades. A més, cada nounat
Mostrar más

83 Lee mas

Salut als districtes : Gràcia. 2012

Salut als districtes : Gràcia. 2012

Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), que incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques dels pares. L’INE a través de les seves delegacions territorials, en aquest cas l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), fa la recollida dels butlletins estadístics als registres civils, valida la informació, codifica les dades, realitza la gravació en suport informàtic, i la retorna a l’INE per tal que n’elabori les estadístiques oficials de tot l’Estat Espanyol. L’ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l’any de naixement. A l’ASPB les dades són depurades i geocodificades. A més, cada nounat es classifica en percentils de pes segons l’edat gestacional i d’acord amb les taules de creixement del nounat. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al web de l’ASPB. 4
Mostrar más

99 Lee mas

Salut als districtes : Gràcia. 2013

Salut als districtes : Gràcia. 2013

El Padró Municipal d’Habitants és competència de l’Ajuntament de Barcelona, a qui correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) qui s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), qui centralitza la informació i la retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat, sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l’any 2013. Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors. D’altra banda, s’han consultat les estadístiques de l’ajuntament de Barcelona per tal de seleccionar altres indicadors sobre les característiques socioeconòmiques de la ciutat i dels barris, com l’atur enregistrat i la renda familiar disponible.
Mostrar más

92 Lee mas

Show all 10000 documents...