Top PDF La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2010

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2010

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2010

Alguns aspectes que es presenten posen de nou en evidència el pro- gressiu envelliment de la població, així com un canvi de tendència en el percentatge de població estrangera, que l’any 2010 disminueix després d’una dècada d’augment. Es constata també un increment de la des- ocupació i un lleuger increment de l’atur de llarga durada. Pel que fa a la contaminació de l’aire, per primer cop no s’han superat els valors límit de la mitjana anual per a les partícules PM 10 , mentre que s’han su- perat el nivells de NO 2 en algunes estacions de mesurament. Pel que fa a les concentracions de trihalometans a l’aigua de la xarxa de distribu- ció i a les aixetes dels ciutadans de Barcelona, els valors han disminuït i se situen clarament per sota del límit legislat seguint la tendència del darrer trimestre del 2009.
Show more

90 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2008

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2008

En la primera etapa del gobierno municipal democrático de la transición se tuvo que abordar el déficit de equipamientos y servicios, así como el contexto de crisis y paro de los años 80. Uno de los instrumentos de ordenación urbanística de este periodo fue el Plan Metropolitano de 1974. En la década de los 90 y con motivo de la celebración de los Juegos Olímpicos de Barcelona se encauzó la proyección internacional de la imagen de la ciudad y la profundización de una nueva transformación en la ciudad; el Plan Estratégico constituyó una herramienta importante de esta etapa. El último periodo viene marcado por la voluntad de incidir en las políticas sociales y en la corrección de las tensiones, hecho que causa la transformación de la ciudad por la potenciación de políticas sociales y de consenso.
Show more

84 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2006

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2006

de l'ASPB, tinc la satisfacció de poder presentar una nova edició de La salut a Barcelona, que ja fa vint-i-quatre anys que es presenta i es debat al Consell Plenari Municipal de l'Ajuntament de Barcelona. En aquest cas, vull destacar aspectes tant de seguiment de l'estat de salut de la població de Barcelona com d'algunes de les polítiques endegades que considero importants. Aquest informe ens mostra com, en els darrers anys, hem assistit a canvis importants, tant demogràfics com epidemiològics i de comportament. L'impacte de la immigració té repercussió en el rejoveniment poblacional, que es pot veure també reflectit en els indicadors de salut maternoinfantil. Els canvis en els comportaments de la població poden veure's en els patrons de consum de drogues il·legals, especialment en la població més jove, i el seu impacte en la salut.
Show more

80 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2007

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2007

Pel que fa a la planificació de serveis, s'ha treballat perquè tots els canvis epidemiològics estiguessin lligats a canvis en l'oferta dels serveis sanitaris i socials de la ciutat. Per això, des de fa temps, aquest informe incorpora -amb la col·laboració del Consorci Sanitari de Barcelona- el seguiment dels serveis sanitaris de la ciutat. Addicionalment, en cada capítol es relacionen els problemes de salut amb les intervencions realitzades, i es mencionen en un capítol específic algunes accions en salut pública d'especial rellevància que es porten a terme a la ciutat. Aquest any cal destacar: l'avaluació de l'efectivitat del programa «xkpts.com» de prevenció de consum de cànnabis, els grups de cessació tabàquica per a adults que treballen a les escoles, el paper dels agents comunitaris de salut en el control de les malalties de declaració obligatòria a la ciutat -un programa completament innovador a l'Estat espanyol-, i el Programa Salut als Barris, desenvolupat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, juntament amb els municipis, per introduir components explícits d'acció dirigits a reduir les desigualtats socials en salut en els barris de la ciutat. En conjunt, aquest nou informe de salut, com els anteriors, recalca el nostre model de pràctica de la salut pública basat en l'evidència. A partir de la monitorització, l'avaluació i la recerca, se'n derivaran les polítiques per a la millora de la salut dels ciutadans. A més, també significa la nostra voluntat de difondre la informació sobre l'estat de salut de la població en els diferents àmbits polítics, tècnics, acadèmics i socials, i a totes aquelles persones interessades. Isabel Ribas
Show more

80 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2012

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2012

Les malalties cròniques són la causa del 80% de la mortalitat i consumeixen més del 50% dels recursos del sistema sanitari. Incidint en el control dels factors de risc, com es fa des de l’atenció primària, amb un control òptim de la tensió arterial, una valoració del risc cardiovascular i de diabetis mellitus, s’aconsegueix una millora en l’evolució de la malaltia, a la vegada que se n’eviten possibles reaguditzacions. En els darrers anys les xifres de bon control s’han incrementat en tots els casos. En els episodis aguts de les malalties de l’aparell circulatori, l’estratègia de Codis ha servit per millorar la coordinació assistencial entre dispositius sanitaris i escurçar el temps d’atenció.
Show more

88 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2013

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2013

guia per a la selecció d’indicadors, en particular fent atenció al context socioeconòmic i laboral, però no sense certes limitacions. Per un costat, els efectes adversos de la crisi econòmica poden localitzar-se en grups vulnerables dels que les fonts d’informació, com ara les enquestes regulars poden no donar compte amb el detall suficient, i per l’altre costat, altres fonts com els registres poden arribar amb cert retardar en el temps. Una limitació addicional és el fet de disposar de dades comparables a diferents nivells geogràfics i disponibles en el temps. Per exemple les dades per Barcelona referents a renda o salaris, i les mesures de desigualtat que se’n deriven no estan disponibles a nivell individual sinó per barris, o el risc de pobresa s’obté de manera puntual sense possibilitat d’anàlisi serial. Cal també tenir cura a l’hora d’interpretar dades comparatives de nivells territorials diferents, per exemple la tuberculosi o el VIH tendeixen a ser més alts en nuclis urbans que en territoris amb menor densitat demogràfica. Globalment per tant cal ser prudents en les interpretacions de les dades, ja que la crisi econòmica pot tenir efectes en la salut a mitjà i llarg termini, per exemple el canvis en l’alimentació vers un consum de productes menys saludables però més econòmics pot empitjorar el sobrepès a mig termini, i l’augment del baix pes en néixer pot tenir conseqüències en la salut física i mental a llarg termini. Finalment, una visió més completa del necessàriament breu recull d’indicadors que es presenten a continuació es podria complementar diferenciant-los segons els eixos de desigualtat.
Show more

89 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2002

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2002

Càncer de mama 18,75 52,52 120,75 54,29 49,72 48,68 33,61 72,95 39,57 53,56 75,70 42,10 Malaltia isquèmica del cor 18,75 37,94 34,46 11,74 32,26 46,69 8,40 66,31 29,69 10,76 0,00 11,68 Malaltia cerebrovascular 56,93 55,20 58,28 39,94 37,53 15,96 20,63 46,78 20,73 10,76 32,53 23,36 Cirrosi 57,64 52,02 112,96 14,84 55,64 51,51 9,53 42,06 31,29 85,62 34,37 10,24 Totes les causes 543,66 577,69 694,06 516,27 532,34 509,32 410,57 625,39 318,29 535,19 463,84 476,20 Població de referència per a estandarditzar les taxes: població de Barcelona de 1996.

48 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2005

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2005

En la proporció de població que ha visitat l’especialista o el dentista en l’últim any o bé, un professional sanitari en els darrers 15 dies, s’han percebut diferències segons la classe social. A més, aquestes diferències també s’han observat en el nombre de persones hospitalitzades i en la realització d’algunes pràctiques preventives. L’atenció primària de salut ha atès el 76,2% de la població de referència, el 55,8% de la qual eren dones. Les malalties de l’aparell circulatori, respiratori i digestiu han estat les tres primeres causes d’hospitalització en homes. En canvi, en les dones destaquen les malalties del sistema nerviós i dels òrgans dels sentits, l’embaràs, el part i el puerperi, i les malalties de l’aparell circulatori.
Show more

78 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 1999

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 1999

• Taxa de natalitat en adolescents: (nascuts en dones entre 14 i 17 anys / total de dones entre 14 i 17 anys) x 1.000 • Taxa d’IVES en adolescents: (IVES en dones entre 14 i 17 anys / total de dones entre 14 i 17 anys) x 1.000 • Nombre total d’IVES i percentatge que representen

212 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2001

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2001

Usuaris de drogues no institucionalitzades Es presenten les taxes estandarditzades per edat (mèto- de directe) diferenciant els següents grups segons quina ha estat la droga principal de consum: opiacis, cocaïna i total. En tots els casos s’ha utilitzat la població entre 15 i 49 anys.

68 Read more

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2004

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2004

In 2004 all primary care teams attended 70.1% of Barcelona population. The number of hospital-based emergency visits has been stable with respect last year, while non-hospital-based emergency visits have increased. The number of available beds in acute hospitals has been stable in the last years, around 3.3 per 1.000 inhabitants. Hospitalization rate of public hospitals has decreased with respect last year. 22% of attended cases in adult mental health care centers correspond to severe mental disorder. Packages of generic drugs represent the 15.2% of the total number of receipts. 57.6% of the total number of prescribed packages correspond to nervous system, cardiovascular system, digestive system, and metabolism.
Show more

78 Read more

Salut als districtes . Les Corts. 2015

Salut als districtes . Les Corts. 2015

Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), que incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques dels pares. L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), fa la recollida dels butlletins estadístics als registres civils, valida la informació, codifica les dades, realitza la gravació en suport informàtic. Aquesta informació s’envia a l’INE per tal que n’elabori les estadístiques oficials de tot l’Estat Espanyol. L’ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l’any de naixement. A l’ASPB les dades són depurades i geocodificades. A més, cada nounat
Show more

83 Read more

Salut als districtes : Sarrià-Sant Gervasi. 2012

Salut als districtes : Sarrià-Sant Gervasi. 2012

Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), que incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques dels pares. L’INE a través de les seves delegacions territorials, en aquest cas l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), fa la recollida dels butlletins estadístics als registres civils, valida la informació, codifica les dades, realitza la gravació en suport informàtic, i la retorna a l’INE per tal que n’elabori les estadístiques oficials de tot l’Estat Espanyol. L’ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l’any de naixement. A l’ASPB les dades són depurades i geocodificades. A més, cada nounat es classifica en percentils de pes segons l’edat gestacional i d’acord amb les taules de creixement del nounat. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al web de l’ASPB. 4
Show more

99 Read more

Salut als districtes. Eixample. 2013

Salut als districtes. Eixample. 2013

El Padró Municipal d’Habitants és competència de l’Ajuntament de Barcelona, a qui correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) qui s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), qui centralitza la informació i la retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat, sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l’any 2013. Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors. D’altra banda, s’han consultat les estadístiques de l’ajuntament de Barcelona per tal de seleccionar altres indicadors sobre les característiques socioeconòmiques de la ciutat i dels barris, com l’atur enregistrat i la renda familiar disponible.
Show more

93 Read more

Salut als districtes : Sarrià-Sant Gervasi. 2013

Salut als districtes : Sarrià-Sant Gervasi. 2013

El Padró Municipal d’Habitants és competència de l’Ajuntament de Barcelona, a qui correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) qui s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), qui centralitza la informació i la retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat, sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l’any 2013. Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors. D’altra banda, s’han consultat les estadístiques de l’ajuntament de Barcelona per tal de seleccionar altres indicadors sobre les característiques socioeconòmiques de la ciutat i dels barris, com l’atur enregistrat i la renda familiar disponible.
Show more

93 Read more

Salut als districtes. 2014

Salut als districtes. 2014

L’activitat realitzada l’any 2014 ha estat de 638.968 urgències ateses, una xifra un 2% supe- rior a la de l’any 2013. La taxa global d’urgències és de 341 (338 l’any 2013). Barcelona gaudeix d’un pla d’urgències amb mecanismes per clas- sificar la demanda i establir circuits per dirigir les urgències al recurs més adient, hospitalari o extrahospitalari, segons les necessitats indi- viduals. La implementació de protocols o codis d’actuació, com els codis infart, ictus, politrauma i altres, contribueix a millorar l’atenció immedia- ta i el seguiment de les persones afectades. L’atenció especialitzada hospitalària Les causes d’hospitalització més freqüents en- tre la població de Barcelona continuen sent les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits i les malalties de l’aparell circulatori. En les dones cal destacar els ingressos per causa obstètrica, que ocupen el tercer lloc. El 55% de les altes són de pacients que han ingressat per sotmetre’s a procediments quirúrgics, i la meitat s’intervenen per cirurgia major ambulatòria, una disciplina creixent que confereix major qualitat al pacient i millora l’eficiència del procediment. L’atenció sociosanitària
Show more

74 Read more

Salut als districtes.  Eixample. 2015

Salut als districtes. Eixample. 2015

Segons les dades acumulades de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona del 2011 al 2014, la majoria de la població de L’Eixample tenia cobertura sanitària exclusivament pública encara que lleugerament per sota del global de la ciutat, i aproximadament el 40% tenia a més una assegurança privada, proporció superior a la de la ciutat de Barcelona. En relació a les consultes als serveis de salut, un alt percentatge de la població de l’Eixample, amb valors molt similars tan en homes com en dones pel global de Barcelona, va visitar un metge/essa de capçalera l’any anterior a l’enquesta, o un pediatre en el cas de la població infantil, observant-se unes proporcions de visites superiors al 65% en tots els casos i destacant-ne proporcions superiors al 90% en edats més extremes (per sota del 15 anys i per sobre dels 65 anys). La visita a l’especialista mostrava uns percentatges molt similars per sobre del 80% en totes les edats, tan a L’Eixample com a Barcelona. En les consultes a urgències s’observaven percentatges lleugerament inferiors al districte en comparació a Barcelona, amb valors més elevats en persones per sota dels 15 anys i per sobre dels 65 anys. D’altra banda, el consum de medicaments era molt similar entre l’Eixample i el global de Barcelona tant en homes com en dones i gradualment superior en quan augmenta el rang d’edat de tal manera que per sobre dels 65 anys s’observen percentatges de consum de medicaments els últims dos dies del 90% o superiors.
Show more

87 Read more

Salut als districtes : Gràcia. 2012

Salut als districtes : Gràcia. 2012

Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), que incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques dels pares. L’INE a través de les seves delegacions territorials, en aquest cas l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), fa la recollida dels butlletins estadístics als registres civils, valida la informació, codifica les dades, realitza la gravació en suport informàtic, i la retorna a l’INE per tal que n’elabori les estadístiques oficials de tot l’Estat Espanyol. L’ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l’any de naixement. A l’ASPB les dades són depurades i geocodificades. A més, cada nounat es classifica en percentils de pes segons l’edat gestacional i d’acord amb les taules de creixement del nounat. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al web de l’ASPB. 4
Show more

99 Read more

Salut als districtes : Gràcia. 2013

Salut als districtes : Gràcia. 2013

El Padró Municipal d’Habitants és competència de l’Ajuntament de Barcelona, a qui correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) qui s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), qui centralitza la informació i la retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat, sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l’any 2013. Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors. D’altra banda, s’han consultat les estadístiques de l’ajuntament de Barcelona per tal de seleccionar altres indicadors sobre les característiques socioeconòmiques de la ciutat i dels barris, com l’atur enregistrat i la renda familiar disponible.
Show more

92 Read more

Show all 10000 documents...