PDF superior La transició a la societat xarxa a Catalunya Informe final de recerca (volum II)

La transició a la societat xarxa a Catalunya  Informe final de recerca (volum II)

La transició a la societat xarxa a Catalunya Informe final de recerca (volum II)

Les xarxes socials glocalitzades de lloc a lloc uneixen llars i individus (Wellman i Leighton, 1979; Wellman, 1979, 1999a). La gent va d'algun lloc a algun lloc per conèixer una o més persones, normalment a l'interior de les cases. O bé la gent truca d'algun lloc a una casa per parlar amb la família: algú en particular o qualsevol persona que contesti. La llar es allò que es visita, on es telefona o on s'envien missatges electrònics. Les relacions amb la llar continuen essent en certa manera comunitàries, de suport i control. Són les bases domèstiques a partir de les quals els individus es comuniquen personalment i etèriament per integrar-se a les seves xarxes. De vegades, unes xarxes de base domèstica d'aquest tipus funcionen en espais privats que no afecten àrees locals circumdants. A més, els vincles socials (entre parelles casades) al món occidental impliquen sovint tant els marits com les mullers. Veuen els amics comuns, interactuen amb els familiars de cadascú i reben suport dels seus parents polítics tan fàcilment com en reben de la seva pròpia família. Això crea un sistema fluid d'accés als recursos, siguin materials, cognitius o d'influències. Canviant i maniobrant entre xarxes, els individus poden utilitzar vincles d'una xarxa per a portar recursos a una altra. Saber- se connectar (en línia i fora de línia) es converteix en un recurs de capital humà i tenir una xarxa de suport esdevé un recurs de capital social, que crea la possibilitat d'enllaçar, comerciar i cooperar (Lin, 2001; Wellman i Frank, 2001).
Mostrar más

318 Lee mas

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària  Informe final de recerca (volum I)

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària Informe final de recerca (volum I)

En termes generals es va complir el ritme teòric previst per al desplegament de la nova xarxa (30% dels centres el 30 d’abril de 2002, el 60% el 30 de setembre), si bé la finalit- zació del desplegament va perllongar-se molt més enllà de la data prevista, el 30 d’abril de 2003. Les fases finals del desplegament es van endarrerir especialment per les con- nexions punt a punt i per satèl·lit. A finals de juliol de 2003 s’havien connectat a la banda ampla un total de 2.150 centres docents i serveis educatius, tot i que amb un nivell d’inci- dències superior al desitjable: 1.724 centres estaven connectats amb una línia ADSL de 2 Mbps, 92 centres disposaven d’un ADSL de 4 Mbps i 210 centres tenien línies punt a punt de 500 Kpbs. Un total de 114 centres estaven connectats a la capçalera de l’XTEC per un sistema mixt de satèl·lit i línia telefònica (recepció via antena parabòlica i emissió per línia telefònica commutada via mòdem) i 5 centres tenien connexió bidireccional (emissió i recepció per satèl·lit). A més, 5 centres experimentals disposaven de connexió per fibra òptica a 10 Mbps. La varietat de tecnologies de connexió es produïa per garantir la cobertura de la totalitat de centres docents. On no era possible emprar la tecnologia ADSL majoritària es disposava de tecnologies alternatives, aplicant sistemes punt a punt quan la distància del centre a la centraleta d’ADSL més propera era superior a 3,5 quilò- metres, i fent servir les tecnologies satel·litals en el cas de zones sense cobertura telefò- nica de prestacions adequades.
Mostrar más

920 Lee mas

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya  Informe de recerca (volum II)

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya Informe de recerca (volum II)

En el pla pròpiament organitzatiu, cal recordar la distinció entre la Corporació Clínic i l’Hos- pital Clínic. La Corporació no té entitat jurídica sinó que és una imatge de marca que sim- bolitza l’estreta relació entre diverses entitats creades pel Clínic i associades al Clínic. Però la projecció de l’esmentada imatge és significativa perquè denota l’estratègia del Clínic con- sistent a intervenir en una àmplia gamma d’activitats, alhora que les organitza en xarxa per generar sinergies entre elles. D’aquí sorgeixen els distints components de la Corporació Clí- nic, tots ells controlats sota formes diverses des de la direcció general de l’hospital. Així, la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, constituïda el 1989, té per objectius impulsar la investigació, buscant aliances estratègiques i recaptant fonts de finançament. La investi- gació pròpiament dita s’organitza a través d’un institut, IDIBAPS, mitjançant una integració selectiva dels especialistes investigadors en diversos equips d’investigació, constituint-se xarxes de col·laboració transversals que desborden l’estructura formal de l’Hospital. En el marc de la Fundació es porten a terme també activitats de docència i de formació continu- ada, a través d’Aula Clínic. La relació entre medicina pública i pràctica privada es formalitza, en bona part, a través de Barna Clínic. Una altra Fundació, la Transplant Services Founda- tion, creada el 1994, proporciona serveis a les institucions sanitàries en les quals es realit- zen trasplantaments, inclòs el mateix Clínic. El Clínic és també un hospital comunitari i organitza l’assistència primària mitjançant dues altres entitats: GesClínic, que gestiona el Centre d’Atenció Primària de les Corts, i el CAPSE, consorci organitzat amb l’ICS per a les activitats d’atenció primària a l’Eixample. És també una seu del Clínic l’hospital de la Mater- nitat, i hi ha una unitat de pediatria integrada amb l’Hospital de Sant Joan de Déu. Aquesta xarxa d’entitats depèn, en últim terme, de l’estratègia desenvolupada des de la direcció de l’Hospital. La complexitat de la xarxa assistencial, d’investigació i de docència construïda entorn del Clínic es presenta en l’Annex documental d’aquest capítol.
Mostrar más

426 Lee mas

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya  Informe final de recerca (volum I)

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya Informe final de recerca (volum I)

La nova economia es caracteritza dins de l’activitat empresarial a partir de dos conceptes clau: l’e-business i l’empresa xarxa. El procés de mundialització, les TIC i la nova demanda transfor- men l’organització i l’estratègia empresarial, fent que l’activitat es realitzi a través de xarxes in- formàtiques i de telecomunicacions (o e-business) i definint un model organitzatiu i estratègic basat en la descentralització en xarxa de les línies de negoci (o empresa xarxa). Aquest notable procés de transformació suposa importants modificacions dels dos inputs bàsics de l’activitat econòmica (el capital i el treball), així com de les pràctiques empresarials i de l’element deter- minant del creixement a llarg termini: la innovació. L’estudi de la transformació de l’agent eco- nòmic empresa ens posa de manifest que amb l’economia del coneixement hem d’abandonar la concepció exògena de la tecnologia i, per tant, hem de centrar l’anàlisi en la interpretació en- dògena del progrés tecnològic. En efecte, tradicionalment, la tecnologia ha estat considerada com un recurs al servei de l’empresa per millorar la combinació eficient dels seus factors pro- ductius, és a dir, per millorar-ne la productivitat. En aquest marc conceptual no es qüestionaven els fonaments de l’estratègia i de l’organització empresarial, ja que la tecnologia era considera- da com un recurs productiu i no com un element essencial de l’activitat empresarial. Ara bé, les noves vinculacions existents entre les tecnologies digitals, els avenços de la productivitat i els profunds canvis de l’activitat empresarial són difícilment explicables en aquest marc conceptual. Nous estudis, centrats en la interrelació existent entre la tecnologia, la formació del factor humà, l’estratègia i l’organització ens donen una nova perspectiva. En l’actualitat, la xarxa es configura com el model d’estratègia i d’organització més adient a les empreses que es troben en un estadi avançat d’integració de les TIC. Amb aquesta aproximació serà possible abordar l’estudi dels elements intangibles tan característics de la nova economia com la flexibilització de l’activitat productiva i la nova divisió del treball, fonamentada en la nova arquitectura organitzativa i una presa de decisions més descentralitzada.
Mostrar más

566 Lee mas

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya  Informe final de recerca (volum II)

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya Informe final de recerca (volum II)

De fet, hem realitzat una anàlisi de caracterització que ens agrupa fins a quatre tipologies d’empreses en funció del seu grau de cooperació en innovació. Un primer grup d’empreses innovadores de producte amb base científica i per al mercat local. En aquest cas, la inno- vació empresarial s’orienta preferentment cap al desenvolupament de nous productes per al mercat intern i es beneficia de fonts externes de coneixement existents a l’economia lo- cal. Bàsicament, les innovacions tenen base científica i se sustenten en la disponibilitat de treball molt qualificat, si bé la disponibilitat d’un departament específic de R+D+i no sembla ser un tret comú i indispensable. Un segon grup d’empreses molt integrades en xarxa. En aquesta tipologia, el procés d’innovació empresarial s’afavoreix de grans inversions en R+D, de treball molt qualificat i d’un aprofitament continuat de totes les fonts externes de coneixement. La cooperació probablement té un caràcter institucional i formal, es desenvo- lupa també amb socis estrangers i s’adreça cap al desenvolupament d’innovacions radicals amb un fort contingut digital. Un tercer grup d’empreses innovadores incrementals orientades al mercat extern i amb importants vincles de cooperació al llarg de la cadena de valor. Les em- preses es beneficien d’unes perspectives de mercat favorables, però no disposen de con- dicions d’oferta molt positives per a la generació d’innovacions. En conseqüència, tant les innovacions de producte com de procés tenen un caràcter incremental i reposen essenci- alment en la cooperació entre els integrants de la cadena de valor. L’activitat d’innovació d’aquestes empreses està molt orientada cap al desenvolupament de mercats d’exportació i l’assoliment d’estàndards tecnològics. I, un quart grup d’empreses innovadores de baix rendi- ment sense xarxes externes de cooperació. En aquest grup, la presència d’innovacions orga- nitzatives i de procés és marginal. Tant les condicions de demanda com d’oferta no són gaire favorables, l’aprofitament de les fonts externes de coneixement és pobre i està molt concentrat en els proveïdors i clients.
Mostrar más

452 Lee mas

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària  Informe final de recerca (volum II)

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària Informe final de recerca (volum II)

Didàctiques específiques ............................................................................................. 1.....................................1 Organització i gestió de centre..................................................................................... 2.....................................2 Atenció a la diversitat i necessitats educatives especials. ........................................... 3.....................................3 Interculturalitat i educació ............................................................................................ 4.....................................4 Navegació i cerca d’informació per Internet ................................................................. 6.....................................6 Disseny i desenvolupament de pàgines Web .............................................................. 7.....................................7 Llenguatges de programació........................................................................................ 8.....................................8 Programes d’informàtica: processador de text, fulls de càlcul, power point,etc ........... 9.....................................9 Problemes de disciplina a l’aula.................................................................................. 11...................................11 Models i instruments d’avaluació ................................................................................ 12...................................12 Dinàmica de grups ...................................................................................................... 13...................................13 Projectes educatius a la xarxa .................................................................................... 14...................................14 Aplicació de recursos telemàtics a àrees curriculars especifiques.............................. 15...................................15 Treball cooperatiu ....................................................................................................... 16...................................16 Altres........................................................................................................................... 17...................................17 Cap ............................................................................................................................. 18...................................18
Mostrar más

510 Lee mas

Clase09(Modelos de Herbrand).pdf

Clase09(Modelos de Herbrand).pdf

Entonces existe una fórmula A’ en forma clausular o forma normal de Skolem tal que A es satisfacible sí y sólo sí A’ es satisfacible ( A  A’ ).. Teorema de Herbrand:.[r]

10 Lee mas

Practico1_CsII_2019.pdf

Practico1_CsII_2019.pdf

Determinar la opci´ on correcta al formalizar las siguientes frases en lenguaje natural como f´ ormulas de la l´ ogica proposicional.. (a) Un pa´ıs va bien si y solo si hay crecimiento e[r]

7 Lee mas

Clase11(Resolución LPPO).pdf

Clase11(Resolución LPPO).pdf

Para considerar si dos literales son unificables o no, deben tener el mismo símbolo de relación y deben ser ambos positivos o negativos.. Si existe un unificador de A A es unificable..[r]

8 Lee mas

Clase10(p-satisfacible).pdf

Clase10(p-satisfacible).pdf

Ciencias de la Computación II - Filminas de Clase – Facultad Cs... Ciencias de la Computación II - Filminas de Clase – Facultad Cs..[r]

6 Lee mas

Clase04(Intro Logica Predicados).pdf

Clase04(Intro Logica Predicados).pdf

Predicados de aridad > 1: representan relaciones entre elem - Identificar conectivas linguísticas y cuantificadores y sustituir por conectivos y cuantificadores de la lógica de prime[r]

11 Lee mas

Clase03(ResolucionProposicional).pdf

Clase03(ResolucionProposicional).pdf

Es decir, si una valuación satisface un conjunto de cláusulas, también satisface cualquier resolvente de un par de ellas.... Ciencias de la Computación II - Filminas de Clase – Facultad [r]

14 Lee mas

Clase12(Refinamientos Resolución).pdf

Clase12(Refinamientos Resolución).pdf

 Determinar cuantificadores (para representar cuántos individuos cumplen cierta información – todas las variables deben estar cuantificadas).  Determinar conectivos (para representar c[r]

9 Lee mas

La irregularidad temporal de las precipitaciones en Cataluña

La irregularidad temporal de las precipitaciones en Cataluña

El territori català, així com en general el perímetre mediterrani, és una àrea afina a una pluviometria d’elevada irregularitat temporal. En el present estudi es pretén caracteritzar el comportament temporal de les precipitacions a Catalunya, en base a diversos índexs estadístics que permetin identificar aquelles àrees on es detecta una major i menor anomalia secular, tenint en compte l’interès d’aquesta temàtica en l’erosionabilitat dels sòls i, per tant, el seu efecte directe en el canvi climàtic. Els resultats defineixen dues perspectives envers aquesta irregularitat, una en la qual les precipitacions són abundants i regulars al llarg de l’any (Pirineu i quadrant nord-est, exceptuant la Costa Brava i de l’Empordà), i una altra que es caracteritza per una pluviometria clarament inferior i una major irregularitat temporal (meitat sud, depressió central i Costa Brava i de l’Empordà).
Mostrar más

12 Lee mas

Clase05(Modelos - 1ra Parte).pdf

Clase05(Modelos - 1ra Parte).pdf

Para interpretar una fórmula de la lógica de predicados de primer orden:..  determinar qué objetos representan los términos ( Dominio).[r]

5 Lee mas

Practico3_CsII_2019(Segunda parte).pdf

Practico3_CsII_2019(Segunda parte).pdf

Usando los predicados dados, defina un modelo que represente el mismo mundo que la imagen anterior.. 2..[r]

5 Lee mas

El proceso de la sensorialidad a la simbolización

El proceso de la sensorialidad a la simbolización

Tercera Fase. Cambio y mejoría. Se inicia el proceso de diferenciación y el acceso a la simbolización. Aparece la letra, pero también la envidia, la culpa y el ataque al tra- tamiento. Es quizás la fase de carácter más neurótico o depresivo del proceso. La sensorialidad empieza a men- talizarse, ya no hay tanto juego sensorial, aparece la letra como símbolo, la escritura y el interés por los aprendi- zajes. De hacerse literalmente el bebé fue cambiando para jugar a hacer de bebé. Hacia el final ella misma ya decía "juego a ser un bebé, es un juego"; aquí ya apare- ce el "como si", ya está lo simbólico; el símbolo le sirve para tratar sus deseos sin confundirse.
Mostrar más

8 Lee mas

Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana  Informe de recerca II

Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana Informe de recerca II

Un cop analitzats els equipaments digitals de les empreses catalanes, a continuació abordarem els resultats corresponents a l’ús que en fan, d’aquests equipaments. Si per empresa entenem l’organització i la combinació d’uns recursos segons un objectiu determinat, la interpretació dels elements de la cadena de valor de l’activitat empresarial i la influència que l’ús de les TIC té en aquests elements són del tot essencials per entendre les transformacions de l’empresa, en aquest cas, catalana. Després de fer una descripció general, l’anàlisi dels usos de les TIC l’organitzem en dos conjunts. El primer conjunt fa referència a l’ús intern i el segon, als usos externs de les TIC. Tot i que aquests usos els veurem per separat, hem de tenir present que la irrupció de les TIC trenca amb el límit clàssic de la descentralització d’activitats i permet un disseny basat en la interconnexió en xarxa de tots els elements de la cadena de valor. No hem de perdre de vista que aquesta interconnexió permet, de fet, veure l’empresa com una xarxa. En el primer grup se situen les activitats dels elements de valor del màrqueting i dels serveis postvenda i de l’organització i els recursos humans. Aquest primer conjunt correspon a una de les activitats primàries que fa referència a la posada a disposició dels compradors d’un mitjà, com per exemple la publicitat, a través del qual puguin comprar el producte o bé induir-lo a fer-ho. Associat al màrqueting, s’inclou en aquest grup d’usos interns les activitats de servei, de prestació de serveis per mantenir o augmentar el valor del producte. Finalment, també comprenen els usos interns els elements de valor corresponents a l’organització i a la gestió dels recursos humans. En el grup d’usos externs trobem les activitats corresponents als elements de valor d’operacions, això és la producció, l’aprovisionament i la distribució, activitats primàries totes elles. En aquesta secció s’analitza l’ús de les TIC en aquelles activitats que estan associades a la rebuda, l’emmagatzematge i la posada a disposició de l’activitat productiva de matèries primeres i semielaborats. D’altra banda, també s’hi tracta l’ús digital de les activitats de producció associades amb la transformació de recursos en productes finals 53 . I, finalment, es fa referència a les activitats d’emmagatzematge i distribució física del producte final.
Mostrar más

538 Lee mas

De “caballeros de la muerte” a la “lucha por la vida”. Los arditi italianos, de la guerra a la militancia antifascista

De “caballeros de la muerte” a la “lucha por la vida”. Los arditi italianos, de la guerra a la militancia antifascista

tas, a los ex-combatientes que hacían referencia a la organización del movimiento obrero. Si bien había surgido como para contrarrestar la influencia de la Associazione Nazionale di Combattenti entre los demovilizados y se habían verificado casos de tras- ferencias en masa de una estructura asociativa a otra, la Lega proletaria –que desde diciembre de 1919 publicaba el quincenal “Spartacus”–, fracasó en el intento de traer consigo la mayor parte de los veteranos. Esto se debió a la escasa inclusión entre la masa campesina (meridionales principalmente) y de algunas rigideces ideológicas. Si en marzo de 1920 había alcanzado su ápice, durante las labores del II congreso (junio de 1920) el número de afiliados había decrecido mucho. Véase la documentación en Acs, Mi, Dgps, Dagr, A5G Prima guerra mondiale, bb. 16 e 17; ibid., Dagr, 1919, bb. 97 e 98; ivi, 1920, bb. 104-105 e ibid., 1921, b. 88, f. “Milano. Lega proletaria fra muti- lati”. Cfr., además, los artículos de Caesar [Cesare Seassaro], “Il compito della Lega nazio- nale proletaria fra mutilati, invalidi e reduci di guerra”, en Avanti!, 26 noviembre 1918 y de Il Travet rosso [Amilcare Locatelli], “Come si fondò, come vive e cosa vuole la Lega proletaria fra mutilati e reduci di guerra”, en Spartacus, 15 enero 1920. Véase también las reconstrucciones de I SOLA , Gianni, “Socialismo e combattentismo: la Lega proleta-
Mostrar más

25 Lee mas

Clase01 (Intro Logica Proposicional).pdf

Clase01 (Intro Logica Proposicional).pdf

 Semántica: cómo interpretar esas fórmulas, es decir cómo asignarles un valor de verdad.. (fórmulas como enunciados que pueden ser verdaderos o falsos).[r]

14 Lee mas

Show all 10000 documents...

Related subjects