PDF superior Els clubs de lectura a les biblioteques públiques de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears

Els clubs de lectura a les biblioteques públiques de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears

Els clubs de lectura a les biblioteques públiques de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears

Els treballs acadèmics dels darrers tres lustres han contribuït de manera substancial a omplir aquest buit. Malauradament, en l’àmbit de la llengua catalana encara no s’ha cobert aquest dèficit de manera suficient. Les con- tribucions més interessants que coneixem a l’estudi dels clubs de lectura en el nostre entorn són els treballs de Gemma Domingo Espinet, que bé indi- vidualment o bé amb altres investigadors ha estudiat diversos aspectes relacionats amb els clubs de lectura a partir de la seua experiència com a bibliotecària de la ciutat de Barcelona: l’expansió dels clubs de lectura de la ciutat de Barcelona (Domingo Espinet, 2004), la descripció comparada del funcionament dels clubs de lectura de Barcelona i de Lleida (Domingo Espinet & Sola Medina, 2005), l’especialització dels clubs de lectura (Do- mingo Espinet, 2007) o els clubs de lectura fàcil (Domingo Espinet & Rabat Fàbregas, 2008). Aquest darrer aspecte ha estat estudiat també per Remei López Cuadra i Núria Silvestre Gusi (2008). Amb una perspectiva diferent, cal citar també l’article recent de la professora Gemma Lluch (2017) en què s’analitzen les interaccions dels lectors adolescents en un club de lectura virtual en llengua catalana.
Mostrar más

33 Lee mas

Les biblioteques públiques a Catalunya (2014-2015)

Les biblioteques públiques a Catalunya (2014-2015)

Els clubs de lectura segueixen essent l'entorn al voltant del qual s'han canalitzat moltes de les propostes de col·laboració i, sobretot de participació dels usuaris. Enumerem algunes de les accions que s'han mantingut durant aquests dos anys: «Cuinant entre llibres» a la Biblioteca Pública de Lleida; «Llegir la música», «Llegir pensament» i «Llegir la ciència», els nous clubs de lectura virtuals que ha organitzat el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya o «Traduïts al català», nou club de lectura virtual coordinat per traductors catalans, «Els clàssics catalans, en ruta a les biblioteques publiques» un projecte conjunt del Departament de Cultura i Espais Escrits o «Una cita al teatre amb les biblioteques» un projecte fruit de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i la Fundació Romea.
Mostrar más

22 Lee mas

Els clubs de lectura a les Illes Balears

Els clubs de lectura a les Illes Balears

Ja he destacat la manca d’estudis que hi ha sobre els clubs de lectura i es pot preveure que el mateix passa amb la recerca sobre els orígens d’aquest fenomen. A l’Estat Espanyol, Blanca Calvo (2000: 4) situa el focus de naixement del club de lectura a Guadalajara durant la dècada dels anys 80 i molts altres autors també recullen aquesta dada 3 . De fet, no es pot obviar que els anys 80 representen per fi la plena llibertat d’associació després del franquisme. De fet, Arana i Galindo (2009: 13-26) enumeren tot un seguit d’antecedents remots que parteixen de la consideració del text escrit com a vehicle de comunicació (i que Roger Chartier ha situat en el segle V a. de la n. e.). Entre els precedents més directes, citen les tertúlies literàries que es desenvolupaven als cafès de moltes ciutats europees durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, fins a arribar als primers clubs de lectura institucionalitzats, que, també segons Arana i Galindo (2009: 32-37), sorgiren als Estats Units a partir del segle XIX. En el context espanyol, Jiménez posa exemples diversos de clubs de lectura precursors, també iniciats durant la dècada dels 80: a Madrid arran de l’organització de tallers de literatura dirigits a mestresses de casa, organitzats en el marc d’un programa d’animació cultural impulsat des de la coordinació d’activitats culturals de les biblioteques d’aquesta comunitat, i a Conca on va començar una mica més tard, gràcies a un programa de captació per part de la biblioteca dirigit al públic de més de trenta anys, que era el que menys la freqüentava. En canvi, tot i que a Barcelona és un dels llocs on el fenomen del club de lectura ha arrelat més no s’hi pot situar l’inici fins a l’any 1998. Domingo (2004: 1) n’explica així els inicis:
Mostrar más

100 Lee mas

El valencià a l'escola del País Valencià: dades i reflexions

El valencià a l'escola del País Valencià: dades i reflexions

Universitat d’Alacant Resum: El País Valencià està molt condicionat per la seua realitat sociolingüís- tica, amb dos territoris, clarament diferenciats en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el de predomini lingüístic valencià i el de predomini lingüístic castellà, la qual cosa fa que l’aplicació d’un model bilingüe siga, en molts casos, complexa i conflictiva. Podem manifestar, sense por d’equivocar-nos, que no s’han assolit els mínims desitjables pel que respecta a l’ús i a l’ensenyament del valencià, ja que no es compleix ni s’ha fet complir la legislació vigent. No podem parlar de compliment de la Llei si ‒29 anys després de publicada‒ l’ensenyament en valencià només arriba al 25% de l’alumnat de tot el País Valencià. Hem de lamentar, així mateix, que durant tots aquests anys, la major part de l’alumnat de les zones castellanoparlants, hagen passat tota la seua escolaritat obligatòria sense conéixer ni aprendre una de les dues llengües oficials. Aquesta situació no ha fet més que perpetuar la divisió entre valencians bilingües (valencià i castellà) i valencians monolingües (únicament en castellà). Constatar que, de totes les dades presentades, les més sorprenents són les de l’escola concertada, tant pel que respecta a l’oferta de centres com a la demanda de l’alumnat en els Programes PEV/PIL. No hi ha cap dubte que estem davant d’una doble xarxa consolidada: Centres Públics en valencià - Centres Concertats en castellà.
Mostrar más

14 Lee mas

El català al País Valencià durant els segles XVIII, XIX i XX

El català al País Valencià durant els segles XVIII, XIX i XX

A pesar de tot això, la mitra valentina ha restat completament al marge d’un ús habitual del valencià, amb la poc convincent excusa que l’església no prendrà partit (?) en el tema de la llengua fins que no es resolga el conflicte en la societat civil. Excusa que va quedar en evidència quan, l’any 2002, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua aprovava (amb la claredat de 19 vots a favor, una abstenció i un vot en contra), els materials preparats per la Comissió de Texts Religiosos de la mateixa entitat. Poc després, aquestos textos foren presentats als bisbes de les diòcesis d’Oriola-Alacant, Sogorb-Castelló i València per tal d’ajudar a concloure l’edició cultual dels textos litúrgics valencians, tant de temps demorats. A la qual cosa es va respondre amb aquestes declaracions:
Mostrar más

18 Lee mas

El fet difrencial: la comunicació alternativa i els moviments socials al País Valencià

El fet difrencial: la comunicació alternativa i els moviments socials al País Valencià

Les diverses estratègies polítiques dels col·lectius components d’aquests nous moviments socials en- tren en conflicte quan no s’obtenen resultats en el plànol de la reivindicació concreta (potser l’úni- ca victoriosa és la del Botànic i podria ser parci- alment la del Cabanyal) ni en el plànol electoral. Des de posicions negociadores, per exemple la de Sorribes, no es veuen amb bons ulls aquestes es- tratègies «intransigents», així com també des de la banda radical es critica la instrumentalització política de la lluita dels Salvem. A escala comuni- cativa, és possible que no es veiés amb bons ulls per part d’uns i d’altres el pes que se’ls donava al projecte de comunicació alternativa L’Avanç. El que resta per saber és si el declivi de l’efervescència d’aquests moviments socials i entre ells de L’Avanç és producte de la conjuntura política o bé s’origi- na amb el fet d’adonar-se, per part d’algun dels bàndols aliats, que els seus companys perseguien alguna cosa més que la defensa d’un cas concret. Efectivament, els Salvem no pactaren amb partits socialdemòcrates ni pactaren solucions intermèdies als problemes objecte de reivindicació perquè eren tàctiques de lluita constituïdes elles mateixes en es- tratègies, però a l’hora estratègies d’uns i d’altres col·lectius amb lectures i discursos sobre la realitat social i projectes en alguns casos antagònics. Però, sense dubte, la reflexió més encertada pot ser que el territori i la cultura són elements que poden ge- nerar sinergies polítiques i d’acció i que els mit- jans de comunicació alternativa són fruit i actors d’aquestes sinergies.
Mostrar más

16 Lee mas

Les cartes de serveis de les biblioteques de recerca, biblioteques públiques i arxius catalans: un estat de la qüestió

Les cartes de serveis de les biblioteques de recerca, biblioteques públiques i arxius catalans: un estat de la qüestió

La qualitat, avui en dia, s’associa al producte ben fet i, sobretot, a la satisfacció dels requeriments de l’usuari/client; és més, la supervivència de les organitzacions, en bo- na part, es troba lligada a la qualitat amb què duen a terme les activitats (Balagué, 2007). Segons la norma ISO 9000 un sistema de qualitat és l’estructura organitzativa, les responsabilitats, els procediments, els processos i els recursos necessaris per ges- tionar la qualitat. La introducció de sistemes de qualitat en els serveis que ofereix l’Administració pública, significa gestionar i controlar els recursos, processos i resul- tats de tal manera que s’harmonitzi la rendibilitat social amb l’administrativa, tenint com a marc referencial d’actuació les demandes d’uns ciutadans que acaben sent avaluadors de la pròpia Administració i dels serveis que els presta. En aquest sentit, el treball de les diverses entitats i organismes que conformen les diferents Adminis- tracions públiques pretén contribuir a la millora contínua dels serveis per augmentar els seus nivells d’eficiència, eficàcia i qualitat. Malgrat tot, no és suficient: la implan- tació d’un sistema de qualitat implica també fixar un compromís entre serveis i usua- ris, basat en la construcció d’un nou model de relació «transparent» entre l’Adminis- tració i els ciutadans. Aquest nou «contracte» obliga als organismes públics a retre comptes de la seva actuació davant dels administrats per la qual cosa cal que l’Admi- nistració faciliti l’accés a la informació pública i posi en marxa canals per potenciar la participació ciutadana.
Mostrar más

16 Lee mas

Un estudi de casos sobre les funcions i els quefers dels inspectors d’Educació a les Illes Balears

Un estudi de casos sobre les funcions i els quefers dels inspectors d’Educació a les Illes Balears

És cert que els nostres nivells d’equitat han suposat un referent internacional i que els nostres mestres i professors de secundària semblen estar cada vegada més formats —ara amb el títol de grau per als universitaris de Magisteri i amb el nou Màster de Formació del Professorat de Secundària, que ha eliminat el fràgil Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP). L’actual societat del coneixement del segle XXI fa que els nostres alumnes tinguin nous reptes socials i curriculars de prou calat, però tot el que hem esmentat afegit a les milionàries inversions en matèria educativa —sempre insuficients o poc eficients— no rebaixa els pobres resultats competencials de gran part de l’alumnat i el desencís general amb l’ensenyança. Per tant, ens temem que alguna cosa estam fent malament amb l’educació i, per extensió, amb la nostra societat i viceversa, perquè tants joves hagin de suportar —de per vida, en massa casos— les conseqüències d’un abandonament prematur de l’educació escolar obligatòria. D’aquesta manera, sense entrar a valorar si la inversió econòmica és suficient o insuficient, tenim un sistema educatiu que, des del nostre punt de vista, no compleix adequadament la seva comesa i en massa ocasions és el que abandona l’estudiant i no a l’inrevés. Massa capital humà tudat, cada any, amb índexs que sense cap mena de dubte haurien de millorar. Segons les dades de l’informe d’Eurostat 1 referit a l’any
Mostrar más

24 Lee mas

La bibliografia local a les biblioteques públiques del Penedès i Garraf

La bibliografia local a les biblioteques públiques del Penedès i Garraf

Vista aquesta exposició teòrica que ha definit el fons local com un dels més importants a qualsevol biblioteca pública, i vist també que no l’hem d’entendre com un fons merament testimo- nial de la memòria d’un territori, sinó com un servei obert que cal projectar de manera dinàmica i actualitzada al cent per cent, les biblioteques del Gran Penedès ens hem proposat aconseguir el màxim número de propòsits senyalats fins ara, començant amb el que ens ha semblat més urgent: buidar el fons dedicat a temes locals elaborant una bibliografia que millori la difusió del que contenen les nostres col·leccions, però de manera agrupada, fet que facilitarà la nostra feina i, al mateix temps, acostarà tot el volum d’informació local a l’usuari, permetent-li saber on localitzar cada document, i alhora, oferint-li una visió global de quines són les grans temàtiques que recull la bibliografia local de la nostra terra.
Mostrar más

8 Lee mas

Biblioteques de presó i biblioteques públiques: experiències exitoses d'una col·laboració ineludible

Biblioteques de presó i biblioteques públiques: experiències exitoses d'una col·laboració ineludible

Els llargs períodes de reclusió poden comportar un major risc d'exclusió social dels interns. El fet d'estar desconnectats del món exterior durant tant de temps facilita la pèrdua d'habilitats i aptituds bàsiques per a una futura reincorporació social exitosa (només cal pensar en els avenços en les tecnologies de la informació). Aquí el paper de la biblioteca esdevé fonamental com a promotora de les eines i els coneixements necessaris per utilitzar la informació de manera eficaç, elaborant recursos que permetin donar-los a conèixer i cursos que els donin la formació necessària per poder-hi accedir. Molt sovint aquests recursos ja són disponibles a les biblioteques públiques i només cal adaptar-los a les necessitats dels interns, tant pel que fa al tipus d'informació com als temes que s'hi recullen. Però, tot i això, bona part dels recursos que poden oferir-se són compartits i suposen una oportunitat de col·laboració molt bona entre la biblioteca pública i la biblioteca de presó.
Mostrar más

12 Lee mas

BIB21. Cap a un nou model de biblioteques al servei de les universitats públiques de Catalunya

BIB21. Cap a un nou model de biblioteques al servei de les universitats públiques de Catalunya

Per tal de poder elaborar aquest document es va crear un grup de treball coordinat per Dídac Martínez, director del Servei de Biblioteques i Documentació de la UPC, format per les bibliotecà- ries Núria Balagué de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Anna Casaldàliga, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i Marta López-Vivancos, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Esperem que aquest article doni a conèixer els reptes a què s’enfronten les biblioteques universitàries i els seus profes- sionals i els objectius que estan assolint davant d’un horitzó ple d’incerteses però també d’oportunitats com és el món de l’edu- cació superior.
Mostrar más

9 Lee mas

Les biblioteques escolars en el sistema de lectura pública de Catalunya

Les biblioteques escolars en el sistema de lectura pública de Catalunya

Els tres aspectes que volem tractar son, en primer Hoc, el tractament que Factual Llei del sistema bibliotecari de Catalunya fa a les biblioteques escolars; en segon Hoc, l'estat actual [r]

7 Lee mas

Algunes espècies del gènere Russula de Catalunya i les illes Balears : 2ª contribució

Algunes espècies del gènere Russula de Catalunya i les illes Balears : 2ª contribució

ESPÈCIES ESTUDIADES Russula aquosa Leclair, Bull. Soc. Mycol. France, 48: 303 ( 1 932). CARÀCTERS DIAGNÒSTICS. Píleu de 3-6,5 cm de diàmetre; molt fràgil, primer convex, després aplanat i suaument deprimit en forma de plat; marge peHicular i translúcid, lobulat i flexuós, solcat­ tuberculós en els darrers 5-8 mm . Cutícula separable gairebé fms al centre, viscosa i brillant; de color vermell lilací o vermell cirera, sovint amb el centre bru vermellós i decolorat vers el marge fins al rosa purpuri o gris rosat pàHid, amb petites màcules blanquinoses. Làmines espaiades, de 4- 1 0 mm d' amplada, amb alguna lamèHula intercalada; de color blanc o lleugerament grisenc. Esporada de color blanc (la). Estípit de 4-6 x 1 -2 cm, cilíndric a l 'àpex, sobtadament claviforme vers la base i presentant una constricció ben marcada en el punt on s'eixampla, molt fràgil i esponjós; de color blanc que, per imbibició, es tenyeix de grisenc o bru grisenc, sobretot a la base. Carn fràgil i esponjosa, de color blanc, rosada sota la cutícula, que tendeix a tenyir-se lleugerament de grisenc o groc grisenc pàl-lid. Sabor gairebé suau, tan sols lleugerament picant a les làmines; olor inapreciable. Reacció feble i lenta amb el guaiac. Espores de 7,5-9-( 1 0) x 6-7,5-(8,5) !lm ; obovades, verrucoses i subreticulades, amb nombroses berrugues còniques i mitjanament altes, més o menys obtuses, reunides per connectius i formant un reticle molt incomplet, parcialment amiloides; placa suprahilar poc amiloide. Epicutis formada per pèls de 3-6 !lm d'amplada, cilíndrics i ramificats, obtusos i més o menys flexuosos; dermatocistidis nombrosos, de 6-9 !lm d'amplada, claviformes, obtusos o, a vegades, apendiculats a l'àpex, poc o gens septats.
Mostrar más

18 Lee mas

L’autocura i la Intel·ligència Emocional en els estudiants de Treball Social de la Universitat de les Illes Balears

L’autocura i la Intel·ligència Emocional en els estudiants de Treball Social de la Universitat de les Illes Balears

Pel que fa a conceptes generals de la intel·ligència emocional, és important destacar la idea d’emoció. Si busquem als diccionaris, trobarem que una emoció es pot definir com “la alteració de l’ànim intensa i passatgera que va acompanyada de certa commoció somàtica” ( Diccionario de la lengua española, s.d.) ocom “aquell estat d’ànim que oscil·la entre el plaer i el desplaer i reacció relativa a l’objecte que la provoca, que pot oscil·lar entre l’atracció i la fugida.” (El Gran Diccionari de la Llengua Catalana, s.d.) Tal com diu el llibre Intel·ligència Social (Goleman Gutiérrez, 2006) “Totes les emocions són socials. Resulta impossible separar la causa d’una emoció del món de les relacions, perquè són les relacions socials les que mobilitzen les nostres emocions” (p. 120). En aquest mateix llibre es diu que els ingredients principals de la intel·ligència social són la consciència social i l’aptitud social. (p.120).
Mostrar más

32 Lee mas

Els trastorns emocionals greus a l escola pública de les Illes Balears

Els trastorns emocionals greus a l escola pública de les Illes Balears

8. PASSES PER A LA DETECCIÓ, ACTUACIÓ I VALORACIÓ D’UN ALUMNE TEG A UNA ESCOLA DE PRIMÀRIA DE LES ILLES BALEARS A causa de la manca d’un protocol d’actuació per a valorar un TEG en l’àmbit educatiu, ens aproximarem a un cas real de TEG al CEIP Cas Saboners de Magaluf i exposarem les passes desenvolupades fins a aconseguir un diagnòstic TEG. És important manifestar que aquest centre disposa d’un equip educatiu molt motivat i implicat en la tasca educativa i la inclusivitat i un equip de suport interdiciplinari, format per mestres, PT, AL, PTSC i orientador/a de centre, el qual, a més de ser molt efectiu professionalment, desenvolupa la seva tasca de la manera més eficient i sistemàtica possible a causa de la complexitat de l’alumnat que ha d’atendre, ja que està situat a una zona turística degradada de Mallorca amb població immigrant significativa i on el 33 % del seu alumnat és NESE.
Mostrar más

24 Lee mas

Biblioteques populars a Catalunya. Les biblioteques de la Mancomunitat

Biblioteques populars a Catalunya. Les biblioteques de la Mancomunitat

en la construcció d'un país” , la Biblioteca us ofereix una guia de lectura sobre aquest tema. LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES AL MÓN El model angloamericà. Free Public Libraries ……………………………….. 4 Les biblioteques públiques a Europa …………………………………………. 4 Les biblioteques públiques a Espanya………………………………………... 5 ANTECEDENTS DE LES BIBLIOTEQUES DE LA MANCOMUNITAT

9 Lee mas

Sección I - Comunidad Autónoma Illes Balears

Sección I - Comunidad Autónoma Illes Balears

Desde el año 2009, la legislación relacionada con la transposición de la Directiva 2006/123/CE, relativa a los servicios en el mercado interior, ha gene- rado la modificación de la regulación que afecta, entre otros, a las empresas turísticas. Dentro de esta coyuntura normativa, el Estado ha derogado las nor- mas reglamentarias en materia de turismo que estaban vigentes, pero sobre las cuales no podía hacer ninguna modificación, dado que las competencias perte- necen a las comunidades autónomas. Así el Real decreto 39/2010, de 15 de enero, por el cual se derogan diversas normas estatales sobre el acceso a las actividades turísticas y el ejercicio de éstas, derogó, entre otros, el Real decreto 1634/1983, el Real decreto 2877/1982 y la Orden de 17 de enero de 1967. En consecuencia, en el ámbito territorial de las Illes Balears, se ha producido un vacío en la regulación reglamentaria con respecto a la clasificación de los esta- blecimientos, que afecta al derecho a la información de los consumidores y la relación de calidad exigible, de acuerdo con el artículo 40 de la Ley 2/1999, y dificulta la necesaria clasificación de los establecimientos a efectos de la decla- ración responsable y la inscripción de las empresas en los registros turísticos correspondientes.
Mostrar más

33 Lee mas

Les col·lectivitzacions a Catalunya i al País Valencià durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939

Les col·lectivitzacions a Catalunya i al País Valencià durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939

Els problemes més greus es degueren a la manca de pri- meres matèries, la contracció del mercat i la falta d’electri- citat a partir de la primavera de 1938. La majoria de les empreses estudiades del Baix Llobregat pertanyien al sec- tor tèxtil — per exemple, la colònia industrial Güell de Santa Coloma de Cervelló i la colònia Sedó d’Esparregue- ra— 18 i presentaven una alta proporció de mà d’obra fe- menina. Però la representació de les treballadores no fou significativa als comitès d’empresa elegits per l’assemblea obrera. La formació de comitès de fàbrica de tipus laboral, que no estaven previstos en el Decret de col·lectivitzacions, respongué a dos factors: la marginació oficial dels sindi- cats en la gestió de les empreses col·lectivitzades — tot i que els comitès d’empresa tenien militants sindicals— i la de les dones en el cas del sector tèxtil. A quatre de les set empreses estudiades a la indústria del Baix Llobregat, existí un comitè d’aquesta mena. No sempre, ni de bon tros, hi hagué un clima de tensió i d’enfrontament entre el comitè gestor electe i el comitè laboral de fàbrica i fins i tot hi va haver casos de col·laboració amb un repartiment de tasques, en estar absorbits els del comitè d’empresa per la gestió econòmica quotidiana. Però la formació de co- mitès de fàbrica indica la insuficiència de sintonia entre els treballadors menys qualificats i la nova direcció obrera de l’empresa, que es palesa en la mitjana d’assistència a les assemblees de treballadors, que no superava un terç de la plantilla llevat de casos extraordinaris.
Mostrar más

13 Lee mas

Serveis Informàtics i Tecnològics de les Illes Balears

Serveis Informàtics i Tecnològics de les Illes Balears

Una vez realizado el contrato, usted podrá solicitar directamente cualquiera de los servicios que vienen detallados en el anexo I. Nuestros técnicos atenderán sus peticiones en el menor plazo posible, siempre dentro de los limites garantizados. Nuestros servicios los abonará con los talones comprados, olvídese de pagar nuevas facturas o de desembolsar mas dinero en servicio técnico en mucho tiempo. Los talones no caducan nunca.

10 Lee mas

Illeïtat, turisme i urbanització a les Illes Balears

Illeïtat, turisme i urbanització a les Illes Balears

Altrament, l’activitat turística ha estat el factor desencadenant de l’incre- ment de la connectivitat i, per tant, de la disminució de la illeïtat. La mateixa illeïtat, o condició insular, hauria estat la impulsora del procés d’urbanització. D’una banda, el gen insular hauria frenat la urbanització com a conseqüèn- cia de la desconnexió o de la dimensió de les illes, però, d’altra banda, les condicions que es van donar durant la segona meitat del segle xx haurien afavorit el desenvolupament de la l’activitat turística, cosa que en va impulsar la urbanització. Les Balears, pel fet de ser illes, disposen de molt de litoral i d’un avantatge comparatiu respecte a unes altres destinacions turístiques. El mite de l’illa (Péron, 2004) està vinculat a la calma, al sedentarisme, a la relaxació, etc., en comparació amb el mite de la carretera, que representa el nomadisme, el moviment i l’acció. En el marc de l’economia global, aquests condicionants del turisme de masses de sol i platja, d’una posició estratègica avantatjosa (clima adequat i proximitat al centre econòmic d’Europa) i del desenvolupament de l’aviació, han estat els desencadenants de la urbanització del litoral illenc. Hi ha uns altres autors que parlen també d’aquest avantatge competitiu de les illes com a destinacions turístiques (Baldacchino, 2006; Murray, 2012). Baum (1997) ressalta que hi ha alguna cosa especial i dife- rent en el fet d’agafar un avió i anar a una destinació turística insular. Un cop allà, el sentiment de separació respecte del continent és també un atribut físic i psicològic d’unes vacances reeixides. Si el que busquen els visitants és sol, arena i mar, moltes illes d’aigües temperades n’estan plenes. Hi ha 36 petits estats insulars i territoris en el món, amb poblacions de menys d’un milió d’habitants i amb superfícies inferiors als 5.000 km 2 , que mostren el nivell més alt de penetració del turisme (McElroy, 2006; McElroy i Hamma, 2010). Uns altres autors han relacionat el poder d’atracció de les illes amb una maledicció, perquè en els darrers cinquanta anys cap altra indústria ha estat tan lucrativa i, a la vegada, tan intrusiva. El turisme ha salvat les illes i les ha condemnades (Fischer, 2012).
Mostrar más

23 Lee mas

Show all 10000 documents...