PDF superior Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana Informe de recerca II

Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana  Informe de recerca II

Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana Informe de recerca II

Un cop analitzats els equipaments digitals de les empreses catalanes, a continuació abordarem els resultats corresponents a l’ús que en fan, d’aquests equipaments. Si per empresa entenem l’organització i la combinació d’uns recursos segons un objectiu determinat, la interpretació dels elements de la cadena de valor de l’activitat empresarial i la influència que l’ús de les TIC té en aquests elements són del tot essencials per entendre les transformacions de l’empresa, en aquest cas, catalana. Després de fer una descripció general, l’anàlisi dels usos de les TIC l’organitzem en dos conjunts. El primer conjunt fa referència a l’ús intern i el segon, als usos externs de les TIC. Tot i que aquests usos els veurem per separat, hem de tenir present que la irrupció de les TIC trenca amb el límit clàssic de la descentralització d’activitats i permet un disseny basat en la interconnexió en xarxa de tots els elements de la cadena de valor. No hem de perdre de vista que aquesta interconnexió permet, de fet, veure l’empresa com una xarxa. En el primer grup se situen les activitats dels elements de valor del màrqueting i dels serveis postvenda i de l’organització i els recursos humans. Aquest primer conjunt correspon a una de les activitats primàries que fa referència a la posada a disposició dels compradors d’un mitjà, com per exemple la publicitat, a través del qual puguin comprar el producte o bé induir-lo a fer-ho. Associat al màrqueting, s’inclou en aquest grup d’usos interns les activitats de servei, de prestació de serveis per mantenir o augmentar el valor del producte. Finalment, també comprenen els usos interns els elements de valor corresponents a l’organització i a la gestió dels recursos humans. En el grup d’usos externs trobem les activitats corresponents als elements de valor d’operacions, això és la producció, l’aprovisionament i la distribució, activitats primàries totes elles. En aquesta secció s’analitza l’ús de les TIC en aquelles activitats que estan associades a la rebuda, l’emmagatzematge i la posada a disposició de l’activitat productiva de matèries primeres i semielaborats. D’altra banda, també s’hi tracta l’ús digital de les activitats de producció associades amb la transformació de recursos en productes finals 53 . I, finalment, es fa referència a les activitats d’emmagatzematge i distribució física del producte final.
Mostrar más

538 Lee mas

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya  Informe final de recerca (volum I)

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya Informe final de recerca (volum I)

tècnics d’arquitectur a i enginyeria, selecció de personal i altres activitats empresarials (12,0%), les activitats associati- ves (11,2%), l’Administració pública, afers exteriors i defensa (11,1%), els serveis de mediació financera (10,6%), el transport aeri i espacial (9,3%), la producció i distribució d’energia elèctrica (8,7%), les activitats audiovisuals, agències de notícies i altres activitats artístiques (8,0%), el comerç a l’engròs (7,9%), les activitats industrials de neteja (7,7%), els serveis d’agències de viatges i operadors turístics (7,4%), el comerç al detall i reparacions (7,3%), la captació, potabi- lització i distribució d’aigua (7,0%), les activitats veterinàries (6,6%), els hotels, càmpings i altres allotjaments (6,6%), les activitats postals i de correus (6,3%), les activitats de lloguer, excepte el lloguer d’automòbils (6,2%) i la fabricació d’aparells domèstics (6,1%). De fet, l’ordenació del tei- xit productiu per intensitat d’utilització del coneixement ens permetrà abordar el pas següent de la nostra investigació: una aproximació als determinants de l’eficiència productiva a Catalunya.
Mostrar más

566 Lee mas

Internet i la xarxa d'universitats catalanes  Informe de recerca

Internet i la xarxa d'universitats catalanes Informe de recerca

L’actual equip deganal 19 ha impulsat diverses accions d’introducció de les TIC, un exemple de les quals és la confecció de la pàgina web de la facultat. El curs 2001-2002 l’equip deganal va incloure la renovació de la pàgina web, realitzada per iniciativa de l’equip anterior, com una de les accions del pla estratègic de la facultat i es va fer l’encàrrec a una empresa externa. Posteriorment, es va veure la necessitat de vetllar per l’actualització de la pàgina i per la continuïtat d’aquesta iniciativa, que, en aquell moment, es va plantejar com una acció puntual. La manca de personal dins de la facultat que pogués fer aquesta tasca, ja fos per manca de formació, de temps o per tenir assignades altres responsabilitats, va implicar que s’inclogués aquesta acció dins del pla estratègic. D’aquesta manera es volia obtenir finançament per contractar un becari o una becària de suport que, controlat directament pel tècnic informàtic, es dediqués a l’actualització i el manteniment de la pàgina. La pàgina web de la Facultat de Lletres ofereix, actualment, informació general sobre la facultat: descripció dels òrgans de govern i dels departaments que hi estan vinculats, estudis que s’hi ofereixen, informació sobre calendari de curs acadèmic i dates de matriculació i un directori de tot el personal que forma part de la facultat, entre altres informacions. També inclou una pauta de fitxa d’estudiant que s’ofereix a l’estudiantat perquè aquest se la pugui descarregar, omplir-la i lliurar-la als seus professors. I, finalment, la Guia Docent, que és disponible al web en suport electrònic a més d’oferir-se en suport paper i que, amb vista al proper curs 2003- 2004, es preveu oferir només en la seva versió electrònica, a través del web i en CD- ROM (entrevista 4/8: 208-210). Podem dir, doncs, que, en línies generals, és una pàgina informativa i poc interactiva.
Mostrar más

446 Lee mas

E governança i atenció ciutadana : la Generalitat de Catalunya en el context internacional  Informe de recerca (Vol II)

E governança i atenció ciutadana : la Generalitat de Catalunya en el context internacional Informe de recerca (Vol II)

D’altra banda, en el moment del canvi es van produir diversos problemes com ara: a) la nova empresa no va reconèixer l’antiguitat dels que feia molt anys que treballaven a TGT, per la qual cosa molts van decidir no incorporar-s’hi. “L’altra empresa tenia un funcionament molt basat en relacions personals, era més petita i tenia certa antiguitat, amb la qual cosa, malgrat que formalment la situació canviava però no gaire, la gent va decidir no passar a la nova empresa” (P73). b) D’altra banda, Atento, en principi, va argumentar que tenir una es- tructura d’operador de primer nivell i una altra de segon provocava colls d’ampolla en el se- gon nivell perquè molts acabaven derivant la trucada. Per això volien establir un sistema d’operadors d’un sol nivell. Els crítics argumentaven que en realitat el que no volien era re- conèixer la importància del segon nivell i les seves implicacions salarials (a TGT eren els que tenien més antiguitat i per consegüent més formació i sous més alts). c) Com que el portal de l’informador no estava en funcionament en el moment del canvi d’empresa, com assenyala un entrevistat, “els operadors van haver de fer una formació amb unes eines per a donar informació una mica artesanals i improvisades i a més van haver de tornar a fer formació amb la nova eina, amb les conseqüències en pèrdua de recursos i confusió per als operadors” (P73). El resultat va ser que la transició va tenir costos en la qualitat del ser- vei, que temporalment va patir la inexperiència dels operadors i els problemes de no dispo- sar de fonts d’informació apropiades. Per altra banda, al cap de poc es va recuperar la idea d’operador de segon nivell –ara anomenada middle office– per a comptar amb gent que pu- gui donar informació especialitzada.
Mostrar más

416 Lee mas

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària  Informe final de recerca (volum II)

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària Informe final de recerca (volum II)

Els recursos tecnològics disponibles al centre ................................................................................1.................................1 El nivell de formació del professorat en TIC ....................................................................................2.................................2 La motivació del professorat............................................................................................................3.................................3 Els recursos educatius disponibles a Internet .................................................................................4.................................4 El personal especialitzat en TIC de què disposa el centre..............................................................5.................................5 La disponibilitat de temps del professorat (dins l’horari escolar).....................................................6.................................6 L’assessorament per a l’ús d’Internet en l’àrea curricular pròpia ....................................................7.................................7 El perfil de l’alumnat ........................................................................................................................8.................................8 Les prioritats del projecte curricular.................................................................................................9.................................9 La fiabilitat de la connexió a Internet (ADSL, modem, ...) ...............................................................10...............................10 Les pautes específiques per a l’ús educatiu d’Internet que donen les administracions ..................11...............................11 La dispersió de la informació a Internet...........................................................................................12...............................12 Les demandes dels pares ...............................................................................................................13...............................13 L’adaptació a les necessitats actuals (mercat laboral, ...) ...............................................................14...............................14 (NO LLEGIR) Altres............................................................................................................................15...............................15 (NO LLEGIR) Cap ..............................................................................................................................16...............................16
Mostrar más

510 Lee mas

La transició a la societat xarxa a Catalunya  Informe final de recerca (volum II)

La transició a la societat xarxa a Catalunya Informe final de recerca (volum II)

Així, doncs, l'anàlisi de les pràctiques a Internet dels ciutadans mobilitzats prolonga i especifica els resultats observats entorn de la participació sociopolítica. Tant la participació com la mobilització van associades positivament amb l'ús d'Internet, especialment en les dimensions informativa, formativa i instrumental. La principal diferència és que els nivells de mobilització no sembla que es tradueixin en nivells d'intensitat d'ús d'Internet, mentre que els nivells de participació sí que tenen correlació en un grau més alt amb la intensitat de l'ús. Es pot proposar la hipòtesi que, en la mesura que la participació és més formalitzada, hi ha una oferta a Internet que correspon a usos participatius. En canvi, en els processos de mobilització és necessari produir continguts nous i xarxes de comunicació estructurades entorn dels objectius de la mobilització. I les nostres dades mostren que, almenys en el 2002, pel que fa als usos associatius, polítics i sindicals, fins i tot els ciutadans més mobilitzats rarament passen de l'ús informatiu: poques vegades transformen Internet en un mitjà organitzatiu per a la mobilització. La pràctica observada, per exemple, entre els militants del moviment per una globalització alternativa, de constituir xarxes mobilitzadores a partir d'Internet no sembla que es reflecteixi en les dades de la nostra enquesta, enquesta que només pot detectar les pràctiques prou difoses en el conjunt de la societat catalana per a reflectir-se en una mostra representativa de la població. De la participació i la mobilització informativa a la constitució d'un moviment social actiu entorn d'Internet hi ha una bona distància que no sembla que encara s'hagi recorregut a Catalunya.
Mostrar más

318 Lee mas

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya  Informe final de recerca (volum II)

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya Informe final de recerca (volum II)

Als capítols anteriors, hem analitzat l’impacte que exerceixen les tecnologies digitals i els seus elements de coinnovació en la determinació del potencial de creixement a llarg termini i dels salaris que suporten les empreses catalanes. De fet, hem pogut concloure que la in- teracció entre la inversió i l’ús de les tecnologies digitals, la reorientació productiva i orga- nització i la formació del capital humà determinen millores materials tant per a l’empresa (productivitat del treball) com per al treballador (salaris). Amb tot, hem d’assenyalar que aquests efectes positius no s’han generalitzat al conjunt de l’entramat productiu català. Hem hagut de segmentar el teixit productiu, tot buscant aquelles organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica i organitzativa hi és més present i en què la intensitat de l’ús del coneixement hi és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants sobre l’eficiència i els salaris. Probablement, això és així perquè l’economia catalana, avui, pre- senta una estructura productiva dual. D’una banda, tenim la major part del teixit productiu, que no fa un ús intensiu de les TIC, té un nivell de formació de la seva força de treball cla- rament millorable, presenta estructures productives i organitzatives poc flexibles i amb una baixa autonomia i capacitat de decisió per part dels treballadors i els processos innovadors encara hi són poc freqüents. Aquest conjunt d’empreses, que no podem ubicar en un sector d’activitat i en una dimensió determinada, mostra un patró de creixement extensiu, és a dir, fonamenta la seva dinàmica d’expansió a llarg termini, d’acord amb un increment de la seva dotació de factors, i en especial del factor treball. És, precisament, per aquest motiu que la taxa de creixement de la productivitat del treball a Catalunya evoluciona a uns ritmes preo- cupantment baixos. Per contra, un altre conjunt d’empreses, més reduït, basa el seu poten- cial de creixement en la interacció entre el capital humà, la reorientació de la producció i l’organització, i una dinàmica continuada d’innovació, en especial de caràcter digital. Aquest conjunt d’empreses, clarament inferior a l’anterior, però amb un potencial de creixement a llarg termini molt superior, és el que determina l’increment, tot i que modest, de l’eficiència del nostre teixit productiu.
Mostrar más

452 Lee mas

INprenedors experiències i reflexions sobre l’art de l’intraemprenentatge dins de les organitzacions.

INprenedors experiències i reflexions sobre l’art de l’intraemprenentatge dins de les organitzacions.

El 2001, uns quants altermundistes que ens vam creure el compromís de Porto Alegre [22], ens embarquem en un autobús amb rumb a Gènova per cridar als amos de l’economia mundial que un altre món era possible. Recordo el cansament després d’innombrables hores de carretera i la sensació de descol·locament, a l’assemblea prèvia a l’organització, de la contracimera on no vaig aconseguir assabentar-me de gairebé res. Pel que sembla, el col·lectiu de grups que allà es reunien era tan heterogeni que les estratègies de cada grup resulta- ven contraproduents per als altres, per la qual cosa va caldre dividir la manifestació cap a la cimera en cinc capçaleres diferents. Nosaltres vam decidir anar a la dels “tute bianche” [23], ja que hi havíem coincidit en les protestes de Praga l’any anterior i estàvem molt d’acord amb la seva manera de protestar, basada en la resistència activa no-violenta (traduït al román paladino com: “ni pegarem ningú, ni els permetrem que ens facin mal”, i per això ens vam abillar convenientment amb cascs, ulleres protectores i màscares). Dintre del rang de les estratègies que allà van confluir, ens trobàvem en un punt intermig entre els “gandhians”, que proposaven la resistència passiva no-violenta (“ens deixem estomacar perquè tothom vegi com en sou, de bàrbars”), i el “black block” [24], partidaris de la guerrilla urbana vio- lenta (“records del camarada Molotov, un salvatge serf del poder”), al costat d’altres fac- cions bastant curioses com ara el “pink block”, l’objectiu del qual era convertir la protesta en un esdeveniment ludicofestiu, o els clàssics moviments ecologistes, feministes i altres. Què va passar finalment? Una cosa bastant tràgica. El “black block” no va acatar la deci- sió de l’assemblea de mantenir les capçaleres separades i es va moure de manera àgil i coor- dinada per totes elles, rebentant aparadors, cremant cotxes i llançant pedres i còctels Molo- tov als carabinieri. El resultat va ser que gairebé tots els grups van suportar càrregues i gasos lacrimògens, tot arribant a sofrir grans danys físics segons l’estratègia de resistència elegi- da (imagineu un “gandhià” a terra i sense protecció, en plena càrrega policial dels antiava- lots italians). En principi, tots teníem un objectiu comú, que era protestar contra les políti- ques adoptades pels mandataris que es reunien a la cimera, però la diferència extrema sobre els mitjans per aconseguir-ho va desfermar una brutalizació de les mesures preses per les forces de l’ordre per evitar-ho. Això va provocar un punt d’inflexió en el moviment altermun- dista, que va haver de replantejar-se moltes coses i va deixar de guanyar pes per anar diluint-se lentament en una amarga apatia.
Mostrar más

196 Lee mas

Magic medicine in the Marina county: male and female roles

Magic medicine in the Marina county: male and female roles

El saginero deriva de la paraula sagí, mantega, greix dels animals, especi- alment del porc, i que es sala per a guardar-lo o es fon per a fer greix. El sagí també és una regió del baix ventre. El saginero, també anomenat enxisero, era un personatge terrorífic semblant a l’home del sac que s’enduia els xiquets. So- vint, les persones majors el nomenaven perquè els xiquets feren la migjornada o no ixqueren de casa, generalment a l’ambient del camp. Malgrat el seu aire de llegenda, sembla que respon a la figura d’un personatge real de l’Espanya del segle XIX, el qual segrestaria xiquets per treure’ls la sang i el sagí, en una època en la qual la ignorància de la medicina en el tractament de malalties com la tuberculosi i la manca d’escrúpols d’alguns, feia que persones amb diners compraren aquests remeis. La tradició conta que un xiquet de Benidorm va ser trobat amb vida a la Serra Gelada després d’haver estat segrestat i abandonat per un saginero 15 .
Mostrar más

13 Lee mas

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya  Informe de recerca (volum II)

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya Informe de recerca (volum II)

En el pla pròpiament organitzatiu, cal recordar la distinció entre la Corporació Clínic i l’Hos- pital Clínic. La Corporació no té entitat jurídica sinó que és una imatge de marca que sim- bolitza l’estreta relació entre diverses entitats creades pel Clínic i associades al Clínic. Però la projecció de l’esmentada imatge és significativa perquè denota l’estratègia del Clínic con- sistent a intervenir en una àmplia gamma d’activitats, alhora que les organitza en xarxa per generar sinergies entre elles. D’aquí sorgeixen els distints components de la Corporació Clí- nic, tots ells controlats sota formes diverses des de la direcció general de l’hospital. Així, la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, constituïda el 1989, té per objectius impulsar la investigació, buscant aliances estratègiques i recaptant fonts de finançament. La investi- gació pròpiament dita s’organitza a través d’un institut, IDIBAPS, mitjançant una integració selectiva dels especialistes investigadors en diversos equips d’investigació, constituint-se xarxes de col·laboració transversals que desborden l’estructura formal de l’Hospital. En el marc de la Fundació es porten a terme també activitats de docència i de formació continu- ada, a través d’Aula Clínic. La relació entre medicina pública i pràctica privada es formalitza, en bona part, a través de Barna Clínic. Una altra Fundació, la Transplant Services Founda- tion, creada el 1994, proporciona serveis a les institucions sanitàries en les quals es realit- zen trasplantaments, inclòs el mateix Clínic. El Clínic és també un hospital comunitari i organitza l’assistència primària mitjançant dues altres entitats: GesClínic, que gestiona el Centre d’Atenció Primària de les Corts, i el CAPSE, consorci organitzat amb l’ICS per a les activitats d’atenció primària a l’Eixample. És també una seu del Clínic l’hospital de la Mater- nitat, i hi ha una unitat de pediatria integrada amb l’Hospital de Sant Joan de Déu. Aquesta xarxa d’entitats depèn, en últim terme, de l’estratègia desenvolupada des de la direcció de l’Hospital. La complexitat de la xarxa assistencial, d’investigació i de docència construïda entorn del Clínic es presenta en l’Annex documental d’aquest capítol.
Mostrar más

426 Lee mas

Blanchet, Philippe (2017): Les mots piégés de la politique. Paris: Textuel. 112 páginas

Blanchet, Philippe (2017): Les mots piégés de la politique. Paris: Textuel. 112 páginas

Como lo subraya Blanchet, esta concepción y esta práctica de la laicidad son fuentes de discriminación: 1) han sido desarrolladas principalmente en reacción a la presencia de mu- sulman[r]

6 Lee mas

Search for top quark decays t  > q H with H  > gamma gamma using the ATLAS detector

Search for top quark decays t > q H with H > gamma gamma using the ATLAS detector

We acknowledge the support of ANPCyT, Argentina; YerPhI, Armenia; ARC, Aus- tralia; BMWF and FWF, Austria; ANAS, Azerbaijan; SSTC, Belarus; CNPq and FAPESP, Brazil; NSERC, NRC and CFI, Canada; CERN; CONICYT, Chile; CAS, MOST and NSFC, China; COLCIENCIAS, Colombia; MSMT CR, MPO CR and VSC CR, Czech Re- public; DNRF, DNSRC and Lundbeck Foundation, Denmark; EPLANET, ERC and NSRF, European Union; IN2P3-CNRS, CEA-DSM/IRFU, France; GNSF, Georgia; BMBF, DFG, HGF, MPG and AvH Foundation, Germany; GSRT and NSRF, Greece; ISF, MINERVA, GIF, I-CORE and Benoziyo Center, Israel; INFN, Italy; MEXT and JSPS, Japan; CNRST, Morocco; FOM and NWO, Netherlands; BRF and RCN, Norway; MNiSW and NCN, Poland; GRICES and FCT, Portugal; MNE/IFA, Romania; MES of Russia and ROSATOM, Russian Federation; JINR; MSTD, Serbia; MSSR, Slovakia; ARRS and MIZˇ S, Slovenia; DST/NRF, South Africa; MINECO, Spain; SRC and Wallenberg Foundation, Sweden; SER, SNSF and Cantons of Bern and Geneva, Switzerland; NSC, Taiwan; TAEK, Turkey; STFC, the Royal Society and Leverhulme Trust, United Kingdom; DOE and NSF, United States of America.
Mostrar más

45 Lee mas

Cuando acaban las llamas y el humo

Cuando acaban las llamas y el humo

La información que adquirimos en el análisis físico y químico de las cenizas nos proporciona datos indirectos de la temperatura de combustión del incendio, el tipo y cantidad de nutri[r]

7 Lee mas

El moviment ecologista a Catalunya: el seu origen, evolució i inserció a la societat catalana

El moviment ecologista a Catalunya: el seu origen, evolució i inserció a la societat catalana

Aquest nou sistema fiscal s’hauria de complementar amb impostos a l’especulació financera com la Taxa Tobin, 226 amb l’objectiu d’alleugerir la inestabilitat financera i aconseguir que les rendes recaptades es destinessin als països en vies de desenvolupament a través de les Nacions Unides. Aquest impost sobre les transaccions financeres va ser proposat per James Tobin als anys setanta del segle XX i consisteix en l’establiment d’un baix impost (entre el 0,1% i 0,5%) que s’apliqués sobre les transaccions de canvi entre operacions especulatives que desestabilitzen els mercats financers. Els ingressos recaptats per aquesta taxa es destinarien a eradicar la pobresa extrema i protegir el medi ambient de les pitjors agressions durant tot un any. Per assolir la implantació efectiva de la Taxa Tobin es requeriria resoldre qüestions pràctiques: el percentatge del nivell impositiu hauria de ser prou elevat per evitar les grans operacions especulatives; la seva zona d’aplicació hauria de ser d’abast mundial, encara que al principi podria plantejar-se de forma gradual en alguns països (una mena de “zona Tobin”); l’administració i la recaptació es podria realitzar aprofitant les institucions financeres ja existents (bancs centrals, administracions fiscals estatals o internacionals), sense necessita de recórrer al BM o al FMI, encara que també es planteja la possibilitat de crear una nova organització internacional que garantís el seu funcionament i el seu caràcter redistributiu; i caldria determinar quins haurien de ser els criteris d’utilització dels recursos i quins percentatges es destinarien a temes socials, quins al medi natural i quins a ajut al desenvolupament.
Mostrar más

687 Lee mas

Sant Martí. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Octubre 2004

Sant Martí. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Octubre 2004

Restaurar una façana, un pati de llum o una paret mitgera, fer obres al vestí- bul o les escales, arreglar un terrat... Mantenir en bon estat de conservació els edificis és una obliga- ció legal inclosa en les Or- denances municipals de caràcter urbanístic i pai- satgístic, a més d’una ma- nera d’allargar la vida del patrimoni i de garantir la seguretat dels vianants. Però també pot ser molt costós. L’Institut del Pai- satge Urbà i la Qualitat de Vida té en marxa una campanya d’assessora- ment tècnic i administra- tiu i d’ajuts econòmics, compatibles amb els que dóna la Generalitat, que permeten als propietaris d’habitatges mantenir i millorar l’aspecte i l’estat de conservació de l’exte- rior i l’interior dels seus edificis. Abans de sol·lici- tar-los s’han de tenir en compte alguns aspectes, com que no poden instal·lar-se antenes ni
Mostrar más

8 Lee mas

El asesinato de Ernest Lluch: las interpretaciones diferenciadas de Gara y El Temps, dos medios de la izquierda nacionalista

El asesinato de Ernest Lluch: las interpretaciones diferenciadas de Gara y El Temps, dos medios de la izquierda nacionalista

Com a metodologia, hem realitzat una lectura i la posterior anàlisi compara- da dels discursos del diari Gara i dels del setmanari El Temps en els dies pos- teriors a l’assassinat d’Ernest Lluch per part d’ETA. Els articles publicats pels dos mitjans són molt rics per a poder contrastar la nostra hipòtesi de partida, que consisteix en demostrar que El Temps, amb el seu discurs de la seua línia editorial, condemna la violència d’ETA; mentre que Gara, als seus articles, no ho fa. Dos mitjans de comunicació que persegueixen el mateix objectiu polític suggereixen dues estratègies diferents per aconseguir-ho. L’objectiu: assolir la independència política d’allò que consideren els seus respectius territoris nacio- nals: Gara, amb Euskal Herria; i El Temps amb els Països Catalans. Paradoxal - ment, i davant de l’atemptat contra Ernest Lluch perpetuat per una banda inde- pendentista com és ETA, ambdós mitjans van reaccionar d’una forma prou dis- tinta. Un, condemnant clarament l’atemptat. Altre, referint-se al fet sense cap valoració de condemna al respecte, com veurem més endavant. La idea: esco- llir dos mitjans de comunicació d’idèntica ideologia política però que tracten de distinta forma la temàtica del terrorisme: un la condemna clarament i altre no ho fa.
Mostrar más

27 Lee mas

Zoo oh! : revista del Zoo de Barcelona. Núm. 1 (2013)

Zoo oh! : revista del Zoo de Barcelona. Núm. 1 (2013)

veure, com també altres animals incre- ïbles com els lleons i els búfals. Després també vam visitar el Parc Nacional del Serengeti, un dels més grans i on vaig tenir una de les experiències més impressionants de la meva vida: veure “la gran migració”. Ens trobàvem allà, enmig de milers de nyus, que s’esteni- en més enllà de l’horitzó i del que abastàvem amb la vista, i sabíem que més enllà encara hi havia molts milers d’ani- mals seguint tots la mateixa direcció. I sabeu què s’escolta- va en aquells moments? Res, un silenci majestuós. Estàvem davant d’un moviment immens d’animals i no feien cap soroll, només sents la teva pròpia res- piració i intentes integrar i pro- cessar la immensitat de les imat- ges que estàs vivint.
Mostrar más

23 Lee mas

Adecuación de los botiquines de antídotos de los servicios de farmacia en hospitales públicos de la comunidad autónoma de Les Illes Balears

Adecuación de los botiquines de antídotos de los servicios de farmacia en hospitales públicos de la comunidad autónoma de Les Illes Balears

ción de empleo. La adecuación cuantitativa de antído- to sigue una distribución progresiva paralela a los ni- veles de los hospitales: los promedios fueron del 81,4%, 87,6% y 81,2%, para los niveles I, II y III res- pectivamente. No pasa inadvertido que esta dotación es claramente insuficiente en el hospital de referencia para el fomepizol, lo cual resulta preocupante y con necesidad obvia de ser corregido. El antídoto más fre- cuentemente detectado en infradotación fue la pirido- xina, aunque dicha carencia se detectó exclusivamen- te en el SU, ya que este fármaco suele encontrarse en todo SFH. Dicha infradotación quedaría soslayada por sus escasas indicaciones como antídoto 9 , aunque me-
Mostrar más

5 Lee mas

Memòria del Consorci Sanitari de Barcelona 2016

Memòria del Consorci Sanitari de Barcelona 2016

És la unitat d’hospitalització que té com a funció el tractament rehabilitador, de cures de manteniment, de profilaxi de complicacions, com també de suport per a persones grans amb malalties cròniques de llarga evolució que han generat incapacitats funcionals de major o menor grau, a fi d’aconseguir la màxima autonomia que permeti la situació del malalt. Dins d’aquestes unitats s’inclou l’atenció de llarga durada a persones amb demència avançada o amb algun altre trastorn cognitiu de tipus crònic. Quan el nombre de persones hospitalitzades amb aquestes patologies és prou nombrós, cal ubicar aquests pacients en unitats diferenciades de llarga estada per a persones amb malaltia d’Alzheimer i altres demències.
Mostrar más

108 Lee mas

Unidad_10_presentacion.pdf

Unidad_10_presentacion.pdf

El Pla general de comptabilitat és una normativa que regula i indica la manera com les empreses han de portar la comptabilitat, és a dir, el registre de tots els fets econòmics i les operacions dutes a terme, de manera que la informació mostrada sigui homogènia, comparable i fiable.

16 Lee mas

Show all 10000 documents...

Related subjects