Top PDF MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CARRER DE MONTSIÓ, 7 DE BARCELONA (BARCELONÈS) 047/21.

Memòria de la intervenció arqueològica al carrer del Comerç 13-17, Princesa 50, Barcelona (Barcelonès) Codi 038/10

Memòria de la intervenció arqueològica al carrer del Comerç 13-17, Princesa 50, Barcelona (Barcelonès) Codi 038/10

- Passeig de Pujades, 10-20 / Passeig de Picasso, 7-21- Parc de la Ciutadella : Durant el control arqueològic que es realitzà entre els anys 2005 i 2006, sota la direcció tècnica de Miquel Gea Bullic (Actium, Patrimoni Cultural, SL) 3 , es van localitzar les restes d’un dels trams de la fortificació medieval, documentant-se part de la muralla, dues torres poligonals, el portal de Sant Daniel, el fossat i el pont de pedra que el creuava; així com també un edifici adossat a la muralla; estructures utilitzades durant la guerra de Successió per a la defensa del portal durant el Setge i diverses subestructures del baluard del Rei de la Ciutadella borbònica.
Show more

24 Read more

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA EFECTUADA AL CARRER DEL POU DE LA FIGUERA, (BARCELONA, BARCELONÈS).

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA EFECTUADA AL CARRER DEL POU DE LA FIGUERA, (BARCELONA, BARCELONÈS).

situada a ponent de l’església de Santa Maria del Mar. L’enderroc es va dur a terme entre el 1715 i 1718 fet que va produir l’aglomeració de la població en la resta del barri. Al segle XIX, la següent reforma urbanística important està lligada al procés de desamortització, entre els anys 1835 i 1843, quan els béns de molts ordes religiosos passen a ser de l’Estat i es converteixen en espais d’ús públic o es venen a particulars. És un període d’un gran canvi per a la ciutat i sobre les runes d’alguns convents, o bé, aprofitant les seves estructures, es construeixen mercats com el de Santa Caterina. La reforma del teixit urbà continua amb el traçat de nous carrers, com és el cas del carrer Princesa inaugurat l’any 1853.
Show more

28 Read more

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CARRER NOU DE LA RAMBLA 10-12, CARRER PENEDIDES 5-9. BARCELONA (EL BARCELONÈS)

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CARRER NOU DE LA RAMBLA 10-12, CARRER PENEDIDES 5-9. BARCELONA (EL BARCELONÈS)

Sant Pau del Camp: Se sap que l'any 912 ja existia Temple religiós C/ Sant Pau, 101-103 La majoria de l'edifici està ben conservat, menys el campanar que està mig derruït És d'un gran interès, ja que és l'església més antiga que hi ha al barri del Raval i una de les més antigues de Barcelona Un jardí envolta el vell monestir. Al costat es troba la casa abacial, típica construcció gòtica catalana dels segles XIII-XIV, amb una finestra triforadada de tradició romànica. La façana de l'església, guarnida amb arcuacions penjants anomenades llombardes, és acabada amb unes restes de fortificació. Està distribuïda en dos registres; el superior acabat amb una coberta o doble vessant i a l'inferior s'hi troba un fris amb tres arcuacions cegues per banda sobre mènsules. Les mènsules dels dos registres tenen decoracions vegetals, animals fantàstics i caps humans.S'hi troba un Tetramorf on Sant Marc està representat per un lleó i sant Lluc per un brau, i Sant Mateu i Sant Joan per l'home alat i l'àguila. Al timpà apareix esculpida, al centre, la figura del Crist en Majestat assegut al tron i amb el nimbe crucífer. La mà esquerra té un llibre i la dreta està en actitud de beneir.Mirant el conjunt, és possible d'apreciar la seva estructura en forma de creu, amb tres absis i una torre octogonal al creuer. L'interior és cobert amb simples voltes de canó i cúpula de creuer. La planta és de creu grega. Al braç septentrional del transsepte hi ha una porta amb arc apuntat construïda després del segle XII. La capçalera té tres absis semicirculars, més gran el central. Cap altre claustre romànic no té els arcs trilobulats com en aquest edifici. A l'interior hi ha un bonic i tranquil jardí, al centre del qual hi ha una font. No se sap l'any de la seva fundació, només es coneix que abans de l'any 912 ja estava construïda, ja que és l'any en què es remunta una làpida sepulcral de Guifré II Borrell. Possiblement fou destruït per Al-Mansur l'any 985, ja que es troben pedres d'èpoques anteriors en desordre. Després passà a ser una simple església dedicada a Sant Pau. Il·lustració 3: monestir de Sant Pau del
Show more

22 Read more

Intervenció arqueològica al Carrer Tallers, 66

Intervenció arqueològica al Carrer Tallers, 66

L’indret on s’ha portat a terme la intervenció arqueològica està situat al barri del Raval, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. L’àmbit d’afectació es correspon amb la finca situada al carrer Tallers, núm. 66. Aquesta intervenció s’ha dut a terme en una zona limítrofa entre el que es coneix com el Pla de Barcelona i l’antiga línia costera. Aquesta és la gran unitat morfològica que, juntament amb la Serralada de Collserola, conformen la comarca del Barcelonès.

24 Read more

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA EFECTUADA AL CARRER DE GRUNYÍ, 1-13 DISTRICTE DE CIUTAT VELLA-BARCELONA (BARCELONÈS)

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA EFECTUADA AL CARRER DE GRUNYÍ, 1-13 DISTRICTE DE CIUTAT VELLA-BARCELONA (BARCELONÈS)

El mateix any es va actuar des d’un punt de vista arqueològic a la Casa Mauri i al Palau Finestres del carrer de Montcada (núm. 21 i 23, respectivament), ja que calia rehabilitar-los per tal de condicionar-los com a dependències del Museu Picasso de Barcelona. Es va efectuar una sèrie de sondejos arqueològics i es féu un seguiment de les obres de rehabilitació dels edificis. D’aquesta manera, es va documentar la possible existència, entorn del moment de fundació de la colònia de Barcino, d’un forn d’àmfores en una zona propera a l’excavada, forn que podria estar en relació amb una vila o centre d’explotació agrícola. També es va localitzar una petita estructura conformada per dos murs i pavimentada amb opus signinum, la qual va ser datada entre els segles I i V dC. D’altra banda, i ja d’època més tardana, s’excavaren vuit tombes amb un total de dotze individus (d’aquestes vuit tombes, tres eren enterraments en fossa simple, tres amb protecció de blocs de pedra, un únic cas en caixa de
Show more

32 Read more

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA EFECTUADA AL CARRER DE L HOSTAL DEL SOL, 1-9, JUPI, 1-3 (BARCELONA, BARCELONÈS).

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA EFECTUADA AL CARRER DE L HOSTAL DEL SOL, 1-9, JUPI, 1-3 (BARCELONA, BARCELONÈS).

La zona intervenguda es situa en l’antic barri de la Mercé, en un lloc proper a l’antic turó de les Falzies, que separava dues platges, una utilitzada com port i otra zona de residència de pescadors, el barri de la Ribera. Al davant de les platges de la Mercè existiren primer unes primitives Drassanes entre el carrer Regomir i l'actual plaça dels Traginers; l'hospital de Sant Nicolau, que desapareixeria amb el convent de San Francesc, i el Pla de les Barques, platja on s'aixecaria, al segle XV, el nou port, que estaria en funcionament ja al segle XVI.

27 Read more

MEMÒRIA D INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA DEL CARRER DE LES CABRES,4 8 I 9, BARCELONA, BARCELONÈS CODI: 006/08

MEMÒRIA D INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA DEL CARRER DE LES CABRES,4 8 I 9, BARCELONA, BARCELONÈS CODI: 006/08

El cert és que es creu que la Colonia Barcino fou alçada pels romans a la Laietània meridional, franja litoral que s’estén de sud‐oest a nord‐est, entre la desembocadura del Llobregat i el Besòs, i de nord‐oest a sud‐est, entre la Serra Litoral ( massís de Collserola) i el mar, ocupant tot el Pla de Barcelona i la part superior del Baix Llobregat. Fou distribuïda sobre un petit turó que s’alçava pròxim a la línia de la costa i al nord‐est de la muntanya de Montjuïc, separada d’ aquesta per un marcat golf o entrada de mar. Així, doncs, la ciutat quedava separada de la desembocadura del Llobregat per aquesta muntanya de 173 metres que s’ endinsa cap el mar i que constitueix un dels límits de l’ antiga cala ( una magnífica zona portuària comprovada arqueològicament) avui convertida, per les aportacions del riu, en el delta del Llobregat. La proximitat d’ aquest punt degué ser una de les raons que motivà la seva fundació, com també fou el que motivà l’ enriquiment dels seus habitants mitjançant la participació directa en el control i la gestió del tràfic comercial, i en el desenvolupament d’ una agricultura intensa orientada, principalment a la comercialització del vi, que es va fabricar en gran quantitat. Des d’ antic el Llobregat va constituir una de les de comunicació naturals entre l’ interior i el mar. Ja des d’ època ibèrica, el curs inferior del Llobregat, va aplegar una nombrosa població que, atreta per les possibilitats d’ enriquiment que veia en el comerç impulsat per aquesta via natural, s’ instal.la a la Serralada Litoral.
Show more

22 Read more

MEMÒRIA ARQUEOLÒGICA DE LA INTERVENCIÓ EFECTUADA AL PASSEIG PICASSO, (BARCELONA, EL BARCELONÈS) Codi MUHBA: 109/08

MEMÒRIA ARQUEOLÒGICA DE LA INTERVENCIÓ EFECTUADA AL PASSEIG PICASSO, (BARCELONA, EL BARCELONÈS) Codi MUHBA: 109/08

La Vilanova de la Mar es va formar entorn de l’església de Santa Maria de les Arenes, on s'arribava directament des de la ciutat a través del carrer de l'Argenteria, i al voltant de la qual es va anar desenvolupant una àrea molt fèrtil que anà creixent al llarg del segle XI fins arribar a ser habitada entre els segles XII- XIII per gran quantitat d’artesans vinculats al mar, nobles i burgesos. Tot aquest creixement va donar lloc a la creació d’una nova unitat administrativa, el Quarter del Mar. Al segle XIV s’hi inclou dins de la fortificació que havia estat construïda un segle abans.
Show more

29 Read more

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CARRER DEL COMERÇ, 27-33, (Barcelona, Barcelonès) CODI 044/16 R/N 470 K121-N B-2016/

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CARRER DEL COMERÇ, 27-33, (Barcelona, Barcelonès) CODI 044/16 R/N 470 K121-N B-2016/

A la cala 1 un cop retirada aquesta preparació es va documentar ja estratigrafia arqueològica, corresponent a un estrat d'amortització format per argila barrejada amb [r]

25 Read more

MEMÒRIA MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL PASSEIG SANTA MADRONA, (Barcelona, Barcelonès) Codi: 060/07. Autor: Data de lliurament:

MEMÒRIA MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL PASSEIG SANTA MADRONA, (Barcelona, Barcelonès) Codi: 060/07. Autor: Data de lliurament:

▪ L’any 1989, prop del centre cívic de La Bàscula, es van excavar dues sitges obliterades amb material del segle I aC. 1 Finalment, cal destacar que l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció del Patrimoni Cultural de la Generalitat va encarregar a l’empresa d’arqueologia ATICS S.L. la realització de la Carta Arqueològica de Barcelona. En el decurs dels treballs de localització de restes, l’arqueòleg Jordi Ramos, encarregat de la redacció de la Carta, va informar al Museu d’Història de la Ciutat de la troballa d’una possible tomba en tegulae en el marge d’uns jardins situats al passeig de Santa Madrona, 19-35, al Parc de Montjuïc.
Show more

29 Read more

MEMÒRIA ARQUEOLÒGICA DE LA INTERVENCIÓ EFECTUADA AL C/CARDERS, 23 (BARCELONA, EL BARCELONÈS) Codi MHCB: 097/03

MEMÒRIA ARQUEOLÒGICA DE LA INTERVENCIÓ EFECTUADA AL C/CARDERS, 23 (BARCELONA, EL BARCELONÈS) Codi MHCB: 097/03

5. MOTIVACIONS I OBJECTIUS DE LA INTERVENCIÓ Les motivacions per les quals s’ha fet necessari un seguiment arqueològic en aquesta zona del barri Gòtic es deu a què aquesta es troba en un espai de gran interès arqueològic i d’alt valor històric. Per tant, hi hauria possibilitats de trobar restes arqueològiques vinculades a la història de la Ciutat Comtal ja que podia afectar restes pertanyents al suburbium de la ciutat romana de Barcelona. Un altre factor a tenir en compte, és la proximitat de l’immoble a la zona ocupada pel mercat de Sta. Caterina, on els darrers anys s’hi ha realitzar troballes importants, tant d’època prehistòrica com d’època romana i medieval.
Show more

21 Read more

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A LA PLAÇA SANT JOSEP (MERCAT DE LA BOQUERIA) BARCELONA, BARCELONÈS CODI: 076/09

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A LA PLAÇA SANT JOSEP (MERCAT DE LA BOQUERIA) BARCELONA, BARCELONÈS CODI: 076/09

CODEX S.C.C.L. ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 7 Situació del convent de Sant Josep en un plànol del segle XVIII (Font: GALERA; 1982, p. 204) El nou perímetre murat, que s’estenia al llarg d’uns 5000 m, complia una triple funció: per una banda, renovava i millorava les defenses de la ciutat contra possibles atacs enemics; el traçat encabia al seu interior els suburbis o nuclis poblacional i econòmics localitzats fora de la muralla de l’antiga ciutat romana i, finalment, realitzava una funció de dic de contenció de les aigües dels torrents que baixaven des de Collserola. Com succeïa al període romà, la zona estudiada estaria extramurs d’aquest nou recinte emmurallat, molt a prop del lateral occidental d’aquest sistema defensiu, al marge dret de la riera d’en Malla.
Show more

39 Read more

Memòria de la intervenció arqueològica al Parc de la Ciutadella (Parc Zoològic, instal lacions d hipopòtams) Barcelona (Barcelonès)

Memòria de la intervenció arqueològica al Parc de la Ciutadella (Parc Zoològic, instal lacions d hipopòtams) Barcelona (Barcelonès)

CODEX - ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 10 - Al Passeig de Circumval·lació, 1b també es va realitzar una intervenció arqueològica a causa de la construcció d’un poliesportiu en terrenys de la Ciutadella. Aquesta actuació va posar al descobert diversos trams de mur corresponents a l’antiga fortalesa borbònica. Concretament, es va documentar un tram de 15 metres de l’escarpa o parament exterior del baluard de la Reina, amb una potència conservada de 4,70 metres. També es van localitzat uns 30 metres de la contraescarpa, que delimitava el fossat pel seu costat exterior. A banda d’aquests elements, a la zona hi havia altres estructures que podrien correspondre a algunes de les edificacions que es varen construir per a l’Exposició Universal de 1888. Aquesta intervenció es va dur a terme el 2007 i va ser dirigida per l’arqueòleg Miquel Gea Bullich (Pujades, 2008).
Show more

53 Read more

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA EFECTUADA A LA RAMBLA DE CANALETES, NÚM BARCELONA (BARCELONÈS) Codi MHCB: 019/07

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA EFECTUADA A LA RAMBLA DE CANALETES, NÚM BARCELONA (BARCELONÈS) Codi MHCB: 019/07

Intervencions anteriors Pel que fa als antecedents arqueològics s’hauria d’esmentar l’existència de diverses intervencions al llarg de La Rambla. En primer lloc trobaríem la intervenció al pàrquing Alarcón S. A. (Josefa Huertas, 1997), situat al carrer Escudellers. Aquest pàrquing comportava l’ocupació del subsòl de la plaça Joaquim Xirau i del Frontó Colom, així com l’obertura d’una rampa d’accés a La Rambla de Santa Mònica/Plaça del Teatre. En aquest cas es va poder documentar més de 20 metres del tram de la muralla del segles XIII, alhora es va poder comprovar la tècnica constructiva usada.
Show more

26 Read more

Memòria de la intervenció arqueològica al carrer de la Cendra, de Barcelona

Memòria de la intervenció arqueològica al carrer de la Cendra, de Barcelona

El seu relleu físic pertany a tres unitats: la Serralada Litoral, el pla de Barcelona i els deltes del Llobregat i del Besòs. La Serralada Litoral presenta una cadena contínua de formes arrodonides amb una altitud que oscil·la entre 300 i 500 metres i que en aquest punt rep el nom de serra de Collserola. Presenta com a característiques la seva constitució formada per un sòcol granític, molt descompost per l’acció natural i sobre el qual hi ha dipositada una cobertora d’esquists del Silurià inferior, en part metamòrfics, esquists ampelítics i calcaris del Silurà superior i del Devonià, i esquists arenosos, gresos i conglomerats del Carbonífer.
Show more

24 Read more

Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al carrer Bellesguard de Barcelona.

Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al carrer Bellesguard de Barcelona.

El procés de modificació de l’antic camí està perfectament documentat en l’expedient de l’obra, del qual n’existeix una còpia consultable a l’arxiu de la Reial Càtedra Gaudí (l’expedient original, que havia estat dipositat a l’Arxiu Administratiu, actualment està desaparegut). De la seva lectura se’n desprèn que, el 1901, Maria Sagués sol·licità la modificació del traçat del camí del Cementiri, per tal que les dues torres medievals quedessin dins de la seva finca, amb el compromís de cedir el terreny necessari per a eixamplar la nova traça viaria, així com de finançar el cost de les obres. El 31 de desembre del 1903 s’obtingué l’acord municipal que autoritzava el nou traçat, però el reconeixement del terreny pels arquitectes municipals Ubaldo Iranzo Eiras i Julio Maria Fossas Martínez -en nom de l’Ajuntament de Barcelona-, i Antoni Gaudí -que actuà com a representant de la Vídua Figueras i de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor, propietàries de les finques-, no s’efectuà fins el 30 de novembre del 1905. L’acta de reconeixement especifica que:
Show more

88 Read more

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CARRER D AVINYÓ, 52 / CARRER D EN CARABASSA, 15 (BARCELONA)

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CARRER D AVINYÓ, 52 / CARRER D EN CARABASSA, 15 (BARCELONA)

Entre els segles V i VIII la ciutat de Barcino va experimentar alguns canvis importants en l’organització urbana. El centre neuràlgic de la ciutat es va desplaçar del forum a la catedral, el nou focus espiritual de la ciutat cristiana, i el teixit urbà es va anar modificant. El rei visigot Ataulf va establir la cort a la ciutat (any 415), d’aquesta manera, Barcelona va haver d’assumir una funció política, com a seu règia, i religiosa, com a bisbat, fet que va influir de forma important a la ciutat.

47 Read more

Memòria de la intervenció arqueològica al carrer de la Comtessa de Sobradiel, 1 / carrer d Avinyó, 25

Memòria de la intervenció arqueològica al carrer de la Comtessa de Sobradiel, 1 / carrer d Avinyó, 25

A l’interior de la ciutat romana s’ubicaven els edificis públics o de govern i les grans domus senyorials. En canvi a la zona exterior de la muralla trobem el suburbium que constituïa un cinturó semi-urbà ocupat per edificacions aïllades o villae rústiques de producció agrícola, activitats que no estaven permeses a l’interior de l’àrea urbana, com per exemple la vil·la situada a la plaça Antoni Maura, molt propera a la muralla, o la de Sant Pau del Camp. D’altra banda, també es localitzaven les zones de necròpolis, com les aparegudes al carrer Francesc Cambó (DD.AA. 1993b), al mercat de Santa Caterina (Aguelo, Huertas i Puig 2005a; 2005b ), al carrer dels Arcs (DD.AA. 1993a) o a la plaça de la Vila de Madrid (Beltrán 2007), per esmentar alguns exemples. Aquest ús com a lloc d’enterrament està documentat des d’època baix-imperial i continuarà durant època tardoantiga, amb l’aparició de petits recintes de culte (Granados i Rodà 1993).
Show more

70 Read more

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA REALITZADA AL CARRER DE LES RAMELLERES 9 DE BARCELONA (BARCELONÉS) REF. 073/06

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA REALITZADA AL CARRER DE LES RAMELLERES 9 DE BARCELONA (BARCELONÉS) REF. 073/06

Colom. L’església era una gran propietària a Barcelona, a més de la catedral i les parròquies es beneficià de noves fundacions sorgides als segles XII i XIII. Per aquesta zona del Pedró continuaren les fundacions religioses durant tota l’època medieval i moderna, com per exemple la comunitat de les Jerònimes. Els seus orígens es troben en una comunitat fundada el 1426 amb el nom de Santa Margarida i creada sota la protecció municipal. Els anys 1475-1477 adoptà la regla de Sant Jeroni i el 1484 se li atorgà el solar de l’antic hospital de Sant Maties a un extrem de la plaça del Pedró. El convent s’aixecà a finals del segle XV inicis del segle XVI d’estil gòtic tardà i que fou incendiat durant els fets de la Setmana Tràgica el 1909. Al seu lloc existeix ara la parròquia de la Mare de Déu del Carme.
Show more

69 Read more

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA EFECTUADA AL CARRER DE LA CANUDA 31-33, BERTRELLANS, 2, BARCELONA.

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA EFECTUADA AL CARRER DE LA CANUDA 31-33, BERTRELLANS, 2, BARCELONA.

A l’interior del nou perfil urbà, quan la cort s’havia allunyat de les seves portes i el Mediterrani es feia petit davant el comerç atlàntic, la Barcelona consolidada va erigir la ciutat gòtica al voltant de l’estructurat centre geomètric i polític de la Plaça Sant Jaume, mentre apareixia amb força la ciutat artesanal als voltants de Santa Maria del Mar que convertiria a la Barcelona de l’època en una ciutat de mercaders, navegants, comerciants i professionals. Es tractava doncs d’una ciutat participativa, corporativa i selectiva. Era la Barcelona dels gremis.
Show more

20 Read more

Show all 10000 documents...