PDF superior Pla de mobilitat urbana sostenible Montcada i Reixac Document II. Programa d actuacions

Pla de mobilitat urbana sostenible de Vilanova i la Geltrú. Document II. Programa d Actuacions

Pla de mobilitat urbana sostenible de Vilanova i la Geltrú. Document II. Programa d Actuacions

- A través de l’av. Riu Foix – av. Rocacrespa – c/ Dr. Zamenhof. - Crear un vial paral·lel a la carretera BV-2115 que també connecti el càmping amb el nucli urbà Vilanova i la Geltrú per una ruta més directa Actualment el tram corresponent a l’av del riu Foix, no disposa d’espai necessari per a garantir una mobilitat còmoda i segura per a la circulació del modes no motoritzats. En alguns trams no presenta espais segregats per a la circulació de vianant, en altres l’ample de vorera es insuficient. Tampoc disposa d’un espai per a la circulació de bicicletes. Per tant, la seguretat es veu compromesa en diferents trams al llarg del seu recorregut. Per aquest motiu es necessitaria adequar l’av. del Riu Foix per a que vianants i ciclistes puguin realitzar desplaçaments de forma còmoda i segura, elaborant en primer lloc un projecte executiu que determinés les actuacions a concretar en cada tram de la via.
Mostrar más

146 Lee mas

Pla de mobilitat urbana sostenible Santa Coloma de Gramenet. Document II. Programa d actuacions

Pla de mobilitat urbana sostenible Santa Coloma de Gramenet. Document II. Programa d actuacions

Desenvolupar un espai públic accessible, confortable, continu i segur. Augmentar el grau d’habitabilitat de l’espai públic, millorant les condicions de confort acústic i qualitat de l’aire. La present mesura fa una classificació de les superilles i insta a l’Ajuntament a l’elaboració d’estudis específics per desenvolupar l’ordenació de cadascuna d’aquestes a nivell de sentits de circulació, tipus de secció dels carrers que l’integren, actuacions urbanístiques a desenvolupar, canvis en el traçat de l’actual xarxa d’autobusos, nivell d’oferta d’aparcaments en superfície i la seva potencial regulació i noves regulacions per als processos de càrrega i descàrrega de mercaderies. El resultat d’aquests estudis pot derivar en una classificació de les superilles en àmbits de zona 30, zona 20 o zones exclusives per vianants.
Mostrar más

111 Lee mas

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible del municipi d Esplugues de Llobregat. Document II. Programa d Actuacions

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible del municipi d Esplugues de Llobregat. Document II. Programa d Actuacions

Així doncs, es proposa potenciar aquests dos itineraris – que també funcionarien com a calçades laterals de l’autovia B-23 – també per al pas de vehicles pesants. Pel que fa a les connexions interurbanes: L’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat: a llarg termini, la connexió dels trams ja existents de l’avinguda Electricitat pel barri de Montesa d’Esplugues de Llobregat es convertirà en un eix de connexió principal entre aquests tres municipis. D’aquesta manera, bona part del trànsit de vehicles pesants de la zona industrial de Montesa – que actualment es concentra als carrers Sant Antonia Maria Claret i Verge de Guadalupe – es transvasarà a aquesta nova via.
Mostrar más

140 Lee mas

Pla de Mobilitat Urbana de Sant Joan Despí. Document II. Programa d actuacions

Pla de Mobilitat Urbana de Sant Joan Despí. Document II. Programa d actuacions

Objectiu 1. Afavorir les condicions per a la mobilitat dels vianants amb la dotació de major superfície d’espai públic i superfície amb millor qualitat. 3. Descripció de l’actuació Es considera un gual accessible quan l’amplada lliure mínima sigui de 1,80 m o 1,50 per les zones ja urbanitzades, la vorera del gual estigui enrasada amb la calçada, els cantells arrodonits, el pendent longitudinal del gual no superi el 10% i el pendent transversal sigui igual o inferior al 2%. Se senyalitzarà amb una franja de 80cm de PTI direccional entre la línia de façana i l’inici del gual i una franja de 60 cm de fons de PTI de botons al llarg del límit entre el gual i la calçada.
Mostrar más

84 Lee mas

Pla de mobilitat urbana de Sant Just Desvern. Document II. Programa d Actuacions

Pla de mobilitat urbana de Sant Just Desvern. Document II. Programa d Actuacions

Pla de Mobilitat Urbana de Sant Just Desvern Mesura Proposta d’una nova connexió amb la B-23 en el nou desenvolupament del sector Bellavista a Sant Joan Despí El sector Bellavista es desenvolupa al terme municipal de Sant Joan Despí, al límit del terme municipal de Sant Just Desvern, entre l’autopista B-23 i la Carretera Reial. Un dels accessos principals a aquest nou sector es realitzarà a través de l’Avinguda del Baix Llobregat i la Carretera Reial (les vies més transitades del municipi) provocant un augment de la congestió del sistema viari. Per evitar aquesta situació es proposa instar a l’autoritat competent a l’execució d’una nova connexió amb la B-23 en el sector Bellavista.
Mostrar más

122 Lee mas

Pla de mobilitat urbana sostenible del Masnou, Document IV. Document inicial estratègic

Pla de mobilitat urbana sostenible del Masnou, Document IV. Document inicial estratègic

1.2. CONTINGUT I ABAST DEL DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC El procés d’avaluació ambiental estratègica s’inicia amb l’elaboració del present DIE per part de l’Ajuntament del Masnou, com a promotor del Pla. És el document que el promotor presenta al Departament de Territori i Sostenibilitat amb què s'inicia el procediment d'avaluació ambiental estratègica ordinària. La seva estructura correspon als primers apartats de l'estudi ambiental estratègic: ha de definir les característiques bàsiques del futur pla o programa i els instruments que el desenvoluparan, diagnosticar els aspectes ambientalment rellevants i proposar els objectius i criteris ambientals per a l'elaboració del pla o programa. Si l'estadi d'elaboració del pla o progra ma ho permet ha de descriure i avaluar les alternatives considerades i justificar la idoneïtat ambiental de l'alternativa elegida.
Mostrar más

66 Lee mas

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona

L’Estratègia espanyola de mobilitat sostenible (EEMS), que va ser aprovada l'abril de 2009 pel Consell de ministres, sorgeix com a marc de referència nacional que integra els principis i les eines de coordinació per a orientar i donar coherència a les polítiques sectorials que faciliten una mobilitat sostenible. Els objectius i les directrius de l'EEMS es concreten en 48 mesures estructurades en cinc àrees: territori, planificació del transport i les seves infraestructures; canvi climàtic i reducció de la dependència energètica; qualitat de l'aire i soroll; seguretat i salut; i gestió de la demanda. L’EEMS també determina les directrius que han d'inspirar futurs documents de planificació més específics, com ara els diferents plans sectorials, tant de transport com d'urbanisme i energia. Alhora, també és el document que orientarà la futura Ley de movilidad sostenible que té previst redactar el Govern de l'Estat. Com a aportacions a la conceptualització dels plans de mobilitat urbana, l'EEMS determina que hauran de contenir els mecanismes de finançament de les actuacions que contemplin, així com un programa d'inversions.
Mostrar más

105 Lee mas

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible d Esplugues de Llobregat. Pla de Mobilitat Urbana d Esplugues de Llobregat

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible d Esplugues de Llobregat. Pla de Mobilitat Urbana d Esplugues de Llobregat

El PMUS articula un servei a la ciutadania i una gestió de la mobilitat municipal Objectius unimodals: - Objectiu 1: Afavorir les condicions per a la mobilitat dels vianants. - Objectiu 2: Augmentar la participació de la bicicleta en el conjunt de mitjans de transport d'ús habitual, tot creant les condicions d'infraestructures, de gestió del trànsit i d'educació viària necessàries per promoure'n la utilització.

30 Lee mas

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE LLUBÍ. Document I. Diagnosi MARÇ 2020

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE LLUBÍ. Document I. Diagnosi MARÇ 2020

L’aparcament a Llubí és lliure, en la via pública. Així, al municipi de Llubí es disposa actualment d’una capacitat agregada d’entorn a 1508 places d’estacionament lliure, de les quals la immensa majoria són en cordó. Altre dels elements de la mobilitat urbana identificats al llarg de la campanya de treball de camp és la disponibilitat de places d’estacionament reservades específicament per a persones amb mobilitat reduïda (PMR). El municipi Llubí disposa d’un total de 12 places PMR. S’ha de tenir en compte que disposar d’una adequada xarxa de places PMR és molt important, en tant en quant es tracta de fer complir un dret constitucional i de fer aplicable el principi d’igualtat d’oportunitats, evitant tota situació de discriminació.
Mostrar más

32 Lee mas

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018 : actuacions

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018 : actuacions

Millora de l’eficiència del servei de bicicletes públiques de la ciutat Afavorir l’ús de la bici per part de col·lectius privats REGULACIÓ DE L’ÚS DE LA BICICLETA A LA CIUTAT Adaptació de la normativa existent a la realitat de la bicicleta i d’altres ginys

28 Lee mas

Consell d Infants de Montcada i Reixac

Consell d Infants de Montcada i Reixac

1- Explicació de les accions fetes al Consell. Resum mes anterior Al iniciar la sessió els consellers/es van exposar el treballat al desembre a l’escola, molts d’ells/es van portar les factures energètiques, les vam estar observant i comparant per subministres, també van explicar-se si eren escola Verda o no i si tenien luxometre a l’escola. Va ser realment molt interessant i volem agrair la vostra col·laboració en acompanyar els consellers/es en les seves cerques.

8 Lee mas

Pla de mobilitat urbana sostenible de Vilanova i la Geltrú

Pla de mobilitat urbana sostenible de Vilanova i la Geltrú

-Obligatori per llei (Decret Legislatiu 2/2003) per a capitals de comarca i municipis amb més de 50.000 habitants. -Obligatori per llei (PDM) per a municipis amb més de 20.000 habitants. -Obligatori per llei (Decret 226/2006) per als municipis que es troben dins les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric  no aplica a VNG.

52 Lee mas

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Mataró

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Mataró

De todas formas, en la futura reordenación global de líneas de transporte público urbano de la ciudad de Mataró, previsto para el bienio 2007-2008, se ha de considerar el acercamiento de[r]

18 Lee mas

Índex. Pla de mobilitat urbana sostenible d Inca 2

Índex. Pla de mobilitat urbana sostenible d Inca 2

Inca, amb la seva capitalitat funcional del centre de Mallorca, disposa d’una elevada oferta de transport públic regular ja sigui per carretera o amb ferrocarril. La seva funció es pot dividir en dos aspectes: com a punt d’orígen i destí, funcionant com a pol de mobilitat generada per la seva àmplia oferta de llocs de treball, de gestions (Delegació d’Hisenda, Jutjats, etc.), d’oci, compres, etc. I també com a node d’interconnexió entre els serveis de bus regular i ferrocarril. A més, en el darrer any s’ha posat en marxa una línia de recorregut urbà que connecta el nucli d’Inca amb l’Hospital Comarcal, un focus d’atracció de mobilitat molt important.
Mostrar más

114 Lee mas

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) del municipi d Olot

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) del municipi d Olot

La prioritat del PMUS d’Olot serà dels modes més sostenibles als menys (a peu i bicicleta, transport públic i vehicle privat motoritzat).. o L’actuació 6.3 del pla d’acció[r]

11 Lee mas

Pla de Mobilitat Urbana de Sabadell. Part III: Descripció de les actuacions

Pla de Mobilitat Urbana de Sabadell. Part III: Descripció de les actuacions

N’Oriac (vegeu la coordinació física de la xarxa de transport públic actual al següent mapa). En aquests nodes intermodals cal assegurar una bona senyalització dels serveis de transport públic existents i la informació adient d’aquests, així com informació del municipi i dels seus serveis. En relació a la informació, cal estudiar la possibilitat d’implantar panells amb informació a través del SAE dels serveis interurbans als principals nodes intermodals: estació d’autobusos i futur intercanviador de l’estació de Plaça d’Espanya, i mantenir o ampliar el SAE del servei de transport públic urbà (vegeu actuació 1.2.3). La informació del SAE dels serveis interurbans, s’ha de rea- litzar en coordinació amb els operadors integrats a la RMB que disposen d’aquest servei, competència de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), per tal de dispo- sar de la informació de tots els autobusos interurbans que donen servei a Sabadell. Pel que fa a la coordinació horària cal assegurar la possibilitat de canviar de mitjà, bus urbà o interurbà, quan arriben o marxen els ferrocarrils, i viceversa, especial- ment en les hores punta de matí i de tarda; recomanant un temps d’espera òptim entre bus-tren, i viceversa, inferior als 15 minuts en les hores punta.
Mostrar más

228 Lee mas

Pla de mobilitat urbana de Sant Just Desvern. Document I. Memòria

Pla de mobilitat urbana de Sant Just Desvern. Document I. Memòria

reducció de la velocitat a 80 km/h a la zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric, etc...). - Tot i que la quota modal de transport privat motoritzat en aquest escenari queda per sobre de l’objectiu fixat a priori pel PDM (un 1,3% de més) s’accepta com a bo l’escenari de repartiment modal final. A l’hora de definir l’objectiu de repartiment modal final, el PDM no te en compte la tipologia del municipi. Sant Just Desvern, amb població dispersa per urbanitzacions i sense serveis de transport públic d’alta capacitat com metro o RENFE té una dificultat afegida a l’hora de realitzar un canvi modal cap al transport públic, i per tant es valora positivament el fet d’arribar a una quota modal del 60,3% en els 6 anys de vigència del PMU. En un horitzó posterior al 2014, es preveu l’arribada del metro al municipi de Sant Just Desvern, moment en el qual es preveu el pas més important del transport públic cap al transport privat.
Mostrar más

174 Lee mas

Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac

Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac

Aquests resultats han conduït a que la Comissió Europea hagi revisat la previsió de creixement pel 2006 a la zona euro fins a situar-la al voltant del 2,5%, lleugerament per sota d'altres previsions que fins i tot preveuen creixements del 2,7% o del 2,8%. Ara bé, tot i aquesta millora a nivell global, continua havent-hi diferències molt sensibles entre els ritmes de creixement dels diferents països i els motius. En el cas alemany, els components del PIB que justifiquen la millora són les exportacions netes i el consum, en especial el consum públic. A França, en canvi, igual que en els trimestres anteriors, la recuperació es fonamenta en el consum de les llars, amb una clara acceleració del ritme de creixement. A Itàlia, la situació no acaba de presentar els ritmes de creixement desitjats i en aquest primer trimestre el PIB va mostrar un registre negatiu, després de tres trimestres de creixement a bon ritme. Aquest resultat es fonamenta, curiosament, en una disminució del consum públic i de les exportacions netes, ja que el consum privat i la inversió bruta han crescut amb força.
Mostrar más

130 Lee mas

ciutats MONTCADA I REIXAC espais

ciutats MONTCADA I REIXAC espais

Diumenge 17 / 12.00 h / Mercat de les Flors. Barcelona DADODANS KLANK Tal com un pingüí reconeix el so de les seves cries entre milers, una mare humana reconeix el so del seu fill a tot arreu. I és que mare i cria s’identifiquen en les característiques bàsiques: olor, moviments i so. Aquest lligam va creixent a mesura que els nens es fan grans? O es va desfent? Què passa si es perd? Aquesta és la base del nou treball de la companyia holandesa Dadodans, Klank, que ens convida a entrar en un ambient íntim, on una ballarina i una trompetista i cantant ens guiaran per un viatge al món dels sons. Estarem envoltats de so, però també escoltarem el silenci. Escoltarem sense veure i veurem sense escoltar. I jugarem amb el so.
Mostrar más

31 Lee mas

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018 : document resum

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018 : document resum

116 3.6. La congestió La congestió és una condició interna del funcionament del sistema de mobilitat i, alhora, un fenomen productor d'externalitats. En allargar-se la permanència de vehicles als carrers i funcionar en un règim de motor de marxes curtes, la contaminació, el soroll i l'estrès del propi conductor augmenten, al contrari que la qualitat urbana, i es genera un deteriorament de la imatge de la ciutat de cara al turisme o l'atracció empresarial. Les pèrdues de temps, en la mesura que els retards dels usuaris són també retards en altres activitats, provoquen disfuncions socials i econòmiques. Els sobre costos derivats de la congestió, en termes operacionals, pèrdues de temps productiu i reducció de la fiabilitat de les cadenes de transport són, sovint, un component important del cost total de transport. La congestió provocada pel trànsit té també efectes negatius sobre el transport públic de superfície, que disminueix la velocitat i eficiència, reduint-se així el seu ús, la seva rendibilitat i podent incidir en una reducció de la seva oferta.
Mostrar más

246 Lee mas

Show all 10000 documents...