PDF superior Nous temps, nous usos i noves tecnologies

Nous temps, nous usos i noves tecnologies

Nous temps, nous usos i noves tecnologies

No existeix una definició exacta de ciberfeminisme, però pot servir la que va utilit- zar una de les grans pensadores i activistes del moviment, Sandie Plant: “El ciber- feminisme és una cooperació alliberadora entre dona, màquina i noves tecnologies” (Plant; 1998). Una forma d'activisme feminista que empra com a canal i té com a objecte d'anàlisi les TIC, especialment Internet, i la relació que s'efectua entre aques- tes tecnologies i la construcció del gènere, generant amb això nous discursos. Internet no només és individus i societat, sinó que s'ha anat erigint com una xarxa omnipresent que totalitza i envolta, creant i assolint espais d'identitat i intercanvi simbòlic que permeten fer veure als subjectes socials que el món és només un, idèn- tic a la ideologia social dominant quant a les relacions de gènere es comprèn. Un afany globalitzador el d'Internet que suposa ser l'establiment del discurs hegemò- nic en aquesta cibersocietat. Davant d'aquesta disposició es fa constatar l'existèn- cia d'un corrent crític de pensament que discuteix i rebat dit discurs o narració masculina subjacent en la vessant social de la Xarxa.
Mostrar más

62 Lee mas

Ànima i valor del patrimoni construït  Rehabilitació i nous usos dels Béns d'Interès Cultural (Mallorca, 1985 2015)

Ànima i valor del patrimoni construït Rehabilitació i nous usos dels Béns d'Interès Cultural (Mallorca, 1985 2015)

galeries que estaven tancades i ocupades de manera privada pels religiosos. Amb la finalitat de canviar la funció i el caràcter de les portes que les comuniquen amb l’església, i també les instal·lacions que contenen. Manifestant a la memòria: “Como consecuencia de lo expuesto, será preciso realitzar unes obras, que no pudieron incluirse en ninguno de los proyectos de restauración encargados por la Dirección General del Patrimonio Artístico, Archivos y Museos, de acuerdo con las instruccions recibidas, que tenían que limitarse exclusivamente al claustro. Aquestes obres consistiren: en modificar quatre finestres de les cel·les, paredant les existents i obrint-ne de noves per sobre de la nova teulada; reparar el contrafort modificar les baixades pluvials; tapiar la porta de l’escala que hi ha al recó; tapiar la comunicació entre el convent i l’església al segon pis; modificar la primera cel·la; col·locar dues portes d’accés al convent i una al cor, en el primer pis i una d’accés al convent a la planta baixa; instal·lar una porta de dues fulles per a l’accés al convent; modificar les instal·lacions d’aigua de la tercera planta; modificar la instal·lació elèctrica de la planta baixa i pis. No se tenen en compte ni els valors històrics, artístics, arqueològics, documentals, etc. del monument. El 1989 es feu un projecte d’ampliació dels locals municipals (negociat d’obres). La memòria ens descriu la solució adoptada consistent en la creació d’un entresolat aprofitant l’alçada excessiva del segons pis del claustre, com ja es va realitzar a l’actual negociat d’obres, a la planimetria, en la qual es veu com es talla l’espai. A l’informe de la inspecció, duta a terme pels tècnics de la Conselleria de Cultura el 1989, s’observa que després del repicat dels murs del claustre la pedra que surt al segon pis és més petita i no està concertada com la del primer, es recomana cobrir-la amb un estucat en fred, deixant remarcades les llindes i els laterals dels antics buits. Se recomana tractar amb un màxim de cura de la descoberta a la planta baixa amb una inscripció, del segle XVII, a la dovella central.
Mostrar más

220 Lee mas

Usos del temps i gestió comunitària

Usos del temps i gestió comunitària

Aquests tres elements —els béns comuns com a factor central en el canvi d’època, el repte polític que hi ha darrere la gestió comunitària, i el consegüent redisseny d’allò públic— suposen canvis en l’organització social i en la gestió del temps de la vida quotidiana. Els usos socials dels temps són un tema cab- dal i observarem que són una conseqüència contínua de l’experimentació amb formes alternatives —encara que minoritàries— de producció, gestió, provisió o distribució de recursos sota dinàmiques de col·lectivització. Aquí creixen les formes de valorització comunitària del temps (com succeeix en els bancs de temps) que desmercantilitzen tasques i serveis i que, alhora, dissolen la divisió dels temps per a la producció i dels temps per a la reproducció social. Les transformacions actuals en el marc post- fordista han implicat la flexibilització de les jornades i de les estructures labo- rals; és a dir, dels temps i dels espais en els quals s’organitza el treball. Mentre que en el context tradicional de la ciutat moderna, el temps es dividia d’acord amb el temps de treball i el temps d’oci, actualment, el que és considerat en termes de moment de treball o de «temps productiu» ha mutat radicalment, la qual cosa ens obliga, de fet, a pensar en noves categories que desborden el que fins ara s’havia entès com a jornada laboral versus temps d’oci, i que condicionen el funcionament i el paper de l’Estat i del govern local. Les per- sones que integren aquestes experiències de gestió comunitària dediquen un temps, fins ara tipificat institucionalment com a temps «no productiu», a incre- mentar el benestar social i la qualitat de vida comunitària. Es tracta, doncs, d’invertir temps en pràctiques col·lectives com a aposta política, i d’in- vertir l’estatus «improductiu» que s’atorgava a una franja del nostre temps. Aquesta doble inversió permet assajar formes de distribució demo- cràtica de les tasques que sostenen la base sobre la qual convivim.
Mostrar más

93 Lee mas

El món associatiu i les noves tecnologies

El món associatiu i les noves tecnologies

La UOC, creada l’any 1995 com universitat a distància i basada en les noves tecno- logies cercà, des del seu naixement, un nou model educatiu. Aquesta universitat d’i- niciativa pública promoguda i gestionada per una fundació pública, plantejava una alternativa a l’ensenyament a distància més conegut, el que impartia la UNED. El seu model anacrònic, fonamentat en el fet que el treball del professor i de l’a- lumne no tenen per què coincidir en el temps, de seguida aconseguí notables resul- tats: en tal sols cinc anys seguiren els seus cursos més de 20.000 estudiants. Experts de tot el món han reconegut el caràcter pioner de la UOC tant en l’ús inten- siu de les NTIC com en la seva metodologia. Per això van ser guardonats amb els pre- mis Bangemann Challengue 1997 i Witsa 2000.
Mostrar más

93 Lee mas

Aplicació de les noves tecnologies en la supervisió i la formació psicológica continuada

Aplicació de les noves tecnologies en la supervisió i la formació psicológica continuada

Altrament, també hem fet esment de la necessitat de protegir les dades i els arxius que s’han de compartir entre supervisors i supervisats, a ser possible mitjançant la implementació d’una xarxa amb servidors dedicats on es pugui controlar l’accés a les carpetes i documents per part d’un administrador facultat. En relació a aquest assumpte, Manring, Greenberg, Gregory i Gallinger (2011), comenten la solució implementada en la Upstate Madical University de Nova York, en la que mitjançant un servidor compartit dedicat i segur, han creat una carpeta d’arxius per cada supervisat, limitant l’accés a aquestes, al supervisat titular de la mateixa, el supervisor i l’administrador del sistema. Com ells mateixos assenyalen aquest tipus de configuracions requereixen una quantitat substancial de temps, energia i cooperació amb el departament informàtic encarregat del sistema. En relació a la transferència d’arxius, aquesta només està permesa a través de perifèrics protegits amb clau, els quals han de ser esborrats una vegada s’ha realitzat la supervisió. Es considera que aquesta configuració, exposada aquí de forma general, és molt recomanable, cas que es porti a terme un projecte com aquest. Tot i això, en l’actualitat existeix la possibilitat de crear xarxes privades virtuals que podrien ser una solució per reduir costos d’infraestructures en la implementació d’aquest tipus de projectes.
Mostrar más

53 Lee mas

L'ensenyament universitari del segle XXI : més enllà del paper

L'ensenyament universitari del segle XXI : més enllà del paper

Així doncs, les universitats ---i les institucions educatives en general--- han d’adaptar-se a aquestes noves demandes incrementant la flexibilitat i els mètodes d’aprenentatge, com l’educació a distància i els nous suports digitals. Però tot aquest canvi en l’estructura de l’ensenyament també ha servit per promoure un canvi de rol tant del professorat com de l’estudiant. El professor passa a ser un agent facilitador que utilitza la web per trobar recursos que incorpora a les seves assignatures, i a la vegada, guia l’estudiant i facilita que aquest utilitzi directament els recursos de la web (Ryan 2000, p9). Al seu temps, l’estudiant adopta un paper molt més actiu; ara no es limita a llegir, sinó que interactua cada vegada més activament aportant una gran quantitat d’informació mitjançant nous dispositius i suports de lectura: vídeos, àudios, imatges, etc. Gràcies a l’aparició i la diversitat de recursos i suport per a l’aprenentatge, el lector ha deixat enrere el seu rol de lector passiu per adoptar un paper cada vegada més actiu a l'hora d'interactuar amb els continguts de les assignatures. Aquest ventall de possibilitats, d’altra banda, ha incrementat també la interacció i la participació de l’estudiant a l’assignatura.
Mostrar más

15 Lee mas

Usos del temps i mobilitat

Usos del temps i mobilitat

A la ciutat funcional, dispersa i de baixa densitat, la distància ha deixat de ser una conseqüència directa de la necessitat de distribució de les funcions sobre el terri- tori urbà i ha esdevingut un element associat als avenços tecnològics. En paraules de Kohr (1976), ha deixat de ser una distància funcional i ha esdevingut una distàn- cia tecnològica. Aquest fet ha generat la tendència a menysprear els desplaçaments curts i a elaborar tot un conjunt de pressupòsits urbanístics, econòmics i sociolò- gics basant-se únicament en la mobilitat d’una major distància i/o durada. De fet, a bona part de les enquestes i dels estudis que faciliten dades sobre els desplaça- ments i els seus temps, els desplaçaments a peu sovint han estat infravalorats, i fins i tot s’ha arribat a no comptabilitzar-los. Els desplaçaments a peu no tenen un component tecnològic, raó per la qual, en alguns estudis «de transport» no s’han considerat rellevants; la pràctica més freqüent ha estat negligir els desplaçaments a peu de menys de 5 minuts i de vegades fins i tot els de menys de 10 minuts. Com s’ha comentat abans, aquest biaix informatiu és fruit de la importància que tradicionalment s’ha atribuït als desplaçaments amb transport mecànic amb relació al no mecànic, ja que allò que es valora no és el moviment en si mateix, sinó l’ins- trument que el fa possible: el transport. Per tant, es confon l’objecte, el transport, amb el subjecte, la persona que es vol moure. Aquest error conceptual té el seu ori- gen en els primers estudis sobre transport i en els professionals que se’n van ocu- par, i tot i que pugui semblar sorprenent, encara persisteix, malgrat la incorporació de noves dimensions socials i ambientals en l’estudi i la planificació de la mobilitat. Més enllà d’aquestes qüestions metodològiques, el valor del temps de la mobilitat guarda relació amb la possibilitat que ofereix el desplaçament d’arribar a diferents llocs. És un valor que fa referència a l’accés als béns i als serveis, i no pas al temps de recorregut ni al mitjà de transport emprat. Per tant, el mitjà més mòbil no és pas el que pot recórrer una distància més gran a més velocitat, sinó el que permet de fer un major nombre d’activitats.
Mostrar más

77 Lee mas

Pla d'Actuació per a la prevenció del consum d'alcohol i altres substàncies addictives al Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Pla d'Actuació per a la prevenció del consum d'alcohol i altres substàncies addictives al Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Els nous patrons de consum d’alcohol, les noves formes de socialització dels joves, els efectes del fenomen del botellot i l’augment del consum abusiu d’alcohol entre els joves, ha fet que, d’un temps ençà, des del districte es coordinin diferents accions de cara minimitzar i prevenir els efectes d’aquesta realitat.

9 Lee mas

Gerència d'Educació, Cultura i Benestar : modificació de les funcions [2009]

Gerència d'Educació, Cultura i Benestar : modificació de les funcions [2009]

Primer. Modificar la valoració de la Direcció de Programa de Participació i Associacionisme adscrita a la Direcció de Serveis de Participació, Dones, Joventut i Nous Usos del Temps de la Gerència d’Educació, Cultura i Benestar, que passarà a tenir un complement de destinació 26 i un específic de responsabilitat 2619X del vigent Catàleg de Llocs de Treball.

9 Lee mas

Biblioteques de Barcelona : 10 anys + nous reptes, noves oportunitats

Biblioteques de Barcelona : 10 anys + nous reptes, noves oportunitats

En qualsevol cas, una orientació cada cop més evident és l’increment del nombre de serveis en línia que permeten oferir un servei integral de 24 hores cada dia de la setmana. És a dir, una aposta cap a la connectivitat i l’accessibilitat, pròpia dels serveis virtuals més evolucionats. En aquesta línia hi ha països del nord d’Europa que ja aposten per desenvolupar i proporcionar serveis bibliotecaris virtuals de qualitat: no només les cerques en el catàleg, sinó també consultes als serveis bibliotecaris a tota hora i en qualsevol dia de l’any (e-ask), accés a documents electrònics, arxius musicals, reproducció en temps real (streaming video )… La nova estructuració dels hàbits de cerca i consulta d’informació a través de la xarxa, la integració dels nous suports basats en mitjans tecnològics que trenquen les barreres tradicionals en la tipologia de continguts (paraula escrita, audiovisual…), la necessitat de desenvolupar serveis en línia que ajudin a personalitzar el servei a l’usuari i, en contrast amb aquests serveis virtuals, la potenciació dels serveis presencials (fomentant la vessant relacional i comunitària) portaran la biblioteca a mantenir una doble estructura de treball, d’acord amb aquesta doble tipologia de serveis tant virtuals com presencials.
Mostrar más

55 Lee mas

Nous usos del temps a la ciutat

Nous usos del temps a la ciutat

Les Polítiques dels Usos Socials del Temps tenen una dimensió transversal, tant en el seu disseny i contingut, com en la seva aplicació. És necessària la participació i la implicació del màxim nombre possible d'agents: responsables polítics, tècnics municipals, ciutadania, entitats i empreses. L'objectiu és avançar conjuntament en l'elaboració de propostes i l’aplicació de noves actuacions.

19 Lee mas

Nou Barris. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Juliol 2006

Nou Barris. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Juliol 2006

Festival de Cors de Nadales per Sevillanes que se celebra cada any al Centre Cívic de Ciutat Meridiana. Una altra activitat regular és el pelegrinatge al Rocío, a Andalusia, un cop cada dos anys. També participen en convivències amb altres ger- mandats en celebracions re- ligioses i d’intercanvi lúdic i cultural. En aquesta matei- xa línia d’intercanvi, també s’han agermanat amb enti- tats tant d’Espanya com dels països veïns. La seva principal aportació al barri és la carrossa per a la cavalcada de reis, una xo- colatada i jocs per a infants per Carnaval i concerts en casals de gent gran. Més informació: Hermandad de Nuestra Señora del Rocío Los Romeros C/ Vinyars, 18, baixos T. 93 354 05 91 www.hermandadrome- ros.com
Mostrar más

8 Lee mas

Som educació : ensenyar i aprendre als museus i centres de ciència : una proposta de model didàctic [versió en català i castellà]

Som educació : ensenyar i aprendre als museus i centres de ciència : una proposta de model didàctic [versió en català i castellà]

El problema que s’ha volgut abordar amb aquesta recerca és el desconeixement que hi ha en els museus de ciències ―i per extensió en tots els museus― sobre quins són els interessos dels docents quan visiten el Museu amb els seus alumnes. La finalitat de la recerca és esbrinar quines són les expectatives i els objectius d’aprenentatge dels docents per poder adequar l’oferta. Els objectius són: 1) establir el grau de vincle de les visites amb el currículum i 2) conèixer en quina fase del procés d’ensenyament- aprenentatge (e-a) es fan. El marc teòric es refereix, d’una banda, a les investigacions sobre visitants dels museus i les expectatives dels docents i, de l’altra, a la categorit- zació de les sortides escolars en funció: 1) del vincle que mantenen amb el currículum i 2) de la fase del procés d’ensenyament-aprenentatge en la qual es produeix o si es porta a terme amb l’objectiu de ser l’eix conductor d’un tema. Per desenvolupar la re- cerca es va utilitzar una metodologia basada en el concepte de recerca avaluativa al- hora que formativa. Va combinar tècniques qualitatives (entrevista semiestructurada) i quantitatives (qüestionari de respostes tancades). Els resultats ens indiquen que la majoria dels docents fan visites amb un vincle mitjà-alt amb el currículum, encara que un 25% d’aquestes mantenen un vincle baix perquè són sortides de tipus lúdic. Hi ha una gran diversitat respecte al moment del procés d’e-a en què es fa la visita, encara que gairebé la meitat ho fa en la fase d’aplicació de continguts. Les conclusions més importants es refereixen al fet que la majoria de docents espera que l’activitat del Mu- seu els ajudi en el desenvolupament d’un tema i que una motivació per visitar-lo pot ser plantejar metodologies diferents a les de l’aula. Es constata igualment la dificultat de dissenyar activitats que puguin adaptar-se a aquesta gran diversitat de situacions.
Mostrar más

353 Lee mas

Investigació de nous fàrmacs antitumorals

Investigació de nous fàrmacs antitumorals

L’esfingomielina (SM) és un esfingolípid molt abundant de les membranes cel·lulars animals, especialment es troba en la beina de mielina que recobreix els axons cèl·lules nervioses. Es tracta d’un component amb funcions estructurals i funcionals significatives per la cèl·lula, ja que participa en moltes vies de senyalització i a més els seus productes metabòlics formen part de papers importants en la cèl·lula. La seva alta densitat d’empaquetament i afinitat pels esterols exerceix un paper en la formació dels lípid rafts, microdominis lipídics de la membrana plasmàtica que consisteixen en associacions estables entre els esfingolípids, glicolípids i colesterol, oferint major ordenació de l’estructura i rigidesa en comparació a la membrana plasmàtica. Aquestes regions ordenades són plataformes de senyalització importants i la seva estructura és sensible a la composició lipídica de la membrana, així com l’activitat de les proteïnes que interactuen en aquests dominis 6 .
Mostrar más

26 Lee mas

Noves Organitzacions del Temps de Treball

Noves Organitzacions del Temps de Treball

Jornada laboral: fa referència al total d’hores que el treballador(a) ha de d’estar al seu lloc de treball (o “prestar els seus serveis”) així com a la distribució d’aquestes hores. La jornada és el temps de treball que té com a correspondència la retribució monetària. A Espanya, la llei marca que la jornada laboral ha de ser de 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana anual i que la mitjana d’hores de treball efectiu diari no pot ser superior a nou, tret que el conveni col·lectiu o l’acord entre empresaris i treballador(e)s prevegi una altra distribució del temps de treball, sempre que es respectin els descansos necessaris. Al llarg dels anys, els debats entorn de la jornada laboral han anat variant. Així, si en un primer moment van ser un aspecte clau en les reivindicacions obreres i de l’esquerra, a partir dels anys vuitanta el debat sobre la reducció de la jornada de treball va ser readaptat pels empresaris i es va plantejar en termes de reorganització de la jornada laboral. Això implica que actualment s’estiguin alterant les pautes tradicionals de distribució de la jornada de treball i s’hi estigui introduint varia- bilitat per fer front a períodes d’augment de feina de les empreses. Els canvis en la jornada laboral són de naturalesa diversa i tenen a veure amb la idea de flexibilització del temps de treball. Els can- vis actuals amb relació a la jornada laboral poden ser de diverses índoles, a saber: allargament de la jornada laboral, reducció de la jornada laboral, introducció d’horaris atípics, etcètera.
Mostrar más

129 Lee mas

Disseny i implementació de nous sensors per a plaques Arduino

Disseny i implementació de nous sensors per a plaques Arduino

Cada dispositiu connectat al canal de dades té la seva adreça. Convé destacar que dos dispositius mai poden tenir la mateixa adreça. Originalment, el protocol I2C només permetia identificar el maquinari amb adreces de 8 bits. Posteriorment, es va ampliar a adreces de 10 bits, cosa que va permetre connectar un major nombre d’aparells. En quant a la velocitat de transferència, en una primera versió es va establir a un màxim de 100 kbps. Però aquesta velocitat de comunicació va ser insuficient per a certs dispositius i aplicacions. Així doncs, en diferents revisions del protocol, s’ha anat ampliant la taxa de transferència: 400 kbps per al denominat “mode ràpid”; 3,4 Mbps en l’opció “alta velocitat” i, finalment, el mode “ultra-ràpid” amb transferències de fins a 5 Mbps.
Mostrar más

149 Lee mas

Promoció de nous habitatges protegits i dotacionals : mesura de govern

Promoció de nous habitatges protegits i dotacionals : mesura de govern

Els sóls on es traben ubicats són majoritariament municipals , tot i que algun correspon a desenvolupament de planejament en sóls privats... de Barcelona.[r]

28 Lee mas

Consortium Latinoaméricain Contre l’Avortement à risque. Qui sommes-nous? Que faisons-nous?

Consortium Latinoaméricain Contre l’Avortement à risque. Qui sommes-nous? Que faisons-nous?

Améliorer l’accès des femmes, des prestataires de santé et des organisations de femmes et de droits humains à l’information actualisée et de qualité sur les technologies sûres pour avo[r]

25 Lee mas

Nous factors d'èxit escolar

Nous factors d'èxit escolar

10  Funció directiva. Existeix una necessitat de professionalitzar la funció directiva entenent-la com a un element clau per a la revitalització pedagògica de les institucions escolars. (Batanaz, 2005). La investigació i l’observació empírica mostren que un dels principals factors de l’eficiència escolar és el director del centre. Un bon director, capaç d’organitzar un eficient treball en equip i respectat per la seva competència i obertura, aconsegueix introduir millores qualitatives importants al seu centre. És necessari velar perquè la direcció dels centres escolars sigui confiada a professionals qualificats que hagin rebut formació específica, sobretot en matèria de gestió. Aquesta qualificació aporta als directors un major poder de decisió i lideratge en les seves responsabilitats.
Mostrar más

45 Lee mas

Els nous mitjans i les protestes en les societats híbrides

Els nous mitjans i les protestes en les societats híbrides

Com en altres protestes semblants a la regió, es van fer servir tàctiques de «micromobilització» tradicionals, consistents en la comunicació cara a cara, distribució de fulls de mà i reunions per a conscienciar la població (Merlinsky, 2008, pàg. 3). No obstant això, la publicació d’un lloc web al principi i la seva actualització activa durant els anys següents demostra que internet s’ha incorporat a la caixa d’eines del moviment des dels seus primers estadis. No és la primera vegada que això passa, ja que durant la crisi institucional de 2001 es van estendre canals d’informació alternatius en forma de correu electrònic amb missatges de protesta, i posteriorment fòrums i llocs web (Durán Pietro et al., 2007). Però aquest és el primer lloc web de moviment social analitzat en aquesta regió. El lloc web es va crear el 6 d’abril de 2005, unes setmanes abans del primer bloqueig i encara està en línia en el moment d’escriure aquest article. Com a mitjà oficial del moviment, s’ha anat actua- litzant regularment, tot i que ho va fer amb més freqüència durant els anys 2006 i 2007, quan la campanya era més intensa. Després de l’obertura d’una de les fàbriques el desembre de 2007, s’ha anat actualitzant amb menys freqüència. 4 El lloc web ha implicat un
Mostrar más

6 Lee mas

Show all 10000 documents...