PDF superior Nous usos del temps a la ciutat

Nous usos del temps a la ciutat

Nous usos del temps a la ciutat

Les Polítiques dels Usos Socials del Temps tenen una dimensió transversal, tant en el seu disseny i contingut, com en la seva aplicació. És necessària la participació i la implicació del màxim nombre possible d'agents: responsables polítics, tècnics municipals, ciutadania, entitats i empreses. L'objectiu és avançar conjuntament en l'elaboració de propostes i l’aplicació de noves actuacions.

19 Lee mas

Mesura de govern pel suport i el foment de l'associacionisme educatiu en el temps lliure de la ciutat

Mesura de govern pel suport i el foment de l'associacionisme educatiu en el temps lliure de la ciutat

Aquesta mesura neix de la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de millorar el model de col·laboració amb l’associacionisme educatiu en el temps lliure per tal d’enfortir-lo. Si bé les accions que es proposen no són definitives, permeten enfilar un camí que garanteix un marc d’estabilitat necessari perquè aquest tipus d’associacions que actuen des del voluntariat, però també des de la qualitat, puguin desenvolupar la seva acció educativa amb els infants i adolescents de la ciutat.

34 Lee mas

Temps i Ciutat: l'estudi del temps a la ciutat més enllà de la seva dimensió horària

Temps i Ciutat: l'estudi del temps a la ciutat més enllà de la seva dimensió horària

Si parlem dels temps de la ciutat és perquè és on hi viuen col·lectius diferents de per- sones que, per moure's, necessiten una certa regulació col·lectiva dels temps, que no era necessària en aglomeracions d'activitats i nuclis menys complexos que els de les ciutats a les actuals societats desenvolupades. Amb això, volem senyalar que parlar de temps públics o temps socials necessàriament requereix parlar d'una certa norma que, perquè sigui assumida i efectiva, hauria de ser fruit de negociació i acceptació. Plantejant el problema en termes de la necessitat d'una nova regulació, això equival a afirmar l'oportunitat que els temps públics no siguin determinats per les exigències de la producció, ni únicament de les empreses, ni tampoc exclusivament per opcions dirigistes de l'Administració, sinó que és consensuïn pels ciutadans, per les seves organitzacions representatives, com una manifestació d'una nova cultura d'organit- zació social més participativa a la qual fa falta donar lloc a noves exigències de la vida quotidiana. En aquestes exigències, l'ús flexible del temps és un valor fonamental. Començarem recordant quin és el model tradicional d'organització dels temps i fent la hipòtesi, a continuació, de per què pot ser necessari un model alternatiu. Aquest model alternatiu es basaria en noves necessitats i desitjos legítims, fins ara no satis- fets de certs col·lectius, que s'han de detectar i delimitar, que haurien de tenir cabu- da en l'organització concreta de la vida a la ciutat; s'haurien de vèncer certes resistències econòmiques, polítiques, laborals, culturals, familiars, de rutina diària, que també s'haurien de detectar. Amb tot, podríem formular algunes hipòtesis de possibles canvis per satisfer aquestes necessitats. C OM DUR A TERME AQUETES PRO -
Mostrar más

85 Lee mas

Desigualtat social i pobresa a la ciutat de Barcelona en temps de crisi

Desigualtat social i pobresa a la ciutat de Barcelona en temps de crisi

Tenint present la gravetat generalitza- da de la situació social actual a tot Ca- talunya, la ciutat de Barcelona s’erigeix com un dels àmbits que millor està fent front a la crisi. Si més no, això és el que mostren els principals indicadors en matèria d’ocupació i activitat econòmi- ca que s’han analitzat en aquest estudi, i que denoten un menor impacte de la destrucció d’ocupació i de l’augment de l’atur en relació amb altres territoris. Les claus principals que expliquen aquest fenomen serien, d’una banda, l’existèn- cia d’un mercat de treball més flexible internament que ha sabut adaptar-se a la nova situació destruint menys ocu- pació; aquesta circumstància ha estat possible gràcies al grau d’implantació d’un model econòmic força terciaritzat, resultat d’un procés de transformació que es va iniciar durant la dècada dels noranta (Marrero, 2003; Trullén, Lladós i Boix, 2002) i que s’ha accelerat amb la recessió econòmica. D’altra banda, cal assenyalar també l’eficiència del siste- ma productiu de Barcelona, molt més diversificat i orientat als mercats exte- riors que el d’altres territoris (Trullén i Galetto, 2012). A més, un altre element que cal tenir en compte —i que corre- geix en certa forma les disparitats en- tre el lloc de residència de la població ocupada i el lloc on es realitza la feina que inevitablement incorporen gran part dels indicadors laborals de la ciutat de Barcelona— és que la composició social de la capital es caracteritza, en termes generals, per un perfil poblacional més qualificat que en altres territoris. Aquest tret també podria ajudar a explicar algu- nes de les diferències entre els efectes socials que s’han desencadenat arran de la crisi econòmica, en la mesura que la població qualificada ha estat un dels segments socials menys afectats. Tan- mateix, l’elevada proporció de l’atur de naturalesa estructural, l’augment de la temporalitat i de la pobresa laboral constituirien alguns dels efectes de la consolidació del postfordisme com a nou model d’organització productiva. La tendència observada a la ciutat de Bar- celona fa pensar que, si no hi ha un canvi
Mostrar más

64 Lee mas

Pla de suport a les associacions juvenils d'educació en el temps lliure de la ciutat : mesura de govern

Pla de suport a les associacions juvenils d'educació en el temps lliure de la ciutat : mesura de govern

Amb l'observació del conjunt de mesures que es descriuen en aquest apartat del plajovebcn, es fa evident que una de les prioritats dins l'ambit de l'associacionisme juvenil[r]

6 Lee mas

Usos del temps i la ciutat

Usos del temps i la ciutat

De la mateixa manera que l’autopista metropolitana substitueix el paper ver- tebrador del carrer urbà, el shopping center intenta substituir l’espai públic de la plaça, del mercat, de la galeria o del carrer comercial ple de petites boti- gues. I, quan ho aconsegueix, perquè la gent ha abandonat la ciutat, les con- questes socials assolides en l’espai públic tornen a estar sotmeses a les normes, la vigilància i els guardes de seguretat dels centres comercials tan- cats. Amb tot, el pitjor és quan la ciutat, per tal de competir amb aquests mons segregats i coercitius, adopta les característiques fictícies d’aquests llocs. En copia les regles, formes i dissenys; substitueix l’espai públic i el pri- vatitza; moltes ciutats deixen d’oferir alternatives al passeig o a la reunió quo- tidiana. La substitució gradual de les petites tendes i dels mercats populars per shoppings impedeix que les capes modestes, els immigrants i els grups nòmades s’integrin en la societat mitjançant el procés tradicional del petit comerç i dels llocs d’artesania. Tan sols queda la possibilitat del treball pre- cari dependent de les grans cadenes comercials i les franquícies. Així es con- suma un canvi de model i de cultura. Per això és tan important que en l’urbanisme dels barris es prevegi l’existència d’espais petits per a botigues i negocis que en reforcin l’economia i que no siguin centres tancats i únics que empobreixen i desertifiquen.
Mostrar más

87 Lee mas

Nous temps, nous usos i noves tecnologies

Nous temps, nous usos i noves tecnologies

No existeix una definició exacta de ciberfeminisme, però pot servir la que va utilit- zar una de les grans pensadores i activistes del moviment, Sandie Plant: “El ciber- feminisme és una cooperació alliberadora entre dona, màquina i noves tecnologies” (Plant; 1998). Una forma d'activisme feminista que empra com a canal i té com a objecte d'anàlisi les TIC, especialment Internet, i la relació que s'efectua entre aques- tes tecnologies i la construcció del gènere, generant amb això nous discursos. Internet no només és individus i societat, sinó que s'ha anat erigint com una xarxa omnipresent que totalitza i envolta, creant i assolint espais d'identitat i intercanvi simbòlic que permeten fer veure als subjectes socials que el món és només un, idèn- tic a la ideologia social dominant quant a les relacions de gènere es comprèn. Un afany globalitzador el d'Internet que suposa ser l'establiment del discurs hegemò- nic en aquesta cibersocietat. Davant d'aquesta disposició es fa constatar l'existèn- cia d'un corrent crític de pensament que discuteix i rebat dit discurs o narració masculina subjacent en la vessant social de la Xarxa.
Mostrar más

62 Lee mas

Temps, cura i ciutadania: coresponsabilitats privades i públiques

Temps, cura i ciutadania: coresponsabilitats privades i públiques

En els darrers trenta anys, la societat catalana ha canviat a passes de gegant; les famílies també ho han fet. La presència creixent de les dones en el mercat laboral, juntament amb la seva menor disponibilitat temporal per resoldre les feines domèstiques i d’organització i d’atenció del grup, han reduït els temps familiars dedicats a la cura en la vida diària. Ha sorgit un problema que deri- va del canvi social i que cal entomar de manera integral i col·lectiva: vivim una confrontació constant entre l’ètica de la cura i l’ètica del treball remunerat a escala individual, a escala familiar i a escala col·lectiva. Aquest problema no només afecta les dones (encara que aquestes són les que experimenten més malestar), sinó que afecta el conjunt de la societat i reclama intervencions de caràcter general. Sabem que en els casos en què els estats del benestar no han propiciat noves formes comunitàries ni serveis d’atenció i de suport a les famílies, ni noves formes d’organització de la vida laboral per facilitar la cura a la vida quotidiana, les taxes de natalitat han disminuït enormement. Ara bé, hi ha una altra tendència demogràfica que ha demostrat l’abast del problema de manera encara més clara per a tothom. Em refereixo a l’aug- ment espectacular de l’esperança de vida a Catalunya, fenomen que crea noves necessitats d’atenció pel que fa a les persones grans dependents i molts reptes quant a l’estat del benestar. Cal revisar, repensar i recrear els sistemes de protecció social. D’una banda, cal superar un model de ciutat i de política social que es va construir sobre un imaginari dominant en què les llars es consideraven com a espai únic per a la cura diària, i en què les dones havien d’assumir aquesta responsabilitat. A més, la cura diària no es referia únicament a la petita infància i a les persones dependents, sinó també a les persones adultes —homes, majoritàriament— que treballaven fora de la llar i que tenien el rol de «proveïdores econòmiques» del grup domèstic. D’altra banda, cal considerar la sostenibilitat financera del nostre sistema del benestar.
Mostrar más

107 Lee mas

Bases per a l'elaboració del Pla d'equipaments de Barcelona : definicions, referències, criteris, fonts, ràtios i metodologies : Segona fase: Elements d'anàlisi.

Bases per a l'elaboració del Pla d'equipaments de Barcelona : definicions, referències, criteris, fonts, ràtios i metodologies : Segona fase: Elements d'anàlisi.

• Millorar la mobilitat per accedir als equipaments de proximitat, principalment mitjançant el bus de barri, tenint en compte la millora de les freqüències, la ubicació de les parades i la connectivitat entre els diferents equipaments. La detecció d’elements interessants en l’estudi integral dels temps al barri de la Marina-Zona Franca, exposats anteriorment, poden ser d’utilitat per a altres barris de la ciutat. En aquest cas hem de pensar en mobilitats curtes: infants, famílies i gent gran, i considerar que si els equipaments han d’estar interconnectats, també ho han d’estar amb mitjans de mobilitat de proximitat (bus de barri, carrers de vianants, serveis de bicicletes, etc.). S’ha de potenciar la funció del bus de barri amb relació als cen- tres de salut generals i els d’especialistes, cosa que s’ha resolt de forma positiva en alguns casos a Nou Barris o en altres zones. • Aprofitament de l’ús dels equipaments, com l’ús dels equipaments escolars per al temps extraescolar, per exemple. En aquest sentit, actualment estem duent a terme un projecte conjunt amb la Fundació Bofill a partir del qual es podran extreure criteris i pautes per millorar de la utilització dels equi- paments escolars a escala de ciutat.
Mostrar más

67 Lee mas

Pacte del Temps [versió presentació] : per promoure la qualitat de vida i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral a Barcelona

Pacte del Temps [versió presentació] : per promoure la qualitat de vida i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral a Barcelona

Pot sumar-s’hi qualsevol persona, entitat, associació i/o organització que estigui compromesa amb els principis i els objectius del Pacte del Temps i que vulgui col·laborar en la millora de l’organització social del temps i de la qualitat de vida a la ciutat.

6 Lee mas

Informe d'inici de curs : curs 2010-2011

Informe d'inici de curs : curs 2010-2011

L’Ajuntament de Barcelona concretarà el conjunt de recursos i accions que es posaran a disposició de les famílies durant aquesta setmana de vacances escolars del mes març. S’inclourà, entre d’altres, l’oferta d’activitats de diferents serveis municipals (educació, esports, cultura, usos del temps, etc.), l’assessorament a les AMPES per accedir als recursos i la coordinació desenvolupada amb entitats i associacions ciutadanes. Per garantir una adequada oferta l’Ajuntament treballarà conjuntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona, la FAPAC, la FAPAE i altres entitats de la ciutat.
Mostrar más

22 Lee mas

Barcelona completa el desplegament del Wifi a la xarxa d'autobusos

Barcelona completa el desplegament del Wifi a la xarxa d'autobusos

L’ampliació del servei Wifi al transport públic, que coincidirà en el temps amb la celebració Mobile World Congress a la ciutat, respon a la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de disposar d’una xarxa lliure d’accés a Internet per a tots els ciutadans, d’acord amb la regulació sectorial en vigor, i les limitacions legals existents, i donar resposta a les noves necessitats dels ciutadans pel que fa a la mobilitat i l’accés a la informació, afegint nous entorns d’ús majoritari per part dels ciutadans, com són els transports
Mostrar más

9 Lee mas

Programa de subvencions de l'Ajuntament de Barcelona per l'Impuls socioeconòmic del territori 2020 : convocatòria [2020 text refós]

Programa de subvencions de l'Ajuntament de Barcelona per l'Impuls socioeconòmic del territori 2020 : convocatòria [2020 text refós]

AUTORITZAR la despesa de 300.000,00 euros amb càrrec a les partides corresponents del Pressupost 2020; APROVAR l’ampliació de la convocatòria 2020 per a la concessió de subvencions en el marc del Programa de Subvencions per a l’Impuls socioeconòmic del territori, aprovada per Comissió de Govern del dia 12 de març del 2020, que té per objectiu generar riquesa als barris i/o districtes de la ciutat a través de l’apoderament dels actors que hi desenvolupen la seva activitat socioeconòmica, promoure l’ús dels recursos endògens dels territoris per desenvolupar activitat socioeconòmica d’una forma sostenible en el temps, fent la ciutat més resilient a les fluctuacions econòmiques, per afegir-hi la modalitat següent: 7: REACTIVACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA DE PROXIMITAT ALS BARRIS DE PLA DE BARRIS, amb l’objectiu de recuperar l'activitat econòmica amb arrelament territorial als barris de Pla de barris, tant d'empreses, comerços i projectes de proximitat, que participin del teixit econòmic i/o comunitari del barri /districte on estan ubicades.
Mostrar más

23 Lee mas

Usos del temps i mobilitat

Usos del temps i mobilitat

La ciutat pensada per al cotxe sorgeix a començaments del segle XX als Estats Units d’Amèrica. Dues ciutats lideren aquestes voluntats urbanes: una és Nova York, a la costa est, que ha d’adaptar i reconstruir el seu espai públic, cosa que farà durant més de 40 anys de la mà de l‘enginyer Robert Moses, que actua com a New Yor- ker’s Master Builder. Ara bé, la ciutat de les autopistes per excel·lència va ser (i en- cara és) la ciutat de Los Angeles. El 1924, a la National Conference of City Planners, l’enginyer Gordon Whitnall argumenta, referint-se a la ciutat de Los Angeles, que els western planners han après la lliçó i no repetiran els errors dels eastern planners, i aposta per construir una ciutat horitzontal, adaptada al cotxe. A diferència del que Moses va fer a Nova York, no es va dissenyar una xarxa d’autopistes radial, sinó po- licèntrica. En aquesta ciutat, a la dècada de 1940 hi havia un cotxe per cada cinc habitants. Aquests dissenys van acompanyats d’unes formes i funcions urbanes modulades per la funcionalitat i la densitat. Així, les ciutats amb uns espais públics pensats per al cotxe també són llocs inspirats en el funcionalisme i en les baixes densitats, on la distància entre els equipaments, els serveis, els llocs de treball i la residència no es poden recórrer a peu o amb bicicleta. En aquestes ciutats, ben aviat sorgeixen els problemes de congestió inevitables en un model de mobilitat ba- sat en el cotxe privat i relacionats amb una percepció negativa del temps de des- plaçament.
Mostrar más

77 Lee mas

L'ús social del temps a Barcelona : estudi : resum executiu

L'ús social del temps a Barcelona : estudi : resum executiu

Barcelona es caracteritza per una elevada autocontenció en termes laborals i d’estudis, 76,6% l’any 2000, malgrat que es tendeixi a una disminució en els darrers anys. I és que la ciutat està immersa en una dinàmica creixent d’extensió de la superfície de la ciutat quotidiana. Així ho assenyalen els índexs d’autocontenció per treball i estudis i la tendència cada vegada major a ampliar l’espai de relacions socials. Alhora, es detecta una certa preferència dels barcelonins i barcelonines per l’espai proper quan es tracta de fer compres d’aliments, roba i calçats, activitats d’oci i de lleure i esport.
Mostrar más

24 Lee mas

Temps per treballar, temps per viure

Temps per treballar, temps per viure

aquest temps. Així doncs, jo crec que és un altre element impor- tant, i per això des del Consell Econòmic i Social de Barcelona –que és un organisme de diàleg i de concertació i de consulta de la ciutat, i en què estan presents les patronals, els sindicats i el mateix Ajuntament de Barcelona– pensem que és fonamental que tots els agents socials, institucionals i organitzacionals de la societat s’impliquin en aquest debat. S’impliquin també en l’im- puls d’aquesta discussió i en el d’experiències concretes, perquè siguem capaços de reequilibrar la situació actual entre temps de treball, temps de l’altre treball i temps de no-treball, que, a més a més, de ben segur contribuirà també a eliminar o a intervenir en altres discriminacions que es donen en la nostra societat i en aquelles qüestions que, a mi no m’agrada la paraula que s’ano- mena “conciliació” entre la vida laboral i familiar, en què segura- ment té una importància central l’ús que puguem fer del temps. En darrer lloc vull afegir que el Consell Econòmic i Social de Bar- celona ha arribat a un acord amb la Regidoria de Nous Usos Socials del Temps de l’Ajuntament per no limitar-nos a aquesta jornada. En tot cas, aquesta jornada és un punt de partida del procés de col·laboració. El que volem és ser capaços del que dèiem al principi: iniciar la reflexió i el debat, però també impul- sar la realització d’experiències concretes que pensem que, en definitiva, és el que ens donarà el contrast entre la teoria i la pràc- tica i que, per tant, ens farà capaços de buscar les solucions més adients. I ara dono la paraula a Imma Moraleda, regidora ponent d’Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona. Moltes gràcies.
Mostrar más

104 Lee mas

Usos del temps i gestió comunitària

Usos del temps i gestió comunitària

Aquests tres elements —els béns comuns com a factor central en el canvi d’època, el repte polític que hi ha darrere la gestió comunitària, i el consegüent redisseny d’allò públic— suposen canvis en l’organització social i en la gestió del temps de la vida quotidiana. Els usos socials dels temps són un tema cab- dal i observarem que són una conseqüència contínua de l’experimentació amb formes alternatives —encara que minoritàries— de producció, gestió, provisió o distribució de recursos sota dinàmiques de col·lectivització. Aquí creixen les formes de valorització comunitària del temps (com succeeix en els bancs de temps) que desmercantilitzen tasques i serveis i que, alhora, dissolen la divisió dels temps per a la producció i dels temps per a la reproducció social. Les transformacions actuals en el marc post- fordista han implicat la flexibilització de les jornades i de les estructures labo- rals; és a dir, dels temps i dels espais en els quals s’organitza el treball. Mentre que en el context tradicional de la ciutat moderna, el temps es dividia d’acord amb el temps de treball i el temps d’oci, actualment, el que és considerat en termes de moment de treball o de «temps productiu» ha mutat radicalment, la qual cosa ens obliga, de fet, a pensar en noves categories que desborden el que fins ara s’havia entès com a jornada laboral versus temps d’oci, i que condicionen el funcionament i el paper de l’Estat i del govern local. Les per- sones que integren aquestes experiències de gestió comunitària dediquen un temps, fins ara tipificat institucionalment com a temps «no productiu», a incre- mentar el benestar social i la qualitat de vida comunitària. Es tracta, doncs, d’invertir temps en pràctiques col·lectives com a aposta política, i d’in- vertir l’estatus «improductiu» que s’atorgava a una franja del nostre temps. Aquesta doble inversió permet assajar formes de distribució demo- cràtica de les tasques que sostenen la base sobre la qual convivim.
Mostrar más

93 Lee mas

Promossi dalla Cattedra di Religioni del mondo classico dell'Università degli Studi di Roma

Promossi dalla Cattedra di Religioni del mondo classico dell'Università degli Studi di Roma

Le cinquième jour revenu de nouveau, la femme commence à préparer la nourriture. Elle dit à son mari: «Mon mari, je dois retourner dans la brousse pour voir comment pousse ma plantation.» «D'accord », répond le mari. La femme part. Le mari se cache. La femme est en avant, lui, en arrière. Elle ne suppose pas que son mari la suit. Lorsque la femme arrive sur place, elle entend la même voix, qui dit: «Mouma, Mouma, Mouma! » Benzogho se demande: «Mouma, c'est qui? Pourtant, il n'y a personne avec moi.» La voix répond: «Oui, il y a quelqu'un avec toi. Tu mens! » Un moment après, eLle s'aperçoit de la présence de son mari. Elle demande: «Comment, mon mari, qu'est-ce que tu viens faire ici? » «Je suis venu savoir ce que tu fais ici », répond le mari. Les morts demandent: «Benzogho, dis-nous ce que ton mari viens faire ici.» Le mari, qui a entendu ces paroles, répond: «Je suis venu savoir ce que ma femme sait; elle ne peut pas connaître quelque chose, sans que je le con- naisse aussi. » Les esprits répondent: «Si tu veux nous voir, prends de l'iboga. » Il prend de l'iboga. Comme sa femme, il tire la plante, la taille et la dépose, selon la voix mystérieuse, sur le champignon. Il gratte les racines. Assis, il pose l'iboga sur la feuille d'abomenzan et il mange, mange, mange. Après, une route s'ouvre devant lui. Il voit donc les morts. Ceux-{;i, le voyant, lui disent: «C'est bien, tu nous a vus. Mais, qu'est-ce que tu vas nous donner comme okandzo?'» « Je vous donne le fusil », dit le mari. «Mais non! Qu'est-ce que nous devons faire avec un fusil? », répondent les morts. Il propose différentes choses comme le couteau, mais les morts refusent toujours. «Alors », dit le mari «je vous donne ma femme.» Aussitôt, on entend le cri, « wôôô! » Ainsi, le Bouiti a commencé avec les os. On a tué Benzogho et on l'a mangée. Les morts ont dit, ensuite: «Amène-nous tous au village! » Ainsi, chaque ngombi qui se trouve dans l'aben, rappelle cette première femme sacrifiée. C'est Ben- zogho qui est dedans.
Mostrar más

20 Lee mas

Gaseta municipal de Barcelona. Any 091, núm. 13 (20 abr. 2004)

Gaseta municipal de Barcelona. Any 091, núm. 13 (20 abr. 2004)

D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se- gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’ara l’Ins- titut del Paisatge Urbà, que té delegades per Decret d’Alcaldia de 25 de novembre de 1999, les competèn- cies per a l’autorització dels usos excepcionals del paisatge urbà i la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, regidora del Districte de l’Eixample, assistits en aquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre- tari general de l’Ajuntament de Barcelona.

23 Lee mas

Ciutat Vella: la gestió del turisme des del territori: nous reptes per a l'equilibri territorial

Ciutat Vella: la gestió del turisme des del territori: nous reptes per a l'equilibri territorial

• A Barcelona el 22% d’entrevistats considera que el turisme dificulta la convivència a l’espai públic entre veïns i turistes, mentre que a Ciutat Vella és del 45,8%. • El 82% d’entre[r]

21 Lee mas

Show all 10000 documents...