PDF superior Noves Organitzacions del Temps de Treball

Noves Organitzacions del Temps de Treball

Noves Organitzacions del Temps de Treball

nals de presència obligada al lloc de treball. Addicionalment, es li- mita a les 6 de la tarda l’hora màxima per sortir del lloc de treball. Pel que fa als permisos, el més innovador és la introducció de deu dies de permís de paternitat pel naixement de fills. Es permet, també, l’acumulació del permís de lactància en quatre setmanes després de la baixa de maternitat i es pot acumular el període de vacances amb el període de lactància i/o baixa de maternitat i paternitat tot i que hagi expirat l’any natural. Una altra de les novetats fa referèn- cia a la reducció de jornada per tenir cura dels fill(e)s a càrrec, que s’amplia fins que els nen(e)s tenen 12 anys. També s’incrementa el dret a una excedència de tres anys per fer-se càrrec de familiars dependents. A més, s’ofereixen facilitats per absentar-se de la feina i per obtenir excedències en el cas que s’estigui fent un tractament de reproducció assistida o en el cas d’adopció internacional. Altres avantatges de nova aplicació fan referència a l’ampliació de les me- sures en cas de ser cap de família monoparental i en cas de ser víctima de la violència domèstica. Perquè s’entén que les persones que es troben en aquestes situacions tenen unes necessitats es- pecífiques. Així mateix, el pla garanteix el dret de les persones en excedència i en reducció de jornada a fer els cursos de formació impartits per l’empresa.
Mostrar más

129 Lee mas

Acta 11 de novembre de 2010 Grup de Treball Pacte del Temps

Acta 11 de novembre de 2010 Grup de Treball Pacte del Temps

- Com que es tracta d‘un objectiu intern, no toca especificar-lo com a tal al Pacte. En canvi, com que algunes de les concrecions d’aquest objectiu es consideren interessants, es podrien integrar en l’objectiu 8 sobre temps de treball (parlant d’aspectes a millorar en l’àmbit privat i públic). Caldria especificar, per exemple en el preàmbul, que l’Ajuntament assumeix aquests aspectes i es compromet a ser-ne un exemple. A nivell de l’administració, però, és difícil incentivar el que treballa i el que no. Per un altre costat, aquest objectiu intern parla de flexibilitat horària, aspecte que està bé que s’especifiqui ja que, per exemple, les OACs haurien d’estar adaptades als horaris ciutadans.
Mostrar más

6 Lee mas

Organització del temps de treball, competitivitat i qualitat de vida

Organització del temps de treball, competitivitat i qualitat de vida

Tradicionalment, la planificació considerava només com a variable el nom- bre d’hores extres. La jornada normal, fora dels períodes de vacances, era fixa. Amb el temps s’han anat introduint modalitats diverses de flexibilitat: anualització de la jornada, comptes (o bosses) d’hores i d’altres. En el cas més general, a partir d’una previsió de la demanda s’ha de determinar, per a cada membre de la plantilla, quantes hores ha de treballar cada dia (o cada setmana) dels inclosos en l’horitzó de planificació; la solució ha de res- pectar condicions, establertes per les lleis o els convenis, que han de garan- tir que la dedicació a la feina sigui compatible amb la salut i la vida perso- nal. Es tracta d’un problema complex que requereix instruments avançats. La programació, és a dir, la determinació dels horaris de treball (hores d’ini- ci i de finalització de la feina) ja fa temps que comporta dificultats importants en els serveis que no poden controlar la distribució temporal de la deman- da (mitjançant, per exemple, un sistema de cita prèvia). Tradicionalment, l’a- daptació de la capacitat a la demanda s’ha intentat assolir amb l’ús d’hora- ris diferents, però sovint fixos per a cada persona; es tractava de determi- nar quantes persones, o quines, s’havien d’assignar a cada tipus d’horari. Des del moment que s’admet la possibilitat que el nombre d’hores per dia o per setmana sigui variable (com succeeix amb l’anualització de la jornada o amb els comptes d’hores), s’obre també la possibilitat que l’horari de cada persona sigui variable. La gestió esdevé més complexa i el sistema resulta menys còmode per a les persones, per la qual cosa, en determinar les solu- cions, cal tenir en compte les preferències per un tipus d’horari o un altre. En molts casos, la determinació dels horaris està vinculada molt directament amb la darrera fase d’aquest procés: l’assignació de tasques.
Mostrar más

74 Lee mas

Noves organitzacions del temps al sector públic i privat: proposta d'estudi

Noves organitzacions del temps al sector públic i privat: proposta d'estudi

Les anàlisis realitzades mostren la necessitat d’implicació de tots els agents socials, institucionals i organitzacionals de la societat civil per tal d’aconseguir una nova cultura que assumeixi i reconsideri els desequilibris actuals entre el treball, la família i la vida personal de la ciutadania. És especialment important la suma de propostes i polítiques de tots els agents (institucions, empreses, sindicats, associacions) per assolir una aplicació corresponsable i coordinada de mesures favorables a uns nous usos del temps. Aquesta implicació de tothom ens farà, sens dubte, replantejar els serveis d’atenció a les persones, desenvolupar nous comportaments a la vida quotidiana, noves formes de repartiment del treball entre homes i dones i, fins i tot, formular nous models de transport urbà-interurbà que faciliti la mobilitat de les persones, modificant el nostre ús del temps. En aquest nou panorama, les empreses tenen un paper fonamental a jugar. Moltes d’elles estan duent a terme iniciatives per millorar la conciliació de la vida laboral i personal dels seus empleats/ades, i aquest és un camí que sembla ja irreversible.
Mostrar más

16 Lee mas

Acta 19 d'octubre de 2010 Grup de Treball Pacte del Temps

Acta 19 d'octubre de 2010 Grup de Treball Pacte del Temps

La Sra. Mercè Amat considera que es produeix un decalatge quan, per exemple, es tenen fills amb diferents edats (per exemple, de 2 i 4 anys). A més, diu que és difícil incidir en el temps de treball i l’empresariat. Per exemple, és necessari continuar amb l’hàbit de dinar durant tanta estona? Cal treballar més per objectius (per exemple, a Holanda sopes d’hora i després fas la vida associativa). Per un altre costat, en els Consells de Barri que tenen lloc a les 18 hores hi va majoritàriament gent gran, potser podrien començar més tard i que hi hagi un servei de cura dels infants (sobretot si es fan en escoles).
Mostrar más

7 Lee mas

L'ús social del temps a Barcelona, 2006

L'ús social del temps a Barcelona, 2006

L’últim apartat de l’estudi recull, de forma sintètica, els principals indicadors sobre les dinàmiques territorials d’ús de l’espai a Barcelona i l’entorn provincial. Les dades constaten que la ciutat manté una elevada capacitat de contenció de la població resident, tant pel que fa a les activitats relacionades amb el treball com les derivades del lleure o les relacions socials. També s’observa que, alhora, s’ha anat accentuat l’obertura vers el seu entorn ampliant els límits de la ciutat real, és a dir, l’espai quotidià dels barcelonins i barcelonines. Finalment, Barcelona té un elevat poder d’atracció de la ciutat amb el seu entorn.
Mostrar más

192 Lee mas

Pacte del Temps [versió presentació] : per promoure la qualitat de vida i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral a Barcelona

Pacte del Temps [versió presentació] : per promoure la qualitat de vida i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral a Barcelona

Promoure la responsabilitat social de les empreses i de les entitats socials, organitzant activitats que millorin la gestió empresarial i que siguin facilitadores d’eines i recursos per atendre la diversitat i afavorir la igualtat d’oportunitats en el treball.

6 Lee mas

Temps per treballar, temps per viure

Temps per treballar, temps per viure

aquest temps. Així doncs, jo crec que és un altre element impor- tant, i per això des del Consell Econòmic i Social de Barcelona –que és un organisme de diàleg i de concertació i de consulta de la ciutat, i en què estan presents les patronals, els sindicats i el mateix Ajuntament de Barcelona– pensem que és fonamental que tots els agents socials, institucionals i organitzacionals de la societat s’impliquin en aquest debat. S’impliquin també en l’im- puls d’aquesta discussió i en el d’experiències concretes, perquè siguem capaços de reequilibrar la situació actual entre temps de treball, temps de l’altre treball i temps de no-treball, que, a més a més, de ben segur contribuirà també a eliminar o a intervenir en altres discriminacions que es donen en la nostra societat i en aquelles qüestions que, a mi no m’agrada la paraula que s’ano- mena “conciliació” entre la vida laboral i familiar, en què segura- ment té una importància central l’ús que puguem fer del temps. En darrer lloc vull afegir que el Consell Econòmic i Social de Bar- celona ha arribat a un acord amb la Regidoria de Nous Usos Socials del Temps de l’Ajuntament per no limitar-nos a aquesta jornada. En tot cas, aquesta jornada és un punt de partida del procés de col·laboració. El que volem és ser capaços del que dèiem al principi: iniciar la reflexió i el debat, però també impul- sar la realització d’experiències concretes que pensem que, en definitiva, és el que ens donarà el contrast entre la teoria i la pràc- tica i que, per tant, ens farà capaços de buscar les solucions més adients. I ara dono la paraula a Imma Moraleda, regidora ponent d’Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona. Moltes gràcies.
Mostrar más

104 Lee mas

Les polítiques de temps: un debat obert

Les polítiques de temps: un debat obert

cialistes, que han fet de Barcelona una ciutat capdavantera en el debat i l'estudi del temps i la ciutat. Una mostra d'aquest posicionament és la creació de la Regidoria de Nous Usos Socials del Temps (NUST), que forma part de l'actual Govern municipal, des de l'inici de l'actual mandat. La Regidoria té com a objec- tiu principal el foment de polítiques del temps, entenent que aquestes polítiques han de facilitar l'apropament a les necessitats de les persones per tal d'incidir en la millora de la seva qualitat de vida. Des de la Regidoria s’impulsen tant projectes de recerca, que permetin d’avançar cap al desenvolupament de polítiques del temps, com experiències i proves pilot en els diferents barris de la ciutat. La creació del NUST té, però, d'altres antecedents propiciats també des del Govern municipal. L’any 1994, al districte de Sants-Montjuïc, es va posar en marxa una experiència pilot sobre el temps i la ciutat. Aquesta experiència tenia com a objectiu incidir sobre el temps del barri, i va néixer arran de les propostes fetes pel grup Dona del CMBS els anys anteriors. L'experiència va anar precedida d’una investigació realitzada l’any 1993, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, per un equip de geògrafes (García Ramón-Cànovas-Prats, 1995), amb la col·laboració de l’Associació Salut i Família, i a l’empara de l’Institut d’Estudis Metropolitans. L'objectiu era detectar quins eren els usos del temps de les dones barcelonines. De les conclusions d’aquest estudi van sorgir les bases per a les proves pilot que es van realitzar en aquest districte de la ciutat de Barcelona al llarg dels anys següents. Les experiències que es van posar en marxa incidien, primordialment, en el reforçament de la política de descentralització dels serveis municipals, per tal de fer-los més propers als ciutadans i ciutadanes. La concreció de l'experiència es va vehicular mitjançant l’establiment de més flexibilitat horària a les escoles bressol i d’educació primària de la zona. Es va explorar la possibilitat d'oferir horaris labo- rals semiflexibles per als funcionaris i les funcionaries municipals del districte per tal de promoure la compatibilització dels horaris laborals amb el temps del treball de cura de les persones. Aleshores, aquesta part de l'experiència no va ser reeixida, però a l'actualitat, deu anys després de l'intent, aquesta cultura del canvi del temps ha anat fent via i, en aquest mateix districte funcionen d’altres projectes que treballen en una línia similar. Cal fer esment especial del projecte promogut per la Fundació Maria Aurèlia Capmany, a l’empara de la nova Regidoria del NUST, que s’està realitzant al barri de la Marina i que intenta promoure actuacions que, avui en dia, reben el nom de la conciliació dels diferents temps de vida.
Mostrar más

57 Lee mas

Com es recorre en les noves formes d'organització de treball (NFOT) a la subjectivitat del treballador i quines repercussions té en el procés de treball en LED?

Com es recorre en les noves formes d'organització de treball (NFOT) a la subjectivitat del treballador i quines repercussions té en el procés de treball en LED?

LED és una empresa de cartó que pertany a un grup d'empreses englobades en la presidència de LE. Aquesta empresa es presta molt bé per analitzar l'organització del treball perquè els seus nous directius van aplicar una estratègia laboral que marca en temps i espai dues formes d'organització: la primera, que va de XXXX a principis de la dècada dels noranta, on l'empresa és venuda al GL i es disposa un nou gerent que ve de l'empresa dius, creada el XXXX. Blacar és classificada com "tradicional" i la segona, dius com "moderna". Les dues empreses estaven situades en ciutats diferents, però el XXXX se les trasllada a un terreny comú provocant també la mobilitat del personal de les dues empreses. Aquest va ser el primer pas per aplicar les NFOT més afins a la filosofia de dius. El XXXX es fusionen legalment i es presenta la nova filosofia de l'empresa que inclou a tots els treballadors 1 .
Mostrar más

89 Lee mas

Factors de competitivitat empresarial, setembre 2012

Factors de competitivitat empresarial, setembre 2012

L’anàlisi duta a terme, d’acord amb les noves empreses catalanes sorgides en temps de crisi, ens permet afirmar que el nou teixit empresarial català millo- ra el seu procés de generació de valor cap a unes fonts de creixement que es fonamenten, cada vegada més, en la innovació i l’arquitectura organitzativa en xarxa. Algunes dades aclaridores. Gairebé la meitat de les noves empreses catalanes creades en temps de crisi innova. A quatre de cada deu d’aquestes noves empreses l’estoc formatiu mitjà és l’universitari. Les noves pràctiques d’organització del treball, basades en l’autonomia funcional i la descentralit- zació de la presa de decisions, tenen una presència majoritària. I els usos de les TIC i d’Internet per a la generació de valor són massius. A més, en dues terceres parts de les noves empreses creades a Catalunya en temps de crisi s’usen amb freqüència ordinadors connectats a Internet, el correu electrònic de l’empresa o dispositius mòbils. Gairebé tres quartes parts del nou teixit empresarial sor- git a Catalunya en temps de crisi disposa de pàgina web pròpia, i una de cada cinc empreses noves ha fet pràctiques de comerç electrònic. Així, doncs, tot sembla indicar que la crisi econòmica s’associa amb un canvi progressiu en el patró d’eficiència i creixement empresarial a Catalunya.
Mostrar más

62 Lee mas

Temps de créixer, temps per créixer

Temps de créixer, temps per créixer

Un dels canvis més significatius per la manera com afecta altres aspectes i dimensions de la vida familiar és la incorporació massiva de les dones a l’e- ducació i al treball remunerat en el mercat formal, cosa que al nostre país té lloc a partir de finals de la dècada de 1980. Malgrat que es mantenen diferèn- cies de gènere molt importants pel que fa a les formes contractuals, la situa- ció professional, les condicions salarials i els tipus de jornada laboral, el fet que els dos progenitors treballin ha comportat passar d’un model tradicional de separació de rols entre l’home i la dona, en què l’home era l’únic responsable de portar ingressos a la llar (male breadwinner), a un model en què els dos membres de la llar treballen de manera remunerada. A la societat actual del nostre país, el doble salari ha esdevingut una condició gairebé indispensable per al benestar econòmic de les llars. En les famílies on només un dels pro- genitors treballa, el risc de caure en situació de pobresa és molt elevat. D’altra banda, la majoria de les dones joves d’avui dia consideren essencial tenir una independència econòmica i una feina. Aquesta dinàmica de canvi del rol femení no està exempta de tensions. Els problemes de conciliació de la vida laboral i familiar han esdevingut un focus freqüent de conflictes dins la parella i un motiu d’angoixa per als pares —i per a les mares en especial—, que han de demostrar que són competents en la feina fora de la llar i que alhora no des- cuiden la cura dels fills. La doble presència femenina —a la llar i en el món labo- ral—, així com el repartiment desigual de les tasques domèstiques, solen esde- venir un element de conflictivitat. La manca de temps per atendre les necessi- tats dels més menuts provoca angoixa i desorientació en les famílies i té reper- cussions greus en la seva educació. Certament, molts pares i mares se senten desorientats davant l’educació dels seus fills en general, però això no vol dir que no se’n preocupin prou ni que descuidin les seves responsabilitats paren- tals. Avui dia, les relacions entre pares i fills es caracteritzen per dos fets:
Mostrar más

94 Lee mas

Temps, cura i ciutadania: coresponsabilitats privades i públiques

Temps, cura i ciutadania: coresponsabilitats privades i públiques

En els darrers trenta anys, la societat catalana ha canviat a passes de gegant; les famílies també ho han fet. La presència creixent de les dones en el mercat laboral, juntament amb la seva menor disponibilitat temporal per resoldre les feines domèstiques i d’organització i d’atenció del grup, han reduït els temps familiars dedicats a la cura en la vida diària. Ha sorgit un problema que deri- va del canvi social i que cal entomar de manera integral i col·lectiva: vivim una confrontació constant entre l’ètica de la cura i l’ètica del treball remunerat a escala individual, a escala familiar i a escala col·lectiva. Aquest problema no només afecta les dones (encara que aquestes són les que experimenten més malestar), sinó que afecta el conjunt de la societat i reclama intervencions de caràcter general. Sabem que en els casos en què els estats del benestar no han propiciat noves formes comunitàries ni serveis d’atenció i de suport a les famílies, ni noves formes d’organització de la vida laboral per facilitar la cura a la vida quotidiana, les taxes de natalitat han disminuït enormement. Ara bé, hi ha una altra tendència demogràfica que ha demostrat l’abast del problema de manera encara més clara per a tothom. Em refereixo a l’aug- ment espectacular de l’esperança de vida a Catalunya, fenomen que crea noves necessitats d’atenció pel que fa a les persones grans dependents i molts reptes quant a l’estat del benestar. Cal revisar, repensar i recrear els sistemes de protecció social. D’una banda, cal superar un model de ciutat i de política social que es va construir sobre un imaginari dominant en què les llars es consideraven com a espai únic per a la cura diària, i en què les dones havien d’assumir aquesta responsabilitat. A més, la cura diària no es referia únicament a la petita infància i a les persones dependents, sinó també a les persones adultes —homes, majoritàriament— que treballaven fora de la llar i que tenien el rol de «proveïdores econòmiques» del grup domèstic. D’altra banda, cal considerar la sostenibilitat financera del nostre sistema del benestar.
Mostrar más

107 Lee mas

Info 21 : notícies de l'Agenda 21 de Barcelona. Núm. 084 (2009)

Info 21 : notícies de l'Agenda 21 de Barcelona. Núm. 084 (2009)

Amb l’objectiu de fomentar el debat entre els participants de les trobades i jornades de formació que organitza la Secretaria de l’Agenda 21, i donar continuïtat als temes d’interès, aquesta temporada ens hem proposat organitzar cicles temàtics d’activitats. A partir d’ara, intentarem que els esmorzars, les visites i les formacions, tinguin un fil conductor, i permetin continuar debatent i treballant aspectes que s’hagin quedat en el tinter per manca de temps. És per això, que la propera sessió de FormAcció 21 serà també sobre el Treball en xarxa, cosa que ens permetrà aprofundir en aquesta potent eina de transformació social.
Mostrar más

8 Lee mas

Resolució sobre les organitzacions de temps

Resolució sobre les organitzacions de temps

El grup QUIT (UAB) ha fet, a la primera part de l’estudi, un balanç de les actuacions dutes a terme amb relació al temps a la Unió Europea. Aborda el marc normatiu a la UE sobre po- lítiques de conciliació i regulació de la jornada laboral, descriu els principals estudis por- tats a terme sobre temps de treball (dades de l’Observatori EIRO i de la Fundació Dublín) i també els més rellevants a Espanya i Catalunya. Així mateix, analitza el model de les 35 hores a França, el 6X6 finlandès, el “work and life balance” del Regne Unit, el “flexitime a Alemanya”, etcètera. El balanç mostra uns resultats ambigus ja que, si bé en general les polítiques aplicades augmenten la flexibilitat i la satisfacció de les persones implicades, per contra no influeix en la disminució de les jerarquies al lloc de treball, polaritza la població ocupada, perjudica més els col·lectius subordinats i sembla que en ocasions pot dificultar l’acció col·lectiva. De les dades aportades es desprèn que, en general, les dones amb fills són les que més demanen i es beneficien d’aquestes mesures, però encara manca un consens social sobre quines són les adequades.
Mostrar más

7 Lee mas

Nous temps, nous usos i noves tecnologies

Nous temps, nous usos i noves tecnologies

La feminització de la pobresa: l’hem d’entendre com el risc major que té la do- na, en comparació amb l’home, de caure en la pobresa. Aquest risc és degut, bà- sicament, a la dèbil posició de la dona en el mercat laboral, ja que, tot i la creixent participació femenina al món del treball, les dones tendeixen a accedir a les feines a temps parcial i a concentrar-se en les categories professionals amb remunera- cions més baixes i amb graus de qualificació més baixos. Les conseqüències d’a- questa pauta d’integració al mercat laboral són, per una banda, que perceben menys protecció, i per l’altra, que tenen menys recursos per combatre la pobresa. El risc de caure en la pobresa és encara més gran quan són elles les caps de família (sus- tentadores de la llar). Per això, sovint, la feminització de la pobresa està relaciona- da amb situacions de separació o viduïtat. En aquest context cal tenir en compte també les famílies monoparentals, ja que en la societat actual l’autoritat familiar con- tinua estant associada simbòlicament a l’home. Això suposa que, a la precarietat econòmica i a l’exclusió social que experimenten moltes dones –i les mares soles en són un dels col·lectius més afectats–, s’hi hagi d’afegir la menysvaloració.
Mostrar más

62 Lee mas

Formació de les organitzacions  De la teoria a la pràctica

Formació de les organitzacions De la teoria a la pràctica

A continuació, l’1 de febrer del 2006, es va firmar el IV Acord Nacional de Formació Contínua que va propiciar la publicació del Real Decret 395/2007, que més endavant es va modificar per la Llei 30/2015 (FUNDAE, s.d. b) que regula el Sistema de Formació Professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral. Aquesta Llei modifica l’anterior del Sistema de Formació per a l’ocupació i té com a objectiu formar i capacitar a les persones per al treball i actualitzar les seves competències i coneixements al llarg de la seva vida professional, segons l’article 25 la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo va adoptar la denominació de Fundación Estatal para la Formación en el Empleo. Al 2013 hi va haver un Acord de Formació Contínua per a les Administracions Públiques (AFCAP), on es va estendre el IV Acord Nacional de Formació Contínua a l’Administració Pública (FUNDAE, s.d. b). Es pot dir que des del I Acord, la formació en les empreses ha anat en augment, el sector de serveis és sense dubte el que més formació ha ofert (Pineda, 2007). El següent punt a considerar és la reforma laboral presentada a la Llei 3/2012, aquesta planteja augmentar la competitivitat de les empreses espanyoles a través de la Formació Professional, a més es converteix en un dret dels treballadors i serveix per augmentar el nivell de competències dins de l’empresa. Aquesta reforma inclou un permís de 20 hores anuals acumulables durant 5 anys per a realitzar una formació vinculada a l’activitat de l’empresa. Els treballadors tenen el dret d’elegir el contingut de la formació (Randstad, 2014).
Mostrar más

31 Lee mas

BUSQUEDA DE EMPLEO.pdf

BUSQUEDA DE EMPLEO.pdf

Amplia variedad de métodos Trabajo por cuenta propia Autoempleo empresario autónomo propietario de taller de formación de personas adultas Autonomía e independencia Posibilidad d[r]

39 Lee mas

Beneficis del coaching en la Intel·ligència Emocional de les organitzacions

Beneficis del coaching en la Intel·ligència Emocional de les organitzacions

En emprar la paraula “coaching” em dona molts més resultats (5.048.137) degut a que hi ha molts tipus de coaching. Entre tots ells cal destacar una article publicat el 3 de gener a la revista “El Economista”, de México City, que parla del “coaching coactiu”. Entre altes assumptes parla de la necessitat del compromís per part del coachee en el canvi. Baix el meu punt de vista, això no acaba de ser ben bé cert, ja que el compromís del coachee és total quan busca un coach, però aquest compromís es pot trencar quan es toquen punts molt íntims. Serà capaç de mantenir aquest compromís quan surtin a la llum aspectes molt a l’inconscient? Per aquest fet m’agrada utilitzar una altra paraula, “aprenent”, fent referència a algú que és capaç de sortir de la seva zona de confort amb facilitat, que és capaç de qüestionar-s’ho tot per a poder elaborar noves formes de pensar, d’actuar.
Mostrar más

37 Lee mas

Info 21 : notícies de l'Agenda 21 de Barcelona. Núm. 037 (2005)

Info 21 : notícies de l'Agenda 21 de Barcelona. Núm. 037 (2005)

El passat 3 de març va tenir lloc una reunió del grup de treball de l’energia, amb nombrosa assistència. La reunió es va dedicar de manera monogràfica a l’ordenança sobre captació solar tèrmica a Barcelona. Es va informar sobre el balanç de l’aplicació de l’Annex sobre captació solar tèrmica de l’ordenança General de Medi Ambient Urbà de Barcelona (“Ordenança solar”) i es va presentar una primera versió de proposta de revisió.

5 Lee mas

Show all 10000 documents...