PDF superior Organització i processos periodístics, febrer 2013

Organització i processos periodístics, febrer 2013

Organització i processos periodístics, febrer 2013

Com assenyala Manuel López (1995), és impossible que el periodista sigui tes- timoni de tots els esdeveniments susceptibles de convertir-se en notícia. Ai- xò justifica l’ús de les fonts informatives perquè aquestes poden narrar i ex- plicar-li els fets. No obstant això, encara que el periodista pugui explicar en primera persona un esdeveniment, la consulta de fonts permet conèixer dife- rents punts de vista i això enriqueix la informació. S’afegeixen així nous enfo- caments i aproximacions al fet noticiable i, per consegüent, es garanteix una certa pluralitat.
Mostrar más

10 Lee mas

Polítiques culturals i de comunicació, febrer 2013

Polítiques culturals i de comunicació, febrer 2013

La voluntat d’influir sobre les polítiques i els reguladors ha estat un motiu tradicional de polèmica, ja que sovint es veu com la voluntat de trencar l’ordre democràtic establert per mitjà del tràfic d’influències. Per aquesta raó, alguns països regulen les funcions dels lobbies, els grups de pressió que intenten influir sobre la presa de decisions polítiques (Xifra, 2009). La funció d’aquests grups és fer arribar la posició dels seus representats sobre determinats temes perquè es tingui en compte. És una forma de participació en l’elaboració de polítiques que utilitza tant vies directes, enteses com els mecanismes de consulta oficialment establerts en aquests processos, com indirectes, com per exemple per mitjà de l’exposició pública dels seus punts de vista amb mitjans de comunicació. Aquesta activitat és legítima i no s'ha de confondre amb el fet que els responsables de les polítiques públiques es deixin influir i afavoreixin els interessos privats per sobre de l’interès comú i majoritari de la ciutadania, amb aquest intercanvi de favors tan propi del clientelisme politicomediàtic (Fernández-Quijada i Arboledas, 2013).
Mostrar más

36 Lee mas

Intervenció en les organitzacions i qualitat de vida, febrer 2013

Intervenció en les organitzacions i qualitat de vida, febrer 2013

Finalment, hi ha tres elements que afecten l’èxit del survey feedback. El primer és el paper del consultor o tercera persona durant el procés. Aquesta persona exerceix el paper d’expert i ha de conèixer, d’una banda, els processos orga- nitzacionals i, de l’altra, facilitar l’aprenentatge als empleats. Ha de ser capaç d’ajudar-los a comprendre la informació que se’ls ofereix de manera construc- tiva. El segon element important són les relacions preexistents entre les perso- nes del grup, bàsicament entre el líder i cadascun dels membres. És convenient que s’analitzin les dades amb el supervisor abans de la reunió i aconsellar-lo sobre com presentar-les, ja que serà el supervisor la persona que dirigirà la reu- nió. Finalment, és important la seqüenciació de la retroalimentació en grups a diferents nivells jeràrquics. El disseny en cascada del survey feedback comença bé en el graó més baix de l’empresa, bé en el graó més alt, fent les reunions en diverses sessions, una en cadascun dels graons jeràrquics. D’aquesta manera, es milloren l’eficàcia de la retroalimentació i la implantació dels plans d’acció.
Mostrar más

48 Lee mas

Llenguatge, ment i cervell, febrer 2013

Llenguatge, ment i cervell, febrer 2013

En aquest període, bona part dels psicolingüistes adoptaren una visió cogni- tiva del llenguatge. En altres paraules, es considerava que el coneixement lin- güístic no és independent de la resta de processos cognitius, sinó que forma part de les nostres habilitats cognitives generals, com ara la capacitat d’atenció, l’aprenentatge o el raonament. Un treball molt important d’aquesta nova aproximació cognitiva és el de Dan�I.�Slobin (1973). Aquest autor reivindicà el fet que el sistema lingüístic és un producte d’estructures cognitives més bàsi- ques. Així mateix, suggerí que les estructures lingüístiques no es poden apren- dre independentment dels conceptes semàntics i de les funcions discursives. És així com la psicolingüística, que fins ara s’havia centrat eminentment en la sintaxi, comença a mostrar un interès creixent per la semàntica, el discurs i la pragmàtica. Es desenvoluparen estudis sobre el significat no literal, les me- tàfores i les inferències (Clark i Lucy, 1975; Havilland i Clark, 1974; Ortony, 1979). Així mateix, s’estudià la memòria semàntica i la representació dels con- ceptes. En aquest sentit, foren reveladors els estudis de la psicòloga Eleanor Rosch (1975) sobre la teoria�de�prototips. Aquesta autora va demostrar que les categories conceptuals presenten límits difusos i s’estructuren internament partint d’elements prototípics i elements perifèrics. D’aquesta manera, Rosch va desmuntar la teoria clàssica de la categorització, basada en la definició de categories a partir de condicions necessàries i suficients.
Mostrar más

40 Lee mas

Atenció i suport social, febrer 2013

Atenció i suport social, febrer 2013

Des de la perspectiva del suport i l’acompanyament en processos d’atenció a la persona, ens trobem davant un espectre d’alta complexitat. És impor- tant gestionar-la des de les diverses dimensions. En l’actualitat els processos d’acompanyament i suport a les persones es mouen en un context complex, en què convergeixen una multitud de variables professionals, de serveis que en moments de difi cultat són fi ns i tots contradictoris, ja que perseguim l’autodeterminació però sovint es dissenyen polítiques i serveis públics enca- minats només a prestar atencions. Aquesta complexitat imposa la necessitat d’intervenció coordinada de diversos professionals per a la resolució de les problemàtiques que es plantegen, i alhora s’han de tenir en compte moltes dimensions en la persona (dimensions de qualitat de vida personal, familiar, professional, dimensions d’integració social…). En aquest sentit, el concepte de transversalitat pren rellevància com la necessitat que com a professionals de l’educació social siguem capaços d’incorporar diferents eines i estratègies que permetin respondre a les expectatives generant valor.
Mostrar más

252 Lee mas

Delinqüència sexual i violència, febrer 2013

Delinqüència sexual i violència, febrer 2013

Els quatre programes corresponents a la categoria� conductual, consistents en teràpies aversives, sensibilització encoberta i sadollament, van obtenir un efecte mitjà de r = 0,11. Tretze programes es van catalogar com a cognitivo- conductuals amb prevenció de resposta, ja que se centraven en l’ensenyament als joves de processos de pensament i habilitats per a controlar la conducta desviada i per a identificar i resoldre situacions de risc. Aquests tractaments van obtenir un efecte mitjà de r = 0,23. Els tres tractaments psicosocials, es- sencialment orientats a l’educació sexual dels infractors, van aconseguir una eficàcia mitjana de r = 0,10. Cinc estudis, en què l’efecte mitjà va ser de r = 0,30, havien emprat medicació antiandrogènica combinada amb psicoteràpia (es poden veure les revisions dels fàrmacs disponibles per al tractament dels agressors sexuals a Bradford i Federoff, 2006; Soller, Karnik i Steiner, 2006). Finalment, un estudi alemany amb adults havia avaluat, per més sorprenent que pugui semblar des d’una perspectiva actual, la utilització de la castració quirúrgica com a “tècnica” d’intervenció (i es va aconseguir un efecte de r = 0,66).
Mostrar más

42 Lee mas

Direcció estratègica i lideratge, febrer 2013

Direcció estratègica i lideratge, febrer 2013

Les  unitats  del  model  (rectangles  verds)  representen  els  processos  fonamentals  d’un  sistema  d’aprenentatge de tipus e‐learning en una IES. Són processos genèrics que es poden aplicar a modalitats  d’aprenentatge mixt, aprenentatge mòbil, aprenentatge ubic (ubiquitous learning) o completament en  línia.  Les unitats  poden  tenir establiments  físics  dins  d’un  campus o estar geogràficament distribuïdes  per  tot  el  món,  però  també  poden  ser  virtuals,  és  a  dir,  poden  existir  solament  en  format  digital.  Cadascun  d’aquests  casos  representa  “condicions  de  gestió”  particulars,  tant  de  les  eines  com  del  personal emprat. 
Mostrar más

46 Lee mas

Política i direcció de persones, febrer 2013

Política i direcció de persones, febrer 2013

• La flexibilitat�funcional, entesa com la llibertat per a la mobilitat inter- na de les persones a les organitzacions, conforma un altre dels objectius estratègics en la gestió dels recursos humans. Els canvis tecnològics i en les formes de treballar han convertit aquest aspecte en un element rellevant per a les organitzacions. La permanent variació dels llocs de treball i fins i tot la del mateix concepte de lloc de treball fa que els plantejaments de gestió vinculats a aquests es vegin alterats. El treball mitjançant processos requereix mobilitat dels empleats horitzontalment, la qual cosa represen- ta en molts casos adquirir o aplicar un nombre més elevat de competènci- es, la qual cosa es podria entendre de manera positiva per a les persones. D’altra banda, la contínua desaparició de llocs de treball, sobretot dels més simples, perquè les seves activitats són absorbides per equips tècnics, re- presenta que en molts casos “la no mobilitat” de les persones porti a la possibilitat que se’n pugui prescindir.
Mostrar más

34 Lee mas

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2013

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2013

Aquesta distinció es recull clarament en la STS, Sala Primera, de 15 de gener de 2008, segons la qual “la qüestió plantejada es refereix a qui ha de ser imputat el dany que origina l’obligació de respondre. Com diu la STS de 6 de setembre de 2005, en aquest cas ens trobem davant d’un supòsit d’imputació objectiva, que moltes vegades s’ha pre- sentat en la jurisprudència com una qüestió de relació de causalitat. A aquest efecte la Sentència esmentada assenyala que «estem en el cas, davant d’un problema d’imputació objectiva, que moltes vegades s’ha presentat davant nostre com una qüestió de relació de causalitat, sense distingir amb precisió entre l’operació de fixació del fet o acte sense el qual és inconcebible que un altre fet o esdeveniment es consideri efecte o conseqüència del primer (nexe causal), i la que consisteix a enuclear del conjunt de danys que pugui haver produït l’esdeveniment lesiu els que són reparables i els que no ho són. Això és, a evitar que siguin posades a càrrec del responsable totes les conseqüències de les quals la seva conducta sigui causa (imputació objectiva en sentit propi), per a posar a càrrec de l’obligat a reparar els danys que siguin reparables segons les pautes que ofereix el sistema normatiu». La STS de 10 de febrer de 2006 diu que «cal que sigui possible atribuir als qui es vol fer responsables, en tot o en part, d’un esdeveniment danyós, algun tipus de comportament, actiu o passiu, que hagi incidit en el desencadenament del resultat, i en el cas l’única cosa que cal atribuir a les demandades és l’organització de la festa, cosa que, si és rellevant en l’àmbit de la causalitat material o física, no és suficient per si sola per a generar l’atribució o causalitat jurídica» (en el mateix sentit, la STS de 6 de setembre de 2005, 21 de març de 2006, 30 de novembre de 2006, 12 de desembre de 2006 i 5 de gener de 2007). El fet d’haver iniciat l’obra sense la llicència corresponent, a part de les sancions administratives que pot comportar, no permet imputar de manera objectiva al promotor la responsabilitat per l’accident causat, ja que aquest comportament no és suficient, per si sol, per a atribuir la causalitat jurídica (en un cas molt semblant, la STS de 6 maig de 2000)”. En el mateix sentit les STS, Sala Primera, de 19 de maig de 2008 i 16 d’octubre de 2009, per a la demanda per accident laboral dirigida contra empresa ocupadora, però també contra l’arquitecte i contra la promotora de l’obra.
Mostrar más

46 Lee mas

Fiscalitat de fundacions i associacions, febrer 2013

Fiscalitat de fundacions i associacions, febrer 2013

11. En primer lloc, hem d’analitzar la subjecció a l’IVA de les activitats realitzades per la FA- MA. Estan subjectes a l’IVA els lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzades per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en l’exercici de la seva activitat empresarial o professional, fins i tot si s’efectuen en favor dels mateixos socis, associats, membres o partícips. A més, la subjecció a l’IVA es produeix amb indepen- dència de les finalitats o els resultats perseguits en l’activitat empresarial o professional o en cada operació (articles 4 LIVA). Són activitats empresarials o professionals les que impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció, materials i humans o d’un d’ells, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis (article 5 LIVA). Aquests preceptes són d’aplicació general i, per tant, s’apliquen a les entitats sense ànim de lucre, ja que aquestes també poden tenir la condició d’empresari o professional a efectes de l’IVA. No obstant això, com ha assenyalat en reiterades ocasions la DGT, no tenen la consideració d’empresari o professional les fundacions sense ànim de lucre que no tinguin naturalesa mer- cantil i no rebin cap contraprestació pels serveis que presten. En aquests casos les fundacions no poden deduir cap quota suportada per l’IVA sinó que actuarien com un consumidor final respecte d’aquest. Ara bé, no cal afirmar que unes determinades operacions es presten gratuï- tament quan es percep una subvenció vinculada al preu d’aquestes (entre d’altres, V0636-10). D’acord amb aquests plantejaments, les operacions que realitza la FAMA estarien subjectes a l’IVA, tant la venda de CD com l’organització d’esdeveniments.
Mostrar más

38 Lee mas

Cultura i mercat, febrer 2013

Cultura i mercat, febrer 2013

L’articulació entre la tecnologia digital, que permet la re- producció a baix cost i sense pèrdua de qualitat de la infor- mació, i Internet, que facilita la seva distribució immediata i econòmica a escala planetària, han obert un escenari poten- cialment revolucionari. Internet és un mitjà de comunicació innovador, en gran part com a conseqüència del seu origen no comercial. El desenvolupament de la tecnologia en el marc d’una combinació de les lògiques comercial, governamental i universitària –que arrenca el 1969 i agafa la forma actual a partir de 1982–, va fer que quan el 1995 s’obre completament als interessos comercials, la seva estructura bàsica, sobretot a partir de la creació de la World Wide Web el 1990 i del primer navegador el 1993, tingués ja com a característiques defi nido- res no només l’organització en xarxa, no centralitzada, sinó també la seva obertura. S’obria així la possibilitat de combinar en un mateix mitjà totes les formes de comunicació (un a un, un a molts, molts a un) a un cost molt baix. A la llarga, això acabaria fent trontollar l’organització comunicacional dels anomenats mitjans de comunicació de massa, que es basen en una estructura unidireccional amb un o pocs emissors i una massa de receptors anònims.
Mostrar más

83 Lee mas

Plataformes de publicació i distribució, febrer 2013

Plataformes de publicació i distribució, febrer 2013

Respecte a les variacions d’amplada de banda, el que s’ha d’adaptar és el servi- dor final de streaming, que pot reaccionar als canvis locals en condicions molt més bones i més ràpides que no pas el servidor de continguts que hi ha al nucli de la xarxa del proveïdor de continguts. Posem-nos en el cas d’un client mòbil, la situació geogràfica del qual pot fer que salti d’una cobertura UMTS (3G) a GPRS (2G) i reduir l’amplada de banda en un factor de 10. El servidor final de streaming ha de ser prou intel·ligent per a ajustar tota l’estona el flux de dades a l’amplada de banda real, i fins i tot aprofitar els moments amb una gran amplada de banda amb el client per avançar l’enviament de material que es podrà aprofitar quan es redueixi l’amplada de banda.
Mostrar más

46 Lee mas

Optimització, febrer 2013

Optimització, febrer 2013

7. Per a aplicar el mètode símplex sabem que els termes independents de les restriccions han de ser no negatius i les variables no negatives (entre d’altres condicions). En el programa lineal present no es compleixen aquestes condicions. Per a solucionar el pri- mer dels problemes només haurem de multiplicar per 1 la primera restricció i la ter- cera, mentre que per al segon hem de definir la variable lliure de signe de la manera següent:

56 Lee mas

Japonès IV: introducció a la llengua i l'escriptura japonesa, febrer 2013

Japonès IV: introducció a la llengua i l'escriptura japonesa, febrer 2013

Ja hem vist どうですか , que es fa servir per a proposar algun pla, convidar, oferir o recomanar alguna cosa a algú, i també s’utilitza per a demanar la impressió o l’opinió que l’interlocutor té sobre algú o alguna cosa. Si aquest interrogatiu どう es combina amb un verb, どう es podria traduir per “com”, “de quina manera”, i es fa servir per a preguntar la manera com es fa una acció.

26 Lee mas

Llenguatges d'especialitat i terminologia, febrer 2013

Llenguatges d'especialitat i terminologia, febrer 2013

De fet, s’usen diverses denominacions per referir-se a aquest mateix concepte de llenguatges d’especialitat: llenguatges especialitzats, llenguatges especials, llen- guatges amb propòsits específics. Pel que fa a les dues primeres denominacions, l’ús d’una o altra forma no sembla que tingui cap conseqüència teòrica ni me- todològica, tot i que solen prioritzar-se les denominacions relacionades amb el concepte especialitat, més que no pas amb el concepte especial, l’ús del qual probablement respon a la influència de la forma anglesa special languages. Ara bé, en contrast amb aquests primers sintagmes, la denominació llenguatges amb propòsits específics (de l’anglès languages for specific purposes o LSP), tot i que fa referència al mateix objecte d’estudi, indica clarament una conceptualització diferent i s’utilitza, fonamentalment, en l’àmbit de l’ensenyament d’idiomes, com molt bé expressa Cabré quan diu:
Mostrar más

68 Lee mas

Espectroscòpia òptica dels ions Tm3+ i Yb3+ en tungstats dobles monoclínics. Un nou làser d'estat sòlid

Espectroscòpia òptica dels ions Tm3+ i Yb3+ en tungstats dobles monoclínics. Un nou làser d'estat sòlid

from the crystallographic axis in the clockwise direction. These three orthogonal axes are defined by the standard convention for the principal refractive indices: . An updated value of the maximum emission cross section of cm at 1834 nm (Table I) was calculated now for polarization parallel to by the reciprocity method from the absorption spectra presented in Fig. 1. The measured decay time of the upper laser level ( F population was estimated to decrease from 1710 to only 1530 s for Tm doping varying from 1 to 10% [19]. The radiative lifetime of 1.31 ms was calculated for Table I from the updated emission cross sections (cross section comparison method) which is equivalent to the requirement that the Fuechtbauer–Ladenburg and the reciprocity methods provide close results for the cross sections (the partition functions and zero-line energy used in the calculation can be found in [19]). This approach follows closely the strategy adopted in the review [2] for comparison of various Tm-hosts. The deviation of from the measured is a measure for the reliability of the spectroscopic data. Note that the shorter radiative upper level lifetime calculated in [20] for a 3.5% Tm-doped KGdW (Table I) was derived from unpolarized spectral measurements by the Judd–Ofelt theory which was shown in [27] to be less accurate in the case of the Tm-ion. It is difficult to compare the results of [19] and those depicted in Fig. 1. to similar estimations in Tm:KYW because of the different methods and crystal orientations used. Thus, for instance, in [19] and in the present work the reciprocity method was used to calculate the emission cross section from the measured absorption. In contrast, in [15] the emission cross section (for unspecified polarization in the - plane of 15%-doped Tm:KYW, see Table I) was estimated following
Mostrar más

218 Lee mas

Biometria, febrer 2013

Biometria, febrer 2013

Històricament, en les aplicacions de les agències de l’ordre públic, l’adquisició de les imatges de les ditades es portava a terme amb el mètode�de�la�tinta. El dit de la persona que s’havia de matricular es tacava amb tinta negra i es premia o es feia rodar en una cartolina. La cartolina s’escanejava més tard amb un escàner de propòsit general, cosa que produïa la imatge de la ditada. Aquest mètode per a adquirir les ditades s’anomena captura� fora� de� línia (off-line). Avui en dia, la majoria de les bases de dades de ditades accepten imatges live-scan, és a dir, que la imatge s’ha adquirit directament de la ditada amb un sensor de ditada. La tinta ja s’ha eliminat i només es requereix que l’usuari posi el dit sobre la superfície del sensor. Encara que les bases de dades s’han beneficiat d’aquest sistema ja que l’adquisició és més ràpida i les imatges de més bona qualitat, el gran beneficiari de l’adquisició live-scan han estat les aplicacions civils i comercials. És clar que ningú no acceptaria haver-se d’embrutar el dit cada cop que entra al gimnàs. No obstant això, sempre hi haurà sistemes fora de línia en aplicacions forenses, en què es recullen ditades d’escenes de crims.
Mostrar más

68 Lee mas

Diàleg interreligiós i educació social, febrer 2013

Diàleg interreligiós i educació social, febrer 2013

Un cas semblant va ser el de Julaybib, un company del Profeta que era molt menut i d’aparença desagradable, a més no es coneixia res ni del seu pare ni de la seva mare. Tot plegat feia que socialment fos una persona rebutjada i ri- diculitzada. El Profeta, en canvi, va buscar-li una noia perquè es casés amb ell, cosa que no va ser fàcil ja que els pares de la noia només veien la discapacitat de Julaybib. Ella fi nalment es va rendir a la voluntat del Profeta. No es tracta dels companys més coneguts del Profeta. Dels escassos fets que es coneixen es pot veure que la gent senzilla rep l’esperança i la dignitat de part del Profeta. L’actitud de la desconeguda noia que va accedir a ser l’esposa d’una persona físicament poc atractiva i socialment rebutjada és un refl ex d’una profunda vivència de l’islam. Es refl ecteix en el seu camí una desaparició dels desitjos personals fi ns i tot quan podia haver tingut el suport dels seus pares. Es refl ec- teix també un total desacord envers les pressions socials, i sobretot una plena confi ança en la saviesa i en l’autoritat del profeta. Aquestes són les actituds d’un veritable creient.
Mostrar más

151 Lee mas

Comportament i regulació dels mercats, febrer 2013

Comportament i regulació dels mercats, febrer 2013

Si hi ha alguna indústria fortament marcada per les tecnologies digitals és la indústria�comercial, i més concretament el comerç�electrònic, tant de béns físics com digitals. Es tracta d'un comerç que està fora de les lleis físiques del mercat tradicional, i el seu creixement és de volum i de temps. Recordem que és tant important el comerç de béns digitals com la creació de totes les plata- formes electròniques per a la transacció de béns sòlids. Totes dues indústries han tingut un creixement exponencial important i han millorat l'eficiència de l'economia comercial. El comerç electrònic digital és un tipus d'indústria que dirigeix les seves vendes i d'alguna manera els consumidors n'escullen els productors (això no és novetat); però també podem dir que passa a la inversa, és a dir, que els productors escullen els compradors, sovint, fins i tot, creen les plataformes i és el consumidor qui pot escollir entrar-hi o no. És com un pacte comercial en què la informació és molt més explícita. Un bon exemple d'això seria iTunes o altres mercats d'aplicacions per a mòbil.
Mostrar más

42 Lee mas

E logistics, febrer 2013

E logistics, febrer 2013

La globalización del entorno de negocio, la generalización e implantación de los sistemas JIT en las políticas de aprovisionamiento de las empresas, la automatización de muchos de los pr[r]

54 Lee mas

Show all 10000 documents...