PDF superior Pacte del Temps : Programa Temps i Qualitat de Vida

Pacte del Temps : Programa Temps i Qualitat de Vida

Pacte del Temps : Programa Temps i Qualitat de Vida

El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 2012-2022 (PEEB 2012-2022) comparteix objectius i mesures amb el Pacte del Temps en relació amb els usos dels equipaments (on s’inclouen els esportius) i en el disseny de l’espai urbà (en què el PEEB 2012-2022 conté un projecte relacionat amb l’espai urbà com a escenari de la pràctica esportiva nomenat “Barcelona, circuits d’emocions esportives”, i un altre referit a la dinamització esportiva del front marítim, que té per nom: “Sorra, mar i cel”), l’accessibilitat a la informació. En el marc del Pla Director del PEEB 2012-2022 s’inclou el projecte “Connecta’t” que, entre d’altres, té com a finalitat la millora de la gestió de la informació del mon de l’esport amb una millor i major utilització de les noves tecnologies. Per últim, els Plans Directors d’Esport Educatiu i d’Esport i Salut del PEEB 2012-2022 inclouen projectes també relacionats amb els objectius i mesures del Pacte del Temps.
Mostrar más

64 Lee mas

Pacte del Temps [versió presentació] : per promoure la qualitat de vida i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral a Barcelona

Pacte del Temps [versió presentació] : per promoure la qualitat de vida i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral a Barcelona

El Pacte del Temps és un acord de l’Ajuntament de Barcelona amb les entitats, associacions, organitzacions socials i econòmiques i la ciutadania per construir conjuntament una ciutat que promogui la qualitat de vida i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, a través de la millor gestió del temps.

6 Lee mas

Pacte del Temps : per promoure la qualitat de vida i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral a Barcelona

Pacte del Temps : per promoure la qualitat de vida i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral a Barcelona

ció de les persones grans en els diferents mecanismes sectorials de participació institucional i comunitària relacionats amb l’espai públic, la seguretat i el trans- port i la mobilitat en general), així com l’Acció (Assegurar a través de mecanis- mes de participació que pactes o plans com ara el Pacte per la Mobilitat o el Pacte del Temps, entre d’altres, incorpo- rin la perspectiva i les necessitats espe- cífiques de les persones grans). Aquesta també està prevista en l’Objectiu general 5 (Promoure i enfortir les xarxes de su- port i ajuda mútua a les persones grans en l’entorn de proximitat, vinculant la pluralitat d’agents implicats i en coordi- nació amb la resta de la ciutat), i en l’ob- jectiu específic E.3 (Afavorir la millora de la vida quotidiana de les persones grans i les seves famílies a través de polítiques de temps desplegades en actuacions als barris que ajuden a la integració i conci- liació de la vida familiar, personal, laboral i social).
Mostrar más

60 Lee mas

Dictamen del Pacte del Temps

Dictamen del Pacte del Temps

Un cop reelaborada la proposta de bases del «Pacte del Temps, per una ciutat adaptada als ritmes de vida de les persones que promou la qualitat de vida i la sostenibilitat», el Consell de Ciutat valora positivament el contingut del Pacte del Temps i la iniciativa d’impulsar- lo, ja que es tracta d’un instrument important per incidir en l’harmonització dels temps a la ciutat de Barcelona. Es considera que, en general, s’han tingut en compte les reflexions i recomanacions efectuades pel Consell de Ciutat a través de l’informe previ a aquest dictamen. S’ha facilitat més la comunicació i comprensió del Pacte, simplificant-ne el redactat i aclarint, concretant i reordenant els objectius perquè no se solapin i el contingut sigui més clar. Concretament, en el nou redactat s’ha passat de 10 objectius a 5, s’ha elaborat un breu text que explica cadascun dels objectius, i s’ha simplificat el text de les propostes. A més, s’han tingut força en compte les reflexions i recomanacions efectuades pel Consell de Ciutat, tant pel que fa al model de ciutat que planteja el Pacte, com als objectius i a les propostes concretes.
Mostrar más

21 Lee mas

Acta 19 d'octubre de 2010 Grup de Treball Pacte del Temps

Acta 19 d'octubre de 2010 Grup de Treball Pacte del Temps

La Sra. Mercè Amat considera que es produeix un decalatge quan, per exemple, es tenen fills amb diferents edats (per exemple, de 2 i 4 anys). A més, diu que és difícil incidir en el temps de treball i l’empresariat. Per exemple, és necessari continuar amb l’hàbit de dinar durant tanta estona? Cal treballar més per objectius (per exemple, a Holanda sopes d’hora i després fas la vida associativa). Per un altre costat, en els Consells de Barri que tenen lloc a les 18 hores hi va majoritàriament gent gran, potser podrien començar més tard i que hi hagi un servei de cura dels infants (sobretot si es fan en escoles).
Mostrar más

7 Lee mas

Organització del temps de treball, competitivitat i qualitat de vida

Organització del temps de treball, competitivitat i qualitat de vida

De fet, són nombrosos els convenis col·lectius que contemplen la possibili- tat de realitzar una distribució irregular de la jornada laboral mitjançant diver- ses versions o modalitats del sistema de la jornada anualitzada. Segons un informe de l’observatori EIRO (European Industrial Relations Observatory) del 2003, a Espanya (i a altres països) el més habitual és que el conveni col·lec- tiu sectorial estableixi els paràmetres bàsics del sistema de jornada anualitza- da (per exemple, el nombre anual d’hores de treball), i que els detalls del sis- tema es negociïn en el marc de l’empresa o, fins i tot, del lloc de treball, entre la direcció i els representants dels treballadors. Segons el mateix informe, l’any 2002, el 45,5 % dels treballadors estaven coberts per convenis col·lec- tius que contemplaven la possibilitat de distribuir el temps de treball de forma flexible o irregular. Tanmateix, cal tenir en compte que hi pot haver empreses on, tot i que el conveni sectorial permeti la distribució flexible del temps de tre- ball, aquesta no hagi estat implementada. D’altra banda, és important remar- car que aquest percentatge inclou, no només la jornada anualitzada, sinó també altres sistemes d’organització flexible del temps de treball, com ara el sistema de comptes d’hores, el qual és objecte de la secció següent d’aquest capítol.
Mostrar más

74 Lee mas

Usos del temps i la ciutat

Usos del temps i la ciutat

res i amistoses per als infants, incloent-hi paràmetres de qualitat ambiental i sostenibilitat. Es tracta del tipus de pensament i acció que sorgeix a finals de la dècada del 1960, quan el paradigma unitari de la Il·lustració es fragmenta i s’emfasitzen les visions dels altres: gènere, infància, postcolonialisme. Des d’aquest punt de vista, el carrer, la plaça i l’escola són els llocs de sociabilit- zació dels nens i nenes, on desenvolupen la seva autonomia i on van apre- nent a superar els temors i les dificultats. Arran de l’experiència de «La ciutat dels nens», països com ara Itàlia, Espanya i l’Argentina, entre d’altres, han dut a terme projectes de modificació de l’espai públic: places, carrers i vore- res són transformats d’acord amb els desitjos que proposen els nens i nenes. La proposta de Tonucci, que defensa que la ciutat torni a ser acollidora per als més petits, hereta concepcions urbanes de Pattrick Geddes, Lewis Mum- ford, Jane Jacobs o Christopher Alexander: una ciutat en què conviuen totes les generacions i activitats, enriquint-se les unes de les altres, en què es poten- cia un cicle complet de la vida urbana i en què s’intenta evitar els grans des- astres urbans de l’especialització, la dispersió i la segregació.
Mostrar más

87 Lee mas

Temps de Barri, temps educatiu compartit : Intervenció des de la proximitat

Temps de Barri, temps educatiu compartit : Intervenció des de la proximitat

Temps de barri, temps educatiu compartit és un programa d'investigació- acció participativa, promogut conjuntament entre la Direcció d'Usos del Temps (en l’actualitat Temps i Qualitat de Vida), l'Institut d'Educació, els Districtes de l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill. Aquest programa tenia l’objectiu de dissenyar i aplicar accions per construir uns usos dels temps i dels espais educatius per als infants i adolescents que contribuïssin a l'harmonització laboral i familiar de les famílies, amb actuacions que comportessin la implicació dels diferents agents que intervenien en l'àmbit educatiu i social (centres educatius, famílies, serveis, entitats...)
Mostrar más

8 Lee mas

Acta 11 de novembre de 2010 Grup de Treball Pacte del Temps

Acta 11 de novembre de 2010 Grup de Treball Pacte del Temps

• Respecta al 2n i 3r punts: es podria vincular els aspectes de responsabilitat social corporativa al 3r punt que parla de treball per objectius, flexibilitat i equitat de gènere. Millor parlar de fomentar o promoure (el treball per objectius) enlloc d’incorporar. Què valora l’empresa, la presència o els objectius? Segons un informe de Randstat, davant de la por a ser acomiadat de la feina s’està fomentant encara més el presencialisme (s’està reduint l’absentisme “injustificat”, caldria veure les diferents raons que hi ha darrera l’absentisme). Compte, també hi ha absentisme presencial. • Respecte al 5è punt: S’hauria d’avançar cap a un segell de qualitat a través
Mostrar más

6 Lee mas

Usos del temps i gestió comunitària

Usos del temps i gestió comunitària

Aquests tres elements —els béns comuns com a factor central en el canvi d’època, el repte polític que hi ha darrere la gestió comunitària, i el consegüent redisseny d’allò públic— suposen canvis en l’organització social i en la gestió del temps de la vida quotidiana. Els usos socials dels temps són un tema cab- dal i observarem que són una conseqüència contínua de l’experimentació amb formes alternatives —encara que minoritàries— de producció, gestió, provisió o distribució de recursos sota dinàmiques de col·lectivització. Aquí creixen les formes de valorització comunitària del temps (com succeeix en els bancs de temps) que desmercantilitzen tasques i serveis i que, alhora, dissolen la divisió dels temps per a la producció i dels temps per a la reproducció social. Les transformacions actuals en el marc post- fordista han implicat la flexibilització de les jornades i de les estructures labo- rals; és a dir, dels temps i dels espais en els quals s’organitza el treball. Mentre que en el context tradicional de la ciutat moderna, el temps es dividia d’acord amb el temps de treball i el temps d’oci, actualment, el que és considerat en termes de moment de treball o de «temps productiu» ha mutat radicalment, la qual cosa ens obliga, de fet, a pensar en noves categories que desborden el que fins ara s’havia entès com a jornada laboral versus temps d’oci, i que condicionen el funcionament i el paper de l’Estat i del govern local. Les per- sones que integren aquestes experiències de gestió comunitària dediquen un temps, fins ara tipificat institucionalment com a temps «no productiu», a incre- mentar el benestar social i la qualitat de vida comunitària. Es tracta, doncs, d’invertir temps en pràctiques col·lectives com a aposta política, i d’in- vertir l’estatus «improductiu» que s’atorgava a una franja del nostre temps. Aquesta doble inversió permet assajar formes de distribució demo- cràtica de les tasques que sostenen la base sobre la qual convivim.
Mostrar más

93 Lee mas

Nous usos del temps a la ciutat

Nous usos del temps a la ciutat

El temps és una percepció subjectiva i una qualitat objectiva que podem estudiar, ordenar i planificar per tal de millorar la vida al barri i al conjunt de la ciutat. La civilització grega va descriure molt bé aquestes dues dimensions: Chronos , la mesurable, constant i normalitzada; Kairos , la qualitativa, subjectiva i modificable que representa l’equilibri entre els ritmes dels espais dedicats al treball, a l'oci, al son i a les relacions amb les persones. Dimensió que havíem oblidat. Des de la Regidoria dels Nous Usos del Temps a la Ciutat estem desenvolupant estudis i experiències, per tal que l’eix de l’entramat de la vida urbana sigui el temps de les persones a través del desenvolupament de les polítiques dels Usos Socials de Temps.
Mostrar más

19 Lee mas

Temps i gent gran

Temps i gent gran

En particular, la «xarxa de suport local integrat» és la que permet obtenir millors resultats pel que fa a la solitud i l’aïllament. Es caracteritza per establir, localment, unes relacions estretes amb la família, les amistats, els veïns/es, i en general es basa en la residència de llarga durada, en una vida activa a la comunitat i en la participació en entitats i organitzacions de volunta- riat en el present o en el passat recent. Aquestes xarxes generen un fort capital social. La xarxa social menys eficaç per lluitar contra la soledat i l’aïllament és la del tipus «xarxa de suport privat restringit», que es centra a la llar, en particular, a la d’una parella casada, i es caracteritza per un nivell de contacte extern baix, fins i tot amb els parents (que poden faltar) (Del Valle Gómez i Coll, 2011). Des del punt de vista de la salut, les xarxes també tenen un paper clau, tal com afirma Guzmán (2003) basant-se en un balanç de les evidències empíri- ques efectuat per Antonucci i Akiyama (2001), que conclouen que les perso- nes que es troben més recolzades poden fer front a les malalties, l’estrès i altres dificultats de la vida en millors condicions. També assenyalen que les relacions de qualitat poden tenir efectes favorables en els nivells de depressió, així com en la freqüència de les malalties i en la resposta immunològica. Un dels reptes que han d’afrontar les xarxes és la seva durada, per la freqüèn- cia i estabilitat del contacte entre els individus o entre els grups de persones, així com per la durada limitada de la vida dels seus membres. L’últim aspec- te afecta, en concret, al col·lectiu de gent gran, però també cal esmentar la diversitat restringida en el tipus de xarxes, ja que en general es tracta de fami- liars i coetanis amb els quals tenen més contacte. Aquests contactes solen ser, precisament, els més vulnerables a perdre’s, bé per mort o perquè pro- blemes de salut impedeixen continuar la relació. Algunes persones —com les vídues, les solteres sense familiars que resideixin a la mateixa llar i les que no tenen fills/es— estan particularment exposades a aquests factors.
Mostrar más

90 Lee mas

Lleis de
Kepler i mesura del temps.

Lleis de Kepler i mesura del temps.

Si observeu el cel una nit qualsevol veureu que les diferents estrelles es mouen lentament i que el seu moviment es comporta com si totes elles estiguessin enganxades a una gran esfera de centre l’observador i radi molt gran, la qual gir´ es entorn d’un eix que uneix l’observador amb l’estrella polar. L’estrella polar, per estar molt pr` oxima a l’eix de rotaci´ o, gaireb´ e no es mou de lloc. En canvi les altre estrelles descriuen durant la nit arcs de circumfer` encia. Fins al Renaixement es va creure que la Terra estava imm` obil al centre de l’univers i que totes les estrelles estaven enganxades a una gran esfera que tenia per centre el de la Terra. Aquesta esfera, anomenada volta celeste o esfera celeste tenia un radi molt gran en comparaci´ o amb el de la Terra i girava uniformement entorn de l’eix determinat pels dos pols de la Terra (ja hem dit que la Terra es considerava imm` obil). Aquesta concepci´ o explicava a la perfecci´ o el moviment aparent de totes les estrelles durant la nit.
Mostrar más

20 Lee mas

Temps i Ciutat: l'estudi del temps a la ciutat més enllà de la seva dimensió horària

Temps i Ciutat: l'estudi del temps a la ciutat més enllà de la seva dimensió horària

En la vessant objectiva, es tracta de saber quina organització personal dels temps tenen col·lectius socials significatius i com està distribuïda amb el fi d'entendre quins problemes existeixen perquè quadri amb la dels altres. Es tractaria de saber els diversos horaris estàndards de treball productiu que existeixen, i en quin grau aquests horaris són estables, flexibles o canviants. Així mateix, podem saber quantes hores es dediquen al treball domèstic, així com alguna indicació sobre el seu grau de concentració: difós al llarg del dia, concentrat en alguns moments; també algunes de les seves incidències més rellevants com ocupar-se dels nens en edat escolar, de la gent gran, etc. En contraposició, s'hauria de saber també el temps de no-treball que disposen les persones i com queda distribuït al llarg del dia, de la setmana i de l'any. Pot ser útil conèixer tot això en relació a certs atributs individuals bàsics: edat, sexe, classe social, nivell educatiu, situació laboral, etc. que ens per- metin parlar d'una tipologia de grups.
Mostrar más

85 Lee mas

Hàbitat i temps per a la convivència

Hàbitat i temps per a la convivència

El cap de setmana se sol dedicar més temps al lleure i a l’esport, mentre que entre setmana les activitats laborals i de formació són les que estructu- ren els temps i les trobades. Les cures i tasques reproductives, pel seu caràcter de necessitat, es realitzen indistintament entre setmana i el cap de setmana. El cap de setmana, les activitats de cura solen combinar-se amb activitats de lleure i, segons hem pogut observar, es planifica més acurada- ment amb qui i quan es duen a terme que els dies d’entre setmana. Als comerços es generen relacions informals que es van consolidant dia a dia i que abasten des d’una simple salutació fins a relacions de suport, com ara ajudar a dur la compra o guardar unes claus. Moltes d’aquestes rela- cions són interculturals, ja que gran part del teixit comercial de proximitat està regentat per persones d’origen immigrant. A títol il·lustratiu cal desta- car les relacions que s’estableixen entre persones grans autòctones (princi- palment dones) i persones d’origen immigrant que regenten comerços de proximitat. Aquesta és una de les poques ocasions en què les persones grans poden vèncer certs prejudicis i establir relacions amb persones d’ori- gen immigrant.
Mostrar más

105 Lee mas

Infants, família, escola i entorn : claus per a un temps educatiu compartit

Infants, família, escola i entorn : claus per a un temps educatiu compartit

Els dicursos dominants promouen la professiona- lització com a garantia per a l’assoliment del rep- te de la qualitat. I certament, el desenvolupament de l’educació no formal i les exigències de major qualitat de l’oferta han suposat un augment de les responsabilitats dels actors que hi intervenen i la necessitat d’atendre a actuacions educatives i a gestions administratives i legals d’una com- plexitat creixent, que sense la intervenció de pro- fessionals resulta extraordinàriament feixuga i complicada. Si bé la professionalització del sector és una necessitat, cal tenir present que no és una via plausible o observable per a molts agents, si- gui per les característiques de la seva activitat, si- gui per la capacitat de generar recursos, sigui pel substrat ètic que els defineix i constitueix com a agent. I precisament, aquests agents, comple- tament voluntaristes, troben dificultats impor- tants a l’hora de desenvolupar la seva activitat, immersos en un context de “professionalitzar-se o morir” i de creixent burocratització. Els actors responsables de definir les condicions estructu- rals de l’educació no formal (recursos econòmics de partida, equipaments i instal·lacions, etc.), es- pecialment l’administració pública a través de les seves polítiques socioeducatives i socioculturals, han de ser sensibles a la diversitat de possibilitats i de models de gestió presents en el sector –p.ex. requeriments burocràtics per demanar subvenci- ons– (Subirats i Albaigés, 2006).
Mostrar más

144 Lee mas

Temps per treballar, temps per viure

Temps per treballar, temps per viure

En tot cas, estava pensant què podia aportar a part del que ja han dit els que m’han precedit en l’ús de la paraula, i voldria fer una primera reflexió: fa molt temps que parlem d’aquest tema. Perquè si algú se’n recorda, quan es parlava de la jornada de les vuit hores com una reivindicació històrica, ja es deia com es volia fer ús de la jornada: vuit hores per treballar, vuit hores per dor- mir, vuit hores per al disseny personal, per al desenvolupament personal, per recuperar-se. La veritat és que estàvem parlant, en una societat industrial, d’una fórmula d’organització social, terri- torial dels usos, d’un repartiment del treball que ha canviat molt. I possiblement aquest és l’element. Aquest és un procés continu que no acaba mai. I en aquesta casa, a la casa dels enginyers, haurem de substituir aquella paraula que normalment fem ser- vir els polítics i que, si no la diem en una intervenció, sembla que no som res, que és allò de “transversal”. Doncs la podem subs- tituir per una altra paraula que aquí s’hi adiu més, que és que aquest és un tema multifactorial. És el mateix. Abans dèiem mul- tifactorial, ara diem transversal, però al cap i a la fi estem dient que és un problema prou complex perquè quan toquem una cosa n’hi ha una altra que es mou. Ho deia abans el president del Consell Econòmic i Social: quan volem que s’organitzi el dia per poder gaudir de la ciutat, de l’espai de compra, del lleure, etcètera, un cop hem acabat la nostra jornada, estem demanant que s’organitzin uns serveis que hauran de prestar unes altres persones que tindran uns altres horaris de feina.
Mostrar más

104 Lee mas

Projecte Temps de barri, temps per tu : mesura de govern

Projecte Temps de barri, temps per tu : mesura de govern

A partir de l’avaluació dels projectes pilots portats a terme durant el curs 2011-12 als districtes de Sant Martí, Nou Barris i Horta-Guinardó s’ha valorat molt positivament el projecte Temps de barri, temps per tu, per part de les famílies receptores del servei, a través de les enquestes realitzades. Aquesta avaluació ens ha servit per reforçar la importància i necessitat del servei i implementar-la a la resta de districtes de la ciutat al llarg del curs 2012-2013.

22 Lee mas

Joventut i temps: cap a una política utilitarista

Joventut i temps: cap a una política utilitarista

Les associacions juvenils són un dels motors de cohesió social en barris i pobles. Centres d’esplais, agrupaments escoltes, sindicats d’estudiants, casals i grups de joves, grups de cooperació i solidaritat, ecologistes, ate- neus, agrupacions de cultura popular i tradicional, etc. tenen una caracte- rística compartida: sorgeixen com a projectes transformadors duts a terme des del compromís altruista per part de persones que comparteixen un ide- ari i un objectiu. La manera de dur a terme aquest ideari canvia, però la característica principal és que sempre té lloc des del treball voluntari. L’associacionisme juvenil fa una important contribució al funcionament d’una societat democràtica. Les associacions són espais privilegiats perquè la gent jove que hi està vinculada s’impliqui en la transformació d’allò que no li agrada, tant en el seu entorn més immediat com en el més llunyà. D’aquesta manera es generen mecanismes d’implicació i participació que esdevenen imprescindibles per millorar la qualitat de la democràcia. Les associacions també uneixen joves de diferents orígens i sensibilitats al voltant d’un projecte compartit, fent realitat la convivència entre persones de dife- rents entorns i estimulant relacions que a la llarga contribueixen a enfortir el teixit social juvenil del territori proper: les entitats, per tant, fan «Barri» o «Poble», en majúscules. A l’hora de construir una societat oberta, caldrà que se situïn els valors compartits ben amunt en l’ordre de prioritats. Només així es construirà un espai públic plural, acollidor per a tothom que el respecti i l’alimenti. De diverses aportacions en podrà sorgir una ètica civil. Per això és cabdal expandir els confins de la llibertat i reforçar la ciutadania, en forma de política de societat civil, adreçada a promoure un teixit ric i variat d’associa- cions polítiques, sindicals, culturals, de veïnatge, d’ajuda recíproca, i afavorir tant com sigui possible la participació dels ciutadans en l’autogovern.
Mostrar más

77 Lee mas

Mesura de govern per una democratització de la cura 2017-2020 : informe de seguiment 2017-2018 i actuacions prioritàries

Mesura de govern per una democratització de la cura 2017-2020 : informe de seguiment 2017-2018 i actuacions prioritàries

El nou centre funcionarà com un servei per informar i assessorar la ciutadania sobre els recursos existents al voltant de la cura de les persones i vol convertir-se en un indret central de referència que treballi de manera coordinada amb tots els serveis i recursos del territori. Per aquest motiu, la seva definició ha implicat multitud d’àrees de l’Ajuntament, com són les de salut, feminismes, economia, ocupació i drets

17 Lee mas

Show all 10000 documents...