PDF superior Participació política i social activa dels joves de 15 - 16 anys

Participació política i social activa dels joves de 15 - 16 anys

Participació política i social activa dels joves de 15 - 16 anys

Per altra banda trobem el Fòrum Jove que "és un projecte de pressupostos participatius en els quals destinem una partida de la regidoria de joventut" (EDP:4) 10 i que "es desenvolupa a totes les edats des de primer d'ESO fins a segon de Batxillerat de l'INS Puig de la Creu i de l'INS Castellar, dels dos públics" (EDP:8). Aquest, però, tot i que respon a la franja d'edat de 15 i 16 anys, no dóna la possibilitat a tots els adolescents de participar, ja que exclou als estudiants dels dos centres concertats. A més, tal com s'aprova al principi amb la normativa dels Instituts, "les activitats han de ser per joves i s'han de fer dintre del centre" (EAG:51), la qual cosa limita la seva activitat al centre educatiu, sense fomentar així la participació dels adolescents al municipi. Els altres dos projectes que trobem a Castellar encarats a la participació juvenil són l'Actual Jove i les dinamitzacions de carrer. En el primer, una de les dinamitzadores, "la Noelia, amb els Instituts, reuneix un grup de gent i elaboren un suplement per l'Actual (setmanari informatiu del municipi)" (EAG:38). El segon, "és bàsicament donar informació sobre les possibles activitats que hi
Mostrar más

70 Lee mas

Itineraris de formació i inserció laboral dels joves a Catalunya

Itineraris de formació i inserció laboral dels joves a Catalunya

en joc o, dit d’una altra manera, quin tipus d’oferta formativa es dissenya per als alumnes que no obtenen el graduat en secundària. La LOCE (Ley de Calidad de la Educación) va dissenyar els programes d’iniciació professional, de fet, com una via més a quart d’ESO, ja que l’accés es preveia als 15 anys, cosa que significava gairebé un retrocés a la Ley General de Educación de l’any 1970. Per contra, al final dels dos anys d’aquests programes, l’alumnat podia tenir accés al graduat. La discussió de la nova llei, la Ley Orgánica de Educación (LOE) encara resta oberta. El projecte preveu uns programes de qualificació professional inicial (PCPI) per als alumnes que no superin l’ESO, als quals es podrà accedir excepcionalment als 15 anys. Aquestes vies, que la legislació defineix com a excepcionals, tenen el risc de convertir-se en ordinàries, com ja va passar amb el disseny de l’FP a la LGE (Merino, 2006), perquè poden fer coincidir la demanda d’una part del professorat —que prefereix aquesta sortida abans que certs alumnes continuïn generant problemes a les aules de l’institut— i la dels mateixos alumnes, que volen deixar d’estudiar abans fer els 16 anys.
Mostrar más

94 Lee mas

TDAH a l escola Treballant junts: dels 3 als 16 anys. Professionals i escola.

TDAH a l escola Treballant junts: dels 3 als 16 anys. Professionals i escola.

Haim Ginott. Teacher and Child. Ed. The Macmillan Co., New York 1972, pág. 15. „ He llegado a una conclusión aterradora: …Como maestro tengo un poder tremendo para hacer alegre o desdichada la vida de un niño. Puedo ser un instrumento de tortura o un instrumento de inspiración. Puedo humillar o dar placer, herir o curar… puedo hacer que un niño se humanice o deshumanice…

15 Lee mas

Hàbits de la pràctica esportiva dels mallorquins entre 10 i 14 anys

Hàbits de la pràctica esportiva dels mallorquins entre 10 i 14 anys

Aquesta gran disparitat de criteris entre els autors que treballen en aquest camp ens ha decidit a englobar totes les persones motiu d’estudi en una mateixa etapa denominada preadolescència per diferents autors de l’enfocament interpersonal, tal i com ens fa veure Kimmel i Weiner (1998). Tot i que Gesell va intentar destacar que els canvis són graduals i se solapen, les seves descripcions indiquen freqüentment diferències profundes i sobtades d’una edat a la següent. També va ressaltar que el desenvolupament no només és ascendent, sinó en espiral, caracteritzat tant pels canvis ascendents com pels descendents, que causen alguna repetició a diferents edats. Per exemple, tant els nins d’11 com els de 15 anys són generalment rebels i baralladissos, mentre que els de 12 i els de 16 anys són bastant estables. (Rice, 2000)
Mostrar más

236 Lee mas

Tot el poder als joves! : els consells de joves com a instruments de participació ciutadana en temps de crisi globalitzada i d'exclusió social de la joventut

Tot el poder als joves! : els consells de joves com a instruments de participació ciutadana en temps de crisi globalitzada i d'exclusió social de la joventut

en profunditat dels paràmetres que regeixen actualment la nostra societat. Es tracta de tornar a contraposar la legitimitat democràtica de la majoria a les intencions monopolitzadores de l'oligarquia parasitària. De primer antuvi, cal una bona dosi de coratge per tal d'afrontar els interessos i l'ambició desmesurada de la màfia immobiliària, que pugui reconduir la dramàtica situació que viu el sector a partir d'una nova perspectiva construïda a partir de les nocions de l'habitatge social com a bé d'ús públic subjecte al dret universal de disposar d'un lloc digne en el qual residir. Penalitzar la multipropietat de pisos buits a partir de l'increment impositiu i les sancions administratives pot ser un bon full de ruta per començar, així com introduir regulacions estrictes que limitin el preu del metre quadrat per als mercats de lloguer i de compra-venda. Tot seguit, és de màxima urgència abordar una reforma integral del mercat de treball que contraresti els efectes lesius de trenta anys de desregulació i precarietat, augmentant el sector públic -proveïdor insubstituïble dels sistemes de benestar- i avançant cap a sistemes de reducció de la jornada per tal d'encabir els milions de persones que es troben actualment atrapades en el cercle viciós de l'atur i els contractes de treball temporal. Aquesta acció reformista hauria d'inserir-se en un marc més general de transformació de les estructures productives a Catalunya i Espanya, orientant els recursos disponibles cap a un nou model basat en les activitats econòmiques que permeten la generació de valor afegit i la creació de llocs de treball, tals com les energies renovables, les noves tecnologies o els serveis de benestar i dependència. No cal dir que, en un àmbit més global, res de tot això no pot prosperar sense el sotmetiment del món de les finances, les entitats bancàries i l'economia especulativa a uns límits estrictes que mai no haurien d'haver-se excedit, evitant les formes de terrorisme financer que han posat en crisi les conquestes polítiques i el progrés social aconseguit en 150 anys de lluites i reivindicacions populars (Navarro et al., 2011). Es tracta, en definitiva, d'un procés de reconquesta, de l'articulació d'una resposta ciutadana pacífica que possibiliti l'establiment d'un ordre social basat en la democràcia política, social i econòmica (Diversos autors, 2011).
Mostrar más

53 Lee mas

La política exterior irlandesa a l'ONU i a la UE: influència i participació

La política exterior irlandesa a l'ONU i a la UE: influència i participació

Després del referèndum, el Govern irlandès va obrir nego- ciacions amb altres Estats Membres i es va arribar a l’acord que si el Tractat de Lisboa era ratificat modificarien la seva posició prèvia sobre la Comissió i deixarien que cada Estat Membre conservés el dret de nomenar un membre de la Comissió. En canvi, si el Tractat de Lisboa no era ratificat, es mantindria la posició prèvia adoptada en el Tractat de Niça, segons la qual la pertinència seria rotatòria. En segon lloc, el Consell Europeu va acordar fer una sèrie de declaracions legals segons les quals cap aspecte del Tractat no afectaria les restriccions legals i constitucionals irlandeses sobre l’avortament, i en les quals s’afirmava el dret d’Irlanda a mantenir la seva política de neutralitat militar. Les preocupacions de tipus econòmic que s’havien plantejat durant la campanya es van tractar de dues maneres: en resposta als grups empresarials conservadors, les declaracions legals deien que cap aspecte del Tractat modifi- cava la competència de la UE en matèria impositiva, mentre que en resposta a les preocupacions plantejades pel moviment sindicalista i pels partits d’esquerra sobre l’actitud neoliberal predominant en les polítiques econòmiques de la UE, una de- claració solemne sobre els drets dels treballadors i la política social assegurava que la UE estava compromesa amb els serveis públics i amb els drets dels treballadors, i també afirmava la competència dels Estats Membres en la provisió dels serveis educatius i de salut.
Mostrar más

7 Lee mas

Concurs de Cartells dels Festivals per a Joves 2018 : convocatòria i bases

Concurs de Cartells dels Festivals per a Joves 2018 : convocatòria i bases

Aquests premis els hi són d'aplicació la Llei 38/2003, de 17 de novembre, Llei General de Subvencions, el Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la mateixa, la Normativa General de Subvencions de l'Ajuntament de Barcelona, aprovada per Acord del Plenari Municipal de 17 de desembre de 2010 i allò que al respecte disposin les corresponents Bases d'Execució del Pressupost de l'Ajuntament de Barcelona.

5 Lee mas

Vint-i-cinc anys de política i planificació lingüístiques

Vint-i-cinc anys de política i planificació lingüístiques

Tot i això, per a nosaltres, tampoc la conceptualització de Kloss arribava a ca- pir totes les dimensions que s’havien de tenir en compte en una situació com la catalana. Suposo que és per això que finalment va triomfar entre nosaltres la noció autòctona de normalització lingüística entesa en el seu sentit originari de gran procés social oposat al de substitució lingüística, tal com el va pensar el seu autor, en Lluís-Vicent Aracil. La noció era intel·lectualment útil perquè ens permetia superar les estretors de les altres conceptualitzacions internacionals i ens donava l’oportunitat d’afaiçonar-la segons les nostres necessitats particu- lars, les d’un ampli procés complex i dinàmic de canvi sociolingüístic. Fixin- se que la noció de normalització tenia avantatge respecte de les altres perquè in- cloïa la dinamicitat, la processualitat, el canvi.
Mostrar más

8 Lee mas

Concurs de Cartells dels Festivals per a Joves 2019 : convocatòria i bases

Concurs de Cartells dels Festivals per a Joves 2019 : convocatòria i bases

En cas de nova edició de les obres premiades, caldrà que les autores i els autors facin constar en els materials de difusió i publicitat la frase "Aquesta obra ha rebut el premi..." d'acord amb la normativa d'imatge corporativa de l'Ajuntament de Barcelona. En cas de comprovar-se que les persones premiades no són autores de les obres originals, estan obligades a reintegrar al Departament de Joventut l'import de la dotació econòmica atorgada com a premi, sense perjudici de l'exigència de les responsabilitats que s'escaiguin. Per fer efectiu l'import a retornar, al qual s'afegiran els interessos de demora corresponents, es podrà procedir per la via del constrenyiment quan no es retorni el reintegrament de manera voluntària.
Mostrar más

6 Lee mas

Dictamen sobre la racionalització dels òrgans de participació [versió en català i castellà]

Dictamen sobre la racionalització dels òrgans de participació [versió en català i castellà]

−El fet que la proposta vagi tan lligada a la divisió política que actualment té l’Ajuntament va provocar opinions oposades: un sector de la Comissió creia que era positiu, perquè facilitava el retorn i el diàleg amb l’Administració; un sector més majoritari creia que a la llarga podria ser problemàtic, perquè cada govern municipal pot decidir agrupar els departaments com consideri oportú; els preocupava la temporalitat i el fet que a l’anterior legislatura municipal el govern de la ciutat fes canvis, fins i tot dins del seu mandat.

14 Lee mas

Salut i joves : dels contextos i les pràctiques de risc a les polítiques de promoció de la salut

Salut i joves : dels contextos i les pràctiques de risc a les polítiques de promoció de la salut

Finalment, cal advertir que hi ha un grup que no ha aparegut es- mentat en cap de les polítiques: els membres del grup D. Aquests joves es caracteritzen per tenir un estat de salut que tendeix a deteriorar-se, però no posen en pràctica gairebé cap dels comportaments de risc que centren l’atenció de les polítiques públiques. El deteriorament de la salut d’aquests joves està relacionat amb les seves condicions de vida (problemes d’habitatge, manca de suport social, aïllament, etc.) i condicions de treball (riscos laborals, pressió psicosocial, precarietat laboral, etc.). Es tracta d’un conjunt de joves al qual pot ser difícil donar més informació sobre compor- taments de risc, per una banda perquè no duen a terme gaires consums de risc i, per l’altra, perquè els possibles comportaments de risc que puguin estar posant en pràctica (per exemple, en termes de manca d’activitat física o d’alimentació deficient), probablement tenen poques possibilitats de canviar a causa de les seves pròpies condicions de vida i treball. Aquí és on es presenten amb tota intensitat les variables estructurals (la classe social, el gènere, l’ètnia o el lloc de naixement, etc.), unes variables que dibuixen unes desigualtats socials que ubiquen aquests joves en situacions de subordinació i d’explotació de les quals els és difícil sortir. En aquest sentit, aquest grup necessitaria de polítiques adreçades a millorar la seva qualitat de vida (polítiques d’habitatge, polítiques socials, escoles bressol, espais públics de convivència, polítiques familiars, etc.) i la seva qualitat laboral (disminució de riscos laborals, conciliació de vida laboral i familiar, disminució de la temporalitat i la precarietat laboral, etc.).
Mostrar más

66 Lee mas

Diagnòstic dels òrgans i mecanismes formals de participació de l'Ajuntament de Barcelona

Diagnòstic dels òrgans i mecanismes formals de participació de l'Ajuntament de Barcelona

Les entrevistes mostren la necessitat d’omplir els consells de contingut. Sense contingut els debats que es donin en un consell poden ser insubstancials. Es considera que els participants no arriben amb un reguitzell de propostes molt elaborades i coneixedors de la temàtica que han de tractar en tots els casos, per tant, cal tenir en compte aquesta tasca, com a factor que pot incidir amb facilitat en el bon funcionament del consell. Omplir les sessions de contingut permet que les sessions d’un consell s’enriqueixin en la mesura que el debat se centra i pot arribar al nivell que requereix la temàtica que es tracti. D’això destaquem l’exemple del districte de Sants-Montjuïc. En aquest territori s’està intentant omplir els consells amb ponències on un tècnic municipal explica el desenvolupament d’una mesura de govern dins del territori del Districte. Un cop els participants han escoltat la ponència, són capaços de desenvolupar un debat molt més adaptat a la realitat i el nivell requerit. Tanmateix pautar els continguts de les sessions pot evitar debats sobre temes que no són de competència municipal, i que no tenen cap possibilitat d’incidir en les polítiques públiques.
Mostrar más

70 Lee mas

L'extensió velar dels verbs anar, fer, veure i haver en el parlar dels joves de Manresa

L'extensió velar dels verbs anar, fer, veure i haver en el parlar dels joves de Manresa

vaic, faic i veic enfront de les formes estàndard vaig, faig i veig. Finalment, un altre aspecte que convé destacar és que en el PI i en el PS no incidei- xen els mateixos factors externs. Mentre que la variació morfofonològica del segment velar en el PI es veu condicionada per l’edat i el gènere, en el PS tenim variació lliure: el gènere no hi incideix i, quant a l’edat, no hi ha un patró que descrigui, clarament, la incidència d’aquesta variable en la variació del segment velar. Des de la perspectiva de la morfologia, aquesta variació lliure es podria explicar pel fet que el subjuntiu, res- pecte a l’indicatiu, és el mode marcat, ja que és un mode verbal que expressa incertesa, possibilitat, dubte, desig, voluntat, etc., (Pérez Saldanya et al., 2004: 167). El marcatge que presenta el subjuntiu enfront de l’indicatiu també podria donar compte de les formes verbals velaritzades del PS: 1 PI és la forma guia que indueix al canvi en el PS. A Manresa, les formes velaritzades del verb veure que trobem són, pel que fa al PI, veic o vec i, pel que fa al PS, veigui o vegui. Tenint en compte la semblança formal entre els verbs beure i veure, sembla raonable pensar que les formes velaritzades del verb veure són producte d’una analogia local entre ambdós verbs (Pérez Saldanya i Vallès, 2005: 211). Fixem-nos que les variants vec i vegui són homòfones a les del verb beure (bec i
Mostrar más

18 Lee mas

Concurs de Cartells dels Festivals per a Joves 2020 : convocatòria i bases

Concurs de Cartells dels Festivals per a Joves 2020 : convocatòria i bases

En cas de nova edició de les obres premiades, caldrà que les autores i els autors facin constar en els materials de difusió i publicitat la frase "Aquesta obra ha rebut el premi..." d'acord amb la normativa d'imatge corporativa de l'Ajuntament de Barcelona. En cas de comprovar-se que les persones premiades no són autores de les obres originals, estan obligades a reintegrar al Departament de Joventut l'import de la dotació econòmica atorgada com a premi, sense perjudici de l'exigència de les responsabilitats que s'escaiguin. Per fer efectiu l'import a retornar, al qual s'afegiran els interessos de demora corresponents, es podrà procedir per la via del constrenyiment quan no es retorni el reintegrament de manera voluntària.
Mostrar más

7 Lee mas

Els CREI de Catalunya. Intervenció, perfil i evolució dels joves atesos

Els CREI de Catalunya. Intervenció, perfil i evolució dels joves atesos

Pel que fa al treball a les aules, sempre es treballa amb grups molt reduïts i amb rutines molt pautades en que els nois saben exactament què han de fer a cada moment i què hauran de fer a continuació. El treball a l’aula és un element més de la intervenció i s’hi desenvolupen projectes innovadors. Així, un dels centres utilitza l’escriptura creativa i el foment de la lectura per a que els nois trobin un refugi i una via d’expressió a la seva situació. També a nivell d’aula alguns dels centres posen especial èmfasi en que els joves assoleixin les 8 competències bàsiques del currículum que treballen de forma molt pràctica, fins i tot, per als que tenen més dificultats, treballen per racons simulant situacions reals de la vida diària (botigues, restaurants...). El mateix centre treballa també a través d’una wikispace, un espai virtual on cada alumne té penjades les seves tasques i treballa individualment segons el seu nivell. S’ha comprovat que aquest fet ha ajudat a reduir els conflictes a l’aula perquè cada noi té els seus propis materials i no veuen el treball que fan els altres amb la qual cosa s’evita la competitivitat que generava conflictes.
Mostrar más

68 Lee mas

Normes reguladores de l'Organització dels Districtes i de la Participació Ciutadana [ed. 1994]

Normes reguladores de l'Organització dels Districtes i de la Participació Ciutadana [ed. 1994]

La Constitució, en el seu Art. l 03, assenyala com a prin- cipi que ha de regir l'actuació de les administracions públiques el de descentralització. Aquesta determinació expres[r]

33 Lee mas

Barcelona Activa: 20 anys activant el futur

Barcelona Activa: 20 anys activant el futur

E n uns moments difícils per a la nostra economia, a mitjans dels anys vuitanta, la creació de Barcelona suposava, per a l’Ajuntament de Barcelona, assumir una responsabilitat i un risc. Però calia. I va sortir bé. Vint anys després ho veiem. Barcelona Activa ha crescut i madurat. Els seus objectius s’han anat adaptant al moment. Avui podem dir que si l’educació és fonamental per al progrés del nostre país en un món que ja és pla, resultaria paradoxal que l’arribada a la maduresa de generacions cada vegada més preparades per competir en un entorn global, no vingués acompanyada de noves condicions per al desenvolupament de l’empresa i la innovació. Compassar l’adquisició del coneixement i el seu ús, a través de la gestió del mercat de treball, l’emprenedoria i la cooperació empresarial: aquesta ha estat la contribució de Barcelona Activa a una ciutat potent i cohesionada, que 20 anys després està cridada a nuclear una plataforma de desenvolupament a l’espai euromediterrani; aquest és, també, el seu futur, un futur carregat de projectes i il·lusions per a la ciutadania i l’empresa.
Mostrar más

93 Lee mas

Escolarització dels infants de 0 a 3 anys 61. Escolarització dels infants de 0 a 3 anys

Escolarització dels infants de 0 a 3 anys 61. Escolarització dels infants de 0 a 3 anys

de les administracions amb competències generals en l’ordenació i la gestió del sistema educatiu, i que habitualment s’ha deixat en mans municipals la provisió pública del servei. Aquest fet ha comportat una elevada variabilitat territorial de l’oferta i una manca de planificació centralitzada de les places necessàries. Així mateix, la manca d’oferta pública ha deixat espai per a la proliferació d’escoles bressol privades, una oferta que supera la pública. En els darrers anys, especialment després de l’aprovació de la LOGSE, l’educa- ció infantil en l’etapa 0-3 ha rebut més atenció i han millorat sensiblement les garanties en el terreny de la regulació de la qualitat de l’oferta (l’acreditació del professorat o les condicions d’escolarització dels centres concertats, per exemple). Cal recordar, tanmateix, que es tracta d’una provisió educativa especialment cara (ràtios baixes, costos elevats en seguretat dels equipaments, etc.) i que, fins i tot en el sector públic, les famílies cobreixen una part molt significativa del cost de la plaça escolar (tot i que aquest cost varia segons els municipis, en molts casos les famílies assumeixen aproximadament un terç del cost de la plaça, abans de rebre possibles beques que en redueixin el cost). El pla de creació de 30.000 places escolars en escoles bressol (2004-2008) signat pel Departament d’Educació i la Federació de Municipis pot suposar un salt significatiu en la cobertura del servei i en l’equilibri territorial a l’hora d’accedir-hi. Cal tenir en compte, però, com ens han mostrat les dades sobre demografia, que la recuperació de la natalitat i la presència de població nouvinguda faran augmentar any rere any la demanda d’aquests serveis.
Mostrar más

17 Lee mas

Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació

Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació

2. El Ple es reunirà en sessió ordinària, almenys, tres vegades a l’any. Les convocatòries les efectuarà la Presidència amb un mínim de set dies hàbils d’antelació, i fixarà necessàriament l’ordre del dia, l’hora i el lloc de celebració. La persona titular de la Presidència pot convocar els membres del Consell de Participació Ciutadana per a realitzar reu- nions extraordinàries sempre que ho estime necessari o convenient i, en tot cas, a petició d’un nombre de vocals del Consell de Participació Ciu- tadana que represente com a mínim un terç de la totalitat dels membres. 3. Les reunions del Ple podran celebrar-se per mitjans electrònics, sempre que s’assegure la identitat dels membres o dels i de les seues suplents, el contingut de les seues manifestacions, el moment en què aquestes es produeixen, així com la interactivitat i intercomunicació entre les persones participants en temps real i la disponibilitat dels mit- jans durant la sessió. Entre altres, es consideraran inclosos entre els mitjans electrònics vàlids el correu electrònic, les audioconferències i les videoconferències. Els equips i programes utilitzats per a la cele- bració de la sessió en aquesta modalitat seran definits en coordinació amb l’òrgan competent en matèria de tecnologies de la informació i les comunicacions de la Generalitat. La Secretaria del Consell de Partici- pació Ciutadana adoptarà les mesures pertinents per a garantir la unitat de l’acte.
Mostrar más

7 Lee mas

La millora de l'avaluació formativa i sumativa a través de l'elaboració de curtmetratges. La participació activa de l'alumnat

La millora de l'avaluació formativa i sumativa a través de l'elaboració de curtmetratges. La participació activa de l'alumnat

En els últims anys, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’han introduït amb molta força dins l’àmbit universitari. En l’actualitat, per exemple, és comú per part del professorat sènior i novell (Escartín, Ferrer, Pallàs, y Ruiz, 2008), l´utilització de recursos audiovisuals com els vídeos de youtube, o imatges extretes d’Internet, el que s´ha anomenat en anglès “TEL (Technology-enhanced learning)” (Kirkwood & Price, 2014). Aquests mitjans i l´inabastable “pou” de recursos que representa Internet han generat gran quantitat de materials docents, fent molt més atractiva la docència i la relació de l´alumnat amb els continguts a assolir (Guo, Kim, & Rubin, 2014). En resum, avui en dia, la forma de presentació del coneixement permet més interacció, generant una millor predisposició en l’alumnat alhora d´implicar-se, adquirir coneixements i desenvolupar competències (Gónzález-González, Gallardo-Gallardo, y Jiménez-Zarco, 2014).
Mostrar más

9 Lee mas

Show all 10000 documents...