PDF superior Polítiques culturals i de comunicació, febrer 2013

Polítiques culturals i de comunicació, febrer 2013

Polítiques culturals i de comunicació, febrer 2013

En aquest marc de desenvolupament dels esdeveniments, cal assenyalar tam- bé la política d’integració dels mercats audiovisuals desenvolupada des de les institucions de la Unió Europea. La reticència dels estats membres a cedir la sobirania sobre l'espectre radioelèctric propi ha limitat l’abast d’aquesta polí- tica, encara que la necessitat de competir en un escenari globalitzat ha portat al desenvolupament de polítiques comunes, més centrades en els aspectes in- dustrials i econòmics de la televisió que en el vessant cultural, en gran part per la influència del procés de convergència entre l’audiovisual, les telecomunica- cions i la informàtica, que ha fet prevaler els aspectes tecnològics i econòmics sobre els culturals o els socials. Cal precisar que la definició d’audiovisual de la UE exclou la ràdio, que considera bàsicament un assumpte local, de cada estat. Aquest poc interès per la ràdio resulta sorprenent, ja que la legislació televisiva s’ha basat històricament en la radiofònica i en molts països tots dos mercats tenen estructures molt similars.
Mostrar más

36 Lee mas

Comunicació persuasiva en els mitjans digitals, febrer 2013

Comunicació persuasiva en els mitjans digitals, febrer 2013

La televisió del segle XXI és, a més, remota: el seu valor local serà, alhora, el seu valor universal de contingut accessible des de qualsevol part. L'explosió audiovisual a Internet no solament concerneix l'ordinador, sinó també el mò- bil i el televisor, i també els nous dispositius de vídeo i àudio de butxaca. So- bre aquesta base, i amb la competència cada vegada més gran dels usuaris, 's'estableix una televisió�2.0, una televisió social. Un canvi important que es gesta a la Xarxa i que té la persona com a objecte i subjecte de la comuni- cació i el coneixement visual. I en aquest marc, els grans operadors tecnolò- gics Google i Apple també prenen posicions pel que fa a la televisió digital i aprofiten els seus ecosistemes per a treure'n profit. D'una banda, Google TV orquestra tot un conjunt de recursos sota el paraigua del concepte a http:// www.google.com/tv/, on gràcies al seu navegador Chrome, YouTube i Google Play i la connexió de l'aparell de televisió a Internet ofereix tot un conjunt de continguts i d'aplicacions. I 'de l'altra, el gran competidor Apple, amb la seva Apple TV, també connectada a la Xarxa i vinculada a l'iTunes, però també a YouTube. Sense oblidar el tercer en discòrdia, Microsoft, amb el seu Windows Media Center. Com veiem, la televisió digital obre nous escenaris i reptes a la publicitat i al màrqueting.
Mostrar más

100 Lee mas

Polítiques culturals i de comunicació, febrer 2015

Polítiques culturals i de comunicació, febrer 2015

Un clar exemple de la negativa a donar suport econòmic directe a la premsa el trobem al Regne Unit als anys setanta. Quan mitja Europa ja subvencionava la premsa o estava a punt de fer-ho, el govern britànic va posar en marxa una comissió el 1974 per debatre-ho. “La comissió va dedicar temps i diners a investigar quins mecanismes d’intervenció s’utilitzaven a Europa, però no en va saber veure la rellevància a la Gran Bretanya” (Humphreys, 2006, pàg. 41). És a dir, no li van veure cap avantatge per a millorar la situació de la premsa. Des de llavors, l’exempció de l’IVA és l’única subvenció indirecta de què gaudeix el sector britànic.
Mostrar más

20 Lee mas

Organització i processos periodístics, febrer 2013

Organització i processos periodístics, febrer 2013

Un dels avantatges de la planificació és que permet disposar els recursos neces- saris per poder donar cobertura als esdeveniments previstos i que formen part del dietari o l’agenda. Aquesta està integrada per esdeveniments programats: des de celebracions esportives fins a les convocatòries de rodes de premsa. Són esdeveniments previstos i “majoritàriament per tant són fets pertanyents a l’esfera politica, institucional, administrativa o judicial” (Wolf, 1987, pàg. 271, traducció pròpia). El perill que això comporta és que derivi en una hiperrepre- sentació d’aquests temes en els mitjans de comunicació.
Mostrar más

10 Lee mas

Llenguatges d'especialitat i terminologia, febrer 2013

Llenguatges d'especialitat i terminologia, febrer 2013

En el cas de la llengua catalana, per exemple, les primeres recomanacions per a un ús no sexista de la llengua usada per l’Administració pública i recollides en l’opuscle Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua, publicat el 2005 per la Generalitat de Catalunya, han estat revisades i substitu- ïdes per la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, publicada el juliol del 2011, que revisa i limita els cri- teris anteriors. Així, en la presentació de la Guia podem llegir com “s’insisteix a no abusar de determinats recursos (la paraula persona, segons quins mots col·lectius, formes dobles, etc.), s’indiquen límits i es fan remarques per evitar que es facin servir solucions concretes d’una manera mecànica, es normalitza l’ús del masculí com a categoria gramatical no marcada i, al mateix temps, es reivindica l’ús de formes dobles per precisar o emfasitzar la referència a homes i dones dins del text, com s’ha fet sempre. Es busca, per tant, l’equilibri entre genuïnitat, respecte i claredat en la comunicació” (pàg. 3).
Mostrar más

68 Lee mas

Delinqüència sexual i violència, febrer 2013

Delinqüència sexual i violència, febrer 2013

L’aplicació d’un tractament a agressors sexuals requereix que aquests s’impliquin i participin activament en el seu desenvolupament, que se sentin disconformes amb les conductes, i que siguin conscients que han de canviar el comportament futur (Serin i Lloyd, 2009; Polaschek i altres, 2010). També cal que s’adonin que hi ha diversos factors (com certes creences, fantasies, abús d’alcohol, explosions de ràbia, etc.) que estan relacionats de manera estreta amb la precipitació de les agressions, ja que d’aquesta manera serà més facti- ble que puguin canviar aquests factors i, al final, la conducta. Així mateix, és important que l’individu sigui capaç d’establir relacions afectives, que disposi de certes habilitats verbals i de comunicació interpersonal, i que tingui certa capacitat per a aprendre de l’experiència i per a controlar la pròpia conducta. És a dir, un factor important, que pot contribuir a l’èxit del tractament i a la reducció del risc de tornar a delinquir, és que el subjecte disposi de vincles afectius�prosocials en els�àmbits�familiar, laboral i social (Nichols, 2009).
Mostrar más

42 Lee mas

Delinqüència i TICs, febrer 2013

Delinqüència i TICs, febrer 2013

Com qualsevol altre mitjà de difusió de continguts, des de fa temps Internet serveix per a cometre calúmnies, injúries i amenaces executades per mitjà de correus electrònics o mitjançant la publicació en pàgines web. També, la vio- lació�de�la�intimitat�personal, i no solament com a part del cibercrim eco- nòmic com a mitjà per a cometre el frau posterior, sinó amb la simple finalitat d’esbrinar secrets personals i danyar la intimitat de la víctima, es va començar a mostrar com una conducta delictiva en el ciberespai a causa de l’enorme quantitat d’informació personal que els usuaris particulars col·loquen en els sistemes informàtics i comparteixen en els correus electrònics i que es posen en risc pel fet que aquests sistemes estan connectats a la Xarxa. Fins i tot es podia atacar la lliure formació de la sexualitat dels menors, no solament per mitjà de la pornografia infantil, que en general només utilitza el ciberespai per a transmetre els continguts enregistrats prèviament en l’espai físic, sinó també per part d’abusadors sexuals que fan servir les sales de xat o sistemes de comunicació com el Messenger per a realitzar proposicions sexuals a menors que després tracten de fer realitat mitjançant un contacte amb les víctimes.
Mostrar más

42 Lee mas

Cultura i mercat, febrer 2013

Cultura i mercat, febrer 2013

L’articulació entre la tecnologia digital, que permet la re- producció a baix cost i sense pèrdua de qualitat de la infor- mació, i Internet, que facilita la seva distribució immediata i econòmica a escala planetària, han obert un escenari poten- cialment revolucionari. Internet és un mitjà de comunicació innovador, en gran part com a conseqüència del seu origen no comercial. El desenvolupament de la tecnologia en el marc d’una combinació de les lògiques comercial, governamental i universitària –que arrenca el 1969 i agafa la forma actual a partir de 1982–, va fer que quan el 1995 s’obre completament als interessos comercials, la seva estructura bàsica, sobretot a partir de la creació de la World Wide Web el 1990 i del primer navegador el 1993, tingués ja com a característiques defi nido- res no només l’organització en xarxa, no centralitzada, sinó també la seva obertura. S’obria així la possibilitat de combinar en un mateix mitjà totes les formes de comunicació (un a un, un a molts, molts a un) a un cost molt baix. A la llarga, això acabaria fent trontollar l’organització comunicacional dels anomenats mitjans de comunicació de massa, que es basen en una estructura unidireccional amb un o pocs emissors i una massa de receptors anònims.
Mostrar más

83 Lee mas

Mètodes d'investigació en comunicació, febrer 2004

Mètodes d'investigació en comunicació, febrer 2004

Nascut a Barcelona l’any 1964. Doctor en Ciències Polítiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment coordina l'equip català de la xarxa TEDIP (2001-2003), subvencionada per la Comissió Europea. Ha estat investigador al Departament de Ciència Política de la Universitat del Quebec a Montreal i a la York University de Toronto. És professor des del curs 1995-1996 de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

16 Lee mas

Polítiques i programes culturals a Barcelona 2011-2015

Polítiques i programes culturals a Barcelona 2011-2015

La importància de la projecció cultural de Bar- celona a l’exterior pot explicar-se a través de la presència de la nova creació a la ciutat de mer- cats, fires i festivals internacionals, com ara l’Art Souterrain de Montréal, o de la música de Bar- celona al Womex o al mercart d’Ulsan (Corea); també, i molt especialment, a través de la par- ticipació de Barcelona com a ciutat convidada del Saló del Llibre de París, un dels salons més prestigiosos d’Europa, el 2013 –l’any següent, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb l’Associació d’Edi- tors en Llengua Catalana i el Gremi d’Editors de Catalunya, van presentar-se per primera vegada juntes a la fira més important del món, la Fira del Llibre de Frankfurt, i van compartir un es- pai al Saló Internacional Liber de Barcelona sota el lema “Catalunya, país de llibres. Barcelona, capital de l’edició”–; finalment, l’assistència de Barcelona, també com a ciutat convidada, a la setmana del Disseny de Pequín (Beijing Design Week), l’esdeveniment més important d’Àsia en matèria de disseny, arquitectura i urbanisme, va oferir una oportunitat estratègica per a la indús- tria creativa de la ciutat. Així mateix també hem signat convenis amb la capital d’Hongria, Buda- pest i Riga, capital del jove estat de Letònia.
Mostrar más

102 Lee mas

Fiscalitat de fundacions i associacions, febrer 2013

Fiscalitat de fundacions i associacions, febrer 2013

En segon lloc, hem d’analitzar si les activitats realitzades per la FAMA estan o no exemptes de l’IVA. L’article 20.u.14è. declara exemptes determinades prestacions de serveis culturals realitzades per entitats de caràcter social. Entre aquestes prestacions figuren expressament les representacions teatrals, musicals, coreogràfiques, audiovisuals i cinematogràfiques (lletra c). Per tant, l’organització d’esdeveniments realitzada per la FAMA estaria exempta de l’IVA per- què és una prestació de serveis culturals realitzada per una entitat privada de caràcter social, ja que la FAMA té reconeguda aquesta condició. En canvi, la venda de CD no estaria empa- rada per l’exempció. Aquesta activitat tampoc no tindria cabuda en l’exempció de l’article 20.u.12è. relativa a les prestacions de serveis i lliuraments de béns realitzats directament als seus membres per entitats sense ànim de lucre. Aquesta exempció requereix que per aques- tes operacions no es cobrin contraprestacions específiques diferents de les quotes estatutàri- es, circumstància que no concorre en aquest cas, en què la FAMA exigeix una contrapresta- ció específica per la venda de CD. A més, també hauria de complir altres requisits perquè l’exempció fos aplicable, com ara que el lliurament de CD fos accessori a una prestació de serveis i que aquesta es realitzés directament als membres de la fundació.
Mostrar más

38 Lee mas

Les polítiques urbanes de foment d'indústries culturals i creatives al districte 22@ i el sector artístic del Poblenou

Les polítiques urbanes de foment d'indústries culturals i creatives al districte 22@ i el sector artístic del Poblenou

Tal com hem explicat l’Ajuntament va anar aprovant plans urbanístics a diferents parts del Poblenou. Però a partir de l’any 2000 la resposta de l’Ajuntament, per aquelles àrees industrials a l’interior del Poblenou que no havien estat regenerades, va ser el Pla 22@Barcelona (en endavant, Pla 22@). Dos documents clau van definir el corpus conceptual de la nova proposta per al Poblenou. El primer, realitzat per l’economista Joan Trullen 57 Criteris, objectius i solucions generals de planejament de la renovació urbana de les àrees industrials del Poblenou, tret a exposició pública el maig de 1998, estableix les bases de la conveniència d’un planejament que inclogui la convivència d’usos mixtes (residencial i d’activitat econòmica/industrial). El segon document, Ciutat Digital publicat la primavera de 1999, fou creat per analitzar la proposta del document de “Criteris” i les seves conclusions van en el sentit d’apostar per l’economia del coneixement i en les noves tecnologies de la comunicació i informació (TIC). L’estudi Ciutat Digital, base conceptual del projecte 22@, fou dirigit per Miquel Barceló, aleshores director de l’Institut Català de Tecnologia i coordinat per Antoni Oliva especialista en gestió ambiental.
Mostrar más

61 Lee mas

Polítiques d'administració i govern electrònic, setembre 2013

Polítiques d'administració i govern electrònic, setembre 2013

Finalment, cal assenyalar que la discussió sobre els factors que faciliten o dificulten que els ciutadans adoptin serveis públics electrònics és pertinent per a arribar a respondre a preguntes que tenen a veure amb el rol que l’administració pren respecte de les tecnologies de la informació i la comu- nicació. D’aquesta manera, si l’administració valora les noves tecnologies en tant que li permeten poder ser més eficaces i eficients en la provisió dels seus serveis, hi estarà anant a remolc. És a dir, estarà mirant d’aprofitar la xarxa per tal de donar serveis que són aprofitats bàsicament pels qui tenen més recursos, ja siguin econòmics (perquè l’accés a Internet té un cost en dispositiu i en xar- xa) i/o educatius (perquè la interacció amb portals de les administracions re- quereix recursos cognitius no sempre a l’abast de la població menys formada). En canvi, una administració que valori les noves tecnologies com una manera d’aportar valor afegit i atractius suficients per a atraure una part de la població que fa servir menys aquestes tecnologies estarà actuant com un motor per a iniciar noves capes de la població a emprar les tecnologies de la informació i la comunicació. Per tant, buscar informació d’una fractura en els serveis públics electrònics i veure’n l’evolució en el temps permet trobar proves que avalin que els governs estan fent servir els serveis públics electrònics com un motor (servint als ciutadans) o que van a remolc seu (servint-se a si mateixes).
Mostrar más

36 Lee mas

Drogues i delinqüència, febrer 2013

Drogues i delinqüència, febrer 2013

Al costat d’aquestes variables, val la pena aturar-se en aquelles de contingut més social o cultural que exerceixen un pes important. De l’estudi de les re- percussions de la delinqüència relacionada amb drogues en la comunitat local (escala microsocial), es poden treure conclusions interessants sobre factors so- cials que condicionen la relació entre droga i delinqüència (JIFE, Epstein i altres). Encara que relacionada amb la delinqüència a escala macro (tràfic de subs- tàncies per mitjà d’organitzacions criminals internacionals), la delinqüència a escala microsocial manté algunes diferències importants que convé consi- derar. La violència relacionada amb drogues com a característica d’un entorn comunitari o localitat concrets és un fet particularment present en països com el Brasil, Colòmbia, Mèxic i altres de l’àrea centreamericana (càrtels, bandes, etc.), on el percentatge de delictes comesos per consumidors i el percentatge de consumidors que delinqueixen és excepcionalment elevat. En els entorns locals on les drogues i la delinqüència són presents, aquestes comunitats vi- uen sota l’amenaça constant de la violència i dels delictes (JIFE). En aquest entorn particular es poden estudiar de manera clara les repercussions de les variables socials i culturals (i no solament les de caràcter biològic i psicològic): les desigualtats socials, la marginació social, les taxes de desocupació i la falta d’alternatives econòmiques, la inseguretat social, els efectes aïllats de progra- mes repressius policials, el paper de la cultura i de la subcultura, etc. (CIPC).
Mostrar más

58 Lee mas

Polítiques públiques de seguretat i prevenció, febrer 2014

Polítiques públiques de seguretat i prevenció, febrer 2014

No és estrany que tan aviat com la por al delicte es va convertir en objecte d’estudi, algunes recerques intentessin determinar en quina mesura els indi- vidus que consumien més mitjans de comunicació social exhibien més por al delicte. Durant la dècada de 1970, en una sèrie d’estudis de Gerbner amb diversos col·laboradors (vegeu, per exemple, Gerbner i Gross), aquest autor va suggerir que les persones que passaven més hores veient televisió tendien a pensar que el seu risc de victimització era més alt i que la televisió hi contri- buïa conreant la imatge d’un món perillós. Encara que aquests estudis amb els estàndards d’avui es considerarien pobres i, d’altra banda, assumien un pa- per massa passiu de l’audiència televisiva, la veritat és que van ser influents en el seu moment i van animar altres investigadors a examinar aquesta hi- pòtesi (i similars) (vegeu Dauren i Burgess, 2012, pàg. 28). Ditton i els seus col·laboradors (2004, pàg. 595) ofereixen una lectura molt crítica d’aquests estudis i sostenen que “aquesta relació, sorprenentment, ha estat documenta- da amb poca freqüència” quan els estudis es duen a terme d’una manera més rigorosa (vegeu també Eschholz, 1997).
Mostrar más

52 Lee mas

Atenció i suport social, febrer 2013

Atenció i suport social, febrer 2013

Des de la perspectiva del suport i l’acompanyament en processos d’atenció a la persona, ens trobem davant un espectre d’alta complexitat. És impor- tant gestionar-la des de les diverses dimensions. En l’actualitat els processos d’acompanyament i suport a les persones es mouen en un context complex, en què convergeixen una multitud de variables professionals, de serveis que en moments de difi cultat són fi ns i tots contradictoris, ja que perseguim l’autodeterminació però sovint es dissenyen polítiques i serveis públics enca- minats només a prestar atencions. Aquesta complexitat imposa la necessitat d’intervenció coordinada de diversos professionals per a la resolució de les problemàtiques que es plantegen, i alhora s’han de tenir en compte moltes dimensions en la persona (dimensions de qualitat de vida personal, familiar, professional, dimensions d’integració social…). En aquest sentit, el concepte de transversalitat pren rellevància com la necessitat que com a professionals de l’educació social siguem capaços d’incorporar diferents eines i estratègies que permetin respondre a les expectatives generant valor.
Mostrar más

252 Lee mas

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

No hem de confondre una situació de risc durant l’embaràs amb un “embaràs de risc o difícil”, ja que en el primer cas, com hem vist, són les condicions laborals concretes les que comporten un risc per a l’embaràs, cosa que no passa quan es tracta d’un embaràs de risc o difícil (art. 31.2 RD 295/2009). Aquesta última situació queda coberta, si escau, per la via de la IT per malaltia comuna. En aquest sentit, la STSJ de Catalunya de 8 de març del 2011 (AS 1515) afirma que “per si això encara fos poc, la raó de ser de la prestació de risc durant l’embaràs no és la mateixa que la de la prestació d’IT per risc de l’embaràs mateix, ja que, en el primer cas, es pot donar l’afectació patològica i de la salut del fetus o de la mare a causa dels riscos que genera l’activitat laboral per a l’un o l’altra, encara que es podria desenvolupar aquella afectació, de manera que podria canviar de lloc de treball en l’empresa, mentre que, en el segon cas, la dona està impedida per a dur a terme la feina i necessita assistència mèdica […]”.
Mostrar más

70 Lee mas

Direcció estratègica i lideratge, febrer 2013

Direcció estratègica i lideratge, febrer 2013

Convé assenyalar que, si bé el focus d’atenció són les institucions d’educació superior, el que diem aquí  sobre la  gestió  de  l’e‐learning  es  pot  aplicar, en  general,  a  institucions  d’educació  preuniversitària,  incloent‐hi  el  nivell  secundari  i  primari.  No  obstant  això, cal  tenir  en  compte  que  en  aquest  cas  les  estratègies que  s’han de seguir se sostenen,  en  gran  manera,  en  directives d’organismes  externs a la  institució  (estatals,  nacionals,  comunitaris  o  uns  altres),  per  la  qual  cosa  certs  aspectes  de  la  gestió  estratègica de l’e‐learning que exposem són particularment pertinents en les IES. 
Mostrar más

46 Lee mas

Desviació i control social, febrer 2013

Desviació i control social, febrer 2013

Una variant actual de la línia d’interpretació més naturalista del comporta- ment humà és la representada per la psicologia�evolucionista. La psicologia evolucionista és un programa d’investigació que aspira a explicar el compor- tament humà en termes del valor evolutiu dels comportaments que observem. Per tant, s’extrapola des d’una teoria general de la genètica evolutiva fins a comportaments humans específics com la lluita, l’homicidi i l’agressió sexual (Daly i Wilson, 1988), i intenta explicar altres aspectes de la conducta humana com l’homosexualitat, l’infanticidi, la promiscuïtat, la percepció de la bellesa i una sèrie d’institucions descrites per l’antropologia, com el dot i el preu de la núvia o els patrons de matrimoni. Presa en conjunt, la psicologia evoluci- onista ha afegit un punt de vista valuós sobre fenòmens com l’aparició de la consciència i del llenguatge, els models d’aprenentatge o la personalitat, però en el seu enfocament de la violència i l’agressió ha despertat certa cautela en- tre la comunitat d’investigadors.
Mostrar más

42 Lee mas

Institucions, empreses i entitats culturals, febrer 2010

Institucions, empreses i entitats culturals, febrer 2010

La mida de cada organització condiciona el nombre i tipus de funcions a rea- litzar. Un ajuntament petit, per molt que tingui l'encàrrec social (tot i que no té l'obligatorietat competencial) d'afavorir els artistes locals, no podrà destinar els recursos necessaris per dotar-los d'espais, premis, compres, actuacions, etc. Deixarà aquestes funcions a estaments superiors. A l'altre extrem, un ministe- ri o conselleria de cultura d'un govern important, haurà de saber donar una resposta integrada a totes les necessitats de cada sector cultural, en la majoria de totes les seves funcions. De la mateixa manera, la capacitat i interès d'una gran empresa multinacional de la cultura li permetrà desenvolupar diferents funcions a la vegada dins un mateix sector. En canvi, una molt petita empre- sa cultural voldrà limitar-se i especialitzar-se en un segment molt particular d'una única funció. Es pot fer la mateixa consideració d'escala pel que fa al moviment associatiu.
Mostrar más

44 Lee mas

Show all 10000 documents...