PDF superior Prova d’accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2010)

Prova d’accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2010)

Prova d’accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2010)

a. Un àtom d’un element té un nombre atòmic 37, i la seva massa atòmica és 85.. b) Són, en general, poc solubles en aigua.. c) Tots els seus àtoms estan ionitzats, i els [r]

6 Lee mas

Prova d’accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2008) Química

Prova d’accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2008) Química

Contestau les preguntes següents, incloent en la resposta les explicacions i els raonaments que justifiquin la forma de solucionar-les. Podeu utilitzar la calculador[r]

6 Lee mas

Prova d’accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (

Prova d’accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (

Heu de resoldre tres dels quatre problemes següents. Els quatre problemes valen igual. Cada problema val 10 punts, la nota final serà el resultat de dividir la s[r]

5 Lee mas

Prova d’accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2009)

Prova d’accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2009)

ii) La seva energia d’ionització serà alta (13,0 eV) o baixa (4,3 eV)? Per què? Serà alta, ja que no té ganes de perdre cap electró. El que té ganes és de guanyar un electró més i així adquirir la configuració electrònica de gas noble (Cl ‾‾ )

6 Lee mas

Subvencions pluriennals d'acció comunitària per als anys 2020-2021 : convocatòria

Subvencions pluriennals d'acció comunitària per als anys 2020-2021 : convocatòria

o Tres pressupostos que el beneficiari haurà de sol·licitar, quan la despesa subvencionable superi les quantitats establertes a la normativa vigent de contractes del Sector Públic, per als contractes menors, pressupostos de diferents proveïdors amb caràcter previ a la contractació del compromís per a la prestació dels servei o lliurament del bé, a excepció que per les especials característiques de les despeses subvencionades no existeixi en el mercat prou nombre d’entitats que el subministrin o prestin, o a excepció que la despesa s’hagués fet amb anterioritat a la sol·licitud de la subvenció. S’haurà d’argumentar el motiu d’ adjudicació en cas de no ser la proposta més avantatjosa econòmicament.
Mostrar más

7 Lee mas

Destination  : Barcelona. Núm. 45 (2011)

Destination : Barcelona. Núm. 45 (2011)

Barcelona ofereix activitats úniques per als visitants més exclusius. Què se sent conduint un fórmula 1? I sobrevolant la Sagrada Família o la Pedrera en helicòpter? És possible arribar a l’èxtasi culinari degustant els plats dels millors xefs del món? A Barcelona sí, perquè a la capital euromediterrània tot és possi- ble, perquè hi ha tota l’oferta necessària per fer-ho possible. La ciutat ja fa anys que s’ha posicionat com a destinació de viatges exclusius adreçats a viatgers que volen viure experiències úniques i inoblidables. Existeix el programa Barcelona Premium (www. barcelonapremium.cat) i l’oferta d’activitats creix any rere any i incorpora nous establiments i nous reptes per als visitants. Una estada de luxe a la capital catalana és sinònim de viure sensacions que perduren. Hi ha tantes possibilitats com un pot imaginar-se i moltes més, des de fer visites particulars a edifi cis modernistes que normalment estan tancats al públic fi ns a llogar una àmplia gamma de vehicles de somni, des de fantàstics iots fi ns a helicòp- ters (www.cathelicopters.com), limusines o, fi ns i tot, cotxes de carreres. I és que Barcelona no només té un port esportiu, famós pels Jocs Olímpics de 1992, sinó que disposa d’aeroport per a jets privats, heliport i, fi ns i tot, un circuit (www.circuit.cat) on cada any se celebren grans premis de Fórmula 1 i motociclisme. Els amants de la velocitat poden provar a conduir-hi els millors Ferrari, Lamborghini i Porsche del món. També, hi ha la possibilitat de copilotar un F1, entrar en contacte amb la fórmula Renault o recór- rer una pista off-road amb un dels clàssics buggies. Les activitats
Mostrar más

8 Lee mas

Enquesta Òmnibus municipal : Direcció de Comerç i Consum : presentació de resultats. Juny 2009

Enquesta Òmnibus municipal : Direcció de Comerç i Consum : presentació de resultats. Juny 2009

El 16,8% dels consultats que ha comprat per Internet en alguna ocasió ha comprat aliments, un 15,6% roba i calçat i un 13,9% productes d’informàtica o telefonia. Un 6,1% hi ha comprat productes de parament per la llar i un 5,6% altres productes quotidians. Evolució: En relació a la passada consulta, es redueix considerablement el volum de compres a Internet per lleure, així com també les d’informàtica i telefonia. Per contra, incrementen les d’aliments i les de roba i calçat.

50 Lee mas

Els salaris a Barcelona. 2018

Els salaris a Barcelona. 2018

La diferència salarial entre dones i homes es va eixamplant a mesura que es va saltant d’estrat de població cap als grup d’edat més avançada (gràfic 3). L’any 2018, la bretxa de gènere més elevada –exclòs el grup de 65 i més anys- es va donar entre els assalariats/es de 60 a 64 anys, on el sou mitjà de les dones va ser més d’un 30% inferior al dels homes (uns 13.500 euros menys). Mentre el salari mitja de les treballadores en la generació de més edat va anar a la baixa, els del col·lectiu masculí es van mantenir a la banda alta de les remuneracions, pel seu predomini en els càrrecs directius i les elevades retribucions que van percebre dins la categoria professional de Llicenciats, enginyers i alta direcció. Les diferències retributives entre homes i dones van ser més reduïdes entre els més joves i la major equiparació salarial es va donar al grup de 25 a 29 anys, on les barcelonines van percebre un salari mitjà inferior en un 6% al del seus homòlegs. Per sota dels 30 anys, els baixos nivells salaris deixen menys marge a les diferències per sexes.
Mostrar más

32 Lee mas

Anàlisi dels preus al sector hoteler de la Costa Brava Sud

Anàlisi dels preus al sector hoteler de la Costa Brava Sud

Espanya és un destí turístic tradicionalment conegut per les seves platges, mar i sol. En aquest sentit els altres països del Mediterrani es podrien considerar destins substituts propers (Goodall, 1988a) 185 . Syriopoulos-Sinclair (1993) en la seva anàlisi de la demanda turística en el països mediterranis també calculen elasticitats-creuades per veure els destins que es poden considerar substitutius i complementaris, tenint en compte l’origen del turista (britànic, alemany, americà, francès i suec). Tal com s’ha fet amb les elasticitats-preu, estableix dos tipus d’elasticitat creuada: la no compensada i la compensada, sent la primera la que incorpora l’elasticitat-renda. Els valors que s’obtenen han de servir majoritàriament com a referència, ja que tal com diuen els mateixos autors fa falta molta recerca respecte d’això. A partir de les dades proporcionades pel mencionat estudi es podria intuir que els principals competidors dels països de la Mediterrània respecte d’Espanya serien Portugal i Grècia, mentre que Turquia es podria considerar un destí complementari a qualsevol dels països emissors analitzats 186 . Si s’aprofundeix en l’origen del turista els resultats més rellevants serien els següents:
Mostrar más

428 Lee mas

Aplicacions web per a la correcció automàtica de proves

Aplicacions web per a la correcció automàtica de proves

Si en canvi s'accedeix a la pàgina en mode consulta, es podran veure totes les preguntes de la prova amb les respostes que en el seu moment va marcar l'alumne. Si la prova està configurada per permetre-ho, sortiran marcades amb un rectangle verd les respostes que eres correctes, de manera que ajudin a l'alumne a veure quins errors ha comés.

14 Lee mas

Barcelona informació. Núm. 46 (2001)

Barcelona informació. Núm. 46 (2001)

Hi ha més actuacions per fer de Barcelona una ciutat de qualitat. Hi haurà més espais verds i també es rehabilitaran els parcs i jardins ja existents. El trànsit és un altre dels problemes a resoldre dia a dia. Amb l’objectiu d’evitar la saturació viària, es treballa en sistemes de gestió i con- trol. La implantació de noves línies d’autobusos als barris o de nous siste- mes de detecció d’infraccions són algunes de les mesures adoptades. A més, s’han construït cinc nous apar- caments –un total de 850 places noves– i n’hi ha altres setze en pro- jecte –2.243 places– a Sarrià, a la plaça Ferran Reyes, a Cardenal Tedeschini i a la plaça Joanic. També hi ha diversos projectes de mi- llora de la xarxa de clavegueram, per tal de garantir la regulació correcta de les aigües pluvials en les zones més afectades per les grans pluges.
Mostrar más

20 Lee mas

Estat funcional en persones de 75 anys o més anys no dependents

Estat funcional en persones de 75 anys o més anys no dependents

KHDOWKSROLFLHVIRUWKHHOGHUO\'LVDELOLW\LVDG\QDPLFSURFHVVLQZKLFKPRGLILDEOHULVN IDFWRUV WDNH SDUW 7KHUH VHHPV WR EH DQ LQFUHDVLQJ FRQVHQVXV WKDW GLVDELOLW\ VKRXOG EH FRQVLGHUHG DV D UHVXOW UDWKHU WKDQ D FRPSRQHQW RI IUDLOW\ 6WHUQEHUJ :HUVKRI .DUXQDQDQWKDQ %HUJPDQ 0DUN DQG WKDW IDFWRUV VXFK DV FRJQLWLYH VWDWXV VKRXOG EH FRQVLGHUHG LQ WKH RSHUDWLRQDO GHILQLWLRQ RI WKH FRQFHSW )XUWKHUPRUH HDUO\ GHWHFWLRQRIIXQFWLRQDOOLPLWDWLRQXVLQJSHUIRUPDQFHEDWWHULHVWKDWFDQEHDGPLQLVWHUHG UDSLGO\LQFOLQLFDOSUDFWLFHDQGZLWKRXWDJUHDWGHDORIWUDLQLQJZLOODOORZWDUJHWLQJRI VXEMHFWV DW ULVN DQG WKH DSSOLFDWLRQ RI LQWHUYHQWLRQV WR KHOS SUHVHUYH WKHLU IXQFWLRQDO VWDWXV/DVWEXWQRWOHDVWRXUUHVXOWVUHLWHUDWHWKHLPSRUWDQFHRIKRVSLWDODGPLVVLRQDQG WKHQHHGIRUVSHFLDOLVWDFXWHFDUHJHULDWULFXQLWV%D]WDQ6XDUH]*DUFLD/RSH]$UULHWD 5RGULJXH]0DQDV 5RGULJXH]$UWDOHMR RIIHULQJ HDUO\ PRELOL]DWLRQ SURJUDPV UHJXODUUHYLHZRIWKHPHGLFDOFDUHSURYLGHGDQGVSHFLDODWWHQWLRQWRPHGLFDWLRQDQGWKH SODQQLQJRIHDUO\GLVFKDUJHV
Mostrar más

159 Lee mas

07 BCN informa. Núm. 07 (2004)

07 BCN informa. Núm. 07 (2004)

Els elevats preus dels medicaments contra la sida han estat fins ara el principal escull que ha impe- dit utilitzar-los al Tercer Món. D’aquesta manera, la major part de la població infectada ha quedat exclosa dels tractaments més avançats. La manca d’infrastructures sanitàries també ha contribuït, en molts casos, a empitjorar el panorama. Davant aquesta situació, diferents països ja han adver- tit que podrien passar per alt les llicències i crear genèrics, molt més barats.

7 Lee mas

Disseny d’un itinerari sobre el Patrimoni Cultural de Felanitx

Disseny d’un itinerari sobre el Patrimoni Cultural de Felanitx

El vertader desenvolupament com a port comercial i la creació del nucli urbà s’ha de vincular a l’expansió vitícola del segle XIX, tot i que ja havia començat en el segle XVIII. Així hi ha constància de les necessitats de crear una infraestructura portuària a les acaballes del segle XVIII degut a que l’activitat comercial ja era freqüent. Però no és fins el 1828 quan es construeix un petit moll. Posteriorment, a l’any 1854, s’aconseguí elevar-lo a la categoria de port i, tres anys més tard, s’inagurava l’edifici de la Duana. Al llarg de l’últim terç del segle, coincidint amb el màxim apogeu del comerç del vi, es milloraren les infraestructures i es dragà una part del port. A partir de 1892, amb la crisi de la filoxera, es paralitzà dràsticament l’activitat comercial. Aquesta es va tornar posar en marxa a poc a poc entrat el segle XX, però sense arribar a les cotes anteriors. Així es produïren noves millores al moll al 1947 i el 1960. Paral.lelament a l’activitat comercial hi va haver sempre una activitat pesquera, la qual s’incrementà especialment a partir de 1908 amb la introducció del bou. En quant a la seva formació com a nucli urbanístic es va produir relativament tard. Així tenim constància de l’intent per part de l’Ajuntament republicà de 1873 de crear una població per fomentar el comerç, projecte que quedà aturat amb el canvi de règim. Però tres anys més tard, a iniciativa de Joan Alou, s’aprovà el projecte d’urbanització de la zona de sa Capella, amb l’excusa de crear una colònia agrícola. D’aquesta manera es creava el primer nucli urbà al voltant de l’oratori, el qual existia des del 1808. Poc temps després, el 1880, Pere Ordines -propietàri de la possessió de s’Horta- sol.licitava la urbanització de la zona de la Duana, on ben prest també sorgiria una agrupació de cases. Es pot dir que allò que realment es creà fou una colònia d’estiuejants, ja que la majoria de cases estaven deshabitades la major part de l’any. Les poques habitades, la
Mostrar más

36 Lee mas

La UOC, més Universitat, més oberta, més connectada  Síntesi de la memòria del curs 2011 2012

La UOC, més Universitat, més oberta, més connectada Síntesi de la memòria del curs 2011 2012

El nostre repte immediat és arribar a la plena mobilitat, no solament per l’accessibilitat, els dispositius, les aplicacions, l’intercanvi de professors, la cooperació amb altres institucions, empreses i universitats o la incorporació de nous estudiants a més països del món, sinó perquè ens hem de posar en moviment per a crear les oportunitats que aquesta segona generació d’estudiants en línia, i la societat en general, reclama. Ho estem fent, mentre construïm una xarxa glocal d’universitats, NetUOC, amb les quals compartim visió, meto- dologia, programes i recursos.
Mostrar más

32 Lee mas

Software de gestió per a una petita empresa

Software de gestió per a una petita empresa

Durant la prova daccés al servei d‟Idempiere, no es gaire complicat de veure que a un usuari inexpert pot set complicat arribar a iniciar l‟aplicació. Per aquest motiu principalment s‟ha elaborat un script per a poder executar Idempiere des de un sol executable. S‟ha usat el llenguatge de programació PowerShell del propi Windows perquè no donarà cap tipus de problemes de compatibilitat ni caldrà cap tipus d‟executable addicional. Un script PowerShell, executa una sèrie de comandes per terminal ja sigui de Windows o Linux que s‟executen de manera seqüencial també admet esperes, bucles, condicionals, etc.
Mostrar más

73 Lee mas

Campus abril 1999 nº5

Campus abril 1999 nº5

Per exemple en el més de març els estudiants han plantejat més dubtes respecte als temes d' ampliació de matrícula, beques Ministeri, Generalitat, Estranger, cursos i altres més concrete[r]

8 Lee mas

Els dos models de pressupostos participatius implementats a l'Eixample i a Gràcia

Els dos models de pressupostos participatius implementats a l'Eixample i a Gràcia

Una de les consignes més compartides en l’avaluació del procés del projecte pilot és que és necessari implementar un disseny clar i detallat del procés a tots els nivells, que inclogui clarament des dels objectius fins als rols de cada àmbit de treball, així com qui integra i com funciona cada òrgan de coordinació i articulació.

17 Lee mas

Salut als districtes : Eixample. 2012 [versió lectura fàcil]

Salut als districtes : Eixample. 2012 [versió lectura fàcil]

La proporció de persones amb risc de patiment psicològic, com per exemple depressió, angoixa, ansietat..., ha augmentat en els darrers anys amb valors semblants al total de la ciutat. A l’Eixample, la tuberculosi es manté estable, i hi ha menys casos que en el total de Barcelona. El nombre de persones amb sida és estable, amb valors lleugerament superiors en els homes respecte al total de la ciutat.

12 Lee mas

El llenguatge no sexista en l’àmbit normatiu: una aproximació als anys més recents

El llenguatge no sexista en l’àmbit normatiu: una aproximació als anys més recents

Parece, por tanto, que en los últimos años se siguen utilizando los recursos recomendados para implementar el lenguaje no sexista, aunque en ocasiones las prácticas podrían mejorarse. Sin embargo, debe constatarse que, como en épocas pasadas, la implementación no se está apreciando con carácter general. Pueden encontrarse un número importante de referencias, en cuyo texto no se observa el ejercicio en cuestión. Por otra parte, si centramos la atención en las referencias en las que se percibe la puesta en práctica del lenguaje no sexista, podremos observar que en numerosas ocasiones, aquella no se está llevando a cabo en todo el texto. Como ya adelantamos, estas circunstancias se encuentran presentes desde hace ya tiempo. Detrás de aquellas se han diagnosticado varias causas, que parecen seguir estando presentes en los años más recientes. A continuación nos referimos a estos aspectos. En algunas ocasiones pensamos que, de entrada, se podría haber optado por una implementación parcial. En algunos casos podemos encontrar palabras como «alcaldes», «concejales» o «consejeros», que aparecen sin que en ellas se perciba la implementación del lenguaje no sexista. Sin embargo, estos y otros cargos, cuando aparecen en número singular, se escriben con desdoblamientos. Esta circunstancia puede verse en la Ley del Área Metropolitana de Barcelona (2010), donde podemos leer extractos como el siguiente: «El presidente o presidenta puede nombrar, entre los consejeros metropolitanos, un vicepresidente ejecutivo o vicepresidenta ejecutiva y los vicepresidentes que considere pertinentes, que deben sustituirle en caso de vacante, ausencia o impedimento».
Mostrar más

13 Lee mas

Show all 10000 documents...