Top PDF Quins són els factors que incrementen la motivació dels alumnes a les classes d'educació física?

Finalment, destacar d‟aquest aspecte, la importància que té la planificació prèvia de les activitats per saber realment quins objectius es vol transmetre als alumnes. Per això, és tant o més important, realitzar una programació amb sentit i tenir clar tot allò que es vol ensenyar, que no pas realitzar activitats sense sentit i on no es vegi una progressió. En les entrevistes realitzades, em va agradar molt el sistema que té l‟escola Joan Sanpera i Torras de Les Franqueses del Vallès, en fer una enquesta als alumnes a principi de curs per saber quins hàbits esportius tenen i també què els hi agradaria fer a les classes d‟Educació Física. A partir d‟aquí i sempre respectant els continguts del currículum, el docent intenta realitzar projectes partint dels resultats d‟aquestes enquestes. Aquest fet, em va fer pensar en el primer any del Grau, és a dir, em recordo que en la majoria d‟assignatures que fèiem, els professors d‟universitat ens recordaven sobre la importància de partir dels seus interessos i dels coneixements previs dels alumnes. Fent això penso que els alumnes es senten més identificats amb l‟assignatura i també estan més motivats si es té en compte les seves idees.

Els nins i nines necessiten moure’s. Si se’ls presenta una activitat mecànica o poc atractiva, potser la realitzin, però a llarg termini, la intensitat i actitud amb què afrontaran aquest tipus de tasca disminuirà considerablement. El joc ha estat, és i serà l’eina més adient per treballar amb infants. A l’hora de realitzar qualsevol tipus d’activitat, que es gaudeixi de fer-la, comporta que es tengui una actitud més activa cap a aquesta. Aquest és l’objectiu que hauria de tenir qualsevol professor a l’hora de preparar les seves classes. El compromís motor serà òptim, ja que l’infant estarà en moviment el màxim temps possible perquè està motivat de manera intrínseca, i s’autoregularà per donar el seu màxim rendiment sense que el docent hagi de motivar-lo de manera extrínseca com ho hauria de fer si l’activitat que es presenta no agradés a l’infant.

56 aportar els articles que he utilitzat, sinó per la necessitat de fer una reflexió sobre quins elements podria introduir en la intervenció final a mesura que els resultats s’anaven descobrint. Encara ha estat més enriquidor poder utilitzar una mostra d’alumnes a l’institut de pràctiques, que m’ha permès veure de forma més exhaustiva el context i les situacions per les que han de passar aquests alumnes. Per estudis posteriors es podria tenir en compte un ventall més ampli de variables per poder observar l’efecte d’altres factors que també s’ha demostrat que són rellevants (Alemany et al., 2015; Gisbert, 2015; Rodríguez i Quilaguy, 2015; Solano, 2015) . Tal volta hagués estat interesant afegir altres variables com l’autoestima, l’autoconcepte, la motivació enfocada a metes o una descripció més acurada de les famílies. Així s’haurien obtingut uns resultats més complets de quines són les variables que més afecten al rendiment acadèmic i en quina mesura.

Després de trobar alguns dels factors que influeixen en el grau de detecció de continguts, queda clar que a l’hora de fer la interpretació de les dades no ens podem quedar tan sols amb la comparativa entre els resultats de primer i tercer. Veiem, doncs, que és possible parlar d’una influència significativa en el grau de detecció de continguts matemàtics tant per la influència del factor del tipus de matemàtica, tant pel factor de concreció dels qüestionaris, com pel factor del context. Cal tenir en compte, però, que encara podríem trobar altres factors que de ben segur han influenciat en els resultats, com per exemple la formació prèvia dels participants o la falta de sinceritat en les respostes.

D’alguna manera, la realitat observada va d’acord amb l’anàlisi elaborada sobre el currículum. És a dir, tant el joc en general com els populars – tradicionals en concret tenen molt poca importància en l’àrea d’educació física. Tot i que la gran majoria d’activitats observades tenen força característiques semblants a les que ha de tenir un joc, la gran majoria no ho són. De fet les activitats observades són: estiraments, gimnàstica sueca i mobilitat articular; els alumnes donen voltes a la cancha 23 i el professor anota el temps quan es paren; pujar i baixar esglaons durant el màxim de temps possible; joc de seguir rei per escalfar; fase d’activació dirigida pel professor; circuit de força + velocitat; joc dels relleus; escalfament dirigit pel professor; córrer a l’aire lliure per comprovar la condició física. Com veiem, doncs, una educació física molt orientada cap a l’assoliment d’uns determinats resultats físics.

El present treball recull els resultats d‟un estudi sobre la incidència de la interinitat docent en l‟aprenentatge dels alumnes de les Pitiüses. S‟ha dut a terme amb la col·laboració de més de 150 professors de Secundària dels centres d‟Eivissa i Formentera, pertanyents a tres col·lectius diferents dins el món educatiu: interins, funcionaris de carrera i docents amb responsabilitats de direcció com a caps d‟estudi. El marc teòric aborda els conceptes de docència plurianual i el rol del tutor/professor com a figura referent dins el procés d‟ensenyament-aprenentatge. L‟objecte d‟aquest estudi és determinar si l‟elevat índex d‟interinitat que registra aquest territori condiciona l‟aprenentatge dels alumnes i en quin sentit ho fa. Com a metodologia de recerca s‟han emprat enquestes amb preguntes tancades i obertes per tal de conèixer les percepcions dels docents en actiu, que han assenyalat els avantatges i desavantatges d‟aquesta realitat. Els resultats permeten afirmar que la interinitat condiciona negativament l‟aprenentatge perquè dificulta el coneixement dels estudiants i impedeix l‟establiment de vincles que facilitin un clima de classe motivador.

Com aquesta pregunta era de resposta llarga ací se han obtingut les següents respostes és important tindre materials de manipulació que siguen visuals, altres volen que siga el material significatiu per a que aprenga l’alumnat, a més d’exposar que cal tindre imaginació i ganes d’aprendre i fer aprendre. A més un altre posa que cal que hi haja alumnes i reptes. La importància de les noves tecnologies tant en casa com en l’escola. I altres citen materials com la pissarra digital on projectar fotos, vídeos, exemples i tota classe de material, tabletes, llibres, atles, pissarra, mapes conceptuals i biblio. Altres volen involucrar en l’assignatura a les famílies o eixir pel medi. Inclús altres no contesten a la pregunta o s’explica que es difícil de contestar.

Com diu Ripoll (2006), no existeix un únic tipus de joc, sinó que pot extrapolar-se a qualsevol àmbit de la vida on apareix la diversió. Cercant a l’origen del joc, podríem concloure que es juga pel simple plaer de jugar, és a dir, el joc és innat en els infants i és propi de la seva naturalesa existencial. Per tant hem d’aprofitar aquest plaer que ens proporciona el joc com a un element a favor a l’hora d’encarar les sessions d’educació Física. A més, observam la importància de no identificar el joc amb uns determinats límits d’edat. Aquí és on ha d’aparèixer la intervenció educativa per tal d’adaptar, originar canvis referits a l’organització, la dificultat, el grau de compromís motor que suposa,…per tal d’afavorir que tots els jocs siguin possibles per a totes les persones, sempre tenint en compte les variacions metodològiques que s’han de seguir per adaptar aquests jocs al grup d’alumnes als quals vagin dirigits.

Un dels esculls per a assolir aquest objectiu és la diferència que establim entre la interacció amb una persona o amb una màquina. No ens dirigim de la mateixa manera a un humà que a una màquina. No responem de la mateixa manera si una persona ens pregunta «Com estàs?» que si ho fa un ninot de peluix en un missatge pregravat (Wegerif, 2004). Aquesta diferència té a veure, entre altres aspectes, amb l’atribució de subjecte o d’objecte. A partir dels avenços en intel·ligència artificial i llenguatge natural aquesta distinció cada vegada és més borrosa quan ens referim als xatbots. Aquest tipus de programari té un estatus ambivalent i l’interlocutor humà pot arribar a considerar que té cert grau d’agència i de responsabilitat moral. Ja no és tan senzill distingir si ens dirigim a una màquina o a un subjecte. Aquesta situació es produeix bàsicament perquè els xatbots fan servir una capacitat tan humana com és el llenguatge i per la incorporació i el desenvolupament de les tècniques d’intel·ligència artificial.

Primer de tot hem de dir que aquests països que es tenen en compte a la taula són els orígens més presents a les Illes Balears. Per tant, el percentatge total és menor que el que trobam a la taula 3, perquè aquesta conté les dades de tots les persones que habiten en aquests pobles de tots els països. Així doncs, aquests resultats es corresponen als habitants que provenen de països estrangers que més representen l‟origen dels nouvinguts. Podem veure que els percentatges més alts d‟habitants d‟altres països correspon a Marroc, en primer lloc, i a Alemanya, en segon lloc. A més, podem observar que no hi ha molta diferència entre els percentatges obtinguts a cada municipi d‟acord amb el nombre d‟immigrants que hi habiten llevat de Romania. Així, veim com la diferència és considerable respecte als romanesos que trobam a Porreres, que és prou elevat (5,06%), als que trobam a Montuïri (0,35%) i a Vilafranca (0,07%), on gairebé és insignificant. Si aquestes dades les comparam amb els resultats obtinguts sobre la llengua que els alumnes usen a les seves llars, veim que els resultats s‟hi reflecteixen bastant. Així, veim que hi ha quatre alumnes que empren com a primera llengua el romanès, tres que usen l‟alemany, dotze que utilitzen l‟àrab o el berber en primer lloc i tan sols un que empra el quítxua 2 . Quant a l‟anglès, només n‟hi ha un que l‟empra com a llengua primera a casa seva, tot i haver-hi vuit alumnes més que afirmen usar-la en segon, tercer o quart ordre. El paral·lelisme dels resultats de la taula 6 es dóna sobretot amb Romania, d‟on tots els alumnes de primer d‟ESO que provenen d‟aquest país estan empadronats a Porreres i cap als altres dos municipis. Aquest fet concorda amb els resultats obtinguts. El percentatge que representa els alumnes de primer d‟ESO que són estrangers (20,79%) també és bastant elevat (taula 7).

Altres autors adscrits a les teories biològiques són A. Buss i R. Plomin (1975) i A. Thomas i S. Chess (1986). Aquests autors es focalitzen en l’anàlisi del temperament i mantenen que les dimensions bàsiques de personalitat són aquelles que es poden observar ja des de la primera infantesa, i es mantenen amb una gran consistència al llarg del cicle vital. Buss i Plomin, considerats els pares de la psicologia evolucionista de la personalitat (Larsen & Buss, 2005; Penke et al., 2007) proposen tres paràmetres o disposicions bàsiques en l’anàlisi de la personalitat: Emotivitat (fa referència a la intensitat de les reaccions de les emocions bàsiques), Activitat (nivell d’energia general de l’individu i la necessitat de fer coses) i Sociabilitat (necessitat d’interactuar amb els altres i de tenir sentit de grup). D’altra banda, Thomas i Chess van proposar inicialment 9 categories d’anàlisi de la personalitat en infants, de les quals només cinc van mostrar-se fiables (Zuckerman, 1991) en les anàlisis factorials posteriors: Activitat (nivell d’activitat durant les hores de menjar, banyar-se, jugar, vestir-se, etc.), Aproximació/Retirada (reaccions als estímuls nous tals com menjar o persones), Ritmicitat (regularitat en el temps d’aparició de funcions fisiològiques bàsiques tals com menjar o dormir), Adaptabilitat (respostes a llar plaç davant de situacions diferents, flexibilitat del comportament) i Distracibilitat (facilitat per a canviar la direcció de l’atenció d’un estímul a un altre). Aquestes disposicions generals i heretades interactuen de forma complexa i transaccional amb les variables ambientals al llarg del cicle vital, però anàlisis posteriors indiquen que només les tres primeres categories es mantenen de forma relativament estable des de la infantesa fins a l’etapa adulta (Zuckerman, 2005).

La investigación sobre la digital divide ha puesto de manifiesto cómo no solo es importante estudiar las diferencias entre la gente que tiene acceso a Internet y la que no. Actualment[r]

* En el cas d’àmbits amb més d’una àrea de coneixement la distribució de les hores curriculars assignades ha de garantir el tractament dels continguts curriculars de manera proporcionad[r]

Fent ús del full d’autobarem que una vegada començat el procés selectiu estarà a disposició dels aspirants als serveis territorials i a la seu central del Departament d’Educació i que també es podrà imprimir a través de la pàgina d’Internet del Departament d’Educació: http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio (Seguir l’itinerari: Serveis i tràmits| Oposicions i concursos| Personal docent| Ingrés i accés a cossos docents| Convocatòria 2008), els aspirants que hagin superat la fase d’opo- sició al·legaran en sessió pública, comunicada amb vint-i-quatre hores d’antelació pels tribunals, tots els mèrits que considerin oportuns, d’acord amb el procediment pel qual participen i segons els barems que es publiquen als annexos 1 i 2 d’aquesta convocatòria, i lliuraran al tribunal els documents justiicatius corresponents, jun- tament amb el full esmentat. Només es podran puntuar els mèrits que s’al·leguin en la sessió pública convocada pel tribunal, els quals hauran de ser degudament justiicats mitjançant la documentació que es determina en els annexos citats.

D’altra banda i com heu pogut veure amb les fotografies, els infants han generat diferents jocs, cosa que durant la sessió han obert les seves ments a un món paral·lel i s’han imaginat l’inimaginable. Que l’orientació del joc hagi canviat no és res dolent, ja que ha donat peu a què els infants desenvolupin la seva imaginació, cosa que a aquests els hi costa molt, i a més, han fet seu el joc. “Para el niño, el juego simbólico satisface la necesidad de entenderse en la realidad y le permite realizar transformaciones simbólicas en la interacción con los otros (niños o adultos), el espacio y los objetos [...]. Así, el espacio se va construyendo continuamente como marco vital [...]” (Ruiz i Abad, 2011).

la llum del sol, es disposa el teixit on es realitza la fotosíntesi. 18.- Ompli els buits del text següent: Pels vasos conductors del pecíol entra en el full la saba................................... (bruta, elaborada) amb aigua i .................................. (proteïnes, substàncies orgàniques, sals minerals). La capa de cèl·lules de la part superior (teixit clorofíl·lic) s'encarrega de fer la ....................................... (fotosíntesi, respiració, mitosi) i convertir la saba .......................................... (bruta, elaborada) a saba ................................ (bruta, elaborada). Durant el procés el .......... (O 2 , CO 2 ) necessari entra per ................................ (el pecíol, els estomes, l’epidermis), per on surt també el

3. Si és el primer cop que l’usuari accedeix a l’aplicació a partir de l’1 de gener de cada any, es mostra una pantalla on l’usuari ha d’acceptar que assumeix la responsabilitat si fa un mal ús de les dades. (GEDAC tindrà un control dels usuaris que accedeixen directament a l’aplicació) 4. El sistema mostra el menú principal de l’aplicació

28. (a1) En què s’assembla un fenomen físic amb un fenomen químic? (a2) En què es diferencia un fenomen físic d’un fenomen químic? (b) Classifica aquests fenòmens en canvis físics i canvis químics: Dilatació dels rails de les vies del tren.

Total oví en milers de caps Font: Elaboració pròpia, dades del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.... ENTORN POLÍTIC, ECONÒMIC I SOCIAL.[r]

És a partir de l’entrada en vigor de la LOGSE que es crea un important procés de debat públic que reflexa un estat de preocupació social en relació a l’estat de l'educació pública. Actualment hi ha una postura majoritària que considera que el sistema educatiu està passant una forta crisi i que demana reformular urgentment la seva estructura. Hi ha una sèrie de qüestions que tenen una gran importància a l'hora de valorar l'actual situació de l'educació, de manera que prescindir-ne significa parcel.lar el discurs i dificultar la recerca de solucions de millora. Aquestes qüestions tenen a veure amb les fites socials assolides en matèria educativa que suposa l'escolarització gratuïta i obligatòria per a tota la població, formació que es va ampliant cada cop més en la vida de l'individu i que pretén arribar a ser permanent, en benefici del mateix individu i de la societat en la que viu. Es tracta d'un camí per disminuir les diferències socials i dotar als individus de les eines que li permetran desenvolupar-se òptimament dins la societat 4 i que per tant esdevé irrenunciable des del punt de vista dels valors democràtics.