PDF superior Quins són els impactes de l'escoltisme?

Quins són els impactes de l'escoltisme?

Quins són els impactes de l'escoltisme?

Es tracta doncs que cada individu elabori el seu propi pla de progrés personal i se li reconeguin els seus esforços més que els resultats. Concretant més en allò que l’escoltisme vol treballar i que comparteix amb altres iniciatives educatives que treballen des de la pedagogia activa com ja he esmentat amb anterioritat en termes dels membres que van aprovar el document a l’Assemblea General Ordinària (2011) a “Mètode Escolta”. Un aspecte rellevant seria que intenta eliminar jerarquies de qualsevol tipologia, totes les persones són considerades iguals eliminant així els prejudicis i l’estigmatització dels col·lectius més vulnerables. Les activitats preparades que creen els caps són preparades i dissenyades segons les necessitats específiques del grup, les quals han de respondre a interessos i necessitats dels infants o joves, han de permetre a la persona expressar-se lliurement i han de permetre una interiorització per part de l’infant o jove un seguit de conductes esperades, tal com marca el document aprovat a l’Assemblea General Ordinària (2011). Un altre punt important de la pedagogia activa és el respecte i el contacte amb el medi natural. L’adoració de la vida a la naturalesa: és l’indret idoni per treballar habilitats personals, els sentits i saber valorar el més essencial. És el millor lloc per assumir el lloc de l’ésser humà dins l’univers.
Mostrar más

89 Lee mas

Impactes de les hores fred en la fructicultura de Mallorca

Impactes de les hores fred en la fructicultura de Mallorca

Pel que fa a Balears, no existeix cap eina com l’IVIA o l’IMIDIA (figures 1 i 2) per tal d’estimar les hores fred d’una zona concreta pel que rara vegada es té en compte la necessitat de fred per part de la planta a l’hora de realitzar una plantació, la qual cosa suposa un perjudici econòmic considerable degut a les malalties fisiològiques a les quals s’exposa. Les cases de material vegetal o els treballadors dels vivers rara vegada tenen en compte les necessitats d’hores fred a Balears i adapten, en el millor dels casos, un model de la Comunitat Valenciana o de Múrcia. L’IVIA o l’IMIDIA tenen opcions informàtiques de les que ja hem parlat per calcular les hores fred, però a Balears no hi ha cap institució que ofereixi un servei semblant. Per tant, molts pagesos elegeixen el seu material vegetal sense tenir si les necessitats de fred del cultiu elegit, seran satisfetes a la seva finca. Usar un model valencià o de Múrcia és poc precís i corr el risc d’invertir molt de capital en una varietat inadequada ja que el nombre d’hores fred obtingudes a una altra regió no són representatives de la zona cultivada. Aquests errors provoquen problemes fisiològics a les plantes que acaben suposant un perjudici econòmic. Reparar un error d’aquesta classe és impossible però hi ha formes de mitigar els seus efectes (amb productes fitosanitaris comercials, que suposen un gran cost econòmic pel agricultor i pel medi). Plantacions sanes suposen menys tractaments fitosanitaris i menys recursos utilitzats per obtenir el mateix resultat.
Mostrar más

54 Lee mas

Com són els electors catalans?

Com són els electors catalans?

Com són els electors dels partits catalans? Roger Buch* | rbuch@peretarres.org Una fotografia dels electors catalans actuals ens pot permetre dibuixar quins són els perfils de les persones que voten els diferents partits polítics. El professor Ro- ger Buch analitza com més enllà dels valors ideològics hi ha variables sociodemogràfiques que afavoreixen de manera clara el vot cap als diferents partits cata- lans. D’aquestes variables, la llengua habitual i l’edat són les que marquen més clarament tendències, més que no pas altres com el gènere o la classe social. Per mirar de respondre a la pregunta de com són els electors catalans, ens basarem en el darrer Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) —publicat al gener de 2008— analitzant les respostes a diferents preguntes de l’àmbit socioeconòmic i demogràfic amb el creuament de record de vot de les eleccions al Parlament de Cata- lunya de 2006, utilitzant tant els percentatges verticals
Mostrar más

14 Lee mas

Quins continguts matemàtics són capaços de detectar alumnes del Grau d'Educació Primària en situacions d'aprenentatge interdisciplinàries?

Quins continguts matemàtics són capaços de detectar alumnes del Grau d'Educació Primària en situacions d'aprenentatge interdisciplinàries?

Les evidències que em van permetre percebre aquesta problemàtica van sorgir el dia que vaig emetre l’enregistrament que recollia una experiència viscuda en el Pràcticum III, sobre la construcció d’un rellotge de Sol per mitjà de diferents assignatures, en un seminari del Pràcticum IV. Abans d’explicar quins continguts matemàtics es treballaven a les diferents activitats de l’experiència, el professor Josep Maria Fortuny, del Departament de Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals, va demanar als meus companys de seminari que enumeressin els diferents continguts matemàtics que havien observat en el vídeo. La meva sorpresa va ser molt gran quan vaig veure que els meus companys no havien detectat cap contingut matemàtic. És més, algun, dels pocs que van participar, va dir que es treballava el pas del temps, un contingut vinculat a l’àrea de les Ciències Socials.
Mostrar más

36 Lee mas

2. Quins aspectes del model atòmic de Dalton es mantenen vigents i quins aspectes s ha demostrat que són incorrectes?

2. Quins aspectes del model atòmic de Dalton es mantenen vigents i quins aspectes s ha demostrat que són incorrectes?

2. Revisa el dibuix de l’àtom que vas realitzar a l’activitat inicial d’aquest tema. Amb tot el que ha aprés estudiant els diferents models atòmics, quins aspectes de la teva idea inicial eren encertats i quins eren erronis? Anota els teus comentaris en la taula següent:

12 Lee mas

L'experimentació animal en medicina humana: on són els límits?

L'experimentació animal en medicina humana: on són els límits?

- Animals d’experimentació Els animals d’experimentació, venen regulats per la Directiva 2010/63/UE, del parlament europeu, en el seu capítol 2, ens parla sobre les disposicions per la utilització de determinats animals en els procediments, i quins són els animals que s’autoritzen a realitzar els experiments. En el Real Decret 53/2013, en el seu capítol IV, ens especifica els animals utilitzats en els seus experiments. En el Reglament (CE) nº338/97, relatiu a la protecció de espècies de la fauna i flora silvestre mitjançant el control comercial, ens diu en el seu article 21 que no es poden utilitzar primats de les espècies enumerades de l’annex A, només complint-se certes condicions: si es realitza amb la finalitat d’evitar, prevenir, diagnosticar o tractar malalties que potencialment puguin posar en perill la vida dels essers humans.
Mostrar más

12 Lee mas

TEMA 4 IMPACTES SOBRE L’ATMOSFERA

TEMA 4 IMPACTES SOBRE L’ATMOSFERA

El triòxid de sofre i l’àcid sulfhídric són contaminants secundaris produïts a l’atmosfera mitjançant la transformació d’altres substàncies... Quan els contaminants s’acumulen a l’atmosf[r]

21 Lee mas

ELS JUEUS A CONSTANTÍ A L EDAT MITJANA

ELS JUEUS A CONSTANTÍ A L EDAT MITJANA

Per vertadera relació havem entès la bona e continua diligència que havets aüda en guardar los juheus de Terragona, de què us som tenguts a fer-vos gràcia e mercè. E com nos vullam ésser informats per qual forma e manera e per quals la aljama d’aquexa juheria és estada despoblada, per ço a vós manam que vista la present vingats a nós ensemps ab lo procés que per la dita raó per vós és stat fet he informat largament dels noms d’aquells qui d’algunes parts de nostra senyoria han aportades aquí diverses robes que són estades robades a juheus, e d’aquelles qui són en vostre poder e en poder d’altres d’aquexa ciutat. E volem, noresmenys, que façats que en vostra companyhia venguen a nós en Ponç Gerau, Manuel d’Avinyó, Bng. De Boxades e Bnt Tallada, comversos, olim juheus d’aquexa ciutat, per ço que pus clar puxam ésser informats per aquells de les dites coses. 3 Hi ha documents que conviden a creure que l’assalt del dia 5 d’agost a la vila de Valls va acabar com arreu, amb morts, pressions per a la conversió i ro- batoris. A Falset sembla que no es van produir aldarulls, la comunitat es va re- cuperar i van continuar la seva vida amb normalitat, el 1402, hi havia com a mínim vint-i-dues famílies. No hi ha tampoc cap notícia explícita sobre el pos- sible assalt al call jueu de Santa Coloma de Queralt, però els nombrosos con- versos que apareixen posteriorment fan creure que van rebre pressions i atacs. 4 Cortiella explica que el 1393 Constantí va haver de pagar una remissió per obtenir el perdó real pels fets contra els jueus en 1391, 5 tot i que la documen- tació no aclareix de quins fets es tracta, sabem que es tracta dels violents ava- lots de l’estiu de 1391, incitats —almenys en part— per la Comuna del Camp, qui va prestar «consell, auxili i favor» als pobles integrants durant els pogroms contra els jueus de l’estiu de 1391.
Mostrar más

6 Lee mas

Els impactes del turisme de masses: economia, societat, cultura, mediambient

Els impactes del turisme de masses: economia, societat, cultura, mediambient

- Els vinculats a la mala planificació en els usos del sòl De vegades, la situació deriva en una clara ocupació intensiva del territori, amb problemes ambientals d’importància considerable, però com que estan concentrats en un àmbit concret permeten la conservació d’usos tradicionals en l’entorn. El problema apareix quan es produeix un ús extensiu del territori, amb la qual cosa davant de les plusvàlues i l’obtenció de beneficis econòmics a curt termini, es produeix una pèrdua dels usos tradicionals o bé es produeix una ocupació del sòl amb l’objectiu de desenvolupar activitats turístiques. Alguns exemples d’aquest problema els trobem en el turisme de sol i platja i, en menor grau, en algunes destinacions relacionades amb el turisme d’esquí. En el primer cas, aquesta modalitat està relacionada amb l’ocupació intensa del litoral i amb el desenvolupament urbà i residencial. Aquest és l’exemple més evident del problema relacionat amb els usos del sòl i amb el “monocultiu” urbà, com ha ocorregut en moltes destinacions mediterrànies espanyoles. La ocupació progressiva de la primera línia de platja i l’ocupació successiva de franges més allunyades, són fets que han marcat la generació de forts impactes ambientals negatius, que es s’agreugen amb els recents desenvolupaments residencials en les zones prelitorals i fins i tot en les zones interiors més pròximes a les àrees litorals.
Mostrar más

8 Lee mas

1. Digues quins són els quatre òrgans que normalment presenten els vegetals:

1. Digues quins són els quatre òrgans que normalment presenten els vegetals:

Efectivament, les plantes també fan la funció de _______________: reaccionen positivament o _________________ davant d'un _________________. Per exemple, les tiges reaccionen ___________________ a la gravetat i positivament a la llum perquè han de facilitar que es pugui fer la ________________ a les fulles, i per això creixen cap __________. En canvi, les ______________ reaccionen ___________________ a la gravetat i no són atretes per la __________ perquè han de buscar l'____________ que es filtra al sòl.

9 Lee mas

c) Quins són els grans monuments que veuen primer els personatges des de les naus?

c) Quins són els grans monuments que veuen primer els personatges des de les naus?

Activitat 1 JOCS UNIVERSALS • L’Amed i en Jeruef s’entretenien sovint amb jocs tradicionals de l’antic Egipte, i també els van ensenyar a la Jana. Segur que tots et sonen d’alguna cosa, encara que tinguin un nom diferent. Escriu el nom d’aquests jocs, com s’hi juga i si encara s’hi juga actualment. Podràs trobar la informació a les pàgines 77-78.

8 Lee mas

Quins són els factors que incrementen la motivació dels alumnes a les classes d'educació física?

Quins són els factors que incrementen la motivació dels alumnes a les classes d'educació física?

Finalment, destacar d‟aquest aspecte, la importància que té la planificació prèvia de les activitats per saber realment quins objectius es vol transmetre als alumnes. Per això, és tant o més important, realitzar una programació amb sentit i tenir clar tot allò que es vol ensenyar, que no pas realitzar activitats sense sentit i on no es vegi una progressió. En les entrevistes realitzades, em va agradar molt el sistema que té l‟escola Joan Sanpera i Torras de Les Franqueses del Vallès, en fer una enquesta als alumnes a principi de curs per saber quins hàbits esportius tenen i també què els hi agradaria fer a les classes d‟Educació Física. A partir d‟aquí i sempre respectant els continguts del currículum, el docent intenta realitzar projectes partint dels resultats d‟aquestes enquestes. Aquest fet, em va fer pensar en el primer any del Grau, és a dir, em recordo que en la majoria d‟assignatures que fèiem, els professors d‟universitat ens recordaven sobre la importància de partir dels seus interessos i dels coneixements previs dels alumnes. Fent això penso que els alumnes es senten més identificats amb l‟assignatura i també estan més motivats si es té en compte les seves idees.
Mostrar más

92 Lee mas

Què són les comunitats d'aprenentatge

Què són les comunitats d'aprenentatge

Aquest és, sens dubte, el projecte amb el qual està directament implicat CdA, i que compleix els axiomes precedents. L’INCLUD-ED (Strategies for inclusion and social cohesion in Europe from education –2006-2001–), representa la principal inversió en investigació educativa europea, 3,5 milions d'euros, i l'únic «Projecte Integrat del VI Marc-Programa d'Investigació Europeu» centrat en l'educació escolar obligatòria. Un projecte integrat dins la Comissió Europea què possibilita la combinació d’una gran quantitat d'activitats i recursos, tan necessaris per a assolir objectius científics ben definits i ambiciosos, en el marc de la investigació Europea.
Mostrar más

10 Lee mas

Això que es veu a continuació són dues fotos aèries (ortofotos), una de l any 1956 i l altre del l any 2010.

Això que es veu a continuació són dues fotos aèries (ortofotos), una de l any 1956 i l altre del l any 2010.

d) Els animals mengen els fruits i quan fan caca escampen les llavors e) Les llavors cauen a l’aigua i el corrent les desplaça f) Si hi ha foc, el fruit explota i les llavors surten disparades A cada arbre o arbust hi ha una mostra del fruit i la llavor que fa. Com creus que es dispersen les llavors dels arbres que has identificat? A la taula escriu la lletra o lletres del sistema de dispersió que correspongui a cadascun.

34 Lee mas

Què són les finances ètiques?

Què són les finances ètiques?

Quan la clientela autoritza el banc a gestionar els seus estalvis, pot triar un d’aquests quatre sectors, així com el tipus d’interès que s’aplicarà als seus estalvis (entre un tipus màxim establert pel banc i zero). Entre els productes d’estalvi que ofereix destaquen els productes a llarg termini, però també ofereix altres serveis bancaris com comptes corrents, targetes de dèbit i crèdit, banca telefònica i per Internet. També ofereix una cartera de fons d’inversió ètics. La Banca Popolare Ètica segueix una política de transparència sobre l’ús donat als diners de manera que tota la informació relativa als crèdits concedits és pública. A més, existeix un comitè ètic triat que vigila que totes les activitats del banc respectin els valors socials i ètics sota els quals va ser fundat.
Mostrar más

17 Lee mas

Com canviar quan els canvis són difícils? Avantatges i desavantatges de la Barcelona competitiva des de l'economia simbòlica

Com canviar quan els canvis són difícils? Avantatges i desavantatges de la Barcelona competitiva des de l'economia simbòlica

de la “construcció de la ciutat” en tots els sentits. Si bé en els seus inicis van tenir una funcionalitat molt específica, com per exemple habitatge o temples de culte, és al segle vint-i-u que es converteixen en elements essencials de l’economia simbòlica de la ciutat. Uns dels casos més paradigmàtics i propers són l’Eixample de Barcelona i el temple de la Sagrada Família. Es podria argu- mentar que hi ha un “capital urbà” (Shih-Chang, 2004) format per diferents tipologies d’elements que sorgeixen orgànicament de les activitats de les per- sones de la ciutat (Mumford, 1938) i de les necessitats socials i econòmiques que han fet-construït la ciutat al llarg de temps fins com és ara. Aquest capital urbà s’acumula i forma el bagatge o estoc cultural de la ciutat del segle vint-i- u; i és el patrimoni, en un sentit ampli del concepte, de l’economia simbòlica d’una ciutat. L’acumulació del capital urbà al llarg de la història és el que forma el bagatge cultural de l’economia simbòlica de les ciutats; i a la vegada l’acumulació de uns valors culturals intrínsecs de la ciutat i de l’estil d’una ciutat, element més intangible, però molt significat. Aquestes variables de l’economia simbòlica de la ciutat són els multiplicadors que afavoreixen el creixement
Mostrar más

17 Lee mas

És una forma de veure i dur a terme l ensenyament i l aprenentatge Són mètodes No és una

És una forma de veure i dur a terme l ensenyament i l aprenentatge Són mètodes No és una

DEMOCRÀCIA DEMOCRÀCIA ACCIÓ EN L’ENTORN ACCIÓ EN L’ENTORN PARTICIPACIÓ PARTICIPACIÓ AVALUACIÓ DINÀMICA I CONTINUADA AVALUACIÓ DINÀMICA I CONTINUADA PEDAGOGIA DE LA SITUACIÓ PROBLEM[r]

29 Lee mas

També a les 8, a l estadi municipal Els Arcs, partit de futbol entre els veterans de l UE l Alcúdia i el Guadassuar.

També a les 8, a l estadi municipal Els Arcs, partit de futbol entre els veterans de l UE l Alcúdia i el Guadassuar.

11.30: Recorregut de tots els participants pels carrers de l’Alcúdia. L’itinerari serà: parc  de  la  Generalitat,  Germanies,  Calvo  Acacio,  Joan  Baptista  Osca,  Major,  plaça  del  País  Valencià,  sant  Francesc,  Av.  Verge  de  l’Oreto,  Av.  Antoni  Almela,  rotonda  de  la  Sènia,  Salvador  Allende,  Nòria,  Santa  Rosa,  Filharmònica  Alcudiana,  Av.  Antoni  Almela,  rotonda de l’Olivera, Calvo Acacio, Jaume Roig, Papa Joan XXIII, per a finalitzar al parc  de la Generalitat. 

10 Lee mas

Què són les plantes invasores?

Què són les plantes invasores?

NOM CIENTÍFIC: Carpobrotus spp. NOM COMÚ: bàlsam, bàlsam menut. PERQUÈ ÉS INVASORA: S’han plantat com a plantes entapissants en rocalles i talussos, i també en jardineres, i són molt resistents a la sequera i la salinitat, però no a les gla- çades. S’han emprat també per estabilitzar talussos de carreteres i dunes, on mostren un comportament invasor molt agressiu. Les llavors poden romandre al sòl com a banc de llavors durant anys.

20 Lee mas

1. Les determinacions d aquesta Ordenança són d aplicació a aquells supòsits en els quals concorrin conjuntament les següents circumstàncies:

1. Les determinacions d aquesta Ordenança són d aplicació a aquells supòsits en els quals concorrin conjuntament les següents circumstàncies:

2. Totes les instal·lacions que s’executin en compliment de la present Ordenança han de disposar dels aparells, que permetin comprovar el funcionament del sistema. Article 10. Instal·lació de canonades i altres canalitzacións A les parts comunes dels edificis i en forma de patis d’instal·lacions se situaran els muntants necessaris per tal d’allotjar, de forma ordenada i fàcilment accessible per a les operacions de manteniment i reparació, el conjunt de canonades per a l’aigua freda i calenta del sistema i el subministrament de suport i complementaris que s’escaiguin. Cal que aquestes instal·lacions discorrin per l’interior dels edificis o celoberts, llevat que comuniquin edificis aïllats; en aquest cas hauran d’anar soterrades o de qualsevol altra forma que minimitzi el seu impacte visual. Queda prohibit, de forma expressa i sense excepcions, el seu traçat per façanes principals, per patis d’illa i per terrats, excepte, en aquest darrer cas, en trams horitzontals fins a assolir els muntants verticals.
Mostrar más

8 Lee mas

Show all 10000 documents...