PDF superior Salut i joves : dels contextos i les pràctiques de risc a les polítiques de promoció de la salut

Salut i joves : dels contextos i les pràctiques de risc a les polítiques de promoció de la salut

Salut i joves : dels contextos i les pràctiques de risc a les polítiques de promoció de la salut

La sexualitat és un dels fenòmens clau al voltant del qual gira bona part de les pràctiques juvenils. D’una banda, l’adolescència i la joventut són les etapes vitals de descobriment i d’experimentació de la sexualitat, just enmig d’uns processos de construcció d’identitat individual i col·lectiva on el sexe i el gènere esdevenen factors fonamentals. De l’altra, el món juvenil és objecte d’un assetjament constant per part d’una poderosa indústria de l’oci i de l’entreteniment que utilitza els reclams sexuals com a principal mecanisme de màrqueting, tot configurant una sèrie de pautes culturals, estereotips i rituals al voltant de les relacions interpersonals. La sexualitat és també una esfera que serveix els joves per marcar distàncies respecte del món de la infància i respecte del món adult “formal” (Megías Quirós, 2008). Els i les joves analitzats intenten expressar una imatge d’autosuficiència respecte dels temes sexuals, més els nois que les noies, tot i que això no vol dir necessàriament que disposin de la millor informació sobre el tema. En certa manera, tot sembla indicar que els estereotips del passat (sobre rols de nois i noies, sobre formes i conseqüències de les activitats sexuals, etc.), transmesos amb molts biaixos ideològics a través dels mecanismes de socialització, serveixen els joves per donar sentit a les seves relacions afectives i sexuals. S’observa, per exemple, que tothom diu saber la im- portància dels anticonceptius a l’hora de mantenir relacions sexuals, però molt sovint aquests només es relacionen amb la possibilitat d’un embaràs no desitjat, mentre que rara vegada es pensa en la possible adquisició d’una malaltia de transmissió sexual. És a dir, tot i que els i les joves tendeixen a presentar-se com a persones enteses en la matèria, encara hi ha una sèrie de dèficits informatius clars, així com unes actituds i comportaments no sempre congruents amb la informació disponible.
Mostrar más

66 Lee mas

Catàleg d activitats : Prevenció i Promoció de la Salut

Catàleg d activitats : Prevenció i Promoció de la Salut

La metodologia emprada en totes les activitats és d’exposició teòrica en base a situacions viscudes o properes a la seva realitat, amb la utilització de tècniques de confrontació on la persona conductora posarà en dubte les actituds i resolucions de les diferents situacions treballades a través de preguntes per a què sigui el propi alumnat qui expliciti les respostes millor encaminades. Per aquells alumnes més joves o que encara no han estat en contacte amb les situacions de risc, la metodologia emprada girarà cap a dinàmiques més dirigides i pautades per tal de simplificar els continguts i facilitar la participació i l’aprenentatge dels conceptes claus.
Mostrar más

16 Lee mas

L'atur i la salut mental positiva de joves i adults

L'atur i la salut mental positiva de joves i adults

La prevenció dels trastorns mentals se centra en aquells determinants que exerceixen una influència causal, predisposant l’aparició dels trastorns mentals. Els factors de risc estan associats amb una major probabilitat d’aparició de la malaltia, major gravetat i major durada dels principals problemes de salut. Els factors de protecció es refereixen a les condicions que milloren la resistència de les persones als factors de risc i trastorns. Han estat definits com aquells factors que modifiquen, minoren o alteren la resposta d’una persona a alguns perills ambientals que predisposen a una conseqüència de inadaptació (Rutter,1985). En la seva majoria, els factors individuals de protecció són idèntics a les característiques de salut mental positiva, tals com l’autoestima, fortalesa emocional, pensament positiu, destreses socials i resolució de problemes, habilitats pel maneig de l’estrès i sentiments de control. Per aquesta raó, les intervencions preventives dirigides a fer forts els factors de protecció se superposen en gran mesura amb la promoció de la salut mental.
Mostrar más

62 Lee mas

La Salut Barcelona : districtes i àrees integrals de salut. 2015

La Salut Barcelona : districtes i àrees integrals de salut. 2015

L’Informe de Salut presenta els determinants de la salut, l’estat de salut i la desigualtat en salut als barris de Barcelona i constitueix a dia d’avui una eina bàsica per al monitoratge i el disseny de polítiques de promoció de la salut. L’edició de l’any anterior ens va servir per identificar els barris amb més necessitats, en els quals durant el 2015 es van intensificar els programes de salut als barris i es van prioritzar els recursos, noves inversions sanitàries i línies prioritàries d’acció que s’han incorporat al Programa d’Actuació Municipal i al Pla de Salut de Barcelona com la salut mental, sexual, ambiental i laboral. L’informe que es presenta aquest any continua l’esforç de renovació i adaptació als nous reptes de la ciutat. Vull destacar l’aprofundiment monogràfic en l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut i l’ampliació de la informació sobre determinants de la salut com l’habitatge, la mobilitat o el soroll, i la incorporació per primer cop d’indicadors de qualitat, d’ús per districtes i de privatització en l’apartat de serveis sanitaris.
Mostrar más

64 Lee mas

De Ciències de la Natura i de la Salut

De Ciències de la Natura i de la Salut

Obligatòria en la via de Ciències de la Salut i optativa en la Cientificotecnològica Obligatoria en la vía de Ciencias de la Salud y optativa en la Científico-Tecnológica. 90 minuts 90[r]

8 Lee mas

Contaminació atmosfèrica i salut

Contaminació atmosfèrica i salut

2001). Un altra cas paradigmàtic van ser els episodis d’smog fotoquímic a la ciutat de Los Ángeles, que a diferència dels casos anteriors estaven relacionats amb contaminants oxidants com l’ozó i el nitrat de peroxiacetil (PAN), contaminants secundaris formats a partir de les emissions d’òxids de nitrogen i hidrocarburs. Tots aquests casos es van traduir en increments de la mortalitat i de ocurrència de malalties i van evidenciar l’afectació de la contaminació atmosfèrica en la salut pública (OSE, 2008). Aquesta constatació va implicar la posada en marxa de polítiques de control, especialment a Europa Occidental i els Estats Units, dirigides a evitar, reduir o prevenir els efectes nocius sobre la salut dels contaminants atmosfèrics i que van comportar una reducció general dels nivells.
Mostrar más

7 Lee mas

La qualitat de l'aire i la salut com a nous factors en la definició de polítiques de mobilitat

La qualitat de l'aire i la salut com a nous factors en la definició de polítiques de mobilitat

Malgrat això, el model de mobilitat basat en vehicles privats a motor comporta ineficiències del sistema i condueix a una disminució en les inversions en transport públic i en transport no motoritzat. L’aug- ment del nombre de vehicles privats a les carreteres s’associa amb diversos impactes negatius (també coneguts com a ‘costos externs’), com ara: la con- gestió, la contaminació de l’aire i el soroll, els gasos d’efecte hivernacle (GEH), les lesions i els efectes psicosocials (Liu, 2005). Aquests costos externs són més pronunciats en les zones urbanes i l’impacte no es dóna només en la salut de la població, sinó en la pròpia sostenibilitat dels sistemes de transport (Banister, 2005; Tiwari, 2003; Vasconcellos, 2001). El transport és un poderós determinant de la salut junt amb altres factors del context físic natural (clima o geografia) o construït, com la planificació urbana. Aquests factors influeixen en les característiques ambientals de les zones urbanes, com ara la qualitat de l’aigua, de l’aire i la contaminació acústica, però també de forma molt important en la salut de la po- blació (Borrell et al., 2013).
Mostrar más

7 Lee mas

La telefonia mòbil i la salut

La telefonia mòbil i la salut

Els CEM són la combinació d’un camp elèctric i un camp magnètic en el que les ones es propaguen per l’aire, en línia recta i a la velocitat de la llum. Aquesta és la raó per la qual els habitants d’una llar situada directament sota un estació base no rebrà pràcticament cap radiació. La potència del senyal disminueix a mesura que ens allunyem de l’antena i encara disminueix més quan travessa parets. Així, a l’interior dels edificis els nivells de potència de l’estació base seran més baixos que a l’exterior. La potència d'emissió de les estacions està compresa entre uns pocs watts i 100 watts i la dels telèfons mòbils entre 0,1 i 2 watts.
Mostrar más

5 Lee mas

Treball i salut a Barcelona

Treball i salut a Barcelona

D’altra banda, la incorporació massiva de les dones al mercat de treball fa entrar en crisi el model tradicional de divisió sexual del treball, comporta importants trans- formacions socials i està exigint una adaptació de les dues principals esferes en què fins fa ben poc es dividia de ma- nera rígida la vida social: el treball remunerat i el treball domèstic i familiar. Malgrat això, el mercat laboral encara manté una profunda segregació de gènere, tant horitzon- tal com vertical, i a les llars els papers d’homes i dones canvien poc. Així, el problema de la conciliació de la vida laboral i familiar sorgeix en intentar compaginar la família i el treball remunerat, sense que s’hagi complementat la transició cap a un model nou sustentat en un repartiment equilibrat dels papers d’homes i dones en l’àmbit familiar. En aquest entorn de canvis relacionats amb el treball sor- geix la necessitat de conèixer l’impacte que les formes de treball tenen en la salut de la població treballadora, un as- pecte que sovint, almenys en el nostre entorn, s’ha centrat en els dos indicadors clàssics de la salut laboral, les lesions per accident de treball i les malalties professionals, que tot i la seva importància, són clarament insuficients per valorar els múltiples vessants de la relació entre el treball i la salut.
Mostrar más

88 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2012

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2012

Quant als determinants socioeconòmics, es constata la millora contínua del capital humà segons el nivell educatiu, l’augment de la desocupació i un increment de l’atur de llarga durada. Hi ha una tendència creixent en el nombre de persones grans que viuen soles. Quant a la qualitat de l’aire, continuen les millores en els nivells de partícules PM 10 i NO 2 tot i superar-se els límits en algunes estacions de mesura. Pel que fa a les concentracions de trihalometans en l’aigua, els valors continuen estant per sota del límit legislat, i s’amplia el percentatge d’anàlisis que es realitzen a domicilis particulars com a resposta a sol·licituds de la ciutadania. Continua el bon nivell de seguretat alimentària amb milers d’inspeccions, la majoria conformes a normativa.
Mostrar más

88 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2008

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2008

En la primera etapa del govern municipal democràtic de la transició es va haver d'abordar el dèficit d'equipaments i de serveis i el context de crisi i atur dels anys 80. Un dels instruments d'ordenació urbanística d'aquest període va ser el Pla metropolità del 1974. A la dècada dels 90 i amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona s'endegà la projecció de la imatge de la ciutat a l'escenari internacional i l'aprofundiment d'una nova transformació a la ciutat; el Pla estratègic va ser una eina important d'aquesta etapa. El darrer període ve marcat per la voluntat d'incidir en les polítiques socials i en la correcció de les tensions que causa la transformació de la ciutat mitjançant la potenciació de polítiques socials i de consens.
Mostrar más

84 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2010

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2010

A continuació s’exposen els indicadors de salut. S’han assolit els objec- tius pel que fa a la reducció de la incidència de la tuberculosi, però cal continuar vigilant les infeccions per VIH, sobretot promocionant la pro- va diagnòstica especialment en els grups de risc, així com el diagnòstic precoç de les infeccions de transmissió sexual. També han disminuït les lesions per accidents de trànsit i per accidents de treball, probablement a causa de la menor activitat econòmica. L’esperança de vida dels ciuta- dans i les ciutadanes de Barcelona és alta i experimenta un lleuger incre- ment, tot i que segueixen existint desigualtats pel que fa a la mortalitat en els diferents districtes i barris de la ciutat. D’altra banda, s’observa una disminució dels naixements i de les interrupcions involuntàries de l’embaràs, tant en les dones adultes com en les dones joves.
Mostrar más

90 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2013

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2013

guia per a la selecció d’indicadors, en particular fent atenció al context socioeconòmic i laboral, però no sense certes limitacions. Per un costat, els efectes adversos de la crisi econòmica poden localitzar-se en grups vulnerables dels que les fonts d’informació, com ara les enquestes regulars poden no donar compte amb el detall suficient, i per l’altre costat, altres fonts com els registres poden arribar amb cert retardar en el temps. Una limitació addicional és el fet de disposar de dades comparables a diferents nivells geogràfics i disponibles en el temps. Per exemple les dades per Barcelona referents a renda o salaris, i les mesures de desigualtat que se’n deriven no estan disponibles a nivell individual sinó per barris, o el risc de pobresa s’obté de manera puntual sense possibilitat d’anàlisi serial. Cal també tenir cura a l’hora d’interpretar dades comparatives de nivells territorials diferents, per exemple la tuberculosi o el VIH tendeixen a ser més alts en nuclis urbans que en territoris amb menor densitat demogràfica. Globalment per tant cal ser prudents en les interpretacions de les dades, ja que la crisi econòmica pot tenir efectes en la salut a mitjà i llarg termini, per exemple el canvis en l’alimentació vers un consum de productes menys saludables però més econòmics pot empitjorar el sobrepès a mig termini, i l’augment del baix pes en néixer pot tenir conseqüències en la salut física i mental a llarg termini. Finalment, una visió més completa del necessàriament breu recull d’indicadors que es presenten a continuació es podria complementar diferenciant-los segons els eixos de desigualtat.
Mostrar más

89 Lee mas

Usos del temps i salut

Usos del temps i salut

Paral·lelament, des de la salut pública l’anàlisi de les desigualtats de gènere en la salut es basa també en la divisió sexual del treball que assigna a les do- nes un paper protagonista en el treball domèstic i familiar i als homes en el treball remunerat i l’àmbit públic. La recerca en aquest àmbit s’ha basat en un marc de rols en el què es consideren els rols familiars – estat civil o de convivència i ser mare o pare – de forma central, i la situació laboral, amb un paper secundari. A la literatura sobre rols de gènere i salut tradicionalment han predominat dos models: el de la “potenciació de rols” i el de la “sobre- càrrega de rols”. El primer, remarca els beneficis de la combinació de rols com l’estat civil, tenir criatures i la situació laboral, mentre que el segon po- sa l’accent en els efectes negatius derivats de la sobrecàrrega i el conflicte de rols. Els resultats dels estudis són, però, contradictoris IV .
Mostrar más

60 Lee mas

Estratègies de control del tabaquisme i polítiques de fum ambiental del tabac en l’àmbit de la salut mental

Estratègies de control del tabaquisme i polítiques de fum ambiental del tabac en l’àmbit de la salut mental

Els treballs d’aquesta tesi aporten dades des de l’any 2009 al 2011 pel que aquesta descripció de la situació pot ser diferent de la que pugui existir actualment a l’any 2014. Un factor clau d’aquest possible canvi és l’aplicació de la nova llei de control del tabac (llei 42/2010) que prohibeix fumar als interiors i exteriors de les unitats de salut mental, exceptuant les unitats de mitjana i llarga estada. Aquesta nova llei podria haver incentivat l’inici de programes d’atenció al consum de tabac dels pacients, la destinació de recursos per a aquesta fi i la formació dels professionals per a l’aplicació d’aquests programes, paral·lelament a les activitats de la Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum (XCHsF) en aquest àmbit. Per tot això seria interessant poder replicar els estudis cinc/deu anys després a fi de fer un seguiment en l’evolució de les estratègies de control del tabaquisme.
Mostrar más

215 Lee mas

DRETS DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I ATENCIÓ SANITARIA

DRETS DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I ATENCIÓ SANITARIA

7.2 Dret de l’usuari que la seva història clínica sigui completa i que reculli tota la informació sobre el seu estat de salut, i de les actuacions clíniques i sanitàries dels diferents episodis assistencials. 7.3 Dret de l’usuari per accedir a la documentació de la

6 Lee mas

La Salut en xifres a Barcelona : districtes i àrees integrals de salut. 2016

La Salut en xifres a Barcelona : districtes i àrees integrals de salut. 2016

Continuem monitorant també les desigualtats. Sabem que requereixen temps de treball persistent, ja que no es resolen en pocs anys. Veiem que persisteixen desigualtats per sexe, socioeconòmiques i territorials en diversos indicadors de salut, per exemple en l’esperança de vida entre districtes, en l’estat de salut percebut segons nivell socioeconòmic, i en la salut mental, àmbit de la salut en el qual s’ha produït un increment de les desigualtats des de la crisi econòmica. L’informe, any rere any, permet reflexionar sobre com evolucionen els indicadors relacionats amb les àrees de la salut que treballem amb més intensitat (per exemple, la salut mental, la salut sexual i reproductiva o el consum de drogues), però també fer una mirada global a la salut de la població, per tal d’estar amatents a possibles problemàtiques noves.
Mostrar más

60 Lee mas

Satisfacció amb la vida, personalitat, salut general i insomni: Definició i instruments de mesura de les pràctiques de psicometria

Satisfacció amb la vida, personalitat, salut general i insomni: Definició i instruments de mesura de les pràctiques de psicometria

Athens Insomnia Scale (AIS; Soldatos, Dikeos, & Paparrigopoulos, 2000) La Athens Insomnia Scale (AIS) de Soldatos, Dikeos i Paparrigopoulos (2000) és un instrument psicomètric autoadministrat dissenyat per a quantificar la dificultat del dormir basant-se en el criteri diagnòstic de la Classificació de Trastorns Mentals i del Comportament (Classification of Mental and Behavioural Disorders, ICD – 10; World Health Organization: ICD - 10). Consisteix en 8 ítems que es puntuen de 0 a 3. Els 5 primers (avaluació de la dificultat d'inducció del somni, despertars nocturns, despertar aviat, durada total del somni i qualitat total del somni) corresponen al criteri A del diagnòstic d'insomni segons el ICD - 10, mentre que els requeriments d'una freqüència mínima (almenys tres vegades per setmana) i durada (1 mes) corresponen al criteri B. Respecte al criteri C (augment de la pertorbació com a conseqüència del problema de somni i/o interferència amb les activitats diàries) queda cobert a través de la naturalesa subjectiva de les opcions de resposta per a cada ítem de l'escala, i del contingut dels tres últims ítems pertanyents a les conseqüències diürnes de l'insomni (problemes sobre la sensació de benestar, funcionament i somnolència diürna). Existeixen dues versions de l'escala: els 8 ítems (AIS - 8) amb una puntuació total d’entre 0 i 24 i la versió breu (AIS - 5), que es limita als primers 5 ítems, sent la puntuació d’entre 0 i 15. La utilització de la versió AIS - 8 es dirigeix principalment a un entorn clínic, mentre que la AIS - 5 se centra en la dificultat respecte a la quantitat i qualitat del somni.
Mostrar más

21 Lee mas

La promoció de la salut nutricional a les escoles per a la prevenció de l’obesitat pediàtrica i el treball multidisciplinari

La promoció de la salut nutricional a les escoles per a la prevenció de l’obesitat pediàtrica i el treball multidisciplinari

Així també es varen veure plans d’actuació que s’establien en una promoció de la dieta mostrant la mida de les porcions i el contingut d’energia de les menjades. A aquests plans es va insistir molt amb la importància dels esmorzars, per igual que es va subratllar que els sopars havien de tenir una aportació calòrica inferior a la dels dinars. A més s’exposaren exemples de menús i dietes saludables i s’inculcà una alimentació a la qual apareixia una reducció de consum d’aliments fregits, aliments amb un alt contingut de greix, sucre i sal (3).
Mostrar más

55 Lee mas

Show all 10000 documents...