PDF superior Temps i Ciutat: l'estudi del temps a la ciutat més enllà de la seva dimensió horària

Temps i Ciutat: l'estudi del temps a la ciutat més enllà de la seva dimensió horària

Temps i Ciutat: l'estudi del temps a la ciutat més enllà de la seva dimensió horària

Si parlem dels temps de la ciutat és perquè és on hi viuen col·lectius diferents de per- sones que, per moure's, necessiten una certa regulació col·lectiva dels temps, que no era necessària en aglomeracions d'activitats i nuclis menys complexos que els de les ciutats a les actuals societats desenvolupades. Amb això, volem senyalar que parlar de temps públics o temps socials necessàriament requereix parlar d'una certa norma que, perquè sigui assumida i efectiva, hauria de ser fruit de negociació i acceptació. Plantejant el problema en termes de la necessitat d'una nova regulació, això equival a afirmar l'oportunitat que els temps públics no siguin determinats per les exigències de la producció, ni únicament de les empreses, ni tampoc exclusivament per opcions dirigistes de l'Administració, sinó que és consensuïn pels ciutadans, per les seves organitzacions representatives, com una manifestació d'una nova cultura d'organit- zació social més participativa a la qual fa falta donar lloc a noves exigències de la vida quotidiana. En aquestes exigències, l'ús flexible del temps és un valor fonamental. Començarem recordant quin és el model tradicional d'organització dels temps i fent la hipòtesi, a continuació, de per què pot ser necessari un model alternatiu. Aquest model alternatiu es basaria en noves necessitats i desitjos legítims, fins ara no satis- fets de certs col·lectius, que s'han de detectar i delimitar, que haurien de tenir cabu- da en l'organització concreta de la vida a la ciutat; s'haurien de vèncer certes resistències econòmiques, polítiques, laborals, culturals, familiars, de rutina diària, que també s'haurien de detectar. Amb tot, podríem formular algunes hipòtesis de possibles canvis per satisfer aquestes necessitats. C OM DUR A TERME AQUETES PRO -
Mostrar más

85 Lee mas

Usos del temps i la ciutat

Usos del temps i la ciutat

Seguint el seu ensenyament, algunes ciutats han començat a integrar les seves idees en la planificació, no de tota la ciutat, però sí d’algunes zones determinades. Tal com s’ha assenyalat abans, una de les pràctiques més esteses és la dels «camins escolars». Consisteix a crear recorreguts segurs i agradables perquè els escolars disposin de més autonomia i es puguin des- plaçar sense acompanyants fins a les escoles i els equipaments a prop de casa seva. Són projectes d’escala de barri, que es basen en un acord com- partit entre diferents agents i usuaris que intervenen en l’espai públic, i que compten amb la col·laboració especial dels comerciants que tenen les seves botigues en aquests recorreguts i que contribueixen a formar una xarxa de referència, simpatia i protecció. Quant a potenciar aquests itineraris escolars, que enriqueixen l’autonomia i la xarxa social infantil, és rellevant el debat en la comunitat educativa sobre la possibilitat que els patis escolars funcionin com a places en horari extraescolar. Una qüestió que aquí representa una novetat a debat, a d’altres societats, com la canadenca, és una qüestió accep- tada: els patis de les escoles són espais de joc més enllà del calendari i de l’horari escolar. Això permet obtenir, com a mínim, dos beneficis: la capaci- tat de mobilitat i independència dels menors, la qual cosa enforteix el seu entorn i xarxa social, i l’ús eficient d’un recurs escàs, com és el sòl, ja que se li dóna la màxima utilitat. A Barcelona ja s’ha posat en marxa l’experiència dels patis oberts: hi ha 37 patis d’escoles, distribuïts entre els 10 districtes de la ciutat.
Mostrar más

87 Lee mas

Usos del temps i mobilitat

Usos del temps i mobilitat

A la ciutat funcional, dispersa i de baixa densitat, la distància ha deixat de ser una conseqüència directa de la necessitat de distribució de les funcions sobre el terri- tori urbà i ha esdevingut un element associat als avenços tecnològics. En paraules de Kohr (1976), ha deixat de ser una distància funcional i ha esdevingut una distàn- cia tecnològica. Aquest fet ha generat la tendència a menysprear els desplaçaments curts i a elaborar tot un conjunt de pressupòsits urbanístics, econòmics i sociolò- gics basant-se únicament en la mobilitat d’una major distància i/o durada. De fet, a bona part de les enquestes i dels estudis que faciliten dades sobre els desplaça- ments i els seus temps, els desplaçaments a peu sovint han estat infravalorats, i fins i tot s’ha arribat a no comptabilitzar-los. Els desplaçaments a peu no tenen un component tecnològic, raó per la qual, en alguns estudis «de transport» no s’han considerat rellevants; la pràctica més freqüent ha estat negligir els desplaçaments a peu de menys de 5 minuts i de vegades fins i tot els de menys de 10 minuts. Com s’ha comentat abans, aquest biaix informatiu és fruit de la importància que tradicionalment s’ha atribuït als desplaçaments amb transport mecànic amb relació al no mecànic, ja que allò que es valora no és el moviment en si mateix, sinó l’ins- trument que el fa possible: el transport. Per tant, es confon l’objecte, el transport, amb el subjecte, la persona que es vol moure. Aquest error conceptual té el seu ori- gen en els primers estudis sobre transport i en els professionals que se’n van ocu- par, i tot i que pugui semblar sorprenent, encara persisteix, malgrat la incorporació de noves dimensions socials i ambientals en l’estudi i la planificació de la mobilitat. Més enllà d’aquestes qüestions metodològiques, el valor del temps de la mobilitat guarda relació amb la possibilitat que ofereix el desplaçament d’arribar a diferents llocs. És un valor que fa referència a l’accés als béns i als serveis, i no pas al temps de recorregut ni al mitjà de transport emprat. Per tant, el mitjà més mòbil no és pas el que pot recórrer una distància més gran a més velocitat, sinó el que permet de fer un major nombre d’activitats.
Mostrar más

77 Lee mas

Estudi d'opinió de la ciutadania Baròmetre: la percepció del turisme a Barcelona: síntesi

Estudi d'opinió de la ciutadania Baròmetre: la percepció del turisme a Barcelona: síntesi

Aglomeració, superpoblació Incivisme, mala educació Soroll Brutícia Turisme de borratxera Pèrdua d'identitat de la ciutat Turisme de mala qualitat Delinqüència Augment de preus Despreoc. dels autòctons en pro del turisme Inseguretat La molèstia que causen El desgast de la ciutat Vandalisme / gamberrisme L'administració en fa una mala gestió Deixen pocs diners No respecten els costums d'aquí Altres Tot Res No sap 19,2

40 Lee mas

Barcelona educació. Núm. 45 (2005)

Barcelona educació. Núm. 45 (2005)

Aquest tema es desenvolupa, bàsicament, a les tutories de sisè de primària i a les de tots els cursos de l’institut, des de 1r d’ESO fins a 2n de batxillerat. Els temes que s’han treballat fins ara, per ordre cronològic, són: l’educació en el respecte, com ens organitzem per com- partir experiències, l’autonomia i la coopera- ció, i enguany s’està treballant la convivència. El procés de treball és el següent: a partir de la proposta que fa el grup de treball cada grup classe de primària i cada nivell de secundària decideixen com caracteritzen el tema, és a dir, quin aspecte focalitzen per treballar. Des del grup de treball coordinador es proporcionen idees, materials i normes per a l’exposició final. Paral·lelament a aquest treball conjunt, les escoles de primària desenvolupen un treball de coordinació que s’anomena “les escoles ami- gues”. L’alumnat de sisè prepara una activitat per mostrar-la a les altres escoles, que hi partici- pen com a espectadores. L’escola amfitriona convida, rep i proporciona un espai per compar- tir l’experiència a les altres escoles. Cada centre, al seu torn, fa una valoració de totes i cadascuna de les experiències. La finalitat d’aquestes tro- bades, a part del treball d’àrea que suposen, és que l’alumnat de sisè de les quatre escoles es conegui, organitzant i compartint algunes activi- tats, abans d’anar a l’institut.
Mostrar más

32 Lee mas

Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Maig 2006

Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Maig 2006

L’ associació Artistes Vi- suals de Sarrià (À) ha organitzat per quart any consecutiu els Tallers Oberts a Sarrià-Sant Gervasi, unes jornades que tenen com a fi- nalitat apropar l’art visual als ciutadans i propiciar un in- tercanvi cultural enriquidor entre els artistes que obren les portes dels seus tallers i els seus visitants. En aquesta ocasió i tenint en compte la bona acollida d’anys ante- riors, s’ha ampliat la diada de portes obertes a dos dies –divendres 19 de maig de 10 a 21 h i dissabte 20 de maig de 10 a 14 h– i s’han sumat alguns centres d’art i disseny de Sarrià que dissenyen ceràmica, escultura, joies, objectes singulars, etc. A més, s’han dissenyat unes banderoles que restaran penjades durant tot l’any perquè el públic pugui identificar en un sol cop d’ull la localització d’aquests tallers artístics i centres de recerca i creació d’art. Du- rant les Jornades de Portes
Mostrar más

8 Lee mas

Gaseta municipal de Barcelona. Any 096, núm. 28 (30 oct. 2009)

Gaseta municipal de Barcelona. Any 096, núm. 28 (30 oct. 2009)

39. Autoritzar a la Sra. Margarita Díaz Igual (mat. 16801) la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a funcionària de car- rera amb la categoria professional de gestora d'Ad- ministració General, amb destinació al Departament d'Auditories i Fiscalitzacions Especials de la Gerèn- cia de Serveis Generals i Coordinació Territorial, on desenvolupa el lloc de treball de tècnica auditora, i l’activitat privada per compte d'altri com a: moni- tora de ioga a la Fundació Claror (Poliesportiu Sa- grada Família), en tant que aquesta activitat se- cundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incom- patibilitats del personal al servei de les administra- cions públiques, de la Llei 21/87, de 26 de novem- bre, sobre incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat, i els articles 329 i 330 del Reglament del Personal al Servei de les Entitats Locals aprovat pel Decret 214/90, de 30 de juliol, i no resulta afectat l’interès públic. La seva dedicació professional privada no podrà supe- rar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La present autorització està con- dicionada a l’estricte compliment dels deures pú- blics i restarà sense efecte en els supòsits se- güents: si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència; si l’activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral; per canvi de lloc de treball mu- nicipal; per variació de les seves circumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interès públic. Les exce- dències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal , familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública.
Mostrar más

178 Lee mas

Pla Litoral : Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat

Pla Litoral : Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat

sos al passeig litoral. Es podrien realitzar ponts en punts entremigs, com el parc de Nova Icària, i a continuació d’altres vials com per exemple el carrer d’Espronceda, estu- diant la viabilitat d’obrir un pas entre el Complex Esportiu Municipal de la Mar Bella y el C.A. Canaletes de San Martí. Un altre podria ser la continuació del carrer Fluvià - Josep Ferrater i Móra. També es podria obrir un pas entre Palo Alto i els edificis dels jardins de Remedios Varó, visibilitzant i enfortint el pas existent i/o obrint un altra entrada des de Palo Alto cap al carrer Taulat. Així mateix es pot considerar la possibilitat de pacificar el carrer dels Pellaires i la part final del carrer de Fluvià. D’aquesta manera es deter- minaria una única illa delimitada pels carrers Ramon Turró, Bac de Roda, Provençals i Taulat que inclouria tres equipaments, els jardins Remedios Varó, edificis del nucli antic i solars lliures de substitució d’antigues edificacions que actualment romanen sense edificar a l’espera de les actuacions previstes en el plantejament urbanístic. Per consolidar un camí transversal des de la ciutat cap al mar que pugui superar la barrera de la ronda Litoral entre els carrers de Selva de Mar i Josep Pla, cal tenir en compte el parc Diagonal Mar, que pot ser creuat en direcció muntanya-mar només quan els seus accessos estan oberts. El parc va ser concebut per l’arquitecte Miralles com un arbre que neix del mar i obre les seves branques cap a la ciutat. Aquesta idea s’ha quedat només en les intencions i el parc està tancat i delimitat pels carrers sense una integració real amb l’entorn. El seu caràcter orgànic queda massa comprimit al seu interior. La nova proposta considera recuperar la idea original del parc, connectant-lo amb el mar i el passeig marítim i incrementant la seva caminabilitat.
Mostrar más

296 Lee mas

Diagnosi de Temps de barri, temps educatiu compartit : temps i activitats fora de l'horari escolar

Diagnosi de Temps de barri, temps educatiu compartit : temps i activitats fora de l'horari escolar

D’altra banda, d’acord amb l’ús de l’oferta d’activitats fora de l’horari lectiu com a recurs per a la compatibilització d’horaris dels familiars, cal prestar una certa atenció a les llars on la cura és el principal argument per apuntar els in- fants a fer activitats extraescolars. Es tracta de llars més petites, amb menys fills, que fan menys activitats a l’escola que la resta i que, en canvi, en fan més fora de l’escola. Els pares i mares fan jornades laborals extenses i tenen un elevat grau d’informació sobre l’oferta d’activitats. Demanen en major pro- porció disposar d’una oferta més àmplia els dies laborables a la tarda, però també els caps de setmana. Per regla general, tenen infants que cal acom- panyar a l’escola i sovint han de recórrer a altres persones per a la realitza- ció d’aquesta tasca. Si bé argumenten que els seus fills i filles necessiten atenció, també creuen en els valors educatius i de socialització de les activi- tats. Si no fan activitats és, bàsicament, pel preu i per incompatibilitat d’ho- raris. En aquest mateix sentit, demanen preus més assequibles i, sobretot, una ampliació dels horaris de les activitats.
Mostrar más

94 Lee mas

Caracterització hídrica dels parcs de Barcelona : informe final

Caracterització hídrica dels parcs de Barcelona : informe final

El coeficient de consum mínim permet estimar el consum hídric mínim d’arbres i arbustos en un llindar pròxim a l’estrès hídric. D’aquesta manera permet estimar una dosi mínima d’aigua per tal que no es facin patents els símptomes d’estrès hídric. De forma general, es pot considerar que per aquelles espècies arbòries i arbustives exposades al Sol la dotació mínima d’aigua seria d’1,75 mm/dia; i d’1,53 per aquelles espècies arbustives en condicions d’ombra permanent. Aquestes dotacions d’aigua són orientatives i cal recordar que per a una correcta gestió del reg caldria utilitzar els coeficients de consum promig, i no pas els mínims. Tot i així, en una situació d’emergència de dèficit hídric, ens mostrarien el llindar de dotació d’aigua que no caldria superar per a no fer patents símptomes irreversibles d’estrès hídric.
Mostrar más

31 Lee mas

Mobilitat més sostenible: ciutat més confortable

Mobilitat més sostenible: ciutat més confortable

Si, de forma habitual, anem a peu o en bicicleta millorarem la nostra salut, ens estalviarem diners i no produirem ni fums ni soroll; si triem el transport públic col·lectiu, gaudirem de la xarxa d’autobusos, tramvies, trens o metros que posen al nostre abast els diferents ope- radors de transport; si triem el cotxe o la moto com a sistema de desplaçament quotidià contribui- rem a empitjorar la qualitat am- biental de la ciutat amb les emis- sions contaminants i els decibels del motor, alhora que haurem d’invertir més diners en la nostra mobilitat i també més temps per reduir la velocitat mitjana del trànsit i l’augment de la congestió circulatòria.
Mostrar más

48 Lee mas

Barcelona completa el desplegament del Wifi a la xarxa d'autobusos

Barcelona completa el desplegament del Wifi a la xarxa d'autobusos

L’ampliació del servei Wifi al transport públic, que coincidirà en el temps amb la celebració Mobile World Congress a la ciutat, respon a la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de disposar d’una xarxa lliure d’accés a Internet per a tots els ciutadans, d’acord amb la regulació sectorial en vigor, i les limitacions legals existents, i donar resposta a les noves necessitats dels ciutadans pel que fa a la mobilitat i l’accés a la informació, afegint nous entorns d’ús majoritari per part dels ciutadans, com són els transports
Mostrar más

9 Lee mas

Temps i cultura: aproximació a l'anàlisi de la cultura des de la perspectiva del temps

Temps i cultura: aproximació a l'anàlisi de la cultura des de la perspectiva del temps

Efectivament, aquesta doble aproximació ja es detecta en les primeres aportacions dels clàssics. D’una banda, cal fer notar les reflexions d’un dels autors clàssics de la sociologia, Emile Durkheim, sobre la importància del temps com a categoria de coneixement clau per al manteniment de l’ordre social i cultural. Per a aquest so- ciòleg, el temps i la cultura són dos conceptes íntimament relacionats, en la mesu- ra en què la concepció social del primer depèn del segon. És en aquest sentit que tota la seva obra s’encamina a subratllar la dimensió cultural del temps i la impor- tància que aquesta dimensió té per al manteniment de l’organització social; és a dir, els trets culturals que intervenen en la percepció social del temps, la qual, al seu torn, actua com a element de cohesió social. D’aquesta manera, s’entén que el ca- lendari sigui una construcció cultural que marca el ritme de la vida d’una societat determinada, alhora que contribueix a mantenir-ne els seus membres units. Des d’una perspectiva força diferent, també cal fer notar les reflexions sobre el temps de no treball que es dedueixen del primer pensament socialista. A diferència del pensament durkhemià, l’aproximació al temps i a la cultura de les veus properes al univers marxista s’allunya del terreny abstracte de les idees per apropar-se a l’es- fera material del treball. En plena consonància amb el moviment obrer, aquests au- tors formulen les seves tesis amb l’objectiu de reivindicar temps lliure de treball, imprescindible per a la realització d’un mateix. Òbviament, la cultura té un paper clau en aquesta reivindicació. Tot plegat, tant la reflexió teòrica com la vindicació so- cial es recullen en el lema històric del 8*3: vuit hores de treball, vuit hores de des- cans i vuit hores de formació.
Mostrar más

60 Lee mas

Estudi de sistemes dinàmics mitjançant la reducció de la seva dimensió

Estudi de sistemes dinàmics mitjançant la reducció de la seva dimensió

o P_. De fet, veurem que no hi ha òrbites homoclíniques a  P­  i que sí que n'hi ha a  P+  si  ¡i >  O és prou petit (i que la quantitat augmenta sense fita quan /x — »• (H"). Sab[r]

189 Lee mas

Usos del temps i salut

Usos del temps i salut

Les desigualtats de gènere en els rols domèstics i familiars entre la població estudiada s’aprecia més en els grups d’edat intermitja i entre les persones grans, però especialment entre les persones de 25-64 anys. Donades les característiques de les estructures familiars i l’abandonament tardà de les llars familiars per part dels joves al nostre context, són molts pocs els que afirmen tenir responsabilitats familiars com encarregar-se de la cura de cria- tures petites o d’altres persones dependents. En canvi, hi ha més dones de 25-64 anys que homes de la mateixa edat que afirmen ocupar-se elles soles de la cura dels menors (13,4% comparat amb un 0,4% dels homes), de la cura de les persones grans (22,3% vs. 11,5%), de la cura de les persones amb discapacitats (44% vs. 22,9%) i de la realització de les tasques domès- tiques (43,2% vs. 2,7%). Entre el grup de persones més grans, no existei- xen diferències significatives en la proporció d’homes i dones que s’encar- reguen principalment de les tasques de cura i de la realització de les tasques domèstiques.
Mostrar más

60 Lee mas

Barcelona en xifres. 2012

Barcelona en xifres. 2012

• Barcelona segueix mantenint un bon posicionament a nivell internacional, a més de comptar amb una marca de ciutat reco- neguda. Així, Barcelona es posiciona el 2011 entre les sis mi- llors ciutats europees per als negocis segons l’European Cities Monitor de Cushman & Wakefield, de manera que durant tota la dècada 2001-2011 s’ha mantingut entre els sis primers llocs. A més, manté la primera posició com a ciutat amb més qualitat de vida per als treballadors, i destaca com la segona ciutat europea que millor es promou com a centre de negocis i la tercera més coneguda pels executius europeus. D’altra banda, segons l’informe Hot Spots: Benchmarking Global City Competiti- veness de l’Economist Intelligence Unit, Barcelona és la novena ciutat del món en atracció global i destaca en el caràcter social i cultural i en infraestructures (en aquests àmbits comparteix amb altres ciutats els llocs 5è i 9è, respectivament).
Mostrar más

29 Lee mas

Usos del temps i famílies

Usos del temps i famílies

Malgrat que en termes generals no s'observen gaires diferències en l'ús del temps per comunitats autònomes, Catalunya destaca perquè les persones entrevistades enregistren en els seus diaris menys temps lliure que les que pertanyen a d’altres co- munitats. Així, en comparació amb Extremadura, per exemple, els homes i les dones de Catalunya tenen gairebé 1 hora menys de temps lliure. Tanmateix, això es conse- qüència, en part, del fet de presentar la mitjana o la mediana del temps; com que a Catalunya l'ocupació i l'activitat són superiors, la mitjana de temps lliure es redueix a causa de la composició segons la condició d'activitat de la població resident. Els dies feiners, les dones disposen d'un mitjana de 3 hores i 30 minuts de temps lliure, mentre que la dels homes és de 4 hores i 10 minuts. Durant els caps de set- mana o els dies festius, aquesta mitjana s'incrementa fins arribar, respectivament, a les 5 hores i 36 minuts, i a les 7 hores i 32 minuts. Per tant, la diferència de gène- re en el temps lliure és més gran durant els caps de setmana, en part per l'habitual divisió sexual del treball: els homes, per regla general, i en comparació amb les do- nes, tendeixen a dedicar més hores al treball assalariat i menys hores al treball do- mèstic i, com que les disminucions en el treball assalariat són més notables els caps de setmana, disposen de més temps lliure. Aquestes mitjanes oculten una gran va- riació, tant entre els homes com entre les dones en situacions aparentment similars pel que fa al tipus de treball o a l'estructura familiar.
Mostrar más

54 Lee mas

El concepte pràctic i la microgènesi de la co-mediació representacional de l’activitat

El concepte pràctic i la microgènesi de la co-mediació representacional de l’activitat

Fixem-nos primer en les psicologies construïdes sobre la primera idea, que anomenarem aquí “psicologies kantianes-cartesianes”. Si l’ideal se situa en el subjecte i el material se situa en l’objecte, llavors hi ha d’haver necessàriament algun mecanisme psicològic que permeti posar en relació allò ideal amb allò material (ja que és obvi que els humans pensem sobre el nostre món, sobre els objectes). Des del nostre punt de vista, la resolució més parsimoniosa d’aquesta qüestió la proposa Piaget mitjançant el mecanisme d’equilibració (Piaget, 1978a). Abans, però, i des d’una posició més cartesiana 1 , la qüestió s’havia resolt mitjançant la idea de facultats. Fodor (1983) distingeix dues branques en la psicologia de les facultats. La més clàssica l’anomena “de les facultats horitzontals”, segons la qual els processos cognitius s’expliquen per el funcionament en combinació de mecanismes com la memòria, la imaginació, l’atenció, la sensibilitat, la percepció, etc., que funcionarien de la mateixa manera sobre tots els inputs de la ment, siguin de la naturalesa que siguin. Però Fodor es fixa en una segona branca, que es remunta al psicòleg alemany F.J. Gall, i que l’anomena “de les facultats verticals”. Segons aquesta psicologia, els mecanismes (les facultats) que es mobilitzen són diferents segons la naturalesa dels inputs de la ment. Gall introdueix així la idea de dominis cognitius. La idea és que si, posem per cas, la música és diferent de les matemàtiques, llavors els mecanismes psicològics que es posen en funcionament en la relació subjecte-objecte:música són diferents dels que es posen en funcionament en la relació subjecte-objecte:matemàtiques. Aquesta idea de “domini” ha tingut una gran importància perquè permet matisar les explicacions basades en mecanismes “generals” per tal de fer-les més coincidents amb les evidències empíriques, que mostren diferències en el funcionament dels mecanismes psicològics segons la naturalesa dels inputs. Aquesta matisació és, en part, el que fa Fodor amb la psicologia de les facultats horitzontals, i és també, en part, el que fa Karmiloff-Smith amb la psicologia de Piaget. Detenim-nos un moment, però, amb les propostes de Fodor. Per aquest autor la ment es pot entendre a partir d’una arquitectura computacional innata –un conjunt de mecanismes psicològics innats que permeten la relació entre el subjecte i el seu entorn.
Mostrar más

592 Lee mas

Temps de créixer, temps per créixer

Temps de créixer, temps per créixer

avui els infants i nois i noies adolescents són considerats persones actives en l’apropiació i la construcció del seu coneixement, de les seves relacions, valors i emocions, capaces de pensar, d’actuar i d’influir en el seu context social. Són persones a les quals es reconeixen els seus drets i la seva capa- citat per defensar-los. En el marc d’aquesta concepció, els infants no són tractats com a objectes, sinó com a subjectes de drets, amb unes necessi- tats i uns interessos propis. Els infants i joves ja no són persones estrictament dependents que obeeixen les direc- trius dels seus progenitors i profes- sors i que incorporen els coneixe- ments d’una manera passiva i acrí- tica, convençuts que l’educació que reben els garanteix un futur millor. Els infants i joves d’avui són i volen ser veritables agents socials, amb veu pròpia. A tot el món desenvolupat, aquests canvis en el concepte d’infància han anat acompanyats de millores en les condicions de vida i en el benestar dels més petits. S’ha avançat en diferents àmbits, com ara el de la salut, l’educació, la protecció física i social o el reconeixement de drets. S’han reduït significativa- ment la mortaldat infantil i la incidència de factors de vulnerabilitat física. S’han eradicat formes extremes de pobresa i s’ha imposat l’escolarització obligatòria entre els 6 i els 7 anys d’edat; a Espanya, i concretament a Catalunya, s’ha aconseguit escolaritzar la major part dels nens i nenes a partir dels 3 anys. El sistema legal ha consagrat el dret dels infants a la protecció davant el maltrac- tament o l’abús sexual, i entén la infància com una etapa de la vida exempta de qualsevol compromís laboral, tant si és forçat com voluntari. Els principis bàsics de protecció a la infància queden garantits per acords internacionals, com ara la Convenció Internacional dels Drets de la Infància de l’Organització de les Nacions Unides, o la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. Els infants i adolescents d’avui són més conscients de la seva individualitat, malgrat que, a la pràctica, no sempre siguin considerats veritables actors socials.
Mostrar más

94 Lee mas

Construcció i explotació d'un magatzem de dades

Construcció i explotació d'un magatzem de dades

Actualment ens trobem en entorns cada vegada més heterogenis on la necessitat de consolidar la informació i disposar d'eines per explotar-la s'ha convertit en objectius de primera necessitat. Els magatzems de dades ens permeten unificar tot tipus d'informació provinent de diferents orígens i d'aquesta manera ens permet obtenir una única visió de les dades d'una forma consolidada i homogènia.

60 Lee mas

Show all 10000 documents...