PDF superior Temps de créixer, temps per créixer

Temps de créixer, temps per créixer

Temps de créixer, temps per créixer

avui els infants i nois i noies adolescents són considerats persones actives en l’apropiació i la construcció del seu coneixement, de les seves relacions, valors i emocions, capaces de pensar, d’actuar i d’influir en el seu context social. Són persones a les quals es reconeixen els seus drets i la seva capa- citat per defensar-los. En el marc d’aquesta concepció, els infants no són tractats com a objectes, sinó com a subjectes de drets, amb unes necessi- tats i uns interessos propis. Els infants i joves ja no són persones estrictament dependents que obeeixen les direc- trius dels seus progenitors i profes- sors i que incorporen els coneixe- ments d’una manera passiva i acrí- tica, convençuts que l’educació que reben els garanteix un futur millor. Els infants i joves d’avui són i volen ser veritables agents socials, amb veu pròpia. A tot el món desenvolupat, aquests canvis en el concepte d’infància han anat acompanyats de millores en les condicions de vida i en el benestar dels més petits. S’ha avançat en diferents àmbits, com ara el de la salut, l’educació, la protecció física i social o el reconeixement de drets. S’han reduït significativa- ment la mortaldat infantil i la incidència de factors de vulnerabilitat física. S’han eradicat formes extremes de pobresa i s’ha imposat l’escolarització obligatòria entre els 6 i els 7 anys d’edat; a Espanya, i concretament a Catalunya, s’ha aconseguit escolaritzar la major part dels nens i nenes a partir dels 3 anys. El sistema legal ha consagrat el dret dels infants a la protecció davant el maltrac- tament o l’abús sexual, i entén la infància com una etapa de la vida exempta de qualsevol compromís laboral, tant si és forçat com voluntari. Els principis bàsics de protecció a la infància queden garantits per acords internacionals, com ara la Convenció Internacional dels Drets de la Infància de l’Organització de les Nacions Unides, o la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. Els infants i adolescents d’avui són més conscients de la seva individualitat, malgrat que, a la pràctica, no sempre siguin considerats veritables actors socials.
Mostrar más

94 Lee mas

Llegir és créixer. Estratègies afavoridores del gust per la lectura

Llegir és créixer. Estratègies afavoridores del gust per la lectura

Borges afirmava que “una biblioteca és una porta oberta al temps” i Sara Thomson imagina que un dia “un llibre s’obre girant sobre frontisses silencioses i un lloc que mai abans no havies vist et dóna la benvinguda”. I, és clar, es tracta d’això precisament, d’obrir portes o finestres, de viatjar per paisatges escrits anteriorment, de recórrer espais infinits, de trobar els tresors que s’amaguen a les planes dels llibres. Però per trobar aquests tresors cal disposar d’un bon mapa que tingui les indicacions precises, els camins correctament marcats i la “X” ben visible. Si volem que els nostres exploradors que són els infants trobin ―es trobin amb― el llibre haurem de dissenyar estratègies que ho permetin perquè sinó correm el risc que obrin la porta equivocada, que passin de llarg, o pitjor encara, que no trobin el llibre.
Mostrar más

6 Lee mas

Junts per ajudar a créixer els infants per a la societat del demà

Junts per ajudar a créixer els infants per a la societat del demà

Es vol, en el present espai potenciar, aquesta tendència ja respecta els diferents ritmes d’aprenentatge fet que ajuda a que tothom aprengui i permet el docent poder dedicar temps a l’aula per guiar als alumnes a aquesta construcció de coneixement. L’alumne podrà accedir als continguts a qualsevol moment i des de qualsevol lloc amb el mitjà que més li agradi (portàtil, tableta, móbil…) de manera que podrà accedir a les activitats tantes vegades com ho necessiti fet que suposa una gran ajuda pel seu aprenentatge. En l’aula tradicional si l’alumne ha de reprendre alguna idea que el docent ha dit i que s’ha perdut mentre apuntava algun aspecte és més complicat. Pot pausar l’explicació i fins i tot rebobinar-ho. Cada alumne pot seguir el seu propi ritme d’aprenentatge ja que aquest no s’imposa des de l’aula. Això comporta que adquireixi un rol actiu i per tant s’implica i es responsabilitza del seu propi aprenentatge. Transforma certs processos que de forma habitual estan vinculats exclussivament a l’aula, transferint-los al context extraescolar. És a dir s’inverteix la forma tradicional d’entendre una classe: aquelles activitats lligades principalment a l’exposició i explicació de continguts passen a oferir-se fora de l’aula, per mitjà d’eines tecnològiques com poden ser el vídeo o el podcast o senzillament internet. D’aquesta manera, el temps escolar es dedica fonamentalment a la realització d’exercicis pràctics, resolució de dubtes i problemes, debats, treballs en petit grup o gran grup, aprenentage per descobriment, coavaluació i autoavaluació. Un enfocament integral mitjançant el qual es combina una ensenyança presencial directa amb mètodes que prenen de referència una perspectiva constructiva de l’aprenentatge i que aplicats adequadament poden sustentar totes les fases del cicle d’aprenentatge que composen la taxonomia de Bloom (Bloom, Engelhart, Furst, Hill y Krathwohl, 1956).
Mostrar más

142 Lee mas

Gestió banc de temps

Gestió banc de temps

L'aplicació es desenvoluparà mitjançant la programació Orientada a Objectes, fet que facilitarà que l'aplicació sigui extensible i, per tant, pugui créixer segons futures necessitats. El disseny de l'aplicació es farà tan modular com sigui possible per facilitar aquest creixement. A més la programació Orientada a Objectes permet la flexibilitat i re- usabilitat. El llenguatge a emprar per la implementació serà Java, ja que és tracta d'una aplicació Java EE (Java Enterprise Edition) el qual el servidor d'aplicacions pot assegurar una bona escalabilitat, seguretat, ect.
Mostrar más

51 Lee mas

Els àlbums il·lustrats i els valors: de la mà per ajudar a créixer els nens

Els àlbums il·lustrats i els valors: de la mà per ajudar a créixer els nens

actual ha sofert un gran i accelerat canvi social, econòmic i cultural que afecta tant a alumnes com a professors. Els professors han sofert un desplaçament de la seva funció, mentre que els nens sofreixen una inadaptació cap al món on els toca viure. Aquest és el motiu que l'autor assenyala per justificar que l'escola ha passat de la funció que tenia antigament de difondre coneixements a una més adaptada a l'actualitat on, a més de transmetre coneixements també ha de donar eines als nens per ajudar-los a adaptar-se a la societat. Aquestes noves eines estan basades en l'adquisició de valors, per poder formar ciutadans més adaptats a l'entorn. I, com que també s'ha de tenir en compte que els valors van canviant amb el temps, se'ls haurà de preparar per adquirir la virtut de preveure la novetat i saber actuar davant aquesta.
Mostrar más

43 Lee mas

Guia de recursos per emprendre i créixer: 2010

Guia de recursos per emprendre i créixer: 2010

Programa realitzat juntament amb el departament d’economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra. Té com a objectiu equipar els joves professionals amb el “business sense” necessari per tenir èxit en el món professional modern. Aquest programa mostra als participants les eines teòriques i pràctiques necessàries per entrar en el món professional amb gran confiança. El màster permet especialitzar-se en diferents àrees del management. El professorat compta amb reputació mundial i els participants disposen d’un perfil molt internacional. Es dirigeix a persones amb una titulació universitària amb un alt nivell d’anglès que volen ampliar els seus coneixements teòrics i pràctics del món del management i que volen continuar els seus estudis en un entorn internacional. Durada de 9 mesos, d’octubre de 2010 a juny de 2011, a temps complet i no compatible amb l’activitat laboral.
Mostrar más

224 Lee mas

Resolució sobre les organitzacions de temps

Resolució sobre les organitzacions de temps

El grup QUIT (UAB) ha fet, a la primera part de l’estudi, un balanç de les actuacions dutes a terme amb relació al temps a la Unió Europea. Aborda el marc normatiu a la UE sobre po- lítiques de conciliació i regulació de la jornada laboral, descriu els principals estudis por- tats a terme sobre temps de treball (dades de l’Observatori EIRO i de la Fundació Dublín) i també els més rellevants a Espanya i Catalunya. Així mateix, analitza el model de les 35 hores a França, el 6X6 finlandès, el “work and life balance” del Regne Unit, el “flexitime a Alemanya”, etcètera. El balanç mostra uns resultats ambigus ja que, si bé en general les polítiques aplicades augmenten la flexibilitat i la satisfacció de les persones implicades, per contra no influeix en la disminució de les jerarquies al lloc de treball, polaritza la població ocupada, perjudica més els col·lectius subordinats i sembla que en ocasions pot dificultar l’acció col·lectiva. De les dades aportades es desprèn que, en general, les dones amb fills són les que més demanen i es beneficien d’aquestes mesures, però encara manca un consens social sobre quines són les adequades.
Mostrar más

7 Lee mas

Dictamen del Pacte del Temps

Dictamen del Pacte del Temps

El Consell de Ciutat alerta sobre els riscs que pot comportar el treball mòbil (teletreball) i opina que cal fomentar-lo de manera adequada. Es tracta d’una forma de treballar que pot tenir efectes positius (una gestió del temps més a la mida del treballador/a, sense perjudicar l’empresa) i també negatius (no es vigila la salut ni la seguretat de la persona que treballa fora de l’oficina, pot comportar despeses, no dóna lloc a relacionar-se, etc.). (reelaboració proposta 32) Es recomana fer un ús adequat dels instruments per avançar en la flexibilitat horària i no generar discriminacions entre gèneres, ja que sovint es fomenten jornades de treball parcials que són
Mostrar más

21 Lee mas

El Friülès al llarg del temps

El Friülès al llarg del temps

des del Cançoner d’Aiello, que reporta als versos de Zanier més visibilitat, fins a tenir una presència contundent i gens banal de la band, gràcies a les músiques de teatre de Luigi Nono per a I Turcs tal Friúl (‘Els turcs en el Friül’) de Pasolini, que després es va tornar a muntar amb la colpidora banda sonora de Giovanna Marini, fins a Pere i el llop de Prokofiev i la Història d’un soldat de Stravinski, traduïts a un friülès aspre i alhora cult per Giorgio Ferigo. Ferigo presta, amb una inventiva fantasiosa, fragments de Georges Brassens. I el repertori continua obert; el friülès va ocupant més i més espais atípics: el còmic (Alessandro D’Osualdo va inventar el personatge Tarvos, modelant-lo sobre l’Astèrix francès, mentre que és normal la presència de vinyetes periòdiques com «La Vita Cattolica» o «La Patrie dal Friûl»), els dibuixos animats (Berto Lôf, dibuixat per Silver —Guido Silvestri—, traduït al friülès per Elio Bartolini i transformat en dibuixos animats), el documental televisiu i el cinema, que ha conegut, segons s’ha dit, des de fa alguns anys una activitat regular, després del precedent excepcional de Maria Zef; el cinema també té una mostra pròpia i disposa d’una revista, tota en friülès, «Segnâi di lûs. Riviste furlane di cine» (‘Senyals de llum. Revista friülesa de cinema’). Hi ha periòdics totalment en friülès, com ara «La Patrie dal Friûl» (‘La Pàtria del Friül’) i no hi manca ni una revista científica bilingüe, on bilingüe es refereix a friülès i anglès.
Mostrar más

12 Lee mas

Temps i cultura: aproximació a l'anàlisi de la cultura des de la perspectiva del temps

Temps i cultura: aproximació a l'anàlisi de la cultura des de la perspectiva del temps

Aquest aspecte de servei vinculat a la proximitat i la quotidianitat converteix l’hora- ri de les biblioteques en un aspecte cabdal. Mentre el públic usuari s’ha anat con- solidant, s’ha vist que les necessitats d’ampliació dels horaris d’obertura s’incrementaven. Així, hi ha biblioteques que han reduït progressivament el temps de tancament al migdia i d’altres que han retardat el seu tancament al vespre, mit- jançant la introducció de mesures especials en èpoques d’exàmens dels estudiants. Tot i que no es pot afirmar que hi hagi una relació clara de causa–efecte, segur que es pot vincular l’increment de l’ús, els préstecs per biblioteca, amb el d’hores de servei per biblioteca. Evidentment, el creixement d’ús de la biblioteca no només es- tà vinculat a les hores de servei, però es pot assegurar que amb més hores de ser- vei el nombre de préstecs es multiplica. Així, del 2003 al 2004, les hores de servei per biblioteca es va incrementar lleugerament (0,38%), com també ho va fer, enca- ra que discretament, (9,17%), el nombre de préstecs. En canvi, del 2004 al 2005, l’increment d’hores de servei per biblioteca va augmentar considerablement (4,84%), la qual cosa es va traduir en un important increment en els préstecs (21,88%). Una explicació possible és que els usuaris valoren el fet que sigui un servei amb molta amplitud horària i disponible amb facilitat. Per tant, quanta més consciència hi ha que a la biblioteca s’hi pot anar pràcticament sempre que es vulgui, més se n’incre- menta l’ús.
Mostrar más

60 Lee mas

Plec : informatiu d'EINA. Núm. 14

Plec : informatiu d'EINA. Núm. 14

D’entrada, cal apuntar que estem davant d’un intent de simulació del tot inversemblant. El professor no és un client i ni la seva autoritat ni els seus coneixements es deriven d’aquesta posició. Habitualment, el professor de projectes és un professional del disseny o de l’arquitectura (d’aquí la seva experiència) amb capacitat de transmetre coneixement (d’aquí la seva condició de docent). Quan, en lloc de fer valer aquesta doble condició real, teatralitza el paper d’un client que no és, el resultat no pot ser altra que una caricatura o un estereotip. Per què, doncs, molts professors s’entossudeixen a atribuir-se el paper de clients?. Potser aspiren que aquest paper els atorgui una autoritat defini- tiva i, en certa manera, arbitrària? Potser constitueix l’oportunitat de posar-se en la pell d’aquells a qui es veuen obligats de supor- tar i obeir fora de l’escola? Altrament seria interessant compro- var l’absurd, o purament anecdòtic, de traslladar aquesta fórmula a altres ensenyaments: el professor de pintura representaria el paper del col·leccionista, el professor de dret penal hauria d’assu- mir el rol de criminal, i què passaria amb el professor de medi- cina general, o de psiquiatria...? Si no volem que les respostes a aquestes preguntes se situïn més en els territoris de la psicologia que en els de la pedagogia haurien de contrastar els avantatges del mètode de simulació de rols.
Mostrar más

6 Lee mas

Temps de Barri, temps educatiu compartit : Intervenció des de la proximitat

Temps de Barri, temps educatiu compartit : Intervenció des de la proximitat

Aquests estudis permetien conèixer les opinions i demandes socials sobre els temps educatius més enllà de l'horari escolar, a la vegada que aportava elements clau per al disseny de les accions i per al desenvolupament del programa. La dinamització dels plans d’acció en xarxa dels agents educatius i socials, es feia mitjançant la figura d’un/a coordinador/a territorial.

8 Lee mas

Automatització del procediment de deposició de capes primes de materials per a la producción d’hidrogen mitjançant fotohidròlisi i per a la fabricació de cèl•lules solars

Automatització del procediment de deposició de capes primes de materials per a la producción d’hidrogen mitjançant fotohidròlisi i per a la fabricació de cèl•lules solars

Aquesta tècnica s’utilitza en diverses línies d’investigació en el Grup de Dispositius Fotovoltaics i Optoelectrònics de la Universitat Jaume I. La gran limitació actual és que el procés es realitza manualment, mitjançant una pistola d’aire comprimit i mostra per mostra, fet que provoca una sèrie de problemes des del punt de vista de l’eficiència. Primerament es produeix una gran pèrdua de dissolució i aire comprimit, ja que el conus de la pistola és molt més gran que la mostra; així com energia elèctrica, ja que és necessari mantenir les mostres a 450°C durant la deposició i assecat. També implica una gran despesa de temps per part de l’investigador, ja que després de realitzar cada deposició cal esperar uns minuts per tal que es produïsca la fixació de la capa. Per últim, de cara a la investigació pròpiament dita, la deposició manual no assegura que les capes siguen totalment uniformes, comparables i reproduïbles. Aquest últim fet depén de l’experiència de l’investigador en la tècnica i implica diferències en les mostres.
Mostrar más

99 Lee mas

Bons exemples per a guanyar temps: l'empresa i les persones: millorant el temps laboral es contribueix al benestar de les persones i a la competitivitat de les empreses

Bons exemples per a guanyar temps: l'empresa i les persones: millorant el temps laboral es contribueix al benestar de les persones i a la competitivitat de les empreses

Hem introduït un horari estrella per a pares i mares que vulguin acollir-s’hi. El nostre horari fa- miliar és de 08.00 a 16.15 h amb 45 minuts per dinar inclosos, de forma que podem anar a reco- llir els nens i les nenes a l’escola. A més, aquest horari té una franja de flexibilitat d’entrada i de sortida. La reducció de salari és només de mitja hora i s’adapta perfectament a l’horari escolar. Els beneficiaris i les beneficiàries som els treba- lladors i les treballadores, perquè tenim un horari fàcilment adaptable a la nostra vida familiar. Tam- bé hi ha beneficis econòmics perquè a menys reducció correspon més salari. L’empresa també se’n beneficia, perquè només ha de compensar una hora de producció i guanya bon ambient, bona publicitat i els treballadors i les treballado- res són més responsables ja que prenen cons- ciència de l’esforç de l’empresa per organitzar la feina.
Mostrar más

80 Lee mas

Estudi comparatiu de diferents tècniques i implementacions de sistemes de virtualització de servidors

Estudi comparatiu de diferents tècniques i implementacions de sistemes de virtualització de servidors

Una altre cost que cal tenir en compte és la connexió de backup a Internet. En aquest punt s’ha de preveure que si la nostra connexió cau es fa necessari disposar d’una altra connexió, però es molt probable que si una altra connexió utilitza el mateix mitjà físic i la mateixa tecnologia també caigui. Per tant una bona opció és contractar un altre tipus de connexió, pot ser 4G o ADSL o connexió WiMax, en tots els casos baixarà el rendiment degut a la pitjor velocitat de connexió, però podrem continuar treballant.
Mostrar más

54 Lee mas

Construcció i explotació d'un magatzem de dades

Construcció i explotació d'un magatzem de dades

Un altre dada important que ens ajudaria a netejar les dades no vàlides seria la de geolocalització. D'aquesta manera podríem detectar els tweets generats més enllà d'una àrea geogràfica concreta i revisar els tweet coincidents per tal d'esbrinar si el tag utilitzat al congrés (@model2014) pertany a un tweet del congrés o no...

60 Lee mas

Criteris per al càlcul de la dedicació de l'estudiant Orientacions per a l'aplicació del crèdit ECTS, febrer 2005

Criteris per al càlcul de la dedicació de l'estudiant Orientacions per a l'aplicació del crèdit ECTS, febrer 2005

Amb aquesta informació i tenint en compte el criteri del professor, es podrà establir el temps que necessita l’estudiant per finalitzar la tasca. Amb la suma de totes les accions podrem saber quin és el pes que assignem a cada una de les assignatures.

15 Lee mas

Informe de gestió 2017

Informe de gestió 2017

El 25 de maig s’ha celebrat la 18a edició de la jornada interactiva “L’espai dels infants”, al parc del Fòrum. Es tracta d’una jornada dirigida a tots els centres educa- tius de primària (de 6 a 12 anys), en la qual els alumnes han participat en diverses activitats lúdiques amb un rerefons edu- catiu relacionat amb la mobilitat segura, la convivència, el civisme, la prevenció del risc i el respecte pel medi ambient. Al llarg de la jornada hi ha hagut activitats i tallers diferents: primers auxilis (SEM), exhibició d’ensinistrament de gossos policia, passejades amb moto i cavall (Guàrdia Urbana) o normes per a la uti- lització correcta dels transports públics (TMB, TRAM, FGC), entre d’altres.
Mostrar más

72 Lee mas

Anàlisi i disseny del programari per gestionar bancs de temps : TimeOverflow

Anàlisi i disseny del programari per gestionar bancs de temps : TimeOverflow

Un cop estimats els requisits, la següent tasca que he realitzat és la de prioritzar- los: Assignar a cada requisit un valor de la importància que té per al conjunt dels stakeholders. Saber el valor que aporta cada requisit (que és relatiu a altres requisits, i diferent per cada stakeholder), servirà per decidir si un requisit candidat formarà part o no del conjunt de requisits del programari (o, si més no, si serà tractat durant el desenvolupament, o com a millora en el futur). Per determinar de la millor manera possible la visió de la prioritat que té cada stakeholder sobre cadascun dels requisits, he decidit fer servir dues tècniques diferents de priorització (“el model Kano” i “la tècnica dels 100 dòlars”), i extreure’n una conclusió després d’estudiar-ne els resultats.
Mostrar más

99 Lee mas

Pla de futur del barri de la Dreta de l'Eixample : 2010-2020 : Districte de l'Eixample

Pla de futur del barri de la Dreta de l'Eixample : 2010-2020 : Districte de l'Eixample

Amb relació als equipaments de proximitat es planteja la necessitat de planificar per als propers anys la cobertura dels mínims per barri que no s'assoleixen en àmbits determinats. Per assolir un barri amable amb les famílies cal un barri autosuficient en equipaments diversificats per a totes les edats i que afavoreixin la convivència.

13 Lee mas

Show all 10000 documents...