PDF superior Universitat i societat del coneixement. Les competències informacionals i digitals

Universitat i societat del coneixement. Les competències informacionals i digitals

Universitat i societat del coneixement. Les competències informacionals i digitals

En cambio, desde una cultura educativa diferente como la que representa una visión constructivista del aprendizaje, la formación se plantea como un proceso de construcción del conocim[r]

11 Lee mas

La universitat de la societat del coneixement : memòria de la Universitat Oberta de Catalunya : curs 2006 2007

La universitat de la societat del coneixement : memòria de la Universitat Oberta de Catalunya : curs 2006 2007

La Biblioteca ha creat un espai que dóna accés a un recull de documentació i recursos sobre l’EEES, constantment actualitzat. Ofereix informació tant a escala nacional com estatal i europea sobre diferents àmbits: acadèmic, polític, de divulgació, etc. S’hi pot consultar legislació, declaracions, articles de reflexió, etc. La Biblioteca també ha elaborat un butlletí de notícies de l’EEES. La segona novetat a mida dels usuaris ha estat la renovació del servei de notícies, que ha estrenat estètica i tecnologia i un disseny més actual, amb un funcionament més eficaç i una distribució compatible amb correus externs al Campus. La Biblioteca i els estudis consensuen la taxonomia de la UOC La Biblioteca ha treballat juntament amb els diversos estudis per definir i estructurar conceptualment totes les àrees temàtiques sobre les quals la UOC exerceix les seves activitats de docència, recerca i gestió. Fruit d’aquesta col·laboració durant aquest curs, ha estat el consens d’una taxonomia per a totes les branques de coneixement de la UOC, que ha fet que es disposi d’una eina útil per a tota la Universitat a l’hora d’organitzar el propi coneixement. Curs d’habilitats informacionals per als docents col·laboradors
Mostrar más

147 Lee mas

Competències informacionals : introducció, febrer 2011

Competències informacionals : introducció, febrer 2011

Abans de definir el concepte competènciesinformacionals cal tenir present que en la literatura que hi ha sobre aquest tema sovint trobarem diferents expressions per a fer-hi referència, com ara habilitats�informatives, alfabe- tització�digital,�alfabetització�informacional, o l'acrònim d'aquesta darrera expressió (ALFIN). En general, totes són traduccions de l'expressió anglesa in- formation literacy, concepte que es va introduir als anys setanta i que ha esde- vingut d'ús habitual per a fer referència a les competències relacionades amb l'accés a la informació i la seva gestió en el context de l'anomenada societat del coneixement i la irrupció massiva de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Mostrar más

8 Lee mas

Monogràfic: "L’ús dels continguts digitals: tecnologies de la informació, societat del coneixement i universitat"

Monogràfic: "L’ús dels continguts digitals: tecnologies de la informació, societat del coneixement i universitat"

Como comentábamos anteriormen- te, si los contenidos son esenciales en el desarrollo de la actividad docente y se establecen como elemento clave para la mejora de la calidad del aprendiz[r]

5 Lee mas

"Apadrinem una llengua" : una proposta per treballar el multilingüisme i la interculturalitat en els centres educatius, febrer 2012

"Apadrinem una llengua" : una proposta per treballar el multilingüisme i la interculturalitat en els centres educatius, febrer 2012

Per tant, el reconeixement i la valoració de la llengua i de la cultura d’origen ha estat una de les bases del nostre sistema educatiu des del començament de la implantació d’aquest programa d’ensenyament bilingüe que és el PIL. En aquell moment, amb alumnat majoritàriament castellanoparlant, ara amb alumnat de moltes i molt variades procedències. Actualment, el reconeixement no podrà ser tan explícit com ho va ser i continua sent-ho amb la llengua i la cultura castellanes (presents des de sempre als nostres currículums i omnipresents, cal no oblidar-ho, en la nostra societat: només cal veure l’oferta de televisió, cinema, música, videojocs, productes a la xarxa, etc.), però sí que cal buscar espais dins dels centres en la línia que apuntava la Comissió Nova immersió i
Mostrar más

27 Lee mas

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 21 (2017)

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 21 (2017)

aproximació de caire exploratori, que se n’ha aguditzat la seva marca de gènere. La precarietat és també un fenomen feminitzat que, tanmateix, la crisi econòmica pot haver masculinitzat. Finalment, la marginació és un fenomen que està masculinitzat, tot i que queda pendent una recerca DPEPDMRUSURIXQGLWDWTXHSHUPHWLLGHQWLˋFDUULVFRVGH pèrdua de densitat social diferents en funció del gènere. També sabem que l’estructura social de gènere té normes que determinen una situació de vulnerabilitat vers la pobresa, en particular entre col·lectius de dones en els quals el gènere es combina amb l’edat (grans, joves) o amb l’origen (estranger). Ens referim a la responsabilitat prioritària de la cura i la domesticitat, i a la menysvaloració de les dones i allò femení. Les polítiques d’austeritat han actuat en una societat marcada per aquesta estructura generalitzada, amb un previsible impacte desigual en cinc àrees clau: reducció dels serveis públics, reforma del mercat laboral, reforma de la regulació de les pensions de jubilació, increment de l’IVA, i reducció de les polítiques adreçades al suport a la cura. Aquestes polítiques tindran efectes –que podrem anar coneixent durant els propers anys– d’empitjorament de les condicions de vida de les dones en el seu conjunt. També, possiblement augmentarà el nombre de dones pobres pertanyents a col·lectius tradicionalment en risc (com les treballadores estrangeres, o les dones més grans, les dones cuidadores de dependents o les dones amb trajectòries ODERUDOVGLVFRQW¯QXHVLHVFUHDUDQQRXVSHUˋOVGHSREUHVD feminitzats (com el de les joves amb estudis i feina).
Mostrar más

124 Lee mas

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 22 (2018)

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 22 (2018)

A més d’una mirada feminista i d’entendre que hem de facilitar habitatges a les persones sense llar, des de “Lola, no estàs sola” considerem que sense una resposta comuni- tària el projecte quedaria incomplet. Quan les persones —i les dones en concret— arriben a aquestes circumstàncies, les xarxes socials amb què compten són molt limitades o inexistents, i, a més, les que estableixen posteriorment no fan més que perpetuar la situació. Establir relacions noves en condicions d’igualtat, sense estigmatitzacions, en facili- taria el procés. La realitat de Nou Barris, un districte lluita- dor, reivindicatiu, que no ha acceptat resignar-se a la seva realitat de pobresa, sinó que omple els carrers de cultura, economies solidàries i diferents formes d’ajuda mútua, ofe- reix múltiples possibilitats a les dones. I aquestes, també, són una oportunitat per a tots aquests moviments d’in- corporar noves realitats per les quals lluitar i per les quals continuar transformant. La gran varietat d’entitats i la seva predisposició faran que les dones que ho vulguin formin part d’aquest teixit, que coneguin altres maneres de fer, que adoptin diferents perspectives mentre comparteixen la seva. Un enriquiment que segur que s’incorporarà al seu apoderament, el qual revertirà en la societat del districte, mostrant-li una realitat invisible. Sense aquest camí d’ana- da i tornada no serà possible un canvi pel qual es reconegui el sensellarisme com una vulneració de drets i s’admetin
Mostrar más

155 Lee mas

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 23 (2019)

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 23 (2019)

Cal destacar que al llarg d’aquesta secció hem assumit que l’impacte de l’ajut sobre la renda de les unitats familiars és mecànic, de tal manera que si una família disposa d’una renda X i rep un ajut de quantia Y, passa a disposar d’una renda X+Y. A la pràctica, tanmateix, els ajuts poden induir canvis en el comportament de les persones, talment que HOVROIHWGHUHEUHXQDMXWRˋQVLWRWGȢDQWLFLSDUTXHHO rebran en el futur, pot fer que canviïn el comportament laboral i, per tant, que afecti la seva renda. És possible que algunes persones treballin menys si obtenen en forma d’ajut uns diners que abans havien d’obtenir treballant, o si temen que puguin perdre el dret a l’ajut si els seus ingressos derivats de la feina augmenten. També és possible l’efecte contrari, és a dir, que la cobertura de certes necessitats bàsiques amb l’ajut d’urgència social els proporcioni temps per cercar una feina, o per buscar-ne XQDGHPLOORURE«SHUREWHQLUDOJXQDTXDOLˋFDFLµTXHHOV permeti progressar laboralment, amb la qual cosa l’ajut podria portar a un increment de la renda. Aquest tipus d’efecte indirecte sobre la renda és més probable com més continuat sigui l’ajut en el temps. Per escatir l’existència, direcció i magnitud d’aquest tipus d’efecte caldria disposar GȢXQJUXSGHFRPSDUDFLµVLPLODUDOGHOVEHQHˋFLDULVHQ els quals es pogués mesurar el comportament laboral i la UHQGDREWLQJXGDLFRPSDUDUORDPEHOGHOVEHQHˋFLDULV Dissortadament, aquest tipus d’exercici excedeix l’abast d’aquest estudi.
Mostrar más

170 Lee mas

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 24 (2019)

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 24 (2019)

Fins no fa gaire, tendíem a pensar que la gent gran era la població que usualment presentava les pitjors taxes de pobresa i d’exclusió social i que, per extensió, havia de ser un dels col·lectius més afectats per la crisis econòmica del 2008. El cert, però, és que el que realment observem des de fa anys és més aviat un augment i una cronificació de la pobresa i l’exclusió en la població infantil. Aquesta és una tendència compartida a la majoria de països del nostre entorn, per bé que hi ha diferències notables entre ells. D’una banda, aquest fenomen es podria deure a diversos canvis demogràfics, laborals o econòmics d’abast europeu i global. Però, de l’altra, també sembla ser fruit d’unes transformacions polítiques que tenen a veure amb el funcionament dels nostres models de protecció social. El cas espanyol presenta certes particularitats, no només perquè és un dels països amb una de les taxes de pobresa infantil més altes del nostre entorn (el 24% enfront del 13% de mitjana dels països de l’OCDE), sinó també per les causes d’aquest fenomen. En aquest sentit, el nostre estat del benestar mostra una forta tendència a allò que alguns han anomenat dualització, una característica tant del mercat laboral com del model de protecció social del país. D’una banda, tenim un mercat laboral que exclou o condemna a la precarietat un gran nombre de grups socials (joves, dones grans, mares soles, persones de més de 45 anys, gent migrada, etcètera), als quals s’ha anomenat el nou precariat o outsiders, i, de l’altra, tenim un sistema de protecció social que, paradoxalment, està molt vinculat a la participació laboral i que, per tant, tendeix a sobreprotegir els col·lectius més actius laboralment, els anomenats insiders. D’aquesta manera, mentre que aquests darrers són els destinataris de les polítiques o les prestacions amb més impacte redistributiu (majoritàriament les
Mostrar más

138 Lee mas

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 20 (2016)

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 20 (2016)

'XUDQWOHVGªFDGHVGȢH[SDQVLµGHOVHVWDWVGHOEHQHVWDU LSRVWHULRUPHQWˋQVDOVDQ\VVȢKDWHQGLWDUHGXLUHO problema del sensellarisme en la seva expressió al carrer tot considerant que la clau de volta del sistema d’atenció era tractar les persones en situació de carrer com si patissin una patologia social i estiguessin necessitades d’un estret acompanyament social. En conseqüència, s’ha considerat que l’acollida d’emergència en albergs és un bon moment perquè els serveis socials restableixin vincles amb la persona atesa a través de la cobertura de les necessitats E¢VLTXHV'HVGHIDWUHVGªFDGHVSHU´HOFUHL[HPHQWGHOD proporció de població que no pot accedir a un habitatge i que es troba en situacions de forta vulnerabilitat social és un fenomen comú a la majoria de grans ciutats occidentals. Les polítiques orientades per imatges estereotipades i adreçades a la provisió d’allotjaments d’emergència impliquen aproximar-se a les víctimes de l’exclusió com si fossin persones afectades per una patologia social per a la qual cal prescriure tractament. Les proves empíriques revelen que la diversitat d’itineraris que porten cap a l’exclusió residencial i la complexa interacció entre factors estructurals i personals que impacten sobre les trajectòries vitals de les persones afectades pel sensellarisme i per la pobresa extrema, ens obliguen a trencar amb els tòpics i a assumir que les persones sense llar comparteixen, precisament, la impossibilitat de fer valdre el dret a
Mostrar más

156 Lee mas

Art and speculative futures 'what would happen if   ?'Futuros especulativos del arte «¿Qué pasaría si   ?»Futurs especulatius de l'art «Què passaria si   ?»

Art and speculative futures 'what would happen if ?'Futuros especulativos del arte «¿Qué pasaría si ?»Futurs especulatius de l'art «Què passaria si ?»

El número present comença amb el «A manifesto for metallic avant-garde» («Manifest per a una avantguarda metàl·lica»), de Radek Przedpelski, que s’estructura entorn a la pregunta: «Com pot ser atemporal l’art?». O, dit amb altres paraules: «Com pot operar contra el temps l’art i beneficiar aquells que ens succeeixin?». El relat de Przedpelski s’articula com una resposta etològica, ètica i estètica a aquesta qüestió, en què s’associen conceptes filosòfics de Deleuze i Guattari, i d’alguns dels seus interlocutors filosòfics, en el seu acord i desacord amb diverses pràctiques artístiques; un experiment que busca afirmar «la creença en el futur» nietzschiana, en paraules del propi autor; un exercici que advoca per un futur de l’estètica contínuament «problemàtic, per preservar-ne el potencial creatiu», irreductible a l’anticipació, al càlcul i a la predicció. Un futur aliè a qualsevol formulació lineal, esquerdat, en renovació contínua.
Mostrar más

5 Lee mas

Mètodes d'investigació en comunicació, febrer 2004

Mètodes d'investigació en comunicació, febrer 2004

En el segon mòdul, s’exposa la història de la recerca comunicativa tenint pre- sent quina ha estat l’evolució dels estudis sobre els efectes socials dels mitjans de comunicació. D’altra banda, s’hi presenten alguns dels camps d’estudi més fructífers i més importants com són la comunicació política, l’opinió pública i els estudis de recepció.

16 Lee mas

Memòria de R+D+i 2006

Memòria de R+D+i 2006

Negrisc és un programa d'investigació que pertany al Centre de Recerca Interuniversitari (UOC- IN3/UAB-FEPSI) en riscs i mediació en l'àmbit de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. L'eix d'activitat d'aquesta línia es situa a l'entorn de la recerca dels mecanismes d'anàlisi i resolució de conflictes generats en l'àmbit de les TIC. Els canvis socials derivats de la revolució de les comunicacions situen als instruments que la fan possible en el centre mateix de la vida dels individus. Aquests canvis inauguren noves formes d'interacció entre la tecnologia i la societat, fenomen, històricament, no exempt de polèmiques. El nostre és un context de naturalesa marcadament socio-tècnica en la mesura en què la seva estructura està configurada tant per artefactes tècnics com pel conjunt de relacions que s'estableixen entre els diferents actors socials que participen dels processos d'elaboració i presa de decisions en relació a la implantació de noves tecnologies. És en aquest complex marc d'interrelació socio tècnica on la gestió de riscs esdevé una acció negociadora; el caràcter híbrid de la gestió de riscs posa de manifest la necessitat d'aplicar mecanismes i dispositius de resolució i consens social que facilitin i ajudin a integrar la pluralitat existent en relació a les noves tecnologies i els seus efectes en la organització social. Les dinàmiques canviants que originen les tecnologies en la societat així com les respostes socials vers aquelles tecnologies, demanden ser ateses, a més, mitjançant la utilització d'eines i procediments que s'adeqüin a la realitat multidisciplinar i multidimensional que caracteritza la realitat socio-tècnica de les nostres societats. NEGRISC vol posar en pràctica una recerca que s'adeqüi al caràcter multidisciplinar que implica la difusió i l'ús de les TIC en les nostres societats
Mostrar más

156 Lee mas

La propietat intel·lectual i la seva vinculació amb la gestió del coneixement a la universitat: cas Universitat Centreoccidental Lisandro Alvarado

La propietat intel·lectual i la seva vinculació amb la gestió del coneixement a la universitat: cas Universitat Centreoccidental Lisandro Alvarado

Por ello la Universidad Centroccidental Lisandro Alva- rado (UCLA), consciente de la necesidad de reglamenta- ción de la propiedad intelectual, del reconocimiento jurídico mediante una [r]

13 Lee mas

Interoperabilitat dels continguts en les plataformes d'e-learning: normalització, biblioteques digitals i gestió del coneixement

Interoperabilitat dels continguts en les plataformes d'e-learning: normalització, biblioteques digitals i gestió del coneixement

La interoperabilidad se refiere a la capacidad de dife- rentes sistemas informáticos, aplicaciones y servicios pa- ra comunicar, compartir e intercambiar datos, informa- ción y conocimie[r]

8 Lee mas

Implementació de b learning en un curs de grau universitari: El cas de 'Universitat, Salut i Societat', de la Universitat de València

Implementació de b learning en un curs de grau universitari: El cas de 'Universitat, Salut i Societat', de la Universitat de València

els estudiants prenien nota, realitzaven alguna pràctica a l'aula, i l'avaluació es limitava a un examen final. La introducció de les noves tecnologies facilita que l'estudiant disposi de tots els materials i guies necessaris, que s'avanci al que s'aborda en les classes presencials i que amplie els seus coneixements en funció dels seus interessos amb l'accés a gran quantitat d'informació. A més, el fet d'haver tret les activitats de l'aula, implica que l'alumne podrà disposar del temps suficient, ho podrà administrar segons la seva conveniència i realitzar el seu treball de forma més reflexiva. Haver introduït així mateix les activitats en grup, significa parlar de treball col·laboratiu, un dels reptes més importants de l'educació contemporània. Augmenta la interacció entre els estudiants i entre aquests i el professor. La pràctica de la cooperació implica conjunció d'esforços, d'acords i interdependència entre les persones. La virtualitat també reforça la idea que el professor sempre està a prop i disponible en el moment que se li necessita.
Mostrar más

136 Lee mas

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 26 (2020)

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 26 (2020)

les tecnologies digitals facin cada vegada més preferibles les estructures més abraçadores i eficients (com les de la Seguretat Social, les hisendes o els bancs) per a aquesta tasca. Possiblement, el canvi tecnològic i social ens anirà traient de la part que ens corresponia en l’assignació de diners per a diverses necessitats de subsistència, amb independència que això ens sembli bé o malament. Es visualitza, per tant, un possible enxiquiment d’espais en els quals l’àmbit dels que ara considerem i denominem com a serveis socials (dels quals estem comprovant ara la seva heterogeneïtat i falta de vertebració) perden terreny i va resultant cada vegada menys realista el relat segons el qual s’anaven a configurar com el quart pilar de l’estat del benestar. En general, els nostres sistemes públics de serveis socials han demostrat no merèixer aquest nom, però segurament la nostra societat no actuaria de manera intel·ligent deixant-los desmembrar-se, debilitar-se i enquistar-se. La pregunta llavors és la següent: són possibles altres serveis socials? Per respondre, abans caldria preguntar-se si els serveis socials tindrien sentit o, més aviat, quins serveis socials tindrien sentit?
Mostrar más

89 Lee mas

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 25 (2020)

Barcelona societat : revista de coneixement i anàlisi social. Núm. 25 (2020)

La situació de dependència es fonamenta en les activitats que la persona no pot fer o que fa amb dificultat i que, per tant, requereixen algun tipus d’ajuda (Rogero, 2010). La situació en la qual una persona es troba limitada pot donar- se en diverses dimensions (psicològica, social o física), en les quals necessita l’ajuda d’una tercera persona per desenvolupar de manera normal múltiples activitats de la vida diària (Gázquez et al., 2007). La dependència per raons de salut afecta majoritàriament les persones grans, per la qual cosa l’envelliment és un dels factors més rellevants per determinar les necessitats de cures d’una població. La probabilitat que una persona es converteixi en dependent funcional és més gran a mesura que augmenta l’edat. Segons les dades del Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, les persones amb reconeixement legal de discapacitat a Barcelona representaven un 8,2% el 2016. Per a la població de menys de 16 anys, la prevalença se situava en l’1,5%; per a la de 16 a 44 anys, en el 2,9%; per a la de 45 a 64 anys el percentatge ja superava la mitjana de la ciutat (10,3%); per a la població de 65 a 74 anys suposava el 16,9%, i per als més grans de 74 arribava a ser del 21,5%. Així mateix, segons l’estimació duta a terme per Cabrero i Codorniú (2002), el 90% del volum de recursos sanitaris i socials consumits se sol concentrar en els últims set o vuit anys de vida de qui pateix algun procés de dependència funcional. Aquest escenari suposa un desafiament social, econòmic i polític de primer ordre de què depèn gran part de l’estructura del nostre estat de benestar. L’atenció i el benestar de la creixent població d’edat avançada amb dependència funcional suposen uns dels grans reptes per a les administracions públiques. Les accions que es facin
Mostrar más

160 Lee mas

Producció i gerència del coneixement a la Universitat dels Andes a Veneçuela

Producció i gerència del coneixement a la Universitat dels Andes a Veneçuela

La investigación ha tenido como objetivo generar principios que sustenten la producción y gerencia del conoci- miento a partir de la comprensión de situaciones empíricas que ocurren en e[r]

8 Lee mas

Butlletí Oficial Universitat Jaume I  Any I  Número 9  Juny de 1998

Butlletí Oficial Universitat Jaume I Any I Número 9 Juny de 1998

Tots aquests programes s’estructuren de la mateixa manera: s’estableixen uns objectius ge- nerals del programa, un sostre al qual es vol arri- bar i que és l’horitzó d’actuació d’acord amb els Estatuts; aquests objectius generals es concre- ten en objectius específics que permetran, en el marc de tres anys, aconseguir un gran canvi en la situació actual. Cada objectiu específic es- tableix les accions necessàries que cal portar a terme, els indicadors que ens permetran fer un seguiment dels resultats, el desenvolupament temporal de les accions i els òrgans o serveis res- ponsables de les accions, així com els àmbits implicats en cada objectiu. Anualment, la Comissió de Política Lingüística farà un segui- ment de la marxa del Pla i dels resultats obtin- guts, que es presentarà al Claustre i a la Junta de Govern.
Mostrar más

137 Lee mas

Show all 10000 documents...