PDF superior Ús de les tic al centre educatiu

Ús de les tic al centre educatiu

Ús de les tic al centre educatiu

•El coneixement i comprensió de les diferents teories atòmiques va estar més correcte que en altres experiències. •La teoria atòmica actual queda molt més clara[r]

27 Lee mas

Ús i necessitat de formació dels docents en TIC

Ús i necessitat de formació dels docents en TIC

Aquest treball pretén mostrar la realitat d’un centre escolar quant a l’ús que els mestres fan de les TIC. En primer lloc s’ha realitzat una recerca d’informació amb fonamentació teòrica que inclou les diferents definicions de les TIC, els seus avantatges com desavantatges i també el seu ús i integració dins l’educació. Es segueix una metodologia de recolliment de dades mitjançant un qüestionari als docents del centre de Son Ferriol. Degut als resultats, es presenta una proposta d’intervenció que reforci la formació del professorat en les TIC. Finalment es fa una conclusió on els docents afirmen que utilitzen les TIC i que la formació es necessària i beneficiosa per una educació de qualitat.
Mostrar más

27 Lee mas

Empantallats: una reflexió critica sobre l'ús de les TIC en l'àmbit educatiu

Empantallats: una reflexió critica sobre l'ús de les TIC en l'àmbit educatiu

Tot i que la gran majoria d’estudis sobre l’ús de les TIC en l’àmbit educatiu es focalitzen en l’aplicació i tendeixen a oferir una visió optimista del seu ús, hi ha cada vegada més autors que ofereixen una visió més crítica i que defensen la necessitat d’una reflexió pedagógica sobre l’ús de les tecnologies digitals a l’escola. Entre aquestes investigacions, tot i datar de l’any 2006, per similitud amb la línea d’argumentació amb aquest TFM i també per la seva relativa proximitat territorial i per tant, pel fet de compartir un context similar, voldria destacar l’estudi dels autors Francisco Aliaga (Universitat de Valencia) i Antonio Bartolomé (Universitat de Barcelona) “ El impacto de las nuevas tecnologías en educación” ( Aliaga, F. & Bartolomé, A. 2006). En aquest estudi, els autors investiguen la despesa de fons públics invertits en les TIC i la seva conclusió és que no veuen justificada aquesta enorme inversió, sobretot sense una reflexió prèvia suficient.
Mostrar más

60 Lee mas

Ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) aplicat a diferents metodologies

Ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) aplicat a diferents metodologies

En els últims anys, s’hagi fet quan s’hagi fet una anàlisi de l’evolució de les TIC, sempre s’ha arribat a la conclusió de què aquesta havia crescut exponencialment. Aquest fet influeix força en tots els contexts de la societat, inclòs l’educatiu. De fet, la incorporació de les TIC al món de l’educació ja forma part de la vida quotidiana dels centres escolars. Les evolucions de les TIC en sí i de la incorporació d’aquestes a contexts educatius, han anat en paral·lel. Elements com ara aules, pissarres o quaderns digitals, ús d’apps educatives, interacció entre els centres i els pares i els alumnes per Internet a través de plataformes dedicades, etc., formen part d’una manera d’entendre l’educació que, sense dubtes, ha canviat les concepcions més tradicionals. Així doncs, l’aula en sí (considerada com el mitjà per a transmetre coneixements únic, fa menys de 40 anys) perd, cada pic més, protagonisme enfront de les encara infrautilitzades TIC.
Mostrar más

88 Lee mas

Ús de les TIC per a millorar el procés d’ensenyament aprenentatge a la Biologia i Geologia

Ús de les TIC per a millorar el procés d’ensenyament aprenentatge a la Biologia i Geologia

Un altre recurs poc explotat i amb certa reticència alhora de ser utilitzat, són les xarxes socials. Internet permet interaccionar amb gent d’altres llocs, que d’altre forma seria impensable. Les xarxes socials no poden quedar excloses de l’aprenentatge, ja que són una font de comunicació i accés immediat a la informació i d’ús constant entre els alumnes. Aróstegui i Guerrero (2014) feren un estudi sobre ús de les xarxes socials a la classe de Ciències Naturals de secundària, que tenien al mateix professor. Aquest docent en concret, utilitza les xarxes socials, no sols per respondre dubtes, sinó també per formació permanent i per fer un grup unit i cohesionat a l’aula. Els resultats evidenciaren que l’ús de les xarxes socials fomenta la participació dels alumnes i una major complicitat entre ells. Aquesta interacció entre alumnes i col·laboració entre ells i el professorat és fa i es pot fer sense l’ús de les TIC, però aquestes permeten un major desenvolupament d’aquesta relació entre alumnes i docents. Aquest cas és un exemple de millora de la docència utilitzant com a eina les TIC, quan aquestes s’apliquen correctament. Aquest docent, per tant, ha utilitzat les TIC per millorar la seva metodologia.
Mostrar más

72 Lee mas

Projecte SMART CITY: Implementació dins un entorn STEAM a l’ESO

Projecte SMART CITY: Implementació dins un entorn STEAM a l’ESO

Una de les tasques que s’haurien d’incloure a la presentació final del projecte seria el modelat 3D d’una de la cruïlla prèviament dissenyada, per tal de poder utilitzar l’AR ( ) i poder gaudir d’aquesta eina TIC que està en pla desenvolupament des de ja fa anys, i que suposa el futur de moltes indústries. Les eines utilitzades serien el SketchUp (programari lliure) per a elaborar el modelat i aplicar materials, i d’altra banda l’Aumentity Creator, que és una plataforma online (encara en versió beta) que permet guardar projectes i visualitzar-los mitjançant un dispositiu mòbil amb càmera i connexió a internet, i un patró de reconeixement, per moure el modelat lliurement. És també necessari instalꞏlar la App Aumentaty Scope al dispositiu mòbil. A les Figures 15, 16, 17 i 18 es mostra gràficament com funcionaria, prenent com a model una autocaravana disponible a la plataforma com a de lliure ús.
Mostrar más

55 Lee mas

Pla d'Acció 2019 : Biblioteques de Barcelona

Pla d'Acció 2019 : Biblioteques de Barcelona

‐ Generar activitats i serveis que fomentin la participació en les polítiques d’inclusió social de la ciutat: promoció de la lectura, ús de les TIC.... ‐ Continuar amb la col·laboració[r]

13 Lee mas

El centre educatiu com a organització : un enfocament ètic

El centre educatiu com a organització : un enfocament ètic

Aplicar els descobriments de l’ètica als diferents àmbits de la vida social, aquest és l’objecte de les ètiques aplicades avui. En una societat on la informació ens aclapara per totes bandes ens calen criteris ètics per fer-ne un bon ús. I és que a la base de l’ètica aplicada, hi ha l’ètica de la responsabilitat. Ha de quedar clar, però, que no es tracta d’aplicar una sèrie de principis a uns casos concrets. L’ètica aplicada, partint del principi comú de l’ètica discursiva - considerar tota persona com a interlocutor vàlid- mira de veure com es concreta, quina és la seva forma específica en els diferents camps o activitats socials. L’escola és una d’aquestes activitats socials prou rellevant avui perquè formi part també d’un dels àmbits d’estudi de l’ètica aplicada. I l’escola, com a activitat social, és a dir, com a pràctica, és una activitat cooperativa que té sentit perquè persegueix determinats béns interns, pels quals fomenta uns hàbits, uns valors determinats. L’educació és una acció constitutivament ètica i aquí l’he volgut concretar en la manera d’organitzar-se un centre educatiu.
Mostrar más

84 Lee mas

Disseny, construcció i validació d’Evacomp: Una eina digital de programació i avaluació competencial

Disseny, construcció i validació d’Evacomp: Una eina digital de programació i avaluació competencial

Tal i com apunten Zabala (2009) i Vilalta (2016) entre altres, la societat postindustrial actual ens porta cap a un canvi educatiu basat en el model competencial on el professorat haurà de reciclar-se de forma obligatòria adoptant metodologies innovadores (Calcines i Alemán, 2017; Eurydice, 2008; Ambrós et al., 2009). Amb tot, la irrupció d’aquest model comporta una transició en la professió docent que està produint dificultats i problemàtiques entre el professorat. La present investigació coincideix amb els estudis de Monarca et al. (2016) i Monarca i Rappoport, (2013) en constatar un alt grau de desafecció per part del cos docent per tal d’implementar les directrius de la normativa vigent. Els motius d’aquesta situació són de diferent índole i comportarien la redacció d’una nova línia d'investigació, tanmateix, tal com podem veure amb el resultat de les entrevistes i de manera similar al que afirma Monarca et al. (2016) veiem que la falta de pautes clares de treball dificulta l’adopció ​ de facto ​ de la normativa vigent.
Mostrar más

81 Lee mas

Ajuts a centres educatius de la ciutat de Barcelona per al desenvolupament del Pla d'Acció del Programa "Barcelona Escoles + Sostenibles 2018-2021" : convocatòria

Ajuts a centres educatius de la ciutat de Barcelona per al desenvolupament del Pla d'Acció del Programa "Barcelona Escoles + Sostenibles 2018-2021" : convocatòria

La justificació de la subvenció es realitzarà mitjançant el compte justificatiu relacionat a la base 16a de les Bases reguladores i segons els models establerts, que es podran trobar a la web www.barcelona.cat/escolessostenibles. El compte justificatiu haurà d’anar acompanyat de la còpia de tots els justificants de despesa directa del projecte. En cas que no es faci ús d’aquests models és del tot imprescindible presentar totes i cadascuna de les dades i declaracions incloses en ells, mitjançant qualsevol altre document.

8 Lee mas

Absentisme i malalties cròniques

Absentisme i malalties cròniques

Seguint amb el mateix Protocol (2017), per part del centre educatiu, quan un alumne presenta alguna malaltia crònica, els pares d’aquest han de comunicar al centre, si el seu fill o filla presenta algun problema de salut i si s’ha d’administrar algun medicament durant l’horari lectiu. És important determinar en quin període s’ha dut a terme el diagnòstic i signar el document de confidencialitat. Per tant, aquest document s’haurà d’entregar als serveis sanitaris i l’equip directiu i, s’ha de guardar una còpia del document. És una tasca necessària, que a principi de curs, els serveis sanitaris i els professionals de l’educació es coordinin per tal d’informar de nous casos.
Mostrar más

61 Lee mas

Pla integral de millora de l'escolarització i tractament de l'absentisme escolar de Barcelona: modificació

Pla integral de millora de l'escolarització i tractament de l'absentisme escolar de Barcelona: modificació

 Treballar bàsicament aspectes educatius, d’organització, d’hàbits, de promoció social amb la família i els menors. Dur a terme una funció d’acompanyament com una estratègia d’acció educativa que permet establir un vincle amb el noi/noia. El treballador/a social o l’educador/a social del centre de Serveis Socials ha de ser el referent d’absentisme per als centres educatius. La direcció del centres de serveis socials és qui ha de rebre les informacions amb relació a situacions d’absentisme quan no hi ha un referent de Serveis Socials i farà les assignacions corresponents.
Mostrar más

76 Lee mas

Organització del centre escolar

Organització del centre escolar

Aquest enfocament organitzatiu proposa l’estudi del centre educatiu com una totalitat, amb els seus elements configuradors més o menys units (loosely coupled), però dins d’una cultura pròpia de la institució. Els estudis referents a escoles eficaces comencen al principi dels setanta als EUA i tenen un matís econòmic clar. Es comparen les entrades (recursos sòcio-econòmics familiars, qualificació del professorat, etc.) amb les sortides (rendiment en test, ratios de matrícula, mortalitat infantil, etc.) Posteriorment, G. Weber (1971) inicia els estudis de casos i busca els factors clau institucionals que diferencien els centres educatius pel que fa a l’expectativa dels seus resultats.
Mostrar más

58 Lee mas

Ajuts a centres educatius de la ciutat de Barcelona per al desenvolupament del Pla d'Acció del Programa "Barcelona Escoles + Sostenibles 2018-2022" : convocatòria i bases

Ajuts a centres educatius de la ciutat de Barcelona per al desenvolupament del Pla d'Acció del Programa "Barcelona Escoles + Sostenibles 2018-2022" : convocatòria i bases

 Expressa la intenció d’explicitar –o actualitzar–, en el PEC i altres documents del centre, els principis de la cultura de la sostenibilitat, els quals es reflecteixen quotidianament en la política de gestió dels recursos, les activitats col·lectives dins i fora de l'aula, l’organització i gestió dels horaris i dels espais, i les relacions entre els diferents actors de la comunitat educativa.

6 Lee mas

Escola a prop

Escola a prop

Podríem afegir més stakeholders com el director del centre escolar, els administradors del sistema, etc. Però no creiem que aquests aportin requisits del tipus funcional que en aquest moment crec que són els que ens interessen. El director podria aportar requisits del tipus que fos econòmica l'aplicació. El pares, professors i inclús el responsable TIC podrien demanar que fos amigable, fàcil de fer servir. Els administradors del sistema podrien demanar que fos en Java, que no ocupes molts recursos... Però tots aquests requisits són no funcionals, no aporten res de que ha de fer l'aplicació, sinó de com ho ha de fer.
Mostrar más

66 Lee mas

De l’aprenentatge cooperatiu a les comunitats  d’aprenentatge

De l’aprenentatge cooperatiu a les comunitats d’aprenentatge

Ens proposem exposar un projecte d'investigació que persegueix superar el “fonamentalisme” a través d'experiències educatives d'èxit demostrades en la comunitat científica. En aquest sentit, la nostra investigació parteix de l'aprenentatge cooperatiu i conclou amb la descoberta de les comunitats d'aprenentatge. Per tant, tractem d'explorar sobre experiències educatives d'avantguarda pedagògica que produeixen transformacions personals i socials, amb el propòsit de materialitzar els coneixements teòrics i pràctics adquirits a les aules. Tot això, utilitzant com a principal mètode d'investigació qualitativa l'entrevista, la qual ens ha facilitat conèixer experiències viscudes i explicades en primera persona per un mestre tutor de sisè de primària que treballa en classe de forma cooperativa a més, de la subdirectora del Centre Especial d'Investigació en Teories i Pràctiques que superen les Desigualtats (CREA) i per últim, el professorat i l'estudiantat d'una comunitat d'aprenentatge que pertany al Projecte Includ-ed.
Mostrar más

18 Lee mas

Ajuts a centres educatius de la ciutat de Barcelona per al desenvolupament del Pla d'Acció del Programa "Barcelona Escoles + Sostenibles 2018-2021" : convocatòria

Ajuts a centres educatius de la ciutat de Barcelona per al desenvolupament del Pla d'Acció del Programa "Barcelona Escoles + Sostenibles 2018-2021" : convocatòria

5 de 7 - Expressa la intenció d’explicitar (o actualitzar) en el PEC i altres documents del centre el principis de la cultura de la sostenibilitat que el centre ja ha adquirit i que es reflecteixen quotidianament en la política de gestió dels recursos, en les activitats col·lectives i en les dels grups/aules, en l’organització i gestió dels horaris i dels espais i en les relacions entre els diferents col·lectius de la comunitat educativa.

7 Lee mas

Barcelona educació. Núm. 43 (2004)

Barcelona educació. Núm. 43 (2004)

Maria José: Abans les vacances eren molt més fàcils d’organitzar. Els avis i àvies es quedaven els nens o nenes, en una segona residència, o anaven pel carrer tranquil·lament. Ara ja no es pot i, per tant, és tot molt més complex de pensar a on poses el nen o nena durant tot l’estiu. Sí, és clar, hi ha campus, colònies i campaments, però això és una despesa molt alta. Cada vegada el pes de l’horari no lectiu és més important en la vida educativa d’un nen o nena, i aquest és un factor que hem de tenir en compte. Això pot provocar distincions entre els que tenen oportunitats de fer altres coses i els que no. No és només repartir les vacances sinó veure si tot aquest temps lliure és temps educatiu i, per tant, és respon- sabilitat de la societat com hi fa front. No crec que fos bo afegir més hores lectives als nens i nenes.
Mostrar más

28 Lee mas

Discapacitat sensorial i motriu, setembre 2013

Discapacitat sensorial i motriu, setembre 2013

b) Curriculars: les mesures d’atenció a la diversitat de tipus curricular inclo- uen mesures d’adaptació dels elements fonamentals del currículum i adap- tacions d’accés al currículum. Les primeres tenen com a objectiu que l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu pugui assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats personals i els objectius del currículum. Així mateix, l’alumnat que ho requereixi disposarà d’a- daptacions que s’aparten significativament dels continguts i dels criteris d’avaluació, amb la finalitat de facilitar-li l’adquisició del currículum. Les esmentades adaptacions s’efectuaran per aconseguir el màxim desenvolu- pament de les competències bàsiques. Les adaptacions d’accés al currícu- lum comporten la modificació o la provisió de recursos espacials, materials o de comunicació per facilitar que els alumnes puguin desenvolupar el currículum ordinari o l’adaptat. Aquesta modalitat d’adaptació pot afectar, al seu torn, diferents tipus de variables físiques (supressió de barreres arqui- tectòniques, canvis en les condicions d’il·luminació, so, etc.), materials (ordinador adaptat i altres equipaments específics) i comunicatives (siste- mes de comunicació complementaris, augmentatius o alternatius…). Els nens amb discapacitat sensorial o motriu requereixen majoritàriament adaptacions d’accés al currículum.
Mostrar más

236 Lee mas

Carrils escolars  Educació en l'entorn construït a l'ESO

Carrils escolars Educació en l'entorn construït a l'ESO

El projecte comença compartint i donant rellevància a l’experiència personal. Nosaltres compartim amb ells els treballs d’artistes i col·lectius d’artistes les obres dels i les quals són reflexions i/o intervencions sobre el territori. A partir d’aquí se’ls demana que exerceixin d’exploradors nòmades i experimentin i construeixin una nova cartografia. Per fer-ho, els donem una sèrie d’eines: càmeres fotogràfiques d’un sol ús, bosses de plàstic per recollir objectes i documents, fitxes per descriure el perquè ho han recollit, models d’entrevistes i dues caixes grans per guardar-ho tot. Les instruccions són que s’ho facin seu i ho utilitzin com creguin més adient, canviïn i aportin coses noves segons la realitat de l’escola i de l’aula. Tenen tot el primer semestre per fer la investigació. 6
Mostrar más

64 Lee mas

Show all 10000 documents...