La percepció que tenen els propis docents de la seva formació coincideix amb les dades del qüestionari de Pozuelo (2014), on el 58,3% dels docents tenen una formació tecnològica intermitja, i poc més del 29% no en té o és molt baixa. Quan es planteja als docents el motiu pel qual no es formen en TIC, la majoria indiquen tres motius: 67% per inseguretats pròpies, un 43% per incomoditat per canvi de metodologia d’ensenyança i un 41,4% per falta de temps. A més, tenen molt clar que integrar les TIC implica un canvi de la metodologia clàssica. Més de la meitat dels enquestats pensen que integrar les TIC ha modificat la seva metodologia bastant o molt. Alhora d’observar fins on arriba aquest canvi metodològic, es demanà si havien modificat l’ús del llibre de text. En aquest cas un 60,6% diuen seguir utilitzant-lo igual i només un 29,3% reconeix utilitzar-ho menys que abans. Per una part pot semblar poc concloent que diguin que modifiquen la seva metodologia però que segueixen utilitzant el llibre de text igual que abans d’introduir les TIC. Però d’altre banda, el fet que quasi un 30% ho utilitza menys és un símptoma de que la didàctica educativa està canviant.
Segons Moral (1999) són tecnologies que tracten de l'estudi, desenvolupament, implementació, emmagatzematge i distribució de la informació utilitzant el sistema informàtic. En educació, veiem que en primària les TIC ajuden cada dia més en el procés d'ensenyament iaprenentatge generant infinites possibilitats perquè el professor aconsegueixi que l'alumne d'una forma simple i divertida aconsegueixi els objectius que es proposa per a ells. És a dir, amb les TIC s'aconsegueix utilitzar mitjans informàtics emmagatzemant, processant i difonent tota la informació que l'alumne necessita per al seu procés de formació. El més complicat és accedir a la informació veraç, significativa i de qualitat en internet, per tant haurem de començar a utilitzar noves estratègies d'aprenentatge, no limitar-nos a l'ús de cercadors i anar més enllà per rendibilitzar el nostre treball.
D'aquesta forma, organitzem el procés d'ensenyament aprenentatge en tres sessions: en la primera (presencial) es treballen els continguts en sentit teòric, fent verbalitzacions i exposicions orals perquè l'alumnat posi en pràctica l’ idioma i vocabulari treballat de forma oral i amb suport físic dels altres companys i mestre (gestos, visualitzacions, expressions físiques, entonacions...); en la segona (també presencial) s'integra l'ús de les TIC, en la qual ajudant-nos de la PDI anem desenvolupant activitats en gran grup que els ajuden a posar en pràctica l’aprés, posant en joc no solament el llenguatge parlat sinó també el procés descodificador del llenguatge escrit (com s'escriu, què significa, com es tradueix...), així com els guiem en l'ús de les activitats virtuals que en la següent sessió (la virtual) desenvoluparan ja de forma més individual i autònoma (ús de la plataforma, espais d'aquesta, simulacions, casos i jocs educatius electrònics, programació multimèdia, lectures de material hipertextual iús de sistemes hipermèdia per a la interacció de l'estudiant amb el contingut i amb els altres...).
En este sentido, la familia como pilar básico de educación y de apego hacia los hijos, puede hacer mucho para hacer frente a este problema y prevenir el consumo de drogas en los hijos4. [r]
Per tal de treballar la resolució de problemes i les funcions executives de la mostra d’usuaris diana, s’emprarà el videojoc Machinarium, desenvolupat per l’estudi txec Amanita Design l’any 2009 i que actualment es pot executar a les plataformes mòbils d’Android i iOS; als ordinadors Windows i MacOS, a les videoconsoles PlayStation 3 i 4 i a la Nintendo Switch. El joc pertany al gènere d’aventura gràfica i resolució de puzles on els usuaris adopten el rol d’un petit robot que viu en un món de ferralla i escombraries i on s’ha d’obrir camí amb la resolució de trencaclosques per tal d’escapar del lloc on es troba; el joc esdevé pausat i conté un alt component de resolució de puzles a través d’informacions gràfiques – no conté elements textuals iper tant les pistes s’han d’interpretar – i mitjançant l’ús d’eines i objectes que els usuaris troben al llarg del programa i que han de ser capaços d’enginyar-se-les per emprar-los correctament i seguir endavant amb la narrativa (en l’annex del treball pot consultar una imatge del videojoc, imatge 6, p. 43). Compta amb un sistema de pistes per poder prosseguir en cas de quedar-se enganxat – prèvia resolució d’una petita tasca que comporta el treball de reflexos i d’agilitat per desbloquejar-les – i també compta amb una mostra en forma de demo que es pot jugar des del navegador de l’ordinador per tal de provar el programa – des del següent enllaç s’invita al lector/a a fer-ne un petit tast per ell/a mateix/a si s’hi troba interessat/a en la proposta del programa -. També s’estableix com a hipòtesi un increment de l’autoestima en ser capaç l’usuari de superar-ne els reptes que s’hi van oferint amb dificultat progressiva i una millora de l’estat d’ànim general a través de la sensació de satisfacció que comporta el fet d’avançar en el transcurs del joc.
A) Un 60 % del total de I ' assignació pressupostaria es distribueix tenint en compte el nombre d ' alumnat de 4 a 18 anys que. rep ensenyament musical per part [r]
cursa estudis d’Educació Infantil (2n cicle), Educació Primària o Educació Secundària Obligatòria en centres docents públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana. S’estructura en blocs temàtics que contenen 123 preguntes concretes seleccionades en funció de les consultes rebudes per l’Administració educativa valenciana al llarg de l’últim any. Conté les últimes referències normatives relatives al nou curs acadèmic 2010-2011; al mateix temps, recapitula els principals drets i deures de les famílies i plasma gràficament l’estructura bàsica del sistema educatiu espanyol.
Si surgen problemas o dificultades que su hijo pueda tener en el colegio lo más importante es tener una actitud positiva, realista y unas expectativas razonables planteándose como objeti[r]
Para desarrollar la responsabilidad en los hijos hay que enseñar y dejar hacer tareas y obligaciones a los hijos así como ayudar a los hijos a tomar decisiones, desarrollando la capacida[r]
Segur que en alguna ocasió has escoltat pares verbalitzar queixes sobre el seu fill, o és possible que hages sigut tu mateix qui les haja formulat. Com a pares, ens preocupem pel que està succeint, i intentem buscar solucions. Probablement, estem atenent més a la part negativa de la conducta del nostre fill, donant per suposat que les característiques posi- tives que posseïx les presenta qualsevol xic de la seua edat, restant valor a estes.
La part visual d’una aplicació web consta de diverses pàgines web que contenen text, formularis, imatges, etc. La feina de programar tot això pot ser tediosa i repetitiva pel programador, per això, el framework intentarà reduir la càrrega d’aquesta part perquè es pugui centrar més en altres aspectes que necessitin de més atenció com la lògica de negoci. En una primera fase s’avaluaran i compararan els frameworks actuals més utilitzats dins l’àmbit professional: JSF, Struts i Spring; en les seves versions més recents. Els tres segueixen una estructura MVC que és la més emprada en aplicacions distribuïdes ja que segueix els patrons que dicta Java EE. S’estudiarà el motiu pel que utilitzen aquesta arquitectura i les avantatges que comporta.
Vistos el present expedient i l'informe de Secretaria de la Ponència del Nomenclàtor, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article 13è de la Carta de Barcelona, d[r]
En referència a la provisió d’ajudes educatives que el docent pot oferir als seus estudiants per monitoritzar l’aprenentatge col·laboratiu a fi de millorar els productes d’aprenentatge, ja sigui intervenint in situ o mitjançant pautes o guions, suggerim el disseny d’ajudes específiques per a cada tipus de demanda. Si s’opta per demandes de selecció d’informació suggerim que les ajudes educatives estiguin dirigides a promoure una major explicitació de la regulació que permeti confrontar diferents punts de vista sobre la rellevància d’una informació que porti a la seva selecció o desestimació, afavorint d’aquesta manera un nivell de transactivitat elevat. Pel que fa a demandes que impliquin la localització i la interpretació d’informació o l’establiment de relacions conceptuals, les ajudes educatives haurien de centrar-se tant en l’orientació de la navegació hipertextual per evitar un mal ús de les pàgines visitades com en facilitar i establir com requisit la consulta de diverses fonts d’informació que facin possible que els estudiants integrin diferents informacions que els permeti obtenir una visió més àmplia i profunda del contingut d’aprenentatge que comporti l’elaboració de productes de més qualitat. Al mateix temps, d’acord amb els resultats obtinguts, la consulta de diverses fonts d’informació en les demandes que requereixen l’establiment de relacions conceptuals disminueix la probabilitat que el coneixement compartit sigui erroni.
Aquesta educació també està defensada per la UNESCO (United Nations Educational Scientific and Cultural Organitzation, 2005), la qual defineix la educació inclusiva com “un procés orientat a respondre davant la diversitat de les necessitats de tots els alumnes incrementant la seva participació a l’aprenentatge, les cultures i les comunitats, reduint la exclusió en i des de l’educació”. Això implica canvis i modificacions en el contingut, accessos, estructures i estratègies, amb una visió que es refereix a tots els alumnes i des de la convicció de que es responsabilitat del sistema educatiu atendre a tota la diversitat de nins.
•El coneixement i comprensió de les diferents teories atòmiques va estar més correcte que en altres experiències. •La teoria atòmica actual queda molt més clara[r]
Practicar esport és sa, però cal conèixer els límits que sovint es traspassen en perjudici de la salut. Quan els pares de la Paula la van apuntar a l’acadèmia del costat de casa, mai no van pensar que pogués arribar tan lluny en el terreny espor- tiu, ni molt menys que hagués d’entrenar en un centre d’es- portistes d’elit. La seva preocupació, però, va començar a partir de la pubertat de la Paula, sobretot pel canvi físic que aquesta comporta per a les noies, que s’eixamplen i s’engrei- xen; iper les conseqüències que tenien en la seva filla les pa- raules de l’entrenadora (“Si vols seguir guanyant i sent àgil, has de perdre pes”). A partir d’aquell moment la Paula va co- mençar una dieta estricta a base de carbohidrats però sen- se la resta de nutrients necessaris per a la seva alimentació, és a dir, proteïnes, greixos, vitamines, etc. Cal especificar que estava en situació de risc tant pel que fa a la seva nutri- ció, com pel que fa al seu estat psicològic, ja que se li anava gestant un possible trastorn del comportament alimentari. Aquest se sol donar sobretot en els esports en què l’estè- tica, l’exposició del cos , el pes i la restricció són impor- tants per al rendiment, com és el cas de la Paula fent gim- nàstica rítmica.
equipaments, etcètera, amb efectes directes sobre les empreses proveïdores). Al mateix temps, augmentarà la demanda de mà d’obra, tant pels negocis establerts com per les noves empreses que es puguin ubicar a la zona i, com hem assenyalat, per empreses directament implicades en la realització del projecte. Les repercussions econòmiques d’aquesta reforma so- bre els negocis de la zona, semblen evidents en el cas del comerç i la restauració, sectors molt dependents del tipus de trama urbana on s’ubiquen i, que es veuen especialment afectats per les millores de l’espai urbà com les que implica la reforma de la Diagonal. L’avinguda Diagonal és un important espai comercial i d’oficines, encara que el seu potencial no s’ha desenvo- lupat plenament, doncs es troba condicionat pel reduït espai existent per als vianants. La utilització comercial de les voreres es complica pels múltiples usos que se li donen. Els carrils bici i aparcaments de motocicletes i bicis, redueixen l’atractiu del carrer en termes comer- cials i d’ús de l’espai públic, per als vianants. A més, els efectes sobre la millora del benestar actual que suposa aquest projecte resulten evidents. L’aug- ment de l’espai reservat al vianant és, en sí mateix, un element de gran importància permillorar la qualitat de vida, ja que no només incrementa les possibilitats d’utilització del carrer per part dels ciutadans, sinó que la reducció del transit té efectes clarament positius so- bre els veïns afectats: reducció del soroll, millora de la qualitat de l’aire, menor taxa d’accidentalitat (actual- ment aquesta via té una mitjana de 1.547 accidents per milió de vehicles mentre que la mitjana de la ciu- tat és de 669). La reforma, també pot esdevenir una oportunitat per eliminar les barreres arquitectòniques, ja que el 63% del comerç de la Diagonal no té acces- sibilitat per les cadires de rodes.
Per una part, pot ocórrer que un alumne no hagi fet classe prèviament amb de ANL en llengua estrangera, per exemple, si prové d’un altre centre a on no s’ha pogut aplicar encara l’AICLE. També es possible que provingui d’una altre territori a on el català no es llengua oficial i inclús que sigui un immigrant procedent de fora de l’Estat. Aleshores, les corresponents adaptacions s’han d’haver plantejat. En el cas de preguntes breus ja s’han considerat certes accions i si l’activitat és més complexa, com ara una pràctica de laboratori, el professor tindrà preparat material adaptat, amb més il·lustracions, expressions més senzilles, un glossari dels termes menys coneguts, etc.
Així, s’emeten respostes que deixen entreveure que en els centres s'apliquen mesures extraordinàries d'atenció a la diversitat sense haver esgotat altres recursos menys restrictius. Circumstància perillosa, ja que el fet de combinar un ensenyament comprensiu amb l'atenció a la diversitat pot generar pràctiques que en molts casos s'haurien d'evitar, donada la tendència a homogeneïtzar i a actuar en detriment del mateix principi d'atenció a la diversitat. En aquest sentit, Gimeno Sacristan (2000, 76) recorda que alguns cops «l'escola legitima, per la via de l’apreciació del mèrit personal de l'alumnat, les diferències i desigualtats entre individus, transformant-la en un esglaonament de consecucions escolars». Un clar exemple es troba actualment a la Llei de Qualitat de l'Ensenyament, la qual contempla, entre altres mesures, la possibilitat de repetir curs quan se suspenguin dues o més assignatures i la tria d’un itinerari educatiu als catorze anys. Entre les diverses valoracions se n'extruen les següents: en paraules del secretari general del PSOE, la nova legislació és "una llei de regressió educativa" (El País, 6 febrer, 2002, 1) i, seguint la mateixa línia, el Conseller d'Educació de la CAIB afirma que provocarà "borses d'estudiants inadaptats". (Diario de Mallorca, 6 febrero de 2002, 2), la qual cosa fa anys que s’intenta pal·liar amb les mesures d’atenció a la diversitat.
Per tant, hem de tenir en compte que els aspectes ortogràfics s’han de tenir en compte i s’han de revisar al final del procés de composició textual. Segons Cassany (1989), la memòria a curt termini és necessària a l’hora d’emprar la llengua, ja que ens permet recordar informacions que necessitem a l’hora d’escriure (relacionar idees o pensar en allò que volem escriure). Aquest tipus de memòria té una extensió molt limitada i, per tant, no es pot sobrecarregar amb altre tipus d’informacions, ja que perjudicaria l’acte d’escriptura. És a dir, si l’autor està molt preocupat per la correcció del text i s’exigeix que, fins i tot els esborranys i les notes han d’ésser correctes, la memòria a curt termini estarà sobrecarregada (idees a plasmar al text, normes gramaticals, etc.), perdrà informació rellevant i, segurament, el text final presenti errades al contingut o a la forma. Aquesta idea també és defensada per Camps, Milian, Bigas i Camps (2004).