PDF superior Ús i necessitat de formació dels docents en TIC

Ús i necessitat de formació dels docents en TIC

Ús i necessitat de formació dels docents en TIC

Sánchez (2009) parteix del principi que existeix una certa continuïtat en el creixement de certs canvis que són provocats per les tecnologies, encara que és cert que aquestes no poden ser de forma necessària determinants o que intervinguin en el desenvolupament dels nins. Les TIC proporcionen el contacte amb noves formes de descobrir, experimentar i crear projectes que no es limiten a l'espai físic on es troben, sent possible recórrer a comunitats i recursos disponibles a través de la xarxa d’Internet. Per a aquest autor, els nins des que neixen, aprenen de forma ràpida utilitzant tots els seus sentits per accedir a totes les sensacions i experiències que els envolten. Les TIC, per tant, poden enriquir i promoure nous aprenentatges en les escoles a nivell de desenvolupament social, emocional, lingüístic, matemàtic i de cultura universal. També afirma que s’ha d’exercir un paper essencial en el procés d'oferir als nins el contacte amb les TIC d'una forma responsable i igualitària, de manera que tothom pugui aprendre amb elles.
Mostrar más

27 Lee mas

Curs de formació en les TIC

Curs de formació en les TIC

En el marc del context educatiu del Col·legi la Presentació i amb una amplia plantilla de professorat amb perfils molt diferents, es detecta inicialment la necessitat d’una formació continuada del professorat en les TIC. Aquesta ha d’apostar per a la innovació i actualitat en l’ús d’eines i recursos educatius i una investigació cap a les tendències de futur. El centre ofereix al professorat recursos i dispositius TIC amb els quals es pot complementar l’acció educativa, com ara la PDI (Pissarra Digital Interactiva), connexió a Internet inalàmbrica, ordinadors portàtils, etc. Val a dir que no sempre el professorat té prou formació per treure’n el màxim profit i amb un ús adequat. Per això es va detectar que podria resultar útil i interessant engendrar aquest projecte en el qual els mestres d’infantil i primària podrien descobrir un nou model educatiu basat en el connectivisme i, també, metodologies innovadores i motivadores que els permetessin portar a terme l’acció educativa d’una manera més efectiva.
Mostrar más

91 Lee mas

Actituds dels docents cap a la diversitat cultural

Actituds dels docents cap a la diversitat cultural

Amb tot açò queda demostrat que tots aquests aspectes depenen majoritàriament de l´actitud dels docents i aquesta està directament relacionada amb la formació que aquests tenen cap a la diversitat cultural. Per tant, aquest és un dels aspectes fonamentals que es deu tindre en compte per a poder educar en un model intercultural. Aquesta actitud no deu ser estàtica ni estancar-se, mentre la societat evoluciona, ja que és important evolucionar i adaptar-se als canvis. Amb açò, “estem parlant, doncs, d´un nou perfil docent, d´un professor reflexiu i crític enfront de la diversitat cultural” (Sales, 2012, p.115). Per tant, l´actitud del docent és l´eix principal que deu tindre un docent per a educar, perquè com bé diu Jose Mª Toro (2015) el recurs per excel·lència són els educadors i les educadores. Tots aquests aspectes han servit per a mostrar la necessitat d´introduir un enfocament intercultural més ampli, incloent a tota la població per al desenvolupament de la comunicació i la interacció social entre les diferents cultures en contacte (Sales i Garcia, 1997). Per aquest motiu, per a poder parlar d´un reconeixement de la diversitat cultural tant en les institucions com en la societat és necessari ampliar les nocions sobre el que és la cultura, i deixar de veure-la com un concepte o alguna cosa llunyana, entenent que tots som diversos en algun moment, on la diversitat no s’aprèn, es viu (Barreto i Rodas, 2012).
Mostrar más

54 Lee mas

Importància de la formació universitària dels mestres d’audició i llenguatge

Importància de la formació universitària dels mestres d’audició i llenguatge

En tercer i darrer lloc, una millor adequació dels continguts presents a aquesta formació inicial, relacionats amb la realitat pràctica de l’ensenyament, permet que els futurs docents posin en pràctica les seves capacitats, i essent uns futurs mestres d’audició i llenguatge, més es necessita aquest apropament a la realitat. Per tal de poder tocar amb les mans diferents casos, diferents metodologies, diferents maneres de intervenció, diferents formes d’avaluar, etc. Són tants els fets que no poden aprendre’s amb un llibre i tants els que poden incorporar- se treballant-ho de forma real, que queda demostrada la necessitat de treballar de forma pràctica tot allò après a priori teòricament. Enfortint així els coneixements apresos i desenvolupant també, noves capacitats que seran útils en el seu futur professional.
Mostrar más

33 Lee mas

Educació artística i patrimonial a l’escola: una aproximació a la situació actual de Mallorca

Educació artística i patrimonial a l’escola: una aproximació a la situació actual de Mallorca

aportacions: Rosa María Ávila remarca la necessitat que la societat conegui i comprengui els significats tant intrínsecs com extrínsecs de l’art. I per això, afirma, és necessària una formació específica dels ciutadans que propiciï la interacció del nin amb la cultura artística, així com una major presència de l’art en el currículum de l’ensenyança obligatòria. Per tant, l’autora aposta per una renovació de l’ensenyança, general i de l’art en particular, i presenta una proposta d’innovació educativa de caire constructivista, vinculada amb la formació de professors que imparteixen Història de l’Art (2001: 7-8). Els autors Guisasola i Morentin també tracten aquest tema en diverses ocasions. L’any 2010 publiquen un article a la revista Enseñanza de las ciencias on donen compte de la importància que té la implicació i la preparació d’una visita a un museu o centre de ciències per part del professorat. Asseguren que la visita és molt més enriquidora pels alumnes quan està relacionada amb el currículum que se segueix a l’aula. Aleshores, els autors expliciten els motius i decisions del professorat a l’hora de preparar una visita escolar (en aquest cas, al Kutxaespacio de la Ciencia de San Sebastián) i el resultat final mostra que la majoria dels professors no duen a terme una preparació suficient abans de visitar l’espai i, de fet, no saben de quina manera emprar el museu com a recurs didàctic (p.127). Mentre que en un altre article de 2014, a la Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, els autors tornen a insistir en la necessitat que una visita estigui íntimament lligada amb la programació d’aula per tal d’optimitzar l’aprenentatge, però en aquest cas ja ofereixen una proposta de formació inicial pel professorat a fi que aquest adquireixi els coneixements necessaris a l’hora de realitzar una visita didàctica. Aquesta proposta és el disseny d’una unitat didàctica centrada en una visita a un museu, a partir de la qual els propis autors han pogut comprovar una millora en el coneixement didàctic dels estudiants de Magisteri, futurs mestres, en relació a les visites escolars a museus (p.377). Finalment, cal destacar un estudi que reflecteix les motivacions i expectatives que té el professorat a l’hora de realitzar una visita amb els seus alumnes (Viladot, 2009). Com a resultat, s’obté que la majoria de docents duen a terme aquestes visites amb la finalitat d’exemplificar el que ja s’ha explicat a l’aula anteriorment, cenyint-se als continguts curriculars i essent, per tant, minoritàries les sortides desconnectades del currículum (p.520).
Mostrar más

42 Lee mas

Ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) aplicat a diferents metodologies

Ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) aplicat a diferents metodologies

En el present Treball de Fi de Màster (TFM) s’estudien diverses possibilitats de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) aplicat a algunes metodologies educatives, unes avantguardistes, com ara l’autoaprenentatge, i, d’altres, més tradicionals com ara la classe magistral. Per tal d’adaptar-se a les necessitats de la societat actual, les institucions s’han de flexibilitzar i desenvolupar vies d’integració de les TIC en els processos de formació. També es fa necessari aplicar nous models conceptuals dels alumnes-usuaris i fer canvis de rol en els professors i canvis administratius en les vies de comunicació i amb la distribució i el disseny de l’ensenyament. S’ha fet un recorregut de recerca en la literatura d’investigació, tant obres pedagògiques com articles d’investigació, per tal de poder contextualitzar la realitat d’avui en dia a propòsit del compromís entre els dos aspectes. Per una altra banda, s’ha fet una síntesis dels resultats més destacables d’un projecte d’investigació en el que s’ha volgut analitzar el procés d’integració pedagògica de les TIC en les pràctiques d’ensenyament-aprenentatge a un Institut d’Educació Secundària (IES) en el qual s’han realitzat les pràctiques del màster en formació del professorat.
Mostrar más

88 Lee mas

La implementació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l'escola : integració curricular a l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria

La implementació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l'escola : integració curricular a l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria

-Cal assegurar que els docents no esdevinguin analfabets tecnològics, tot intentant adequar les necessitats formatives a cada centre. El criteri seria el d’apropar al màxim la formació a la realitat de cada centre. Però també caldria assegurar-se en els processos de selecció que els nous docents tinguin un coneixement i domini de les eines informàtiques d’ús més habitual. -Cal establir elements de motivació, perquè, igual que s’exigeix que els equips directius motivin els seus docents, l’Administració també ha de tenir polítiques incentivadores. I no han de ser necessàriament laborals. Cal aprofundir en la línia ja encetada de divulgació de la feina feta amb TIC per part dels docents i alumnes, suport material i d’assessorament als projectes de centre, disponibilitat de temps per a la recerca i la reflexió sobre les innovacions... , tant pel que fa a l’escola pública com concertada.
Mostrar más

135 Lee mas

Les actituds dels docents cap a les TIC a partir de la pràctica reflexiva

Les actituds dels docents cap a les TIC a partir de la pràctica reflexiva

L'objectiu d'aquest treball de recerca ha estat esbrinar fins a quin punt la metodologia de la Pràctica Reflexiva pot resultar útil per millorar l’ús generalitzat de les TIC del món educatiu. Un dels reptes pedagògics futurs consisteix a integrar les TIC dins dels processos d'ensenyament-aprenentatge de manera generalitzada. En aquest panorama de canvis i incertesa neixen les reticències per aquesta implantació. És aquí on es creu que la Pràctica Reflexiva pot ser la clau del canvi. En les següents línies extraurem conclusions si la Practica Reflexiva pot ser una bona eina per motivar els i les docents a generalitzar l’ús de les TIC a l’aula. A les següents pàgines hi trobareu la proposta d’un disseny d’investigació que pretén descobrir si la pràctica reflexiva pot influir en les actituds dels docents cap a les TIC.
Mostrar más

86 Lee mas

Ús de les TIC per a millorar el procés d’ensenyament aprenentatge a la Biologia i Geologia

Ús de les TIC per a millorar el procés d’ensenyament aprenentatge a la Biologia i Geologia

Un altre recurs poc explotat i amb certa reticència alhora de ser utilitzat, són les xarxes socials. Internet permet interaccionar amb gent d’altres llocs, que d’altre forma seria impensable. Les xarxes socials no poden quedar excloses de l’aprenentatge, ja que són una font de comunicació i accés immediat a la informació i d’ús constant entre els alumnes. Aróstegui i Guerrero (2014) feren un estudi sobre ús de les xarxes socials a la classe de Ciències Naturals de secundària, que tenien al mateix professor. Aquest docent en concret, utilitza les xarxes socials, no sols per respondre dubtes, sinó també per formació permanent i per fer un grup unit i cohesionat a l’aula. Els resultats evidenciaren que l’ús de les xarxes socials fomenta la participació dels alumnes i una major complicitat entre ells. Aquesta interacció entre alumnes i col·laboració entre ells i el professorat és fa i es pot fer sense l’ús de les TIC, però aquestes permeten un major desenvolupament d’aquesta relació entre alumnes i docents. Aquest cas és un exemple de millora de la docència utilitzant com a eina les TIC, quan aquestes s’apliquen correctament. Aquest docent, per tant, ha utilitzat les TIC per millorar la seva metodologia.
Mostrar más

72 Lee mas

Els materials multimèdia en línia al batxillerat d'Arts Plàstiques : Anàlisi i utilització didàctica en els centres de secundària

Els materials multimèdia en línia al batxillerat d'Arts Plàstiques : Anàlisi i utilització didàctica en els centres de secundària

Respecte als repositoris de recursos educatius, sovint observem que la classificació dels materials didàctics que alguns ofereixen és molt generalista, doncs malgrat quasi sempre hi figura el nivell educatiu dels estudiants a qui van adreçats, a vegades no es contemplen les diferents modalitats de batxillerat ni totes les matèries que les integren. En el cas d’alguns portals, blogs i xarxes educatives on els agents implicats aporten contribucions a la comunitat, ja sigui recomenant, comentant o compartint materials didàctics, tot i que habitualment s’utilitza algun sistema d’etiquetatge, ens trobem igualment que no sempre s’indiquen les característiques, els destinataris o les condicions d’ús en que aquests materials didàctics es podran utilitzar amb èxit. La reflexió en torn a la taxonomia de materials i recursos educatius digitals i la seva classificació està present des de fa temps a la comunitat educativa. Vivancos (2007), a la introducció de la seva proposta d’ordenació dels materials digitals en grups o categories, ja exposa aquesta necessitat dient: “Ens cal diferenciar i ampliar les tipologies dels materials i recursos educatius TIC. La terminologia que ara utilitzem, basada en els materials educatius convencionals (impresos i audiovisuals), no recull adequadament les noves modalitats de recursos didàctics en suport digital, i és ben sabut que allò que no té nom no es veu o no existeix.”
Mostrar más

54 Lee mas

Memòria 2009

Memòria 2009

La qualitat del capital humà és crucial per a l'èxit d'Europa. En la necessitat d'avançar cap a un nou model de competitivitat, cal destacar la conclusió compartida d'identificar el capital humà com a element clau per aconseguir un teixit productiu innovador que permeti increments de productivitat basats en l'ús de la tecnología i la generació de valor afegit. L'Estratègia Europa 2020 posa èmfasi decidit en l'educació i la formació per a promoure un “creixement inclusiu, sostenible i intel·ligent” i fa una crida especial al foment de l'atractiu de la formació professional descrivint el seu potencial respecte a les iniciatives emblemàtiques de l'Estratègia, tals com “l'Agenda de les qualificacions i treballs” i “Joventut en moviment”. En aquest sentit es proposa promoure cooperacions de coneixement i reforçar els vincles entre educació, empresa, investigació i innovació, i promoure l'esperit emprenedor donant suport a empreses joves, així com també reforçar l'obertura i rellevància dels sistemes educatius establint un marc nacional de qualificacions i acoplant millor els resultats educatius amb les necessitats del mercat laboral.
Mostrar más

56 Lee mas

La convivència als centres d'educació secundària  Crear espais per construir relacions positives i reduir els conflictes mitjançant les pràctiques restauratives

La convivència als centres d'educació secundària Crear espais per construir relacions positives i reduir els conflictes mitjançant les pràctiques restauratives

27 necessitat d’establir propostes comunes entre tot el claustre de professors per tal que tinguin sentit i coherència les accions i propostes plantejades. La formació dirigida al professorat és una eina per aconseguir propòsits a llarg termini i per tal que aquestes tinguin èxit, cal partir de l’existència d’un projecte compartit. Ara bé, per iniciar una formació, s’ha de comptar amb la col·laboració i acceptació del claustre de professors, ja que si no es té el seu suport difícilment tindrà èxit la proposta. Així, si els docents són coherents amb les seves actuacions i duen a terme propostes innovadores, com les pràctiques restauratives, que aposten per la prevenció de situacions de conflicte, la creació de vincles i la importància d’establir lligams entre els membres, els alumnes treballaran aquests valors necessaris per relacionar-se amb els altres. Aquest projecte es contextualitza en el pla d’acció tutorial com a àmbit d’actuació per assolir els objectius plantejats. Centrarem la implementació del projecte en l’alumnat de 1r d’ESO amb la intenció de, successivament, seguir any rere any incidint en aquest nivell, fins aconseguir una major implementació en les següents etapes i nivells educatius, de tal manera que si els resultats compleixen amb les expectatives es faci extensible a tot el centre escolar. Les famílies també formen part d’aquest treball que es construeix dia a dia, per això, és important fomentar aquesta bona comunicació i treball col·laboratiu amb les famílies dels alumnes. Les pràctiques restauratives i els cercles de diàleg són una bona estratègia per obrir l’escola a les famílies i impulsar una nova dinàmica de cohesió i lligams entre ambdós contexts.
Mostrar más

92 Lee mas

De l'educació permanent a la formació dels docents passant per l'educació d'adults

De l'educació permanent a la formació dels docents passant per l'educació d'adults

En la primera d’aquestes conferències mundials, a l’any 1949, l’educació d’adults era considerada com una educació complementaria i destinada als adults amb una certa base de coneixements. L’alfabetització formava part de l’educació d’adults però dins de l’educació general bàsica 0. En la segona conferencia de l’any 1960, es noten els canvis socials de l’època, preocupant-se per l’analfabetisme i els grups educativament parlant desfavorits. Van determinar que l’educació d’adults comprenia qualsevol tipus d’ensenyament, i es va començar a parlar d’educació permanent. En 1972 es va celebrar la tercer conferència, en què entenien que l’educació d’adults era un agent de canvi en el desenvolupament de la persona així com un facilitador perquè totes les persones pogueren accedir a l’educació. Es va proposar la utilització d’una metodologia i uns materials específics per a persones adultes, es va plantejar la necessitat d’una adequada formació dels docents i es va parlar de l’educació al llarg de la vida. Es va destacar el paper que l’educació d’adults podia feren la integració de grups marginals, minories ètniques, i el desenvolupament social i cultural. En quarta conferencia de l’any 1985, es va tornar a destacar la necessitat d’una metodologia i un programes específics per a adults amb una estructura modular, així com la necessitat de formació de docents. Es va potenciar l’educació a distància i l’intercanvi d’experiències educatives. L’educació d’adults s’entén com l’element que ha de facilitar el desenvolupament de la personalitat, la participació en la vida social, cultural i econòmica, així com en mig per a conservar la pau, les cultures, el medi ambient i els dret humans. En la última conferència de l’any 1997, l’educació d’adults s’entenia com un conjunt de processos d’aprenentatge, formals i no formals, que desenvolupen les capacitats i els coneixements que han se satisfer les seues necessitats. Es potencia l’aprenentatge al llarg de la vida, l’alfabetització té gran importància, sent el catalitzador per poder participar en activitats socials, culturals, polítiques i econòmiques. L’educació d’adults a més de ser alfabetització, tracte temes d’igualtat, tolerància, pau, salut i medi ambient.
Mostrar más

6 Lee mas

Disseny d'un curs de formació virtual per a docents : El llibre digital a la plataforma Weeras

Disseny d'un curs de formació virtual per a docents : El llibre digital a la plataforma Weeras

Tal i com ha informat l’editorial, per la seva experiència en els anteriors cursos de formació, l’edat dels participants és molt variada, des de 22 a 60 anys, per la qual cosa el nivell de competències TIC que tenen és diferent. Uns estan habituats a utilitzar recursos digitals a l’aula, ja sigui com a element reforçador o com a part d’una activitat. No obstant, els altres, arrelats a la seva tradició metodològica, comencen des de zero, i per tant, tenen coneixements molt bàsics. Per aquest motiu, el curs es planteja des de nivells inicials, per tal que tots els interessats hi puguin participar, ajudant-se els uns amb els altres. A més, per fer-ho més fàcil s’utilitzen les TIC amb formats i suports variats, per tal d’ajustar-se a les necessitats del context.
Mostrar más

92 Lee mas

Pla d'Actuació 2008-2011: Districte de Ciutat Vella

Pla d'Actuació 2008-2011: Districte de Ciutat Vella

La condició de centralitat de Ciutat Vella, tant històrica com d’emplaçament territorial, fa que esdevingui un punt neuràlgic i vital referent de tota la ciutat. En ella conflueixen les realitats veïnals dels seus quatre barris i les aspiracions i reptes d’una de les ciutats més dinàmiques social i econòmicament del Mediterrani. Per això, són milers les persones que hi busquen recer i oportunitats i és el nostre compromís com a administració de proximitat treballar conjuntament des de la complicitat. Tenim els recursos humans i tècnics per incidir en la millora de la realitat dels barris, però el que ens cal ara és donar un pas més en la millora dels canals de comunicació i participació d’una ciutadania cada cop més exigent i corresponsable.
Mostrar más

40 Lee mas

Impuls a la formació professional dual per millorar la formació i l'ocupabilitat dels joves : mesura de govern

Impuls a la formació professional dual per millorar la formació i l'ocupabilitat dels joves : mesura de govern

El Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), constituït per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona com a instrument d’administració educativa a la ciutat, és el responsable de la planificació de la FP pública a Barcelona, amb una oferta pública, concertada i privada que arriba als 30.000 alumnes, de la qual a més gestiona la xarxa pública que actualment es composa de 24 centres públics i més de 15.000 alumnes. El Pla a favor de l’èxit escolar del Consorci contempla com una de les seves línies prioritàries la implantació de la FP Dual als centres de la ciutat i treballa per fer possible un canvi de cultura i un canvi organitzatiu, a través de la col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, la Fundació BCN Formació professional i les empreses, i de la flexibilització en la seva gestió.
Mostrar más

8 Lee mas

Pla de negoci basat en el programari lliure Metaeditor per a la generació automàtica de paraules clau

Pla de negoci basat en el programari lliure Metaeditor per a la generació automàtica de paraules clau

Tal com s'ha indicat en el Pla de màrqueting operatiu, oferiríem dos serveis relacionats amb el programa “Metaeditor”, un servei gratuït a Internet però que no pot fer el tractament massiu i una segon servei “premium” amb el tractament massiu i que sigui accessible en línia en un compte de pagament. A partir d'aquestes instal·lacions s'oferiran els serveis de formació, assessorament, desenvolupament de taxonomies i desenvolupament informàtic per a l'adaptació del producte a situacions específiques. El programari ja està disponible, es diu Metaeditor i es el resultat d'un projecte de recerca. El lloc web on estaran disponible aquest programari es dirà www.metakeywords.org
Mostrar más

43 Lee mas

El període d’adaptació i les percepcions dels docents

El període d’adaptació i les percepcions dels docents

Tractant la qüestió del temps marcat per al període d’adaptació, podem remarcar que totes les professionals que treballen a l’escola varen expressar resultats positius davant d’aquest tema, ja que ens explicaren que la conselleria, els estableix el temps per al període d’adaptació que en aquest cas té una durada d’una setmana. Un dels subapartats que trobem en aquest punt tracta la qüestió del infant que no s’acaba d’adaptar, i totes les professionals entrevistades coincideix que si aquest no s’acaba d’adaptar s’allarga el període d’adaptació per a aquest infant i s’utilitzen recursos motivadors. Amb aquesta qüestió les mestres i educadores ens demostren que són unes professionals i que la seva tasca es vetllar pel benestar de l’infant i no fer-lo patir innecessàriament. Per un altre costat, un de les qüestions que trobem englobades en aquesta temàtica, és la que tracta que uns nens necessiten més temps que altres per adaptar-se, però que finalment tots s’acaben adaptant. Aquesta qüestió la majoria de les professionals afirma clarament que tots els nens acaben adaptant-se més prest o més tard.
Mostrar más

65 Lee mas

Música i literatura per créixer emocionalment

Música i literatura per créixer emocionalment

Tot això és possible gràcies a la narració de fets semblants a la realitat dels infants i pel procés d'identificació que aquests poden dur a terme. "Pueden sentirse identificados con los protagonistas de los cuentos, lo que facilita la interpretació de emociones y sentimientos aunque no sea de manera directa" (Martín, 2014:22). Aquests beneficis, fan que l'infant pugui viure, indirectament, situacions emocionals que els facin conèixer les emocions i com poden manejar-les en la seva vida real. És a dir, pot ser un altre sense deixar de ser un mateix oferint als menuts "múltiples experiencias que irán nutriendo su crecimiento integral y su comprensión de sí mismo" (Vidal, 2014:5).
Mostrar más

38 Lee mas

Resum d'activitats facilitat per les associacions de consumidors que formen part del Consell Municipal de Consum [2010]

Resum d'activitats facilitat per les associacions de consumidors que formen part del Consell Municipal de Consum [2010]

Entre els serveis que ofereix l’associació podem assenyalar els de formació, informació, assessorament, defensa jurídica col·lectiva i estudis especialitzats. Un dels objectius primordials d’AICEC-ADICAE per al 2010 era precisament fomentar i potenciar la participació dels socis i l’associacionisme actiu, augmentant el nivell de coneixement dels mateixos drets per part dels ciutadans i la participació dels ciutadans-consumidors en tots aquells problemes que els afecten i els interessen. Un any més, el principal àmbit d’actuació ha estat el relacionat amb les hipoteques i el sobreendeutament. Mereixen una atenció especial les accions sobre les abusives clàusules limitadores de tipus d’interès i l’enganyosa contractació de falses cobertures de riscos, que han provocat que el brusc descens que l’Euríbor ha experimentat no es traslladi als consumidors hipotecats ni es vegi reflectit en una baixada de la seva quota hipotecària. En aquesta línia cal remarcar, doncs, el gran impacte que ha generat en els consumidors la problemàtica del sobreendeutament, sense que es prenguin les mesures oportunes i necessàries per augmentar-ne de manera definitiva la protecció davant les possibles conjuntures econòmiques i les males pràctiques bancàries, cada vegada més generalitzades a causa de la constant evolució del llenguatge bancari, l’oferta de nous serveis i productes financers cada vegada més complexos, les noves vies de contractació i, evidentment, les conseqüències de la mateixa crisi. Els actuals hàbits de consum, decidits i impulsats per pràctiques empresarials agressives i interessades (especialment les que sorgeixen en el sector dels serveis financers), estan en l’origen de l’actual crisi. Els consumidors organitzats són la clau per superar la crisi, amb les seves decisions de consum, basades en una bona informació i formació, amb les seves reivindicacions com a col·lectiu i amb una utilització justa, raonable i responsable dels serveis financers, dels diferents instruments de crèdit i de la seva capacitat d’endeutament.
Mostrar más

17 Lee mas

Show all 10000 documents...