PDF superior Usos del temps i famílies

Usos del temps i famílies

Usos del temps i famílies

Els gràfics i les taules només poden mostrar alhora els resultats de dues o tres va- riables i, tot i que permeten obtenir-ne una clara visió, si es presenten moltes varia- bles relacionades entre si, els resultats poden ser enganyosos. Aquesta situació és força freqüent en l'anàlisi de temps. Per analitzar l'efecte de variables relacionades entre si, fem servir el «mètode de regressió lineal». Encara que la comprensió dels resultats requereix una mica més d'atenció, aquest mètode permet de distingir la contribució de cada variable al resultat final tenint en compte l'efecte de les altres variables. És a dir, es mesura l'efecte de cada variable prenent en consideració la manera en què dita variable varia en modificar-se les altres variables. Quan presen- tem els models de regressió, expliquem amb detall com cal interpretar els resultats. L'enquesta es va dur a terme a la totalitat d'Espanya. A Catalunya, un acord amb l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) va facilitar una mostra prou gran com per analitzar Catalunya per separat. Malauradament, les dades disponibles de l'INE no permeten d’identificar províncies o altres desagregats territorials, i encara que és possible identificar «Barcelona capital», el nombre de casos no és suficient per per- metre una anàlisi fiable. No obstant això, els resultats publicats per l’IDESCAT reve- len poques diferències substancials entre diferents àrees de Catalunya. Per tant, el nostre informe proporciona dades per al conjunt de Catalunya.
Mostrar más

54 Lee mas

Els usos del temps en famílies catalanes: entrevistes i experiències viscudes

Els usos del temps en famílies catalanes: entrevistes i experiències viscudes

“Durant el dia la quotidianitat sempre gira entorn dels àpats i fins aquí està tot bé. La qüestió és quan tens per fi el teu temps, aleshores si és un espai compartit on hi ha la TV i tu vols llegir, doncs... sempre acabes irritant-te. No és que no vegi la TV. I a més el Joan té tots els canals del món, però, per a mi sola, jo tinc altres prioritats. Quan jo em queixava, la famí- lia em deia: però ves a l’habitació! No entenien que no té res a veure una habitació de matri- moni amb el que ets tu mateixa, amb la teva intimitat. El meu raonament era el següent: si jo fos pintora o escultora, tindria el meu estudi, oi? És clar, però com que no ho ets! com que escriure i llegir no ocupa massa espai! i, de fet, jo ja tenia la biblioteca on estem ara, però no era un espai només meu i a més ho sentia tot. No ho entenien. La lluita va durar dos anys. Jo no volia imposar-me. Jo vull entendre’m amb la gent amb la qual visc. I, finalment! aquí la tinc. Crec que als homes quan reclamen un espai, no se’ls qüestiona gens. I a més es destaca una cosa curiosa, potser els passa a totes les dones, no ho sé, però sempre s’estan preguntant: ‘On és la mare? On és la Sílvia?’, i no ho entenc! perquè si jo sé que els meus són a casa, no necessito saber constantment on són... Penso que tothom es posa nerviós quan em tanco aquí, potser encara ho estan paint... De fet hi ha poques persones que ho han entès. Bé, només les perso- nes, sobretot dones, que saben i valoren un espai i un temps propi. Jo intento fer del meu temps el que vull, he lluitat molt per a això, però és que m’ho passo molt bé fent tot el que faig.
Mostrar más

98 Lee mas

Temps de Barri, temps educatiu compartit : Intervenció des de la proximitat

Temps de Barri, temps educatiu compartit : Intervenció des de la proximitat

Temps de barri, temps educatiu compartit és un programa d'investigació- acció participativa, promogut conjuntament entre la Direcció d'Usos del Temps (en l’actualitat Temps i Qualitat de Vida), l'Institut d'Educació, els Districtes de l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill. Aquest programa tenia l’objectiu de dissenyar i aplicar accions per construir uns usos dels temps i dels espais educatius per als infants i adolescents que contribuïssin a l'harmonització laboral i familiar de les famílies, amb actuacions que comportessin la implicació dels diferents agents que intervenien en l'àmbit educatiu i social (centres educatius, famílies, serveis, entitats...)
Mostrar más

8 Lee mas

Acta 11 de novembre de 2010 Grup de Treball Pacte del Temps

Acta 11 de novembre de 2010 Grup de Treball Pacte del Temps

• Respecte al 2n punt: En funció del cicle vital de les persones les prioritats respecte a usos del temps seran unes o unes altres, no cal especificar tant. • Respecte al 3r punt: Caldria fer formació sobre habilitats personals de gestió del temps des de les escoles i instituts, i no sols als nens també a les famílies (parlar sols de formació a nivell de l’ajuntament és molt tècnic). No hauria de ser una matèria, s’hauria d’incloure de forma transversal en els projectes educatius dels centres.

6 Lee mas

Nous temps, nous usos i noves tecnologies

Nous temps, nous usos i noves tecnologies

La feminització de la pobresa: l’hem d’entendre com el risc major que té la do- na, en comparació amb l’home, de caure en la pobresa. Aquest risc és degut, bà- sicament, a la dèbil posició de la dona en el mercat laboral, ja que, tot i la creixent participació femenina al món del treball, les dones tendeixen a accedir a les feines a temps parcial i a concentrar-se en les categories professionals amb remunera- cions més baixes i amb graus de qualificació més baixos. Les conseqüències d’a- questa pauta d’integració al mercat laboral són, per una banda, que perceben menys protecció, i per l’altra, que tenen menys recursos per combatre la pobresa. El risc de caure en la pobresa és encara més gran quan són elles les caps de família (sus- tentadores de la llar). Per això, sovint, la feminització de la pobresa està relaciona- da amb situacions de separació o viduïtat. En aquest context cal tenir en compte també les famílies monoparentals, ja que en la societat actual l’autoritat familiar con- tinua estant associada simbòlicament a l’home. Això suposa que, a la precarietat econòmica i a l’exclusió social que experimenten moltes dones –i les mares soles en són un dels col·lectius més afectats–, s’hi hagi d’afegir la menysvaloració.
Mostrar más

62 Lee mas

Voluntariat escolar amb les famílies : mesura de govern

Voluntariat escolar amb les famílies : mesura de govern

Tanmateix, Barcelona compta amb una àmplia tradició en el terreny associatiu i, com a conseqüència, en el camp del voluntariat. Cal recordar que al nostre país entenem per voluntariat el conjunt de persones que realitzen una prestació voluntària de serveis cívics o socials, sense compensació econòmica i dins del marc d’una organització estable i democràtica sense afany de lucre. Es tracta d’activitats que han de comportar un compromís d’actuació a favor de la societat i la persona i que alhora es poden estendre a diferents àmbits d’actuació, abraçant així la rica pluralitat del moviment associatiu. Per aquesta raó tant podem parlar de voluntariat social com de voluntariat comunitari, voluntariat cultural, voluntariat per a la solidaritat internacional o voluntariat ambiental. Fruït de la forta tradició associativa i altruista de la societat civil de la nostra ciutat, Barcelona ha estat proclamada Capital Europea del Voluntariat 2014.
Mostrar más

10 Lee mas

Temps i cultura: aproximació a l'anàlisi de la cultura des de la perspectiva del temps

Temps i cultura: aproximació a l'anàlisi de la cultura des de la perspectiva del temps

En tot aquest procés, i encara avui dia, hi ha la tendència a confondre el temps lliu- re i el temps d’oci. La diferència entre ambdós conceptes és que el primer té un abast més restringit que el segon. És a dir, per «temps d’oci» s’entén tot el temps que és de no treball i que, per tant, es pot destinar a múltiples finalitats: al descans, a les aficions, a la diversió, etc. Aquesta definició enllaça perfectament amb l’ús se- màntic de la paraula «oci», a partir de la qual es construeix la paraula «negoci»: ne- gació de l’oci. Aquest temps inclou el temps lliure, però els dos temps no són equiparables, ja que el darrer fa referència, exclusivament, al temps de lliure dispo- sició personal; és a dir, un temps buit d’obligacions, un temps disponible que les persones fan servir lliurement. Així, el temps lliure es desvincula de la dicotomia de temps de treball i temps de no treball, a partir de la qual es defineix el temps d’oci. D’aquesta discussió teòrica és possible sostreure dues idees interessants respec- te de la relació entre temps i cultura. En primer lloc, queda palès que el temps resi- dual del treball -sigui d’oci o lliure- permet reconèixer la pluralitat del temps més enllà del mercat laboral, i aquesta pluralitat incorpora, entre d’altres, el temps destinat a les activitats culturals, siguin aquestes de creació o de consum. Així, contràriament al que preveien les afirmacions optimistes de la primera sociologia del temps lliure entorn d’una societat cada vegada més alliberada de les constriccions del temps de treball, es configura un ventall de temps socials en l’organització de la societat industrial, de manera que el reconeixement de la pluralitat del temps comporta tam- bé una redefinició del temps lliure, el qual no es presenta exclusivament com un ter- me de la dicotomia «treball/no treball», sinó com un temps més entre els diferents temps socials: laboral, cultural, relacional, familiar, etc.
Mostrar más

60 Lee mas

Comunicació i Participació de les Famílies a l’Escola

Comunicació i Participació de les Famílies a l’Escola

Aquesta posició és la que més respecte transmet a les famílies i l’estil al qual hem de tendir si pretenem establir una autèntica col·laboració. Les actituds i actuacions pròpies d’aquest model tenen a veure amb: tenir en compta els interessos i inquietuds de les famílies a l’hora de plantejar activitats, donar-los orientacions sense pretendre que segueixin al peu de la lletra allò que els hem dit, valorar els avenços fets a la llar, fer-los ser conscients de la seva importància i de tot el que aporten o negociar amb ells les qüestions que respecten als infants. Per tal d’avançar en la col·laboració, és important identificar el model predominant en nosaltres i saber fins a quin ens agradaria arribar. Per això, és necessari mantenir una actitud reflexiva sobre les nostres actuacions i disposar d’estratègies i instruments ben definits. Des de la perspectiva de la persona usuària, una variable fonamental és tenir en compta la diversitat de famílies (estils, cultures, membres,...). No es tracta que tots participin per igual ni per les mateixes vies, sinó obrir el ventall d’opcions per potenciar que cadascú ho faci en allò que més concordi amb el seu estil. Dintre d’aquestes diferents vies de participació, cal tenir en compta que les més intenses i que deixen més petja són aquelles que comporten implicació dintre de l’aula, ja que permeten que les famílies observin als seus fills en un altre context i contrastin el seu estil educatiu amb el d’altres persones adultes.
Mostrar más

53 Lee mas

Diagnosi de Temps de barri, temps educatiu compartit : temps i activitats fora de l'horari escolar

Diagnosi de Temps de barri, temps educatiu compartit : temps i activitats fora de l'horari escolar

D’altra banda, d’acord amb l’ús de l’oferta d’activitats fora de l’horari lectiu com a recurs per a la compatibilització d’horaris dels familiars, cal prestar una certa atenció a les llars on la cura és el principal argument per apuntar els in- fants a fer activitats extraescolars. Es tracta de llars més petites, amb menys fills, que fan menys activitats a l’escola que la resta i que, en canvi, en fan més fora de l’escola. Els pares i mares fan jornades laborals extenses i tenen un elevat grau d’informació sobre l’oferta d’activitats. Demanen en major pro- porció disposar d’una oferta més àmplia els dies laborables a la tarda, però també els caps de setmana. Per regla general, tenen infants que cal acom- panyar a l’escola i sovint han de recórrer a altres persones per a la realitza- ció d’aquesta tasca. Si bé argumenten que els seus fills i filles necessiten atenció, també creuen en els valors educatius i de socialització de les activi- tats. Si no fan activitats és, bàsicament, pel preu i per incompatibilitat d’ho- raris. En aquest mateix sentit, demanen preus més assequibles i, sobretot, una ampliació dels horaris de les activitats.
Mostrar más

94 Lee mas

Temps i gent gran

Temps i gent gran

Una estratègia en aquesta direcció ha consistit a impulsar l’ocupació femenina per solucionar la cura, per exemple, mitjançant la professionalització de l’aten- ció a les persones. En part, la Llei d’autonomia personal i atenció a la depen- dència (LAPAD) estava orientada en aquest sentit. No obstant això, encara no s’ha intervingut per contrarestar la divisió social del treball, ni per distribuir el tre- ball reproductiu en el si de les famílies. Així, les dones continuen sent, majori- tàriament, les que ocupen els espais d’exercici professional de la cura en el mercat de treball, i també de forma central en l’espai privat de la família. La cura socialment organitzada canalitzaria accions en els àmbits micro (la família) i macro (la societat) per afrontar l’atenció a les persones segons les característiques reals de la societat dels nostres temps. Així, per exemple, podria donar resposta a la manca de perso- nes de l’entorn familiar, atès que les actuals generacions de famílies estan integrades per un nombre inferior de mem- bres i aquests viuen més anys. Per tant, aquestes persones hauran de con- viure i superar diverses situacions i riscos socials durant molt de temps, estant hipotèticament pròximes, la qual cosa resulta complexa si es té en compte
Mostrar más

90 Lee mas

Infants i famílies a Barcelona

Infants i famílies a Barcelona

L’etapa de l’adolescència sempre ha estat considerada pels progenitors i per les persones adultes en general com una etapa vital difícil, una etapa de transició entre la infància i la joventut plena d’incer- teses, dubtes i comportaments «incomprensibles» i fi ns i tot absurds. Pares i mares han mirat sempre amb preocupació aquesta etapa de la vida dels seus fi lls/es, amb la secreta esperança que «passi tan de pressa com es pugui». Però la complexitat creixent de la societat actual està fent que aquesta preocupació familiar i social s’incrementi. Al llarg d’aquest informe hem vist com és en aquesta edat de transició entre la infància i la joventut que es concentra una bona part de les oportunitats —ells i elles són els nous «profetes» de la societat digital del futur— i també dels nous riscos —conductes perilloses, addiccions, embarassos prematurs, fracàs educatiu— associats als nous canvis socials. D’altra banda, la construcció de la identitat individual i personal —que ha estat sempre un tret ca- racterístic de l’adolescència— adopta ara trets diferencials respecte al passat. El gust pel risc, les relacions amb la família i el grup d’amistats i els estils de vida associats al consum cultural (cultura corporal, musical, mediàtica, digital, d’oci, etc.) són els vectors sobre els quals es construeix avui la identitat adolescent.
Mostrar más

154 Lee mas

Hàbitat i temps per a la convivència

Hàbitat i temps per a la convivència

El cap de setmana se sol dedicar més temps al lleure i a l’esport, mentre que entre setmana les activitats laborals i de formació són les que estructu- ren els temps i les trobades. Les cures i tasques reproductives, pel seu caràcter de necessitat, es realitzen indistintament entre setmana i el cap de setmana. El cap de setmana, les activitats de cura solen combinar-se amb activitats de lleure i, segons hem pogut observar, es planifica més acurada- ment amb qui i quan es duen a terme que els dies d’entre setmana. Als comerços es generen relacions informals que es van consolidant dia a dia i que abasten des d’una simple salutació fins a relacions de suport, com ara ajudar a dur la compra o guardar unes claus. Moltes d’aquestes rela- cions són interculturals, ja que gran part del teixit comercial de proximitat està regentat per persones d’origen immigrant. A títol il·lustratiu cal desta- car les relacions que s’estableixen entre persones grans autòctones (princi- palment dones) i persones d’origen immigrant que regenten comerços de proximitat. Aquesta és una de les poques ocasions en què les persones grans poden vèncer certs prejudicis i establir relacions amb persones d’ori- gen immigrant.
Mostrar más

105 Lee mas

LES DONES I EL TREBALL

LES DONES I EL TREBALL

Les dones segueixen patint diverses desigualtats en el mercat laboral, malgrat que legalment estigui escrit que són iguals als homes. Tradicionalment, les dones han ocupat ocupacions mal pagades i rutinàries. Moltes de les feines estan determinades pel gènere: és a dir, sovint es considera que són “tasques de dones”. La immensa majoria de les tasques de secretaria i feines assistencials (com ara infermeria, treball social o tenir cura dels nens), són ocupades per dones i es consideren ocupacions “femenines”. La segregació ocupacional en funció del gènere es la que té com a conseqüència la concentració d’homes i dones en diferents tipus de feina. Així s’han observat que existeix una segregació ocupacional vertical i també una altra de tipus horitzontal. La segregació vertical fa referència a la tendència a concentrar les dones en llocs d’escassa autoritat i poc marge per progressar, mentre que els homes ocupen ocupacions amb més poder i influència. La segregació horitzontal està relacionada amb la tendència a que els homes i les dones ocupin diferents tipus de treball. Per exemple, les dones dominen
Mostrar más

5 Lee mas

Joventut i temps: cap a una política utilitarista

Joventut i temps: cap a una política utilitarista

Les associacions juvenils són un dels motors de cohesió social en barris i pobles. Centres d’esplais, agrupaments escoltes, sindicats d’estudiants, casals i grups de joves, grups de cooperació i solidaritat, ecologistes, ate- neus, agrupacions de cultura popular i tradicional, etc. tenen una caracte- rística compartida: sorgeixen com a projectes transformadors duts a terme des del compromís altruista per part de persones que comparteixen un ide- ari i un objectiu. La manera de dur a terme aquest ideari canvia, però la característica principal és que sempre té lloc des del treball voluntari. L’associacionisme juvenil fa una important contribució al funcionament d’una societat democràtica. Les associacions són espais privilegiats perquè la gent jove que hi està vinculada s’impliqui en la transformació d’allò que no li agrada, tant en el seu entorn més immediat com en el més llunyà. D’aquesta manera es generen mecanismes d’implicació i participació que esdevenen imprescindibles per millorar la qualitat de la democràcia. Les associacions també uneixen joves de diferents orígens i sensibilitats al voltant d’un projecte compartit, fent realitat la convivència entre persones de dife- rents entorns i estimulant relacions que a la llarga contribueixen a enfortir el teixit social juvenil del territori proper: les entitats, per tant, fan «Barri» o «Poble», en majúscules. A l’hora de construir una societat oberta, caldrà que se situïn els valors compartits ben amunt en l’ordre de prioritats. Només així es construirà un espai públic plural, acollidor per a tothom que el respecti i l’alimenti. De diverses aportacions en podrà sorgir una ètica civil. Per això és cabdal expandir els confins de la llibertat i reforçar la ciutadania, en forma de política de societat civil, adreçada a promoure un teixit ric i variat d’associa- cions polítiques, sindicals, culturals, de veïnatge, d’ajuda recíproca, i afavorir tant com sigui possible la participació dels ciutadans en l’autogovern.
Mostrar más

77 Lee mas

Temps i Ciutat: l'estudi del temps a la ciutat més enllà de la seva dimensió horària

Temps i Ciutat: l'estudi del temps a la ciutat més enllà de la seva dimensió horària

A . La primera pressió dessincronitzadora és una exigència que ve de la mateixa indústria i de certs subsectors dels serveis. Per exemple, incrementant els torns dobles i introduint el tercer i el quart torn, o bé augmentant el nombre de treballadors als quals es demana una alta flexibilitat, ara de matí, ara de tarda, ara jornades més curtes o més llargues, tot propiciant un tipus de contractació, la precària, que pot fer variar en poques setmanes, o en pocs dies, les condicions horàries del treball. Hi ha, per tant, molta gent que pel seu horari laboral pot tenir dificultats materials: falta de temps oportú, si per exemple pot dormir durant el dia; o mentals: els hàbits adquirits per treballar sempre en horaris determinats; per accedir a serveis de temps de no-treball amb suficient gaudi, és a dir, possibilitats de satisfacció. Les noves exigències de la producció provoquen dessincronies en els temps dels seus propis t r e b a l l a d o r s .
Mostrar más

85 Lee mas

Inclusió i acolliment  Proposta de benvinguda per alumnes i famílies

Inclusió i acolliment Proposta de benvinguda per alumnes i famílies

En els casos en els quals sigui necessari, el centre haurà de sol·licitar el servei de traducció de la comunitat autònoma, per tal de poder comunicar-se amb la família de forma adequada. Hem de tenir present, que aquest darrer punt és important perquè el centre pugui obtenir tota la informació possible de la seva situació actual i necessitats. També, hem de tenir en compte d'altres qüestions, com per exemple, l'escolarització anterior de l'alumne, el nombre d'integrants de la família (especialment aquells que resideixen a les Illes Balears), la situació laboral actual dels pares, etcètera (Annex 1. Model entrevista família). Per altra banda, el centre haurà de donar tota la informació possible referent als aspectes relatius als tràmits de matriculació, horaris i materials necessaris, i dels diferents serveis als quals poden recórrer si ho necessiten (serveis socials, ajuntament, entre d'altres).
Mostrar más

44 Lee mas

Lleis de
Kepler i mesura del temps.

Lleis de Kepler i mesura del temps.

A la Figura 1 hem representat l’` orbita el.l´ıptica de la Terra entorn del Sol. Hem designat el Sol per S, el qual est` a situat en un focus de l’el.lipse i la Terra per E (seria m´ es l` ogic designar la Terra per T , per` o abans ja hem usat T per designar el per´ıode, o sigui que hem pres la inicial anglesa de Earth ). Tracem pel centre O de l’el.lipse una circumfer` encia de radi el semieix major a (circumfer` encia que ser` a tangent a l’el.lipse en els dos extrems del seu eix major). La transformaci´ o f de R 2 que a cada punt (x, y) fa correspondre (x, b a y) transforma aquesta circumfer` encia en l’el.lipse inicial. Sigui E 00 = f −1 (E) situat en la intersecci´ o de la circumfer` encia amb la vertical per E a l’eix major de l’el.lipse. L’angle ϕ = P SE [ s’anomena anomalia vertadera i ´ es l’angle ϕ de les coordenades polars (r, ϕ) que venim utilitzant. L’angle u = E \ 00 OP s’anomena anomalia exc` entrica. M´ es endavant trobarem les f´ ormules que fan passar de ϕ a u i de u a ϕ.
Mostrar más

20 Lee mas

Entrades relaxades: un intercanvi de qualitat a Congrés Indians (Barcelona)

Entrades relaxades: un intercanvi de qualitat a Congrés Indians (Barcelona)

32 El Junhao és un nen d’origen xinès, i la seva família va escollir aquesta escola per proximitat a la vivenda i el negoci familiar, i no comparteixen els principis del centre ni participen en les propostes d’aquest. Podem destacar d’aquest registre narratiu diferents estratègies per part del docent per establir la comunicació. Una d’elles és la posició on es troba, com hem esmentat anteriorment, és una estratègia que empra per acostar-se a aquestes famílies amb les que no manté vincle escàs; si es col·loca a la porta, aquesta trobada és inevitable, permetent així la comunicació. Una altra dels aspectes importants és que la Yolanda està aixecada, a l’altura de l’adult enlloc de l’infant; podem interpretar que és una postura més formal i més adient als principis d’aquest tipus de família. Posteriorment, cal analitzar el llenguatge emprat. Per una part, cal dir que canvia l’idioma per facilitar la comunicació i que hi ha un contacte físic, que suposa l’atenció i la confiança en l’altra persona. Per altra part, trobam l’evolució del missatge: primer li diu que feia estona no la veia, després li pregunta com està, i finalment li diu que haurien de quedar per fer una reunió. Podem interpretar que el més important de la conversa pel docent és expressar aquest desig de trobar-se un dia per parlar del nen, i com intenta guanyar-se la seva confiança dient-li que feia estona que no la veia, amb el missatge subliminar d’ expressar certa enyorança, i preguntant-li com està, o dit amb altres paraules, preocupant-se pel seu benestar.
Mostrar más

57 Lee mas

Guia d'activitats i recursos al Camp d'en Grassot-Gràcia Nova per a famílies, infants i adolescents: curs 2009-2010

Guia d'activitats i recursos al Camp d'en Grassot-Gràcia Nova per a famílies, infants i adolescents: curs 2009-2010

Un dels reptes actuals de les famílies és harmonitzar el temps infantil fora de l’horari escolar amb les necessitats dels pares i mares. A aquest repte cal afegir-ne un altre tant o més important: que aquest temps d’oci i de lleure sigui educatiu i creatiu. La Guia d’activitats i recursos per al curs 2009-2010, del programa Temps de barri, temps educatiu compartit, recull tot un seguit de bones pràctiques pensades per augmentar la qualitat de les activitats educatives que infants i adolescents poden fer després de l’escola. Parlem de propostes culturals i esportives, que tenen lloc entre setmana o el cap de setmana, de multitud d’espais que les acullen i d’entitats que les organitzen. L’obertura dels patis escolars prop de casa, les activitats intergeneracio- nals o les compartides amb els pares i mares, en són alguns exemples.
Mostrar más

24 Lee mas

Usos del temps i gestió comunitària

Usos del temps i gestió comunitària

Aquests tres elements —els béns comuns com a factor central en el canvi d’època, el repte polític que hi ha darrere la gestió comunitària, i el consegüent redisseny d’allò públic— suposen canvis en l’organització social i en la gestió del temps de la vida quotidiana. Els usos socials dels temps són un tema cab- dal i observarem que són una conseqüència contínua de l’experimentació amb formes alternatives —encara que minoritàries— de producció, gestió, provisió o distribució de recursos sota dinàmiques de col·lectivització. Aquí creixen les formes de valorització comunitària del temps (com succeeix en els bancs de temps) que desmercantilitzen tasques i serveis i que, alhora, dissolen la divisió dels temps per a la producció i dels temps per a la reproducció social. Les transformacions actuals en el marc post- fordista han implicat la flexibilització de les jornades i de les estructures labo- rals; és a dir, dels temps i dels espais en els quals s’organitza el treball. Mentre que en el context tradicional de la ciutat moderna, el temps es dividia d’acord amb el temps de treball i el temps d’oci, actualment, el que és considerat en termes de moment de treball o de «temps productiu» ha mutat radicalment, la qual cosa ens obliga, de fet, a pensar en noves categories que desborden el que fins ara s’havia entès com a jornada laboral versus temps d’oci, i que condicionen el funcionament i el paper de l’Estat i del govern local. Les per- sones que integren aquestes experiències de gestió comunitària dediquen un temps, fins ara tipificat institucionalment com a temps «no productiu», a incre- mentar el benestar social i la qualitat de vida comunitària. Es tracta, doncs, d’invertir temps en pràctiques col·lectives com a aposta política, i d’in- vertir l’estatus «improductiu» que s’atorgava a una franja del nostre temps. Aquesta doble inversió permet assajar formes de distribució demo- cràtica de les tasques que sostenen la base sobre la qual convivim.
Mostrar más

93 Lee mas

Show all 10000 documents...