PDF superior Usos del temps i gestió comunitària

Usos del temps i gestió comunitària

Usos del temps i gestió comunitària

No obstant això, altres investigadors, com Albert Arias, assenyalen que el pro- blema no resideix en l’escala del negoci, sinó en el retorn social que generen aquestes pràctiques a les ciutats o comunitats on es produeixen (2015). La nova economia està afectant de forma considerable les indústries existents, l’organització del treball i els drets laborals, i en molts casos s’aprofita el buit legal existent per evitar el pagament d’impostos i els tràmits legals necessaris per a la prestació de l’activitat econòmica. Els exemples més polèmics avui dia són, sens dubte, Uber i Airbnb. Pel que fa a Uber, en teoria els conductors són persones corrents que decideixen obtenir uns ingres- sos extra amb el trasllat de passatgers. A la pràctica, però, la majoria de les persones que presten el servei són antics taxistes que, aprofitant la falta de regulació, s’estalvien contractar les llicències o les assegurances pertinents i no paguen impostos. En el cas d’Airbnb, la major part de l’oferta no prové de persones que decideixen llogar ocasionalment habitacions a casa seva, sinó que es tracta d’una veritable indústria de lloguer d’apartaments i d’edificis sencers que eviten la regulació pertinent, amb la qual cosa afecten un mercat que gira a l’entorn d’un dret bàsic, com és el de l’habitatge (augment del preu del lloguer, escassetat de lloguers permanents i no ocasionals, etc.). A més a més, afegeix una pressió insostenible en determinats barris —impedeix la regulació de la zonificació per a la prestació d’aquests serveis— de ciutats com ara Barcelona, on la indústria turística té un pes important, i això afecta
Mostrar más

93 Lee mas

Acta 11 de novembre de 2010 Grup de Treball Pacte del Temps

Acta 11 de novembre de 2010 Grup de Treball Pacte del Temps

• Respecte al 2n punt: En funció del cicle vital de les persones les prioritats respecte a usos del temps seran unes o unes altres, no cal especificar tant. • Respecte al 3r punt: Caldria fer formació sobre habilitats personals de gestió del temps des de les escoles i instituts, i no sols als nens també a les famílies (parlar sols de formació a nivell de l’ajuntament és molt tècnic). No hauria de ser una matèria, s’hauria d’incloure de forma transversal en els projectes educatius dels centres.

6 Lee mas

Nous usos del temps a la ciutat

Nous usos del temps a la ciutat

L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un paquet de mesures i accions dirigides a incidir en les noves organitzacions dels temps a la ciutat, i en més adequació dels horaris i dels usos urbans, per ajustar-los als ritmes de vida de la ciutadania. Assumir una tasca tan innovadora, que afecta la gestió i el funcionament urbà, requereix una nova forma d’observar la realitat quotidiana, nous plantejaments i noves solucions. Es tracta de repensar la ciutat en clau dels temps, tenint en compte la necessitat de la població de conciliar els diferents temps i de vertebrar-los dins de l’espai urbà.
Mostrar más

19 Lee mas

Pacte del Temps : Programa Temps i Qualitat de Vida

Pacte del Temps : Programa Temps i Qualitat de Vida

El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 2012-2022 (PEEB 2012-2022) comparteix objectius i mesures amb el Pacte del Temps en relació amb els usos dels equipaments (on s’inclouen els esportius) i en el disseny de l’espai urbà (en què el PEEB 2012-2022 conté un projecte relacionat amb l’espai urbà com a escenari de la pràctica esportiva nomenat “Barcelona, circuits d’emocions esportives”, i un altre referit a la dinamització esportiva del front marítim, que té per nom: “Sorra, mar i cel”), l’accessibilitat a la informació. En el marc del Pla Director del PEEB 2012-2022 s’inclou el projecte “Connecta’t” que, entre d’altres, té com a finalitat la millora de la gestió de la informació del mon de l’esport amb una millor i major utilització de les noves tecnologies. Per últim, els Plans Directors d’Esport Educatiu i d’Esport i Salut del PEEB 2012-2022 inclouen projectes també relacionats amb els objectius i mesures del Pacte del Temps.
Mostrar más

64 Lee mas

Usos del temps i la ciutat

Usos del temps i la ciutat

En aquest sentit, hi ha una experiència històrica que va tenir en compte aques- ta necessitat: a Amsterdam, des de l’any 1947, i durant un període de vint anys, l’arquitecte Aldo van Eyck va projectar prop de set-cents petits espais de joc per a infants. Aquesta política de creacions d’espais públics va ser ideada per Jakoba Mulder, cap del Departament de Planificació Urbana, a partir de l’observació de la realitat. En veure que una nena jugava amb pràc- ticament no res en un espai buit de la ciutat, va pensar que els espais vacants que hi havia, els espais sense edificar —no calia que fossin molt amplis, però sí que estiguessin a prop dels habitatges— es podrien convertir en espais de joc per a infants. Aquesta transformació no comportava gaires recursos. Aldo van Eyck va dissenyar una sèrie d’elements simples que permetien confor- mar espais de joc adequats a cada superfície i que no responien a una utilit- zació unívoca, sinó que, justament —i aquesta va ser la seva gran aportació— estaven formats per elements que, gràcies a l’ampli ventall de formes, textu- res i possibilitats, aconseguien provocar la creativitat lúdica dels nens i nenes de qualsevol edat. No menys important va ser el sistema de gestió o de crea- ció dels espais. L’elecció del lloc es basava en la demanda real de les perso- nes que habitaven un barri. A partir d’una trucada o carta en què es proposaven parcel·les buides, cantonades, voreres o altres espais urbans no utilitzats adients per a ser transformats, l’Ajuntament feia les comprovacions d’idone- ïtat pertinents i, si el resultat era positiu, és construïa l’espai.
Mostrar más

87 Lee mas

Temps de Barri, temps educatiu compartit : Intervenció des de la proximitat

Temps de Barri, temps educatiu compartit : Intervenció des de la proximitat

La ciutat i els barris sempre han estat espais idonis per a la implementació de polítiques de temps. Des de la Direcció del Programa de Temps i Qualitat de Vida es va constatar que un dels reptes actuals de les famílies era conciliar el temps infantil fora de l'horari lectiu amb les necessitats horàries dels pares i mares, i que alhora aquest temps d'oci i de lleure fos educatiu i creatiu.

8 Lee mas

Barcelona educació. Núm. 32 (2003)

Barcelona educació. Núm. 32 (2003)

(...) El que creiem és que hem d’afrontar el problema de l’edu- cació, com a mínim, pel que fa a tres grans eixos. El primer eix és el de fer que tots els brasilers siguin capaços de llegir la llengua portuguesa. Fer que, en aquest país, l’analfabetisme dels adults es converteixi en una cosa del passat. (...) És una ambició impor- tant, però no és impossible. Un país amb 20 milions d’analfabets no s’ha de sorprendre de resoldre aquest problema quan té 100 milions d’alfabetitzats adults. No ho ha de trobar impossible, quan té 3 milions de professors i alumnes universitaris. Quan té 1,5 milions de professors que podran formar part d’aquest gran esforç. No és un esforç desorbitat. Amb tots els costos — incloent-hi pagar els analfabets per estudiar, com paguem els titulats universitaris perquè continuïn estudiant, pagar els pro- fessors perquè ensenyin, fer totes les despeses necessàries—, necessitaríem 1,5 bilions de reals més l’any. Un, només un de cada mil reals de la renda nacional, un 0,1%; només un 0,3% de la renda del sector públic. Això no és una quantitat que ens pugui fer pensar que tenim una ambició desorbitada (...).
Mostrar más

36 Lee mas

Diagnosi de Temps de barri, temps educatiu compartit : temps i activitats fora de l'horari escolar

Diagnosi de Temps de barri, temps educatiu compartit : temps i activitats fora de l'horari escolar

Aquesta qüestió ha entrat a formar part de les polítiques públiques a través de la preocupació sobre com el funcionament de la nostra societat incideix en l’ús del temps i, especialment, en les possibilitats d’harmonització de les esferes laboral, familiar i personal. Diverses ciutats europees han optat per intervenir en aquest àmbit, entre les quals s’inclou Barcelona, que l’any 2003 va crear el Programa de Nous Usos Socials del Temps, institucionalitzant un espai polític propi per al disseny i implementació de polítiques locals de temps. La ciutat i els barris són entorns molt adequats per implementar polítiques de temps. Les dificultats per viure de forma satisfactòria el dia a dia es traduei- xen en una demanda creixent de serveis de proximitat per part de la pobla- ció, com a recurs fonamental per millorar el benestar quotidià. Les llars amb infants són un dels grups especialment vulnerables en aquest aspecte, so- bretot quan es tracta de compatibilitzar el temps infantil fora de l’horari lec- tiu amb les necessitats horàries dels pares i mares, i alhora aconseguir que aquest temps d’oci i de lleure sigui educatiu i creatiu.
Mostrar más

94 Lee mas

Balanç de mandat : Districte de St. Andreu 2015-2019

Balanç de mandat : Districte de St. Andreu 2015-2019

Treballar per la inclusió i la justícia social als barris del districte i perquè tothom tingui les mateixes oportunitats per poder desenvolupar el seu projecte de vida, ha estat una prioritat des de l’inici de mandat. Per això hem treba- llat incansablement per defensar els drets dels nostres veïns i veïnes i perquè Barcelona sigui una ciutat per a totes les edats i condicions socials. Una ciutat cuidadora, educadora, saludable i que no deixa ningú enrere. Educació, habitatge, drets energètics, lluita contra la pobresa infantil, defensa dedefensar l’autonomia personal o la salut han estat els pals de paller de les nostres línies d’actuació dels darrers anys. A més, hi hem sumat el dret a la cultura, els esports i el treball per la convivència per fer dels nostres barris espais on viure valgui la pena. L’obertura del Punt d’Assessorament Energètic, una aposta ferma i transformadora per l’educació pública, diverses taules de salut per compartir experiències i l’impuls d’habitatge públic o l’accessibilitat als nostres barris són tan sols algunes de les mesures que podreu llegir a continuació.
Mostrar más

136 Lee mas

"Flipped Classroom" a l'aula de matemàtiques de 4t de primària

"Flipped Classroom" a l'aula de matemàtiques de 4t de primària

La metodologia que segueix l'escola es caracteritza per ser una metodologia centrada en l'alumne. Sí que és veritat que el docent dedica una gran part de la classe en l'explicació dels continguts però a la vegada els alumnes participen en aquesta explicació. Per tant opten per mètodes que impliquen la participació activa dels estudiants encara que la tipologia de les activitats són més aviat individuals. Pel que fa a l'ús de les TIC a les aules, en el nivell que s'ha realitzat l'observació, no s'ha presenciat el seu l'ús, tot i el bon equipament tecnològic que ofereix l'aula i l'escola en general. S'ha observat que l'horari lectiu no afavoreix a l'aprenentatge de l'alumne, ja que dels 45 minuts, 5 o 10 es perden en l'arribada dels alumnes i la presa de control a l'aula, i gairebé uns 20 minuts en l'explicació del contingut per part del docent. Per tant, la resta del temps s'utilitza en la pràctica de l'aprenentatge.
Mostrar más

104 Lee mas

Temps i gent gran

Temps i gent gran

Una estratègia en aquesta direcció ha consistit a impulsar l’ocupació femenina per solucionar la cura, per exemple, mitjançant la professionalització de l’aten- ció a les persones. En part, la Llei d’autonomia personal i atenció a la depen- dència (LAPAD) estava orientada en aquest sentit. No obstant això, encara no s’ha intervingut per contrarestar la divisió social del treball, ni per distribuir el tre- ball reproductiu en el si de les famílies. Així, les dones continuen sent, majori- tàriament, les que ocupen els espais d’exercici professional de la cura en el mercat de treball, i també de forma central en l’espai privat de la família. La cura socialment organitzada canalitzaria accions en els àmbits micro (la família) i macro (la societat) per afrontar l’atenció a les persones segons les característiques reals de la societat dels nostres temps. Així, per exemple, podria donar resposta a la manca de perso- nes de l’entorn familiar, atès que les actuals generacions de famílies estan integrades per un nombre inferior de mem- bres i aquests viuen més anys. Per tant, aquestes persones hauran de con- viure i superar diverses situacions i riscos socials durant molt de temps, estant hipotèticament pròximes, la qual cosa resulta complexa si es té en compte
Mostrar más

90 Lee mas

La gestió del temps periescolar com a estratègia d’aprenentatge en la millora dels resultats acadèmics en l’educació secundària obligatòria

La gestió del temps periescolar com a estratègia d’aprenentatge en la millora dels resultats acadèmics en l’educació secundària obligatòria

La variable estils aprenentatge es trobaria enquadrada dintre de les variables de tipus personal mentre que la variable GTP es trobaria relacionada dintre de les personals i les contextuals. Pel que fa a les personals estudis que han fet servir els estils aprenentatge (Luengo i González, 2005; Ruiz, Trillos i Morales, 2006; López i Velásquez, 2013) indiquen la rellevància de les diferents formes personals i singulars que presenta l’alumnat quan capta, processa i s’apropia de la informació. Mentre que les contextuals estarien relacionades amb les estratègies en gestió del temps que sol emprar l’alumnat en la seua planificació, organització, regulació, execució i avaluació per a aconseguir finalment un rendiment més o menys exitós (Monereo, 1990; Pérez-González, García- Ros i Talaya, 2003; Barrera et al., 2008; García-Ros i Pérez-González, 2009). “Dir que les persones, tant nens com adults, aprenem de forma distinta, resulta evident. No tenim més que analitzar com cadascú prefereix un ambient, uns mètodes, una situació, un tipus d’exercicis, un grau d’estructura. En definitiva l’experiència ens diu que tenim diferents estils d’aprendre” (Alonso, Gallego i Honey, 1995: 11).
Mostrar más

590 Lee mas

Temps i cultura: aproximació a l'anàlisi de la cultura des de la perspectiva del temps

Temps i cultura: aproximació a l'anàlisi de la cultura des de la perspectiva del temps

Efectivament, aquesta doble aproximació ja es detecta en les primeres aportacions dels clàssics. D’una banda, cal fer notar les reflexions d’un dels autors clàssics de la sociologia, Emile Durkheim, sobre la importància del temps com a categoria de coneixement clau per al manteniment de l’ordre social i cultural. Per a aquest so- ciòleg, el temps i la cultura són dos conceptes íntimament relacionats, en la mesu- ra en què la concepció social del primer depèn del segon. És en aquest sentit que tota la seva obra s’encamina a subratllar la dimensió cultural del temps i la impor- tància que aquesta dimensió té per al manteniment de l’organització social; és a dir, els trets culturals que intervenen en la percepció social del temps, la qual, al seu torn, actua com a element de cohesió social. D’aquesta manera, s’entén que el ca- lendari sigui una construcció cultural que marca el ritme de la vida d’una societat determinada, alhora que contribueix a mantenir-ne els seus membres units. Des d’una perspectiva força diferent, també cal fer notar les reflexions sobre el temps de no treball que es dedueixen del primer pensament socialista. A diferència del pensament durkhemià, l’aproximació al temps i a la cultura de les veus properes al univers marxista s’allunya del terreny abstracte de les idees per apropar-se a l’es- fera material del treball. En plena consonància amb el moviment obrer, aquests au- tors formulen les seves tesis amb l’objectiu de reivindicar temps lliure de treball, imprescindible per a la realització d’un mateix. Òbviament, la cultura té un paper clau en aquesta reivindicació. Tot plegat, tant la reflexió teòrica com la vindicació so- cial es recullen en el lema històric del 8*3: vuit hores de treball, vuit hores de des- cans i vuit hores de formació.
Mostrar más

60 Lee mas

Memòria 2006

Memòria 2006

El conjunt d'aparells el formen: un mesurador de radiacions electromagnètiques, un luxòmetre digital, un mesurador de monòxid de carboni, un sonòmetre, quatre ràdios solars, un comptador de consum d'electricitat, tres llanternes solars, una maqueta d'un aerogenerador, un carregador de piles solar, una maqueta depuradora d'aigua, quatre binocles, un súper òptic wonder [aparell molt útil amb les següents funcions: brúixola, lent d augment, plànol d observació, binocle, heliògraf, llanterna, xiulet, codi morse, rellotge solar universal i quadrant (per mesurar l alçada angular d un objecte respecte l horitzó)] i un
Mostrar más

24 Lee mas

Hàbitat i temps per a la convivència

Hàbitat i temps per a la convivència

El cap de setmana se sol dedicar més temps al lleure i a l’esport, mentre que entre setmana les activitats laborals i de formació són les que estructu- ren els temps i les trobades. Les cures i tasques reproductives, pel seu caràcter de necessitat, es realitzen indistintament entre setmana i el cap de setmana. El cap de setmana, les activitats de cura solen combinar-se amb activitats de lleure i, segons hem pogut observar, es planifica més acurada- ment amb qui i quan es duen a terme que els dies d’entre setmana. Als comerços es generen relacions informals que es van consolidant dia a dia i que abasten des d’una simple salutació fins a relacions de suport, com ara ajudar a dur la compra o guardar unes claus. Moltes d’aquestes rela- cions són interculturals, ja que gran part del teixit comercial de proximitat està regentat per persones d’origen immigrant. A títol il·lustratiu cal desta- car les relacions que s’estableixen entre persones grans autòctones (princi- palment dones) i persones d’origen immigrant que regenten comerços de proximitat. Aquesta és una de les poques ocasions en què les persones grans poden vèncer certs prejudicis i establir relacions amb persones d’ori- gen immigrant.
Mostrar más

105 Lee mas

Lleis de
Kepler i mesura del temps.

Lleis de Kepler i mesura del temps.

Un dia solar vertader ´ es l’interval de temps entre dos passos consecutius del sol per un meridi` a (que per simplificar prendrem el de Greenwich). Els dies solars vertaders no s´ on uniformes. Entre la durada d’un dia i la du- rada del dia seg¨ uent hi ha una petita difer` encia. Aquestes difer` encies s´ on acumulatives i per aquesta causa els rellotges mec` anics no poden marcar el temps solar vertader, perqu` e la durada dels dies solars vertaders no ´ es uniforme. Aquest fenomen es va comen¸ car a notar al segle XVII quan es van poder construir rellotges mec` anics prou precisos per apreciar aquestes difer` encies. Com que el temps solar vertader no ´ es uniforme es va inventar el temps solar mitj` a perqu` e pogu´ es ´ esser mesurat pels rellotges mec` anics. Un dia solar mitj` a ´ es l’interval de temps que resulta de fer una mitjana de les durades dels dies solars vertaders al llarg de l’any. El dia solar mitj` a es divideix en 24 parts iguals anomenades hores de temps solar mitj` a i aquestes es divideixen an` alogament en 60 minuts mitjans i els minuts mitjans en 60 segons mitjans.
Mostrar más

20 Lee mas

Pla de Salut Comunitària i Promoció de la Salut de Barcelona

Pla de Salut Comunitària i Promoció de la Salut de Barcelona

L’any 1974 es publicava l’Informe Lalonde 5 sobre la salut dels canadencs que es considera el primer document de govern en el món occidental que qüestiona l’èmfasi de les polítiques de salut en l’assistència sanitària i proposa mirar més enllà del sistema actual basat en la cura dels malalts si es vol millorar la salut de la població. 6 L’informe considera quatre àrees amb influència sobre la salut: 1) la biologia, 2) l’entorn, que inclou tots els factors relacionats amb la salut externs al cos humà, sobre els quals l'individu té poc o cap control, incloent l'ambient físic i social, 3) els estils de vida i 4) els serveis sanitaris. D’acord amb l’informe, la salut depèn fonamentalment de l’entorn i dels estils de vida. Aquest informe va impulsar l’inici de la promoció de la salut, emfasitza la necessitat de que la gent assumeixi més responsabilitat en el canvi dels seus comportaments per millorar la seva pròpia salut, i també la contribució dels entorns saludables per a la salut.
Mostrar más

43 Lee mas

Adolescents i drogodependències : Proposta d'intervenció comunitària

Adolescents i drogodependències : Proposta d'intervenció comunitària

Avui dia el sentit i el consum de drogues ha canviat substancialment, existeixen diferents tipus de drogues, les socialment acceptades que són l’alcohol, el tabac, el cafè i alguns fàrmacs. Els adolescents adquireixen aquests hàbits i no els troben perillosos precisament per això, perquè estan acceptats socialment, veuen com els seus referents adults en són consumidors. El més perillós d’aquestes drogues legals, és que són promogudes i es fomenten a ser consumides per gran corporacions i amb el beneplàcit dels estats els quals les graben amb impostos que recapten. Ens trobem que drogues que ara són legals enguany havien estat d’il·legals, un exemple és l’alcohol, on a principis del segle XX estava prohibit. L’evolució de la percepció i el consum de les drogues està estretament lligat a les societats i les seves evolucions, per tant, per estudiar el fenomen de les drogues hem de treballar en un context concret marcat per una temporalitat i una societat concreta.
Mostrar más

60 Lee mas

Port Olímpic : directrius per a un nou model : resum executiu

Port Olímpic : directrius per a un nou model : resum executiu

Des de l’inici s’ha endegat un procés participatiu amb veïns, agents del port i grups mediambien- talistes per tal d’incloure la seva visió, propostes, neguits i complicitat. A l’igual amb les diferents àrees i departaments municipals. S’ha articulat en la constitució d’una Comissió de Seguiment (presidida per la tinenta d’Alcadia, d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat) i sota aquesta una sèrie de comissions de treball. En aquest àmbit s’ha tractat i debatut sobre: la diagnosi, els objectius es- tratègics municipals i les línies d’actuació amb propostes de solució. Finalment s’han concretat en la definició d’uns usos, activitats, redistribucions dels espais i les millores que es requereixen pel futur port.
Mostrar más

20 Lee mas

Usos del temps i salut

Usos del temps i salut

No existeixen diferències significatives en el temps diari de son entre homes i dones, mentre que les dones joves presenten resultats més negatius en el nivell de sedentarisme (56,7% vs. 37,2%) i en el temps dedicat a l’activitat fí- sica vigorosa durant el temps de lleure (8,37 minuts vs. 20,34 minuts) que els homes de la mateixa edat. Les classes manuals de 16 a 24 anys són més sedentàries i dediquen menys temps a l’activitat física de lleure que les clas- ses no manuals. El fet de conviure amb fills/es s’associa de forma significa- tiva amb un major grau de sedentarisme i a una menor dedicació a l’activitat física de lleure entre les dones joves, mentre que viure en parella no s’asso- cia amb cap de les conductes relacionades amb la salut en aquest col·lec- tiu. Ni tenir fills ni viure en parella, per una altra banda, s’associen de forma significativa amb cap dels indicadors de comportaments relacionats amb la salut entre els homes de 16 a 24 anys (Figura 9).
Mostrar más

60 Lee mas

Show all 10000 documents...