PDF superior Usos del temps i la ciutat

Usos del temps i la ciutat

Usos del temps i la ciutat

En síntesi, les TIC estan transformant sis grans àmbits que tenen molt a veure amb una transformació de les estructures espacials. En primer lloc, la possi- bilitat del treball mòbil, que combinat amb els horaris permet una gestió del temps molt més flexible i específica. En segon lloc, tots els aspectes relacio- nats amb l’aprenentatge —que ha experimentat una transformació gràcies a les universitats a distància—, la formació a la carta i una gran part de les ges- tions a la universitat convencional, com ara matrícules, programes, bibliogra- fies, teleconferències, notes i consultes fetes a través d’internet. En tercer lloc, tot el que té a veure amb el comerç: des de la compra de bitllets fins a la compra de queviures, llibres, roba, etc. Un quart aspecte, estretament rela- cionant amb aquest últim, és una nova manera de gestionar l’oci. En cinquè lloc, les relacions amb l’Administració, que ara són molt més fàcils; des de fer les gestions per internet o pels caixers automàtics, fins a la possibilitat de veure en temps real els plenaris del Govern municipal i d’intervenir telemàti- cament en precs i preguntes o en votacions. Finalment, les TIC també tenen un important paper en la transformació de les relacions personals, perquè apropen les distàncies gràcies a les xarxes socials, els mitjans de comunica- ció i els contactes telefònics per la xarxa. La llista seria molt més llarga si també tinguéssim en compte, per exemple, que les TIC faciliten poder donar més informació a les persones sobre els transports públics o l’estat de les carreteres i autopistes perquè puguin gestionar el seu temps, a més de poten- ciar les xarxes de moviments socials urbans o d’obrir moltes possibilitats grà- cies a la telemedicina i el teleesport.
Mostrar más

87 Lee mas

Usos del temps i mobilitat

Usos del temps i mobilitat

tiu pel qual el recorregut entre aquests dos espais té una importància que depassa els valors exclusivament quantitatius. El temps de desplaçament per aquest motiu se situa al voltant dels 30 minuts de mitjana, cosa que el converteix en el tipus de desplaçament amb una major durada entre els que tenen una freqüència diària, amb unes diferències de l’ordre dels 10 minuts respecte de la resta de motius. De fet, tal com s’ha assenyalat en el capítol 1, els recorreguts que al llarg dels últims 20 anys s’han allargat més, tant en distància com en temps, són els que fan referència al motiu de treball. En canvi, altres destinacions de les activitats quotidianes, com tam- bé s’ha vist en el capítol 1, es van situant més a prop de casa. Aquesta dinàmica basada en la proximitat es tradueix en que calen temps menors per anar a fer aques- tes activitats; i aquesta proximitat es pot exercir gràcies al fet que la ciutat està dis- senyada d’acord amb els preceptes de densitat, compacticitat i multifuncionalitat. Així, els recorreguts amb temps menors són els que estan relacionats amb l’oferta de comerç de productes frescos i la restauració: anar a dinar en dies feiners, amb una durada mitjana de poc més de 13 minuts, i les compres quotidianes, amb poc més de 15 minuts; dos serveis amb una distribució molt homogènia a la ciutat. Pel que fa als motius de recurrència no diària, anar a la segona residencia és un mo- tiu peculiar, i per tant el seu temps de recorregut no sembla comparable amb els al- tres, malgrat que es destini més d’1 hora a fer aquest desplaçament. De la resta de motius, el de més durada correspon a anar a passejar, amb quasi 44 minuts de mit- jana, el segon valor més elevat. Els motius restants se situen entre la mitja hora i els 20 minuts. És interessant analitzar aquests valors segons diversos segments de la població: gènere, edat, nivell d’estudis i situació laboral. Així, s’observa que el temps de passeig –que és un temps especial, ja que no té un objectiu més enllà del propi desplaçament i per tant es pot considerar per si mateix com una activitat lúdica– té una durada molt més llarga entre els homes i les persones més grans de 65 anys, precisament, tal com hem vist en el capítol 2, els segments de ciutadans que en re- ferir-se a les càrregues globals de temps declaraven que tenien més disponibilitat de temps lliure. En canvi, els temps dels desplaçaments destinats a l’oci i a les compres –siguin quotidianes o no– són els que presenten uns valors menors, que en cap cas superen els 20 minuts. Aquests intervals de temps cal relacionar-los amb les prefe- rències que expressen els ciutadans pels llocs en què fan les compres o duen a ter- me activitats d’oci o de lleure; en tots els casos, el barri representa, cada vegada més, una major proporció de les destinacions (vegeu l’apartat 1.2).
Mostrar más

77 Lee mas

Diagnosi de Temps de barri, temps educatiu compartit : temps i activitats fora de l'horari escolar

Diagnosi de Temps de barri, temps educatiu compartit : temps i activitats fora de l'horari escolar

Aquesta qüestió ha entrat a formar part de les polítiques públiques a través de la preocupació sobre com el funcionament de la nostra societat incideix en l’ús del temps i, especialment, en les possibilitats d’harmonització de les esferes laboral, familiar i personal. Diverses ciutats europees han optat per intervenir en aquest àmbit, entre les quals s’inclou Barcelona, que l’any 2003 va crear el Programa de Nous Usos Socials del Temps, institucionalitzant un espai polític propi per al disseny i implementació de polítiques locals de temps. La ciutat i els barris són entorns molt adequats per implementar polítiques de temps. Les dificultats per viure de forma satisfactòria el dia a dia es traduei- xen en una demanda creixent de serveis de proximitat per part de la pobla- ció, com a recurs fonamental per millorar el benestar quotidià. Les llars amb infants són un dels grups especialment vulnerables en aquest aspecte, so- bretot quan es tracta de compatibilitzar el temps infantil fora de l’horari lec- tiu amb les necessitats horàries dels pares i mares, i alhora aconseguir que aquest temps d’oci i de lleure sigui educatiu i creatiu.
Mostrar más

94 Lee mas

Nous usos del temps a la ciutat

Nous usos del temps a la ciutat

L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un paquet de mesures i accions dirigides a incidir en les noves organitzacions dels temps a la ciutat, i en més adequació dels horaris i dels usos urbans, per ajustar-los als ritmes de vida de la ciutadania. Assumir una tasca tan innovadora, que afecta la gestió i el funcionament urbà, requereix una nova forma d’observar la realitat quotidiana, nous plantejaments i noves solucions. Es tracta de repensar la ciutat en clau dels temps, tenint en compte la necessitat de la població de conciliar els diferents temps i de vertebrar-los dins de l’espai urbà.
Mostrar más

19 Lee mas

Usos del temps i gestió comunitària

Usos del temps i gestió comunitària

Aquests tres elements —els béns comuns com a factor central en el canvi d’època, el repte polític que hi ha darrere la gestió comunitària, i el consegüent redisseny d’allò públic— suposen canvis en l’organització social i en la gestió del temps de la vida quotidiana. Els usos socials dels temps són un tema cab- dal i observarem que són una conseqüència contínua de l’experimentació amb formes alternatives —encara que minoritàries— de producció, gestió, provisió o distribució de recursos sota dinàmiques de col·lectivització. Aquí creixen les formes de valorització comunitària del temps (com succeeix en els bancs de temps) que desmercantilitzen tasques i serveis i que, alhora, dissolen la divisió dels temps per a la producció i dels temps per a la reproducció social. Les transformacions actuals en el marc post- fordista han implicat la flexibilització de les jornades i de les estructures labo- rals; és a dir, dels temps i dels espais en els quals s’organitza el treball. Mentre que en el context tradicional de la ciutat moderna, el temps es dividia d’acord amb el temps de treball i el temps d’oci, actualment, el que és considerat en termes de moment de treball o de «temps productiu» ha mutat radicalment, la qual cosa ens obliga, de fet, a pensar en noves categories que desborden el que fins ara s’havia entès com a jornada laboral versus temps d’oci, i que condicionen el funcionament i el paper de l’Estat i del govern local. Les per- sones que integren aquestes experiències de gestió comunitària dediquen un temps, fins ara tipificat institucionalment com a temps «no productiu», a incre- mentar el benestar social i la qualitat de vida comunitària. Es tracta, doncs, d’invertir temps en pràctiques col·lectives com a aposta política, i d’in- vertir l’estatus «improductiu» que s’atorgava a una franja del nostre temps. Aquesta doble inversió permet assajar formes de distribució demo- cràtica de les tasques que sostenen la base sobre la qual convivim.
Mostrar más

93 Lee mas

Pacte del Temps : Programa Temps i Qualitat de Vida

Pacte del Temps : Programa Temps i Qualitat de Vida

Des de l’any 2004 l’Ajuntament de Barcelona treballa en projectes que busquen adaptar l'organització urbana als usos dels temps de la ciutadania. Es tracta d’actuacions que requereixen de la participació i implicació del major nombre possible d'agents: responsables municipals, ciutadania i entitats, empreses i agents socials. L’any 2010 es va endegar un procés per elaborar un document, el Pacte del Temps, que recollís una sèrie d’acords entre l’administració, les organitzacions, i la ciutadania per promoure la qualitat de vida i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, a través de la millor gestió del temps. Entre 2010 i 2011 es va fer un treball intern dins el propi Ajuntament a partir d’enquestes a 30 directius i gerents municipals, a través del buidatge del PAM (2007-2011) i amb la participació de 70 tècnics i directius de tots els àmbits de l’Ajuntament. Aquest document es va debatre en una Comissió específica del Consell de Ciutat i va culminar amb l’elaboració d’un Dictamen i la incorporació de diferents propostes al document. A resultes d’aquest treball, el Pacte del Temps va ser aprovat el 27 d’abril del 2011, on es proposava treballar en 5 objectius desglossats en 41 propostes concretes.
Mostrar más

64 Lee mas

Dictamen del Pacte del Temps

Dictamen del Pacte del Temps

Caldria incorporar bons hàbits de gestió del temps en els centres educatius i de treball, i propiciar, d’aquesta manera, que tothom −infants, famílies, treballadors i treballadores i persones directives− se’ls tingui en compte en tots els àmbits de la seva vida quotidiana. Pel que fa a l’elaboració de publicacions i d’estudis en matèria d’usos del temps, fora bo que incidissin en la realitat de la ciutat a fi i efecte de canviar-la, perquè, sense oblidar la reflexió, és important posar l’èmfasi en la pràctica de les polítiques del temps. Quant a la Xarxa de Ciutats Europees en Usos del Temps, es recomana que es destaqui l’objectiu de la Xarxa; és a dir, avançar en la reflexió i definició conjunta de polítiques de temps entre ciutats europees, i influenciar la Unió Europea respecte a aquesta qüestió.
Mostrar más

21 Lee mas

Informe d'inici de curs : curs 2010-2011

Informe d'inici de curs : curs 2010-2011

L’Ajuntament de Barcelona concretarà el conjunt de recursos i accions que es posaran a disposició de les famílies durant aquesta setmana de vacances escolars del mes març. S’inclourà, entre d’altres, l’oferta d’activitats de diferents serveis municipals (educació, esports, cultura, usos del temps, etc.), l’assessorament a les AMPES per accedir als recursos i la coordinació desenvolupada amb entitats i associacions ciutadanes. Per garantir una adequada oferta l’Ajuntament treballarà conjuntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona, la FAPAC, la FAPAE i altres entitats de la ciutat.
Mostrar más

22 Lee mas

Barcelona educació. Núm. 45 (2005)

Barcelona educació. Núm. 45 (2005)

A nys seixanta, del segle XX. Barri de Santa Eulàlia, de l’Hospitalet de Llo- bregat. Cine Victòria. Dimecres tarda- nit — els dimecres no hi havia classe a l’Insti- tut— i dissabte tarda-nit. Una munió de nens i nenes, de jovent, de famílies senceres amb entrepans i cantimplores, omplien la platea i el club del local. La sessió de cinema constava de dues pel·lícules, NO-DO, curtmetratge de l’Stan Laurel i l’Oliver Hardy i els tràilers de la progra- mació de la setmana vinent. King-Kong, Doctor Zhivago, El cerebro de Frankenstein, West Side Story, Tarzan, El bueno, el feo y el malo, Simbad y la princesa, La vuelta al mundo en 80 días... Aquesta fou una de les poques formes de diver- sió de la generació del franquisme tardà. Una escola anodina, avorrida, desmotivadora, massi- ficada i amb una certa fortor de funcionaris falangistes, ens feia evadir-nos del dia a dia i refugiar-nos en el somni cinematogràfic. Uns anys més tard, en aquells absurds sopars d’ex- alumnes, més d’un de nosaltres evocàvem les sessions de cinema com a veritables (i únics) moments per reconciliar-nos amb la intel·ligèn- cia, amb les ganes d’aprendre i descobrir, amb horitzons desconeguts, amb un món lliure, de bellesa i d’emocions, lluny d’una quotidianitat que ens ofegava.
Mostrar más

32 Lee mas

Temps de Barri, temps educatiu compartit : Intervenció des de la proximitat

Temps de Barri, temps educatiu compartit : Intervenció des de la proximitat

Temps de barri, temps educatiu compartit és un programa d'investigació- acció participativa, promogut conjuntament entre la Direcció d'Usos del Temps (en l’actualitat Temps i Qualitat de Vida), l'Institut d'Educació, els Districtes de l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill. Aquest programa tenia l’objectiu de dissenyar i aplicar accions per construir uns usos dels temps i dels espais educatius per als infants i adolescents que contribuïssin a l'harmonització laboral i familiar de les famílies, amb actuacions que comportessin la implicació dels diferents agents que intervenien en l'àmbit educatiu i social (centres educatius, famílies, serveis, entitats...)
Mostrar más

8 Lee mas

Diagnosi dels barris de : Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona

Diagnosi dels barris de : Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona

Les peculiaritats de la història recent de Nou Barris, punt d’acollida d’una part important de la immigració obrera que va arribar a Barcelona les dècades del 1950 i del 1960, l’han convertit en el territori amb més unitats del nou mapa (13). L’últim barri reconegut és el de Can Peguera, que es converteix en el tretzè barri en record del seu origen dins el projecte de reubicar, a la segona dècada del segle XX , els obrers que vivien en barraques a Montjuïc en grups d’habitatges coneguts popularment com les Cases Barates. L’extrem superior del districte l’ocupen els barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, amb unes estructures urbanes molt marcades per l’orografia muntanyenca i les grans barreres artificials (autopistes i vies del tren). La resta de barris —com els de Prosperitat, Porta, la Guineueta, Turó de la Peira i Roquetes— són els que acumulen més població. El de Verdun es queda amb el topònim en record de la batalla de la primera guerra mundial, en detriment del catalanitzat Verdum, que dóna nom a una plaça.
Mostrar más

72 Lee mas

Temps i cultura: aproximació a l'anàlisi de la cultura des de la perspectiva del temps

Temps i cultura: aproximació a l'anàlisi de la cultura des de la perspectiva del temps

Efectivament, aquesta doble aproximació ja es detecta en les primeres aportacions dels clàssics. D’una banda, cal fer notar les reflexions d’un dels autors clàssics de la sociologia, Emile Durkheim, sobre la importància del temps com a categoria de coneixement clau per al manteniment de l’ordre social i cultural. Per a aquest so- ciòleg, el temps i la cultura són dos conceptes íntimament relacionats, en la mesu- ra en què la concepció social del primer depèn del segon. És en aquest sentit que tota la seva obra s’encamina a subratllar la dimensió cultural del temps i la impor- tància que aquesta dimensió té per al manteniment de l’organització social; és a dir, els trets culturals que intervenen en la percepció social del temps, la qual, al seu torn, actua com a element de cohesió social. D’aquesta manera, s’entén que el ca- lendari sigui una construcció cultural que marca el ritme de la vida d’una societat determinada, alhora que contribueix a mantenir-ne els seus membres units. Des d’una perspectiva força diferent, també cal fer notar les reflexions sobre el temps de no treball que es dedueixen del primer pensament socialista. A diferència del pensament durkhemià, l’aproximació al temps i a la cultura de les veus properes al univers marxista s’allunya del terreny abstracte de les idees per apropar-se a l’es- fera material del treball. En plena consonància amb el moviment obrer, aquests au- tors formulen les seves tesis amb l’objectiu de reivindicar temps lliure de treball, imprescindible per a la realització d’un mateix. Òbviament, la cultura té un paper clau en aquesta reivindicació. Tot plegat, tant la reflexió teòrica com la vindicació so- cial es recullen en el lema històric del 8*3: vuit hores de treball, vuit hores de des- cans i vuit hores de formació.
Mostrar más

60 Lee mas

Temps i gent gran

Temps i gent gran

Una estratègia en aquesta direcció ha consistit a impulsar l’ocupació femenina per solucionar la cura, per exemple, mitjançant la professionalització de l’aten- ció a les persones. En part, la Llei d’autonomia personal i atenció a la depen- dència (LAPAD) estava orientada en aquest sentit. No obstant això, encara no s’ha intervingut per contrarestar la divisió social del treball, ni per distribuir el tre- ball reproductiu en el si de les famílies. Així, les dones continuen sent, majori- tàriament, les que ocupen els espais d’exercici professional de la cura en el mercat de treball, i també de forma central en l’espai privat de la família. La cura socialment organitzada canalitzaria accions en els àmbits micro (la família) i macro (la societat) per afrontar l’atenció a les persones segons les característiques reals de la societat dels nostres temps. Així, per exemple, podria donar resposta a la manca de perso- nes de l’entorn familiar, atès que les actuals generacions de famílies estan integrades per un nombre inferior de mem- bres i aquests viuen més anys. Per tant, aquestes persones hauran de con- viure i superar diverses situacions i riscos socials durant molt de temps, estant hipotèticament pròximes, la qual cosa resulta complexa si es té en compte
Mostrar más

90 Lee mas

L'ús social del temps a Barcelona : estudi : resum executiu

L'ús social del temps a Barcelona : estudi : resum executiu

Els usos del temps s’han analitzat, sovint, a partir dels dos primers factors –sexe i relació amb l’activitat-, variables que es demostren rellevants en la forma com les persones gestionen el seu temps. Però aquesta investigació també aporta un factor menys habitual –l’edat- que introdueix noves perspectives d’anàlisi i ofereix més elements de cara a la implementació d’accions polítiques públiques.

24 Lee mas

Hàbitat i temps per a la convivència

Hàbitat i temps per a la convivència

El 1986, amb la nominació de Barcelona com a seu olímpica, es trenca el diàleg amb els agents socials i adquireixen rellevància els grans operadors urbans, que se centren en la realització d’ambiciosos projectes per a la ciu- tat olímpica: creació de nous espais públics i equipaments urbans, àrees de nova centralitat i regeneració de nuclis, tot això amb la finalitat de dotar la ciu- tat d’una nova dimensió metropolitana. Ara bé, també va propiciar l’alça de preus, va desplaçar la capacitat de promoure habitatges socials i va provo- car que es deixés de prestar atenció a alguns temes de reivindicació veïnal. És en aquesta etapa quan Barcelona viu un procés de descentralització resi- dencial i de trasllat de la població cap a l’entorn metropolità, alhora que es produeix un desplaçament de l’activitat industrial. Aquest fenomen va afectar grans ciutats europees —com París, Milà o Lió, per esmentar les més prope- res—, així com altres ciutats de l’Estat espanyol, i s’explica per les transfor- macions que estaven vivint: congestió del trànsit, degradació dels habitatges, desplaçament de l’activitat industrial a la perifèria i un procés de canvi en determinats barris. La població surt de les grans ciutats centrals i es dirigeix cap als municipis de l’entorn, situats a la mateixa província, però sovint con- tinua mantenint una estreta relació de treball i d’estudi amb la ciutat central. En el cas de Barcelona, a finals de la dècada del 1980 (1987-1989) les sor- tides de població superen el nombre d’entrades, i un elevat percentatge de persones —gairebé el 60 %— es desplacen dins de la província, tot i que continuen mantenint un vincle amb la ciutat central. Aquesta sortida de
Mostrar más

105 Lee mas

La ciutat, un espai per compartir i conciliar els temps: estudi proposta al Barri de La Marina, Districte Sants-Montjuïc: resum

La ciutat, un espai per compartir i conciliar els temps: estudi proposta al Barri de La Marina, Districte Sants-Montjuïc: resum

Els canvis que comporten aquests nous ritmes demanen un replantejament dels models d’organització i planificació de la ciutat i de les formes de viure en l’àmbit urbà. També ens imposen, entre d’altres coses, la necessitat d’analitzar la relació entre temps / espai / territori, entre els horaris i l’organització de la vida quotidiana, entre els espais més concrets i les grans àrees urbanes. Cal tenir en compte la necessitat de coordinació entre els diferents temps si volem aconseguir conciliar el

8 Lee mas

Pla de suport a les associacions juvenils d'educació en el temps lliure de la ciutat : mesura de govern

Pla de suport a les associacions juvenils d'educació en el temps lliure de la ciutat : mesura de govern

Amb l'observació del conjunt de mesures que es descriuen en aquest apartat del plajovebcn, es fa evident que una de les prioritats dins l'ambit de l'associacionisme juvenil[r]

6 Lee mas

Pla regulador de les autoritzacions de terrasses al Districte de Nou Barris [2001]

Pla regulador de les autoritzacions de terrasses al Districte de Nou Barris [2001]

1. El Pla es redacta en desenvolupament de la previsió continguda a l’article 42 de l’Ordenança sobre l’ús de les Vies i els Espais Públics de Barcelona i es refereix a les instal·lacions de terrasses, dins l’àmbit territo- rial del Districte de Nou Barris. Aquesta regu- lació s’emmarca, per tant en la normativa general constituïda per les Ordenances sobre l’ús de les vies i els espais públics i la dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barce- lona, especificant i adequant les condicions d’instal·lació a les característiques del territo- ri del Districte de Nou Barris. #
Mostrar más

5 Lee mas

Lleis de
Kepler i mesura del temps.

Lleis de Kepler i mesura del temps.

estrelles al cel, per` o la llum del sol ens impedeix veure-les. Si les pogu´ essim veure podr´ıem apreciar que la posici´ o del Sol respecte a aquestes estrelles va canviant d’un dia a l’altre. El Sol al llarg de tot un any es va movent per l’esfera celeste i descriu un cercle m` axim d’aquesta esfera (anomenat ecl´ıptica ) que forma amb l’equador celeste un angle aproximat de 23 ◦ i 26 0 . Cal remarcar que el moviment del Sol sobre aquest cercle m` axim segueix el sentit invers del sentit de gir de l’esfera celeste en el seu moviment diari. La Figura 3 representa l’esfera celeste amb l’equador i l’ecl´ıptica. El punt d’intersecci´ o entre l’ecl´ıptica i l’equador celeste corresponent al moment en qu` e el Sol passa de l’hemisferi sud al nord s’anomena punt ` Aries (designat per γ a la figura). En aquesta figura s’ha marcat sobre l’equador celeste el sentit de gir de l’esfera celeste en el seu moviment diari i sobre l’ecl´ıptica s’ha marcat el sentit de recorregut del Sol sobre l’ecl´ıptica (invers de l’anterior).
Mostrar más

20 Lee mas

Agenda dones Barcelona. Desembre 2014, segona quinzena

Agenda dones Barcelona. Desembre 2014, segona quinzena

Editat per l'Àngels Carabí (Centre Dona i Literatura) i Josep M. Armengol (Universidad de Castilla-La Mancha). Aquest llibre té l'objectiu d'obrir camí a noves formes, o formes alternatives, de masculinitat i per això recull moviments de tot el món que propugnen la igualtat de gènere. La primera part ofereix una perspectiva interdisciplinària des dels camps de la teoria del treball social, la sociologia, l'antropologia i els estudis literaris, tot construint un pont entre les ciències socials i les humanitats. La segona part aprofundeix en les complexitats que els personatges de ficció han de superar per tal d'esdevenir homes més igualitaris.
Mostrar más

8 Lee mas

Show all 10000 documents...