PDF superior Usos del temps i salut

Usos del temps i salut

Usos del temps i salut

La variable sobre la situació laboral s’ha recodificat en les següents catego- ries: ocupat/da, en atur, feines de la llar, estudiant, incapacitació per a tre- ballar i jubilació. Per tal de mesurar el temps dedicat a la feina remunerada s’ha comptabilitzat la mitjana d’hores setmanals dedicades a aquesta acti- vitat. Pel que fa als tipus de jornada, s’han considerat com a jornades labo- rals atípiques les llargues jornades de treball (més de 40 hores a la setma- na), l’horari a temps parcial (menys de 30 hores a la setmana), el treball a torns, les jornades irregulars o variables segons els dies, i el treball nocturn. A l’anàlisi de les llargues jornades de treball i l’horari a temps parcial només s’ha considerat la població assalariada perquè els motius per fer aquests horaris varien molt en relació amb els treballadors i treballadores autònoms. La mostra d’aquests últims és insuficient per a una anàlisi específica.
Mostrar más

60 Lee mas

Pacte del Temps : Programa Temps i Qualitat de Vida

Pacte del Temps : Programa Temps i Qualitat de Vida

El Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 2012-2022 (PEEB 2012-2022) comparteix objectius i mesures amb el Pacte del Temps en relació amb els usos dels equipaments (on s’inclouen els esportius) i en el disseny de l’espai urbà (en què el PEEB 2012-2022 conté un projecte relacionat amb l’espai urbà com a escenari de la pràctica esportiva nomenat “Barcelona, circuits d’emocions esportives”, i un altre referit a la dinamització esportiva del front marítim, que té per nom: “Sorra, mar i cel”), l’accessibilitat a la informació. En el marc del Pla Director del PEEB 2012-2022 s’inclou el projecte “Connecta’t” que, entre d’altres, té com a finalitat la millora de la gestió de la informació del mon de l’esport amb una millor i major utilització de les noves tecnologies. Per últim, els Plans Directors d’Esport Educatiu i d’Esport i Salut del PEEB 2012-2022 inclouen projectes també relacionats amb els objectius i mesures del Pacte del Temps.
Mostrar más

64 Lee mas

PLA ESTRATÈGIC SOBRE ELS USOS I LA GESTIÓ DELS TEMPS A LA VIDA QUOTIDIANA ( )

PLA ESTRATÈGIC SOBRE ELS USOS I LA GESTIÓ DELS TEMPS A LA VIDA QUOTIDIANA ( )

Des del moviment de les Slow Cities, s’intenta canviar tot això. S’intenta que nous valors, com el de la “tranquil·litat” i la “qualitat” passin a ser elements centrals en el disseny de les ciutats i dels seus entorns. Tot i que els projectes basats en les Slow Cities difereixen molt uns dels altres, alguns exemples d’aquestes iniciatives les trobem a Àustria, on la “Societat per a la Desacceleració del Temps” promou una vida més tranquil·la i basada en el present; o a Tokio, amb el “Sloth Club” que aposta pel concepte de “fer menys”, i viure de forma senzilla, sense dependre tant del consum. Per altra banda, als Estats Units i Canadà, per exemple, tenen la iniciativa “Take Back your Time” per a conscienciar sobre els problemes de l’excés de treball i les seves conseqüències en termes de salut. En resum, són tot un conjunt d’iniciatives que consideren la lentitud i la tranquil·litat com a elements fonamentals per a una major i millor qualitat de vida.
Mostrar más

51 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2004

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2004

Es presenten les taxes estandarditzades per edat (mètode directe) diferenciant els grups següents segons quina ha estat la via de transmissió: sida en heterosexuals, sida en homosexuals, sida en UDI i sida total. En tots els casos, excepte en el d’UDI, en els càlculs s’ha utilitzat la població de 15 anys o més; pel que fa a la sida en UDI s’ha restringit al grup d’entre 15 i 49 anys. La font d’informació utilitzada és el registre de sida de l’ASPB. La població de referència utilitzada per a estandarditzar les taxes és la de 1996. Pels denominadors de les taxes dels anys interpadronals s’han utilitzat estimacions.
Mostrar más

78 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2005

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2005

salut a Barcelona. L’Agència de Salut Pública de Barcelona ja fa vint-i-tres anys que elabora aquest informe i prèviament a la seva impressió, cada any es presenta al Consell Plenari municipal. En aquest cas vull destacar aspectes tant de seguiment de l’estat de salut de la població de Barcelona, com d’algunes de les polítiques endegades que considero importants. En primer lloc, aquest informe ens presenta l’estat de salut de la població de la ciutat i els seus determinants, tant pel que fa a l’any 2005 com pel que fa a la seva evolució en els darrers anys, a partir de l’anàlisi de les fonts d’informació de base poblacional de què disposem a Barcelona. Aquest és un reflex de la capacitat sostinguda de l’Agència de Salut Pública de Barcelona en l’anàlisi i seguiment de la realitat sanitària, una experiència que, a més de ser pionera a l’Estat espanyol i reconeguda internacionalment, encara és a l’abast de poques ciutats europees. Això reflecteix la consistència d’un model de treball que valora el coneixement de la salut i dels factors associats com a eina aplicada amb qualitat i regularitat des de fa ara ja més de 20 anys. Aquest informe ens mostra com, al llarg dels anys, hem assistit a canvis epidemiològics importants. Actualment, la població de la ciutat gaudeix d’una esperança de vida mai coneguda pels barcelonins, i especialment per les barcelonines. Entre els canvis que s’han observat destaquen la millora en els indicadors de salut maternoinfantil i el descens constant de la mortalitat per intoxicació aguda de drogues i per infecció per VIH-sida. Les males notícies venen de la mà de l’augment de la incidència de tuberculosi, de les infeccions de transmissió sexual i de les lesions per accidents de trànsit. Les dades de 2005 mostren també l’impacte que té la immigració creixent.
Mostrar más

78 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2006

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2006

A Barcelona, tot i haver baixat el nombre d'inicis de tractament per heroïna, als centres de tractament encara s'atenen sobretot heroïnòmans. El nombre més elevat d'urgències, l'ocasiona la cocaïna, sola o acompanyada d'opiacis. Cal destacar l'elevat índex de freqüentació dels usuaris que prenen heroïna o algun altre opiaci. Cinc subgrups terapèutics (antidepressius, hipolipemiants, broncodilatadors, antiúlcera pèptica i antipsicòtics) han representat un 31,9% del total de la despesa en especialitats farmacèutiques. El percentatge d'envasos de genèrics dispensats ha estat d'un 21,5%, xifra que representa un increment del 16,6% respecte a l'any anterior. Les accions de suport a la Llei de mesures sanitàries enfront del tabaquisme, que va entrar en vigor a l'Estat espanyol l'1 de gener de 2006, i la potenciació de la intervenció preventiva a la població adolescent, que s'estava duent a terme a Barcelona des de l'inici dels anys 90 amb el Programa salut i escola, són dos dels temes que han ocupat als serveis de salut pública a la ciutat.
Mostrar más

80 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2007

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2007

Pel que fa a la planificació de serveis, s'ha treballat perquè tots els canvis epidemiològics estiguessin lligats a canvis en l'oferta dels serveis sanitaris i socials de la ciutat. Per això, des de fa temps, aquest informe incorpora -amb la col·laboració del Consorci Sanitari de Barcelona- el seguiment dels serveis sanitaris de la ciutat. Addicionalment, en cada capítol es relacionen els problemes de salut amb les intervencions realitzades, i es mencionen en un capítol específic algunes accions en salut pública d'especial rellevància que es porten a terme a la ciutat. Aquest any cal destacar: l'avaluació de l'efectivitat del programa «xkpts.com» de prevenció de consum de cànnabis, els grups de cessació tabàquica per a adults que treballen a les escoles, el paper dels agents comunitaris de salut en el control de les malalties de declaració obligatòria a la ciutat -un programa completament innovador a l'Estat espanyol-, i el Programa Salut als Barris, desenvolupat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, juntament amb els municipis, per introduir components explícits d'acció dirigits a reduir les desigualtats socials en salut en els barris de la ciutat. En conjunt, aquest nou informe de salut, com els anteriors, recalca el nostre model de pràctica de la salut pública basat en l'evidència. A partir de la monitorització, l'avaluació i la recerca, se'n derivaran les polítiques per a la millora de la salut dels ciutadans. A més, també significa la nostra voluntat de difondre la informació sobre l'estat de salut de la població en els diferents àmbits polítics, tècnics, acadèmics i socials, i a totes aquelles persones interessades. Isabel Ribas
Mostrar más

80 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2008

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2008

La perspectiva temporal d'aquests vint-i-cinc anys permet fer visible les millores en la salut i els seus determinants en els diferents àmbits. Per posar-ne alguns exemples, en el medi ambient es comprova la reducció d'emissions de contaminants atmosfèrics de partícules de fum i plom; en l'àmbit de seguretat alimentària, la capacitat de resposta dels programes davant la creixent conscienciació de l'opinió pública; pel que fa als animals urbans, cal destacar la significativa millora en el benestar dels animals de companyia i la supressió de l'eutanàsia. A més, en l'apartat de salut milloren els indicadors de comorbiditat associada al consum de drogues, així com els indicadors de casos d'infecció per VIH i sida, tot i l'impacte que ha suposat l'increment sostingut de població estrangera en aquests indicadors. Igualment cal remarcar els canvis positius dels comportaments en àmbits diversos que afecten la salut de les persones, com ara la important disminució en el nombre de lesions i morts per accident de trànsit, els canvis de comportament en la mobilitat vers un major ús de la bicicleta i l'habilitació d'espais segurs per a vianants en detriment del transport privat. També és significativa la disminució de la prevalença en el consum de tabac i l'increment de l'activitat física i, en l'àmbit laboral, la disminució de lesions greus. A l'igual d'altres anys, l'anàlisi de la salut pública es complementa en relació amb l'evolució dels recursos sanitaris, amb col·laboració amb el Consorci Sanitari de Barcelona. Al llarg de les dues dècades anteriors s'ha consolidat el desplegament de la reforma de l'atenció primària i la potenciació de programes comunitaris, s'han estabilitzat les urgències hospitalàries, i s'ha creat i consolidat la xarxa d'atenció sociosanitària, a més de desenvolupar la xarxa d'atenció a la salut mental. Cal destacar també l'increment del consum de medicaments genèrics. Pel que fa a les accions de salut pública puntuals, aquest informe posa de relleu
Mostrar más

84 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2001

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2001

Es presenten també el percentatge de naixements se- gons algunes característiques (de dones de menys de 20 anys, de dones de més de 34 anys, en centres pú- blics, amb els dos pares de fora de l’Estat Espanyol, amb pare o mare de fora de l’Estat espanyol, amb baix pes al néixer i amb prematuritat).

68 Lee mas

Pla de Salut Comunitària i Promoció de la Salut de Barcelona

Pla de Salut Comunitària i Promoció de la Salut de Barcelona

(figura 1), un model en capes, il·lustra la relació entre els determinants socials i la salut, així com la interrelació entre els diferents estrats. Els determinants més proximals, com el sexe, l’edat o els factors constitucionals, no es poden modificar. Per sobre, estan els hàbits relacionats amb la salut, com ara la dieta, l’activitat física, el consum d’alcohol o de tabac, que s’associen amb diferents problemes de salut, però que estan determinats per les xarxes socials i comunitàries en les què viuen les persones. Per exemple, les persones que viuen en entorns en què el consum d’alcohol és alt, tenen més probabilitats d’abusar de l’alcohol que aquelles que viuen en entorns amb baix consum. D’altra banda, el suport social s’associa amb un millor estat de salut i una esperança de vida més llarga. Les condicions de vida i de treball s’associen amb l’estat de salut i també determinen les xarxes socials i les conductes. Finalment, les condicions polítiques, socioeconòmiques, culturals i
Mostrar más

43 Lee mas

Diagnosi de Temps de barri, temps educatiu compartit : temps i activitats fora de l'horari escolar

Diagnosi de Temps de barri, temps educatiu compartit : temps i activitats fora de l'horari escolar

D’altra banda, d’acord amb l’ús de l’oferta d’activitats fora de l’horari lectiu com a recurs per a la compatibilització d’horaris dels familiars, cal prestar una certa atenció a les llars on la cura és el principal argument per apuntar els in- fants a fer activitats extraescolars. Es tracta de llars més petites, amb menys fills, que fan menys activitats a l’escola que la resta i que, en canvi, en fan més fora de l’escola. Els pares i mares fan jornades laborals extenses i tenen un elevat grau d’informació sobre l’oferta d’activitats. Demanen en major pro- porció disposar d’una oferta més àmplia els dies laborables a la tarda, però també els caps de setmana. Per regla general, tenen infants que cal acom- panyar a l’escola i sovint han de recórrer a altres persones per a la realitza- ció d’aquesta tasca. Si bé argumenten que els seus fills i filles necessiten atenció, també creuen en els valors educatius i de socialització de les activi- tats. Si no fan activitats és, bàsicament, pel preu i per incompatibilitat d’ho- raris. En aquest mateix sentit, demanen preus més assequibles i, sobretot, una ampliació dels horaris de les activitats.
Mostrar más

94 Lee mas

Temps i cultura: aproximació a l'anàlisi de la cultura des de la perspectiva del temps

Temps i cultura: aproximació a l'anàlisi de la cultura des de la perspectiva del temps

Efectivament, aquesta doble aproximació ja es detecta en les primeres aportacions dels clàssics. D’una banda, cal fer notar les reflexions d’un dels autors clàssics de la sociologia, Emile Durkheim, sobre la importància del temps com a categoria de coneixement clau per al manteniment de l’ordre social i cultural. Per a aquest so- ciòleg, el temps i la cultura són dos conceptes íntimament relacionats, en la mesu- ra en què la concepció social del primer depèn del segon. És en aquest sentit que tota la seva obra s’encamina a subratllar la dimensió cultural del temps i la impor- tància que aquesta dimensió té per al manteniment de l’organització social; és a dir, els trets culturals que intervenen en la percepció social del temps, la qual, al seu torn, actua com a element de cohesió social. D’aquesta manera, s’entén que el ca- lendari sigui una construcció cultural que marca el ritme de la vida d’una societat determinada, alhora que contribueix a mantenir-ne els seus membres units. Des d’una perspectiva força diferent, també cal fer notar les reflexions sobre el temps de no treball que es dedueixen del primer pensament socialista. A diferència del pensament durkhemià, l’aproximació al temps i a la cultura de les veus properes al univers marxista s’allunya del terreny abstracte de les idees per apropar-se a l’es- fera material del treball. En plena consonància amb el moviment obrer, aquests au- tors formulen les seves tesis amb l’objectiu de reivindicar temps lliure de treball, imprescindible per a la realització d’un mateix. Òbviament, la cultura té un paper clau en aquesta reivindicació. Tot plegat, tant la reflexió teòrica com la vindicació so- cial es recullen en el lema històric del 8*3: vuit hores de treball, vuit hores de des- cans i vuit hores de formació.
Mostrar más

60 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 1999

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 1999

• Taxa de fecunditat: (total de nascuts / total de do- nes entre 15 i 49 anys) x 1.000. També es presen- ten les taxes de fecunditat de la dona per grups d’edat, que es calcula igual però fent la restricció del grup d’edat tant en el numerador com en el denominador.

212 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2002

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2002

Els anys 2001 i 2002 les taxes d’usuaris de drogues estan infraestimades ja que hi ha un percentatge elevat de casos on el districte no consta (40% l’any 2001 i 44% l’any 2002). Evolució[r]

48 Lee mas

El temps de treball i el benestar quotidià

El temps de treball i el benestar quotidià

a lgunEs conclusIons Des d’un optimisme moderat, les científiques so- cials que, d’ençà de 1990, tot seguint la pista italiana, reclamàvem la necessitat de reduir la jornada laboral per a tota la població ocupada, per tal de millorar el benestar quotidià, podríem dir que ja no estem tan soles. Altra cosa és que les característiques de quoti- dianitat i sincronia que també incloíem en aquella reclamació no siguin contemplades com a necessà- ries. Tanmateix resulta cert que durant aquests dar- rers vint anys, les ciències socials han acumulat sa- ber i evidències empíriques que permeten reconèixer la importància de la dimensió social del temps en l’anàlisi de les societats del benestar. En particular, hem après a observar la centralitat i l’hegemonia del temps de treball pagat en la vida personal, familiar i ciutadana. I, en conseqüència hem après que no tots els temps, els treballs, els subjectes i els escenaris va- len igual. Constatar el relatiu fracàs de les RTT i de les polítiques d’igualtat entre gèneres a la UE, conci- liació inclosa, també hi ha ajudat. I no cal ni dir que la preocupació per trobar alternatives a les necessi- tats de cura de la vida, derivades de l’envelliment de la població també ha obligat a veure-hi més enllà del «problema de les dones-mare». En qualsevol cas, no sembla que les solucions o propostes ideades, per ara, permetin qüestionar ni la centralitat del temps de treball assalariat ni la divisió sexual del treball que li dóna suport.
Mostrar más

12 Lee mas

Hàbitat i temps per a la convivència

Hàbitat i temps per a la convivència

El 1986, amb la nominació de Barcelona com a seu olímpica, es trenca el diàleg amb els agents socials i adquireixen rellevància els grans operadors urbans, que se centren en la realització d’ambiciosos projectes per a la ciu- tat olímpica: creació de nous espais públics i equipaments urbans, àrees de nova centralitat i regeneració de nuclis, tot això amb la finalitat de dotar la ciu- tat d’una nova dimensió metropolitana. Ara bé, també va propiciar l’alça de preus, va desplaçar la capacitat de promoure habitatges socials i va provo- car que es deixés de prestar atenció a alguns temes de reivindicació veïnal. És en aquesta etapa quan Barcelona viu un procés de descentralització resi- dencial i de trasllat de la població cap a l’entorn metropolità, alhora que es produeix un desplaçament de l’activitat industrial. Aquest fenomen va afectar grans ciutats europees —com París, Milà o Lió, per esmentar les més prope- res—, així com altres ciutats de l’Estat espanyol, i s’explica per les transfor- macions que estaven vivint: congestió del trànsit, degradació dels habitatges, desplaçament de l’activitat industrial a la perifèria i un procés de canvi en determinats barris. La població surt de les grans ciutats centrals i es dirigeix cap als municipis de l’entorn, situats a la mateixa província, però sovint con- tinua mantenint una estreta relació de treball i d’estudi amb la ciutat central. En el cas de Barcelona, a finals de la dècada del 1980 (1987-1989) les sor- tides de població superen el nombre d’entrades, i un elevat percentatge de persones —gairebé el 60 %— es desplacen dins de la província, tot i que continuen mantenint un vincle amb la ciutat central. Aquesta sortida de
Mostrar más

105 Lee mas

Lleis de
Kepler i mesura del temps.

Lleis de Kepler i mesura del temps.

A la Figura 1 hem representat l’` orbita el.l´ıptica de la Terra entorn del Sol. Hem designat el Sol per S, el qual est` a situat en un focus de l’el.lipse i la Terra per E (seria m´ es l` ogic designar la Terra per T , per` o abans ja hem usat T per designar el per´ıode, o sigui que hem pres la inicial anglesa de Earth ). Tracem pel centre O de l’el.lipse una circumfer` encia de radi el semieix major a (circumfer` encia que ser` a tangent a l’el.lipse en els dos extrems del seu eix major). La transformaci´ o f de R 2 que a cada punt (x, y) fa correspondre (x, b a y) transforma aquesta circumfer` encia en l’el.lipse inicial. Sigui E 00 = f −1 (E) situat en la intersecci´ o de la circumfer` encia amb la vertical per E a l’eix major de l’el.lipse. L’angle ϕ = P SE [ s’anomena anomalia vertadera i ´ es l’angle ϕ de les coordenades polars (r, ϕ) que venim utilitzant. L’angle u = E \ 00 OP s’anomena anomalia exc` entrica. M´ es endavant trobarem les f´ ormules que fan passar de ϕ a u i de u a ϕ.
Mostrar más

20 Lee mas

Temps de resistència. Neorealisme i Existencialisme

Temps de resistència. Neorealisme i Existencialisme

tural, l’impacte en el procés de recuperació dels cursos de llengua de «Lo Rat Penat» entre 1949 i 1975, així com les revistes clandestines a València (Cortés 1990). Des d’un punt de vista literari, l’estudi de Simbor i Carbó és el més complet; presenta la situació des d’una perspectiva global, pel que fa a gèneres (llevat de la literatura infantil), amb un concepte «d’escriptor va- lencià» seguint el criteri que ho són els qui ajuden a consolidar amb la seva aportació «el món cultural i literari valencià», i amb breus monografies de- dicades als escriptors més importants. Segons aquests autors una fita im- portant en el procés de recuperació en la postguerra a València és l’any 1972. És un estudi «geogràficament parcel·lat» que, malgrat la difícil justificació científica que els mateixos autors reconeixen, té el valor de servir com a vi- sió més de prop d’una realitat cultural i literària que de vegades es mira amb ullera de llarga vista des de les envistes del Principat o les Illes (i a l’in- revés). Malgrat tot es justifica també perquè el circuit literari manté una fe- somia i personalitat «força autònomes dins el circuit literari català general» (Simbor i Carbó 1993) i per les peculiaritats dels autors literaris valencians. Altres estudis d’enfocament més local aporten dades sobre la situació d’au- tors concrets, com per exemple La postguerra literària a Tarragona, que de- dica estudis a Ramon Comas i Maduell, Josep A. Baixeras i Olga Xirinacs (Escolà et al. 2007). En aquest panorama és important el paper de la revista
Mostrar más

25 Lee mas

El temps de treball i el benestar quotidià

El temps de treball i el benestar quotidià

de producció industrial. I, de fa més de dues dèca- des, s’ha de reconèixer que l’aparició de la flexibi- lització laboral ha fet créixer d’interès per l’estudi dels orígens del temps industrial a les societats con- temporànies. En particular, per analitzar les impli- cacions que aquesta nova manera d’organitzar la jornada laboral pot generar. N’és un bon exemple, el debat polític mantingut recentment, a la Unió Europea, per defensar una jornada laboral de 48 hores setmanals. Límit que finalment va ser fixat el passat 2003, per la directiva 2003/88. I que cinc anys després ha estat qüestionat, de nou, sota l’ame- naça, per ara frenada, de les 65 hores setmanals. Podríem dir que aquest debat, gràcies al seu impacte mediàtic, ha servit per donar un toc d’atenció a la població assalariada sobre la importància que té el temps de treball, llegit en clau de jornada laboral. Un temps que torna a esdevenir peça clau del poder empresarial, malgrat mai hagués deixat de ser-ho i hagués passat gairebé desapercebut, fins alesho- res. En efecte, pocs s’havien adonat que la jorna- da laboral diària a penes s’havia escurçat, gairebé un segle després de les primeres lluites obreres per aconseguir una limitació de la jornada laboral di- ària (les famoses lluites per aconseguir les 8h x 3). Essent quan menys sorprenent que per aconseguir l’actual límit de les 48h. setmanals, o els qui han defensat la seva limitació i la seva no ampliació a les 65h., s’hagin hagut d’emparar, un cop més, en la protecció de les condicions de salut i seguretat de la població ocupada, a l’igual que van fer els seus ancestres un segle abans. Perquè aquesta re- clamació no fa altra cosa que ser fidel seguidora d’una lògica exclusivament laboral i productivista que deixa de banda la preocupació per la incidèn- cia del temps en el benestar quotidià.
Mostrar más

12 Lee mas

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2013

La Salut a Barcelona : Salut als districtes i per àrees bàsiques de salut. 2013

guia per a la selecció d’indicadors, en particular fent atenció al context socioeconòmic i laboral, però no sense certes limitacions. Per un costat, els efectes adversos de la crisi econòmica poden localitzar-se en grups vulnerables dels que les fonts d’informació, com ara les enquestes regulars poden no donar compte amb el detall suficient, i per l’altre costat, altres fonts com els registres poden arribar amb cert retardar en el temps. Una limitació addicional és el fet de disposar de dades comparables a diferents nivells geogràfics i disponibles en el temps. Per exemple les dades per Barcelona referents a renda o salaris, i les mesures de desigualtat que se’n deriven no estan disponibles a nivell individual sinó per barris, o el risc de pobresa s’obté de manera puntual sense possibilitat d’anàlisi serial. Cal també tenir cura a l’hora d’interpretar dades comparatives de nivells territorials diferents, per exemple la tuberculosi o el VIH tendeixen a ser més alts en nuclis urbans que en territoris amb menor densitat demogràfica. Globalment per tant cal ser prudents en les interpretacions de les dades, ja que la crisi econòmica pot tenir efectes en la salut a mitjà i llarg termini, per exemple el canvis en l’alimentació vers un consum de productes menys saludables però més econòmics pot empitjorar el sobrepès a mig termini, i l’augment del baix pes en néixer pot tenir conseqüències en la salut física i mental a llarg termini. Finalment, una visió més completa del necessàriament breu recull d’indicadors que es presenten a continuació es podria complementar diferenciant-los segons els eixos de desigualtat.
Mostrar más

89 Lee mas

Show all 10000 documents...