PDF superior Visió general i anàlisi de xarxes socials

Visió general i anàlisi de xarxes socials

Visió general i anàlisi de xarxes socials

Realment no existeix cap mètode 100% eficaç en realitzar una valoració imparcial d'una pàgina web, bàsicament perquè l'objectivitat no existeix a Internet. Tenir moltes visites no és cap garantia de ser la més visitada. Ser la més referenciada a les altres pàgines web no és sinònim de ser la més popular. Per aquest motiu, existeixen uns indicadors a disposició del públic realitzats per empreses, generalment de cercadors, com Alexa Internet Inc. o Google. El sistema de rang Alexa[11] representa amb un número la popularitat d'un lloc web a nivell mundial. Sol expressar-se amb números relativament grans donat que els valors petits representen una major importància. Els canvis de rang tenen lloc a diari per donar una precisió màxima i aquest té en compte el valor anterior per evitar possibles canvis dràstics. El sistema Alexa reflecteix directament la popularitat del lloc web donant com a resultats els valors obtinguts per tots aquells usuaris qui "voluntàriament" tenen instal·lada la barra "Alexa toolbar"[12] al seu navegador. Aquesta s'encarrega de monitoritzar i d'informar a la companyia sobre les estadístiques d'ús d'Internet que fan els seus navegants. Alexa no ofereix el nombre de persones que disposen d'aquesta barra però a data del 2005 es va estimar en un valor aproximat de 10 milions de persones.
Mostrar más

62 Lee mas

Ús de les Xarxes Socials a les Biblioteques Públiques Municipals de la XLPV

Ús de les Xarxes Socials a les Biblioteques Públiques Municipals de la XLPV

Es pretén realitzar una anàlisi descriptiva de les diferents xarxes socials utilitzades per les biblioteques públiques municipals i els motius pels qualsen fan ús. Amb aquesta investigació respondrem a preguntes com quines xarxes socials prefereixen utilitzar les biblioteques, els motius de l’elecció i per a què les utilitzen. Els resultats s’han obtingut a partir d’un qüestionari electrònic autoadministrat enviat a 371 biblioteques públiques municipals pertanyents a la Xarxa de Lectura Pública Valenciana (XLPV), de les quals han contestat 79. Els resultats d’aquest estudi quantitatiu mostren com el 59% de biblioteques de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana que han contestat no disposen de perfil a cap xarxa social i les que disposen de xarxa social prefereixen Facebook, Twitter o utilitzar una altra eina de la web social com és el blog. Entre els motius de l’elecció de la xarxa social hi ha el voler arribar a una gran quantitat d’usuaris i la instantaneïtat que caracteritzen les xarxes socials. Pel que fa a la utilització de les xarxes socials, entre les activitats per a les quals fan servir les xarxes socials figuren la de compartir informació de la biblioteca i la de difondre el seu fons.
Mostrar más

24 Lee mas

Xarxes socials i comportament electoral a Catalunya

Xarxes socials i comportament electoral a Catalunya

psicosociològics del vot s’anomena la «identificació de partit». Natural- ment, aquest tipus de tancament dels adults es pot produir si el sistema de partits és estable. Quan les circumstàncies polítiques són canviants o crítiques —com les que s’estan vivint a Catalunya i altres paï- sos del nostre entorn— aquest tipus de guia deixa de ser important i fins i tot els adults han d’embrancar-se en l’anàlisi més a fons de les alterna- tives polítiques. Això té conseqüèn- cies en el tipus de missatges de campanya que seran més apropiats per convèncer o persuadir aquest electorat, que cercarà arguments ben construïts i convincents, més que no pas la repetició d’eslògans o la visualització d’unes sigles. A més, els partits poden utilitzar la capacitat dels llocs web per conte- nir sense gaire cost una quantitat pràcticament il·limitada d’informació per satisfer la necessitat d’infor- mació més detallada i aprofundida d’aquests tipus de votants. S’hi pot dipositar qualsevol tipus de docu- ment, vídeo o qualsevol altre arxiu multimèdia, en el que es tractin les posicions del partit en els principals temes polítics que dominen el debat
Mostrar más

14 Lee mas

Sobre l'ecologia lingüística al País Basc: visió dels agents socials

Sobre l'ecologia lingüística al País Basc: visió dels agents socials

, Bastardas propone una serie de principios como son el principio de subsidiariedad, lo que se pueda hacer en una lengua local que no se haga en una global, el principio de poliglotización, dominar diversas lenguas más globales para funciones de relaciones externas, y el principio de funciones exclusivas, adjudicar a la lengua local espacios y funciones locales específicos y exclusivos. Tal como expresa el autor estas funciones, en referencia al caso del catalán, «Cal visualitzar per al català una societat on sigui la llengua intergrupal normalment usada, on guanyi parlants que el tinguin com a llengua inicial, on ocupi la majoria de les funcions ‘locals’ quotidianes de les empreses i organitzacions, on tingui un sistema de mitjans de comunicació en què hi pugui ser prevalent o molt ben representat, i, en definitiva, una societat poliglotitzada on una distribució clara de funcions apliqui el principi general de la subsidiarietat lingüística: per defecte, tot el que es pugui fer amb la llengua ‘local’ no ho ha de fer una llengua més ‘global’» (Bastardas, 2009: 132).
Mostrar más

13 Lee mas

El tractament informatiu de les Primaveres Àrabs a les Xarxes Socials. Els casos de Tunísia i d'Egipte

El tractament informatiu de les Primaveres Àrabs a les Xarxes Socials. Els casos de Tunísia i d'Egipte

20 3.3 L’ENTREVISTA EN PROFUNDITAT (PRODUCCIÓ DEL MISSATGE) L’entrevista en profunditat o semi-estructurada és una tècnica qualitativa que s’ha escollit com a complement a l’anàlisi de contingut. Els quatre tipus d’entrevistes semi- estructurades són: focalitzada, entrevista semi-estandarditzada, entrevista centrada en el problema i entrevista especialitzada. D’acord amb l’Objecte del treball, l’entrevista que es considera més pertinent és l’entrevista a experts o especialitzada. Aquesta tipologia té per objectiu conèixer quina és l’opinió d’un expert respecte d’una problemàtica determinada. Donat que la selecció dels candidats es fa en funció de la seva activitat laboral o branca professional, es procurarà escollir diferents perfils d’autories que tenen una relació directa o indirecta amb el tema. ( Blasco Hernández i Otero García, 2009 ). Per a destriar quins són els professionals o acadèmics que poden aportar el seu coneixement per a la consecució del seu treball, cal saber si realment són experteses en el tema. D’aquesta manera, s’han realitzat entrevistes a 5 persones procedents de tres branques professionals diferents totes elles connectades amb l’àmbit de la comunicació. Dos professors i investigadors universitaris, un membre d’una autoritat reguladora i dos periodistes freelance en actiu.
Mostrar más

134 Lee mas

Estudi sobre l ús d Internet i Xarxes Socials

Estudi sobre l ús d Internet i Xarxes Socials

objectius i reals sobre l'abast de la problemàtica”. A fi d’atendre eixa necessitat d’informació, és important disposar d'un baròmetre permanent que desenrotlle i amplie diferents instruments d’informació i anàlisi sobre les drogues, les drogodependències i altres conductes addictives.

22 Lee mas

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

l’establiment general de la beneficència, que més endavant comentarem. Tanmateix, va tenir una vida efímera, ja que aquesta etapa liberal fou truncada per la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i el suport de la Santa Aliança a Ferran VII, a partir de la qual Espanya s’immergí novament en l’absolutisme i entrà en l’anomenada dècada ominosa, amb la nova derogació de les normes de les Corts de Cadis i amb una situació econòmica catastròfica, la pèrdua de colònies i l’oposició liberal a l’exili. La Constitució de Cadis encara va revifar uns mesos, a partir del motí dels sergents a la Granja (12 d’agost de 1936), que la imposaren a la regent Maria Cristina, que aconseguí reemplaçar- la per una constitució més moderada, promulgada el 18 de juny de 1937. La beneficència va néixer legalment, doncs, dins de l’Estat liberal, que li va donar cabuda “y desarrolló la asistencia al indigente, que empezará a denominarse beneficencia, dentro de un contexto público, como servicio administrativo (...)”. 409 Tanmateix, es discuteixen els motius pels quals es va crear: creixement de les necessitats, economia ciutadana, influx del protestantisme perquè l’Estat assumís tasques assistencials o influència de la secularització i del moviment racionalitzador. 410 Altres autors assenyalen com a possibles causes la supressió de les facultats dels gremis, que ensorrà la protecció social gremial, la desamortització dels béns de l’Església, la supressió d’ordes religiosos, monestirs i convents que destrueixen les bases financeres i institucionals de l’assistència religiosa, o la liquidació del sistema senyorial. 411 Tampoc no es poden excloure motivacions de caire controlador: “Nace la beneficencia concebida, no como una fundación personal, sino como un servicio público de clasificación, control, asistencia o represión de las clases populares más necesitadas.” 412 En les taules 14 i 15 que figuren al final d’aquest apartat es pot veure una síntesi de les dues lleis de beneficència promulgades a Espanya. 413 La primera, la Llei de 6 de febrer de 1822 sobre establiment general de beneficència, de signe més radical, aprovada durant el Trienni Liberal, va tenir una vigència molt breu, i va ser suprimida per Ferran VII a l’entrada de la dècada ominosa, encara que fou restablerta per poc temps el 1836. Aquesta llei assignà un paper molt rellevant als ajuntaments i a les juntes de beneficència municipals i parroquials; tanmateix, no tenia experiència, disposaven de pocs recursos i la seva curta durada impedí el desenvolupament i la posada en marxa de moltes accions. D’aquesta llei s’han de remarcar alguns aspectes:
Mostrar más

552 Lee mas

La importància de les xarxes socials a una campanya de Verkami

La importància de les xarxes socials a una campanya de Verkami

A través de l’anàlisi s’ha trobat certs patrons que vinculen un ús adequat de la gestió de les xarxes amb la qüestió de l’obtenció del finançament. Tots els projectes que han realitzat de forma regular elements audiovisuals per reforçar la campanya, han sobrepassat l’objectiu econòmic que buscaven. Sí aquest fos l’únic indicador a avaluar es podria dir que l’aposta per la creació de nous continguts complementaris ha sigut determinant en el seu èxit. D’altra banda, al tenir present les altres variables, ens adonem que més aviat l’èxit respon a una manera de fer. Els creadors que confien en les seves idees, aposten per a la professionalitat... han volgut portar a terme una campanya lligada amb uns valors de qualitat. És a dit, que la inclusió de vídeos és una iniciativa que ja ve intrínseca en la concepció que aquests autors tenen sobre com han de treballar. De forma que, l’obtenció del finançament respon al seu esforç, al temps dedicat, a la originalitat... i no exclusivament al fet que hagin incorporat elements audiovisuals.
Mostrar más

175 Lee mas

Xarxes socials, política i democràcia. Cap a una comunicació política híbrida

Xarxes socials, política i democràcia. Cap a una comunicació política híbrida

En el primer, Célia Belim i Helena Garcia (Universitade de Lisboa, Portugal) ana- litzen el cas del ciberterrorisme i les estratègies de comunicació a les xarxes impulsa- des pels grups terroristes al-Qaeda i Estat Islàmic de l’Iraq i Síria (ISIS). Seguidament, Emiliano Treré (Institut de Ciències Humanes i Socials, Scuola Normale Superiore, Florència, Itàlia) aborda les limitacions de les plataformes digitals per a la partici- pació democràtica, a partir de l’anàlisi crítica de diferents fenòmens de repressió i resistència algorítmica de l’activisme ciutadà a Mèxic.
Mostrar más

6 Lee mas

Les representacions audiovisuals de l'espai domèstic a les xarxes socials : El cas de YouTube

Les representacions audiovisuals de l'espai domèstic a les xarxes socials : El cas de YouTube

Durant tota la fase activa l'autor està construint la intenció amb la qual finalment serà presentat la representació a l'audiència. El significat atribuït per l'autor (significat individual) de fet, s'ha observat que evoluciona durant tota la fase activa ja que la intenció original pot evolucionar convertir-se en una nova intenció diferent de la inicial encara que habitualment segons els vídeos analitzats en aquesta investigació, l'autor sol respectar la temàtica inicial amb la qual comença tot el procés de construcció de la representació. En el següent fragment d'una conversa amb corretejados, aquest ens explica com se li ocurreixen els vídeos del seu propi canal i com s'organitzen en una altra canal compost per diferents autors. Podem observar que existeixen dos plantejaments: un més lliure i un altre més organitzat fruït de la col·laboració. Els significats atribuïts per l'autor en cada cas són diferents: en el cas dels vídeos del seu canal, aquests són fruit més d'una inspiració momentània i en el cas del canal compartit hi ha una trama de intencionalitats acordada per tal d'assolir una tendència general en el canal (com una personalitat escrita per els propis autors però cadascun amb el seu estil).
Mostrar más

38 Lee mas

Barcelona a les xarxes socials : Informe anual. 2017

Barcelona a les xarxes socials : Informe anual. 2017

El període de màxima influència de la temàtica comprèn des de l’agost fins al novembre, presentant-se ja al desembre un volum recessiu respecte a la tendència general creixent de publicacions. Dintre de l’agrupació destaquen les publicacions relatives a l’atemptat de la Rambla, així com aquelles sobre la ruptura del pacte municipal amb el PSC. Altres temàtiques que també han agrupat un bon nombre de publicacions són les relatives a la política catalana, la preocupació pel turisme i els allotjaments turístics (on destaca la relació de l’Ajuntament amb Airbnb), així com la política de contractacions, amb el concurs elèctric municipal que deixà fora les grans elèctriques, i l’acord amb Pimec i sindicats al voltant de la contractació pública.
Mostrar más

70 Lee mas

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

econòmica catastròfica, la pèrdua de colònies i l’oposició liberal a l’exili. La Constitució de Cadis encara va revifar uns mesos, a partir del motí dels sergents a la Granja (12 d’agost de 1936), que la imposaren a la regent Maria Cristina, que aconseguí reemplaçar- la per una constitució més moderada, promulgada el 18 de juny de 1937. La beneficència va néixer legalment, doncs, dins de l’Estat liberal, que li va donar cabuda “y desarrolló la asistencia al indigente, que empezará a denominarse beneficencia, dentro de un contexto público, como servicio administrativo (...)”. 409 Tanmateix, es discuteixen els motius pels quals es va crear: creixement de les necessitats, economia ciutadana, influx del protestantisme perquè l’Estat assumís tasques assistencials o influència de la secularització i del moviment racionalitzador. 410 Altres autors assenyalen com a possibles causes la supressió de les facultats dels gremis, que ensorrà la protecció social gremial, la desamortització dels béns de l’Església, la supressió d’ordes religiosos, monestirs i convents que destrueixen les bases financeres i institucionals de l’assistència religiosa, o la liquidació del sistema senyorial. 411 Tampoc no es poden excloure motivacions de caire controlador: “Nace la beneficencia concebida, no como una fundación personal, sino como un servicio público de clasificación, control, asistencia o represión de las clases populares más necesitadas.” 412 En les taules 14 i 15 que figuren al final d’aquest apartat es pot veure una síntesi de les dues lleis de beneficència promulgades a Espanya. 413 La primera, la Llei de 6 de febrer de 1822 sobre establiment general de beneficència, de signe més radical, aprovada durant el Trienni Liberal, va tenir una vigència molt breu, i va ser suprimida per Ferran VII a l’entrada de la dècada ominosa, encara que fou restablerta per poc temps el 1836. Aquesta llei assignà un paper molt rellevant als ajuntaments i a les juntes de beneficència municipals i parroquials; tanmateix, no tenia experiència, disposaven de pocs recursos i la seva curta durada impedí el desenvolupament i la posada en marxa de moltes accions. D’aquesta llei s’han de remarcar alguns aspectes:
Mostrar más

552 Lee mas

Autopromoció dels il·lustradors mitjançant les xarxes socials

Autopromoció dels il·lustradors mitjançant les xarxes socials

Diferents autors com Simpson (1994) també acaben concloent que tot i resultar un terme confús i presentar moltes similituds respecte al treball personal i imaginatiu d’artistes i il·lustradors, en general, aquests últims han de presentar un treball d’acord amb un briefing detallat. Així doncs, encara que la il·lustració formi part de l’extens món de l’art i ambdós camps són un mitjà d’expressió, la fina línia que distingeix l’art pictòric de la il·lustració recau en la seva aplicació. Mentre que la primera persegueix la finalitat de provocar una experiència estètica i és vista com un art “minorista” la il·lustració, tot i ser creada amb les mateixes tècniques i mètodes que li corresponen a la pintura (o bé en la seva versió digital), és pensada i per ser multiplicada i distribuïda entre les masses, d’aquí que es conegui aquesta disciplina com a “art del poble”, amb la finalitat de reflectir una idea, situació o acompanyar un text (Godoy, 6 d’agost de 2010). Pel que fan els límits que trobem entre la il·lustració i el disseny, Zeegen (2012) afirma que “per molt poderosa que sigui la il·lustració com a forma de comunicació, sense el disseny gràfic no podria sobreviure. El disseny gràfic comunica, persuadeix, informa i educa. Cobreix una àmplia gama d’aplicacions publicitàries i si considerem l’abast i les possibilitats de la disciplina, és important recordar que tota comunicació visual ha nascut d’aquesta pràctica” (p. 57). A més a més, la il·lustració va estretament lligada al disseny, tal com ens aclareix tipògraf i il·lustrador Enric Sauté en El Arte de la Ilustración de Fernández-Coca (2012) “si acceptem que il·lustrar és adornar un imprès amb dibuixos al·lusius al text, tal com ho defineix el diccionari, tot dissenyador és un il·lustrador en potència, o potser quelcom més, ja que els llenguatges amb què s’expressa són, exactament, imatges i lletres o textos. De manera que han de compenetrar-se tot el que poden, uns i altres” (p. 244). Així doncs, el dissenyador gràfic presenta una visió més àmplia del llenguatge visual i de la seva aplicació, fent que sense aquesta disciplina, a la il·lustració li sigui difícil sobreviure (Fernández-Coca, 2012).
Mostrar más

107 Lee mas

Barcelona a les xarxes socials : Informe anual. 2014

Barcelona a les xarxes socials : Informe anual. 2014

publicacions és realitzen des del municipi de Barcelona. Destaquen el Districte de Ciutat Vella, seguit de l’Eixample, Sants – Montjuïc i Sant Martí. En dades concret es de barris: Dreta de l’Eixample, Gòtic i Raval es configuren com els que presenten més interaccions. A nivell més general, trobem que a Catalunya és concentren el 64,82% de les mencions, on Barcelona, El Prat, Hospitalet i Badalona destaquen com les ciutats més actives. Si pugem un tram a Espanya recull el 74015% de mencions geoloc., i a Europa el 86,18%, on Regne Unit, França i Itàlia es posicionen al capdavant. Finalment a nivell mundial: Regne Unit, els EUA o Turquia encapçalen les posicions més elevades d’activitat. Les taules de dades es poden consultar a l’Annex 4.1 a la pg. 60
Mostrar más

69 Lee mas

Barcelona a les xarxes socials : Informe anual. 2015

Barcelona a les xarxes socials : Informe anual. 2015

Del total de publicacions el 3,05% estan geolocalitzades, és a dir, la geolocalització del dispositiu emissor estava activada i per tant podem obtenir la ubicació d’es d’on es realitzà la menció. A continuació és mostraran les dades més rellevants derivades d’aquest indicador. Referit a la ubicació des d’on es realitza la menció a la ciutat trobem que el 69,93% de les publicacions és realitzen des del municipi de Barcelona. Destaquen el Districte de Ciutat Vella, seguit de l’Eixample, Sant Martí i Sants – Montjuïc. A nivell concret de barris, Gòtic, Dreta de l’Eixample i Sant Pere i Santa Caterina es configuren com els que presenten més interaccions. A nivell més general, trobem que a Catalunya és concentren el 84,50% de les mencions, on Barcelona, El Prat, Hospitalet i Badalona destaquen com les ciutats més actives. Si pugem un tram a Espanya el 87,87%, i a Europa el 91,02%, on Regne Unit, França i Itàlia es posicionen al capdavant. Finalment a nivell mundial els EUA, Turquia i Regne Unit encapçalen les posicions més elevades d’activitat. Les taules de dades es poden consultar a l’Annex 4.1 a la pg. 60
Mostrar más

77 Lee mas

Anàlisi de la fotografia de moda i les xarxes socials

Anàlisi de la fotografia de moda i les xarxes socials

S’entén com a “blogger” de moda a aquella persona que no pertany al sector professional de la moda (no és model, dissenyador ni periodista de moda) però que té la capacitat d’atreure seguidors interessats en la seva opinió sobre els productes que li agraden o no i com combinar-los. A partir d’aquí s’obre un ventall enorme de possibilitats, per exemple, “bloggers” que comparteixen opinions sobre productes de moda urbana, moda d’alta costura, moda per a embarassades o mares... Cada blog pot arribar a tenir el seu target i el seu públic fidel. De fet, sorgeix un terme anomenat “egoblog” on el protagonista i element principal de les publicacions és l’autor, les seves vivències (viatges, esdeveniments...), no necessàriament relacionat amb la moda però quasi sempre vinculat a aquesta.
Mostrar más

48 Lee mas

L'organització dels festivals de música i les xarxes socials  Anàlisi del Facebook del BBK Live

L'organització dels festivals de música i les xarxes socials Anàlisi del Facebook del BBK Live

La priorització dels objectius dependrà de la magnitud i l’abast del projecte. Hi ha projectes merament informatius que únicament inclouran objectius cognitius. És el cas de les campanyes d’informació pública. En canvi, en les de conscienciació pública, els objectius no aniran més enllà dels afectius, és a dir de conscienciar (...) En definitiva, es pot veure que existeix un efecte domino dels objectius d’impacte dels projectes de les relacions públiques. És a dir, sempre que es vulgui arribar o s’arribi a aconseguir un objectiu conatiu, prèviament s’ha aconseguit un objectiu (o, en el seu cas, efecte), primer cognitiu i, després, afectiu. (...) El que succeeix habitualment és que el lapse de temps entre el compliment de l’objectiu cognitiu i de l’afectiu és mínim, pel que aquest últim pot ser conseqüència natural del cognitiu. (...) En termes d’objectius, passa el mateix en molts projectes de curt abast i/o termini i la redacció dels objectius afectius no sempre és necessària. Per totes aquestes raons, és difícil vincular objectius d’impacte als objectius afectius, sent els que s’associen als objectius cognitius els que serviran d’accions per a aconseguir també els objectius afectius” (Xifra, 2014, p. 152-153).
Mostrar más

40 Lee mas

Polítics i xarxes socials durant la campanya del 20 N : L'experiència dels ciutadans a Twitter i Facebook

Polítics i xarxes socials durant la campanya del 20 N : L'experiència dels ciutadans a Twitter i Facebook

Donat que aquesta recerca té les seves limitacions en el temps i l’espai, s’ha concretat el seu abast a les interaccions a Twitter i Facebook entre els ciutadans i un partit majoritari, PSOE, i un altre de minoritari, UPyD. La tria d’aquestes dues xarxes socials obeeix al fet que són les que presenten una major activitat i aquelles on els candidats s’han esforçat més en aquestes eleccions. Pel que fa als partits, el context d’aquesta recerca no permet tampoc fer un estudi exhaustiu de les interaccions de tots els partits polítics, ni tan sols dels dos escollits, però la tria d’un partit majoritari i un altre de minoritari amb molta activitat a les xarxes respon a la voluntat de fer emergir aspectes més variats d’una banda i acotar el terreny de les entrevistes de l’altra, encara que, com es veurà a l’anàlisi de les dades, al final els entrevistats han expressat la seva opinió no només sobre aquests dos partits sinó també sobre els altres que també segueixen. UPyD (Unión Progreso y Democracia) va ser fundat el 2007. Ideològicament es declara no nacionalista, transversal, laic i progressista. Rosa Díez, que manté un bloc personal des de 2006, va ser elegida candidata a la presidència del govern espanyol a les eleccions generals del 20-N. El partit té presència a Facebook des de l’abril de 2010 i a Twitter des del maig de 2010, mentre que els perfils oficials dels candidats es van crear a principis de 2011. Aquest és el balanç de la campanya 2.0 d’UPyD que feia Beatriz Becerra, cap de comunicació del partit, durant l’entrevista mantinguda el 26/12/2012:
Mostrar más

49 Lee mas

E privadesa i xarxes socials

E privadesa i xarxes socials

Però aquesta evolució jurisprudencial, quins efectes té sobre la privadesa en general, i sobre l’e-privadesa en particular? En breu, la decisió sobre l’article 18.4 de la CE redueix els efectes de les noves tecnologies sobre els drets fonamentals a la problemàtica de les bases de dades. Per entendre-ho, cal saber que la Constitució espa- nyola, a diferència de la portuguesa o l’americana, per exemple, no conté cap clàusula d’actualització de drets fonamentals. Per tant, els possibles nous drets que apare- guin com a conseqüència de l’extensió de les noves tecno- logies de la informació i la comunicació no poden ser descoberts autònomament pel Tribunal Constitucional. L’article 18.4 de la CE és l’única referència a la informàti- ca en una Constitució de 1978, anterior al creixement exponencial d’Internet als noranta. Per tant, si hem acotat els problemes informàtics al dret a la protecció de dades, les altres garanties han de provenir dels drets fonamen- tals tradicionals: la llibertat d’expressió i d’informació, el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge i el dret al secret de les comunicacions.
Mostrar más

11 Lee mas

Estudi sobre la corrupció lingüística dels polítics a les xarxes socials

Estudi sobre la corrupció lingüística dels polítics a les xarxes socials

Amb relació a l’ús conscient de paraules estrangeres no adaptades, d’acord amb les observacions sobre l’ús d’estrangerismes que Pujol i Solà fan en l’Ortotipografia, he considerat que, tot i que a vegades està bé marcar-les, no sempre és necessari fer-ho. Dit d’una altra manera, tenint en compte el que he explicat anteriorment, en la secció «Tipus de lletra» sobre la simulació de la cursiva quan no se’n disposa o no es vol fer servir per motius editorials, no he considerat obligatori emmarcar entre cometes sim- ples aquestes paraules. Això sí, el que he tingut per incorrecte és posar-les entre come- tes dobles (si no hi ha cap motiu —com ara la necessitat de marcar un doble sentit— per fer-ho); i el que m’ha semblat absolutament obligatori és que s’escriguin de manera correcta, és a dir sense cap falta d’ortografia.
Mostrar más

18 Lee mas

Show all 10000 documents...