L'àmfora com a indicador econòmic de la interacció entre societats: utilitat del

A diferència del que alguns investigadors esmenten sobre la capacitat de conèixer de la disciplina arqueològica (García 1998: 36), i com hem resolt a l'apartat anterior, els objectes ens permeten arribar a les relacions socials de producció i reproducció de les societats en que els produïren (Castro et alii 1996: 38)113

informant-nos de la dimensió econòmica en la qual s'insereixen; Lull 2007: 178)114_{. Però l'anàlisi i comprensió d'aquesta realitat econòmica no pot estar}

només en el procés de producció del continent i del contingut, sinó que és fonamental atendre a la distribució i al consum per completar la visió del mateix. L'únic agent que està present en tot el procés productiu, des de l'origen a l'amortització, és l'àmfora, ja que una vegada consumit el contingut, només ens queda el contenidor com a principal informadora de tot aquest procés (alhora que ella mateixa n'inicia un altre dins la seva trajectòria d'objecte, com hem vist al punt anterior). Tenint en compte això i que els diferents contextos en els quals es documenten els contenidors amfòrics ens informen de diferents aspectes de la 113“(...) en cuanto materia obtenida, aprovechada, transformada y/o mantenida, las condiciones materiales u objetos cobran un sentido originario en las prácticas sociales. Las prácticas socio- económicas se establecen entre hombres i mujeres e involucran y dimensionan el mundo de los objetos. Estos son reconocidos desde la arqueología en calidad de objetos arqueológicos (...)” (Castro et alii 1996: 38).

114“La esfera económica parece inmediata a los objetos y su análisis parece evidente. También, las relaciones sociales de producción se ocultan allí tras el esfuerzo corporativo social y/o acumulado que permitió su presencia. Por ello, un objetivo primordial de la investigación arqueológica reside en concretar la mediación económica y social que los objetos facilitan (...)” (Lull 2007: 178).

seva vida, hem traçat una proposta que pretén servir de guia en la comprensió d'aquests objectes arqueològics i que desenvolupem en aquest apartat.

La qüestió a desvetllar segons el nostre entendre es podria explicar breument de la següent manera: fins a quin punt les àmfores com a objecte arqueològic poden ajudar a determinar les característiques de les relacions econòmiques entre les comunitats que les produirien, distribuïren i amortitzaren? És a dir, com entenem i de què ens informa la presència de contenidors amfòrics (un cop distingits com a objectes, com vèiem a l'apartat anterior) en els contextos arqueològics en què apareixen? Novament cal situar en primer lloc els objectes i la capacitat d'aproximar-nos a ells, de la qual resulta l'èxit o fracàs de la nostra recerca.

Cal atendre a les tres esferes en les quals circulen les àmfores per comprendre quina és la informació que ens poden aportar com a objecte: la de la producció, la distribució i el consum.

Partint de l'esfera de la producció, val a dir que els contenidors amfòrics són una font fonamental de dades sobre el sistema productiu que les generà115 _(López

1995: 118) i del marc econòmic en el qual es troben immerses (Chic 2001: 1206). Així, a banda d'aportar informació sobre el ritme econòmic de les zones productores (ubicant-les gràcies a la composició de la pasta i fins hi tot a la resina impermeabilitzant116_{) i de les seves polítiques organitzatives, ens parlen de les}

persones vinculades a la fabricació dels envasos i de la seva distribució (a partir de l'estudi de les marques i segells que presenten); és més en el cas romà (on el terme

amphora esdevingué punt de referència del dret comercial) serveixen de guia de

l'evolució financera i fiscal de les institucions municipals, així com també de la d'actuacions dinàmica militars (Chic 2001: 1203).

Cal tenir molt present que són contenidor d'alguna altra cosa, per tant, responen a dos processos productius diferents, el del contingut i el del contenidor. Com que la seva forma en funció es deriva del seu ús com a recipients per emmagatzemar 115“Es obvio que el estudio de la cerámica no nos puede aportar más que un conocimiento muy parcial y limitado sobre la economía antigua, pero, aunque presentan múltiples problemas como documento arqueológico, las ánforas constituyen el mejor testimonio para conocer determinados aspectos sobre la producción y el comercio en la Antigüedad.” (López 1995: 118).

116“(...) nos indica que tipo de plantas se han empleado en la resinación para en zona ayudándonos a reconstruir el paisaje vegetal y en particular nos pone en contacto con una determinada forma de explotar las silvae, privadas o públicas, para obtener la pix y el oleum lignei, tan necesarios para la impermeabilización interna de los recipientes, y en especial de las ánforas (...)” (Chic 2001: 1193).

quelcom, serà el procés productor del contingut el que condicionarà el del contenidor. En el cas de les àmfores, majoritàriament el contingut es deriva del procés de producció agrícola, dintre del qual el vi fou el principal protagonista (en el context històric que ens ocupa), ja que era el producte que donava més rendiment i per això fou el més cultivat, en un marc de negoci de l'avantatge comparativa. L'àmfora, com hem dit, a més, esdevé mercaderia, per culpa del comerç, i adopta un valor de canvi; valor de canvi que implica divisió social de treball a nivell supra-regional. Així, el recipient informa de la producció de contenidor i contingut podent-les inferir a partir de l'objecte.

En el nostre àmbit de recerca ens ateny sobretot la producció amfòrica púnica (sobretot l’ebusitana) i la romana (tant itàlica com provincial), que necessàriament ens parlarà tant de la dimensió de l'agricultura vitícola en aquests àmbits, com dels mecanismes i xarxes de distribució de mercaderies, la comercialització de les quals aportarà beneficis, independentment del seu valor d'ús. La mercaderia és la forma elemental de riquesa a les societats capitalistes, el mode de producció de les quals consisteix precisament en l'acumulació massiva de les mateixes (Marx [1867] 1976: 43). Per tant, si bé la seva existència no sigui suficient per categoritzar el sistema econòmic que les enquadra, el fet que es generin i circulin mercaderies ens diu molt sobre la seva estructura i natura, al aparèixer com a font de riquesa; segons això, en els casos del món púnic i el món romà podem qualificar les seves economies de capitalistes, sense gaire dubte.

Abans que els romans, els púnics adoptaren un sistema de plantacions i d'agricultura intensiva, sobretot a partir del segle IV ANE; els romans, l'aprengueren probablement dels mateixos púnics, i d'ençà del segle III ANE117

implantaren el sistema de plantacions agrícoles i vil·les (Carandini 1989: 509), que estaria a la base (amb més o menys remodelacions segons el context) de l'economia de la potència romana. Encara més, destruïda Cartago el 146 ANE, tot el corpus de coneixement acumulat sobre l'agricultura passa a mans dels romans (en aquest context Cató escriu De agri cultura, posant de manifest la importància que 117 El 262 ANE els romans prengueren la púnica ciutat d'Agrigent, i el 256 ANE realitzaren la primera incursió a Cartago “(...) dove dalla fine dal IV secolo, la campagna era fittamente popolata di lussosi edifici, circondati da vigneti e oliveti intensivi.” (Carandini 1989: 509).

aquesta activitat econòmica tenia pels romans) que exercien el control productiu del vi, així com la seva distribució, a tota la conca mediterrània (Carandini 1989: 510).

El producte que se n'obtenia, però, no es destinava tan sols als mercats de consum proper, sinó que, tant en el cas de l'economia púnica com de la romana, una part important es convertia en mercaderia i s'intercanviava per generar riquesa, sent aquest un objectiu a la base del procés productiu, que preveia la transformació de valors d'ús en valors de canvi. Així, tot i que tant l'estat púnic com el romà es fonamentaven en l'agricultura com principal pilar econòmic, la comercialització de mercaderies fou una de les seves fonts principals de beneficis. Si bé en el cas púnic el seu caràcter comerciant venia d'antic (recollint el llegat fenici previ), l'abocament als intercanvis i a les transaccions marítimes per part de Roma, no estigué mai en l'origen de la seva activitat econòmica sinó que esdevingué amb el temps, d'acord amb les transformacions que patí la metròpoli fins convertir-se en un imperi capitalista. Per tant, tot i que l'agricultura seguí sent la base de l'economia romana (tal i com les classes socials fundades en els antics valors no es cansaven d'emfatitzar, sobretot la senatorial) les transaccions comercials s'erigien com a objectiu fonamental de la mateixa, sent la vertadera font de riquesa per la societat romana, i de la qual, malgrat les recances inicials, vells i nous ordres en treien benefici (Carandini 1989: 507).

A banda de qüestions tècniques, socials o ideològiques que poden tenir implicacions en el procés de producció dels diferents contenidors amfòrics (arribant a transcendir també als àmbits de la distribució i el consum) (Buxeda, Martínez i Vila 2008: 153), creiem que és la variable econòmica la que està darrere de tota la resta, com a motor principal que articula tot el procés, sent les altres implicacions secundàries, més conseqüència que causa de la seva gènesi i trajectòria com a objecte.

En relació amb això, les diferents tipologies amfòriques estan unides a les característiques de la producció agrícola i a la seva comercialització; així, per exemple, en contextos econòmics d'intensificació de la producció proliferen morfologies estàndard destinades a ser importades118_{. Aquest seria el cas del vi}

itàlic i les Dressel 1 (mitjans segle II i I ANE), el de l'oli bètic i les Dressel 20 (segles I – III NE) i el del vi gal i les Gauloise 4 (mitjans segle I NE) (Revilla 1993: 121). En aquest sentit, si bé és cert que la realitat (en canvi constant) i el context històric influeixen en la seva forma i motiven la seva existència, són producte de la mateixa, sent elles els qui ens informaran sobre el món en el qual han estat produïdes i no al revés.

Anem a veure què passa en el cas dels dos àmbits productius principals de contenidors amfòrics que ocupen la nostra recerca. Pel que fa a la mercaderia transportada, en el cas del vi, existien productes de qualitats i característiques molt diferents. El panorama de circulació de productes vinaris estaria dominat pels vins de qualitat mitja/baixa que consumia un ampli espectre de la població, el valor de canvi dels quals era més barat,119 _{mentre que el vi de luxe era d'un consum molt}

restringit (tal vegada una sisena o cinquena part de la producció mitjana en circulació) (Carandini 1989: 506). Per tant tant a nivell de producció del contingut com del continent, l'activitat productiva s'orienta a la producció de mercaderies de baix cost de manera massiva i sistemàtica, a l'abast d'un volum més elevat de consumidors, si bé una petita part de la producció es reserva per un sector amb capacitat adquisitiva més elevada que reforça la seva posició de poder i es diferencia de la resta amb el consum de productes que no estan a l'abast de tothom.

La fabricació i expansió d'aquestes formes es vincula de manera inevitable amb les possibilitats de comercialitzar aquest producte de manera massiva, cosa que implica la creació i existència d'una demanda abundant i estable. Demanda que pot respondre a un consum de producte a àrees externes de l'Imperi, entenent-lo com una mercaderia de luxe, o del propi consum dels grans centres urbans, com seria el cas de Roma (Revilla 1993: 121). En aquest sentit, podem reprendre la qüestió de les imitacions que plantejàvem a l'apartat anterior: la demanda major d'un determinat producte (els contenidors del qual presenten una morfologia i estètica estandarizadas y producidas masivamente en los alfares de una región con grandes excedentes agrícolas (...)” (Revilla 1993: 121).

119“(...) non conta tanto dal punto di vista economico, guadagnar tanto su poche cose, quanto guadagnar molto o anche poco su molte; non conta tanto la domanda di ristrette élites, quanto quella legada ad ampi strati sociali (...) il vino di seconda e forse anche di terza scelta veniva normalmente commerciato nel Mediterraneo.” (Carandini 1989: 506).

determinada), ja sigui perquè la seva qualitat seria superior o perquè gaudeixi d'una popularitat elevada, provoca que s'imiti a diferents zones fora del seu lloc d'origen que cercaran cobrir tant mercat com els sigui possible per incrementar els seus beneficis.

Així, per exemple, l'expansió territorial romana anirà acompanyada d'un increment de la producció vinària per tal de generar més excedent i distribuir-lo de manera més massiva entre els contingents poblacionals sota el seu control, generant i acumulant riquesa arrel d'aquest intercanvi; en aquest sentit, les províncies es convertiran en consumidores de productes romans (que cercaran la monopolització), tant per part de les tropes establertes a diferents zones, pels contingents de colons, com per la població autòctona local, en els mercats de les quals s'introdueixen. Aquest increment de la producció implicarà la deslocalització del procés productiu més enllà de les fronteres de la península itàlica on es fabricaran a imatge i semblança de les originals (sovint amb costos de producció menors), beneficiant-se d'aquests nous sectors de consum.

No serà només dins l'economia itàlica que es cercarà obtenir riquesa d'aquesta expansió, sinó que els mateixos púnics (enfrontats amb Roma per la disputa del control de la Mediterrània) en lloc d'apostar per una producció proteccionista que tracti de potenciar les fabricacions pròpies, imitaran també els tipus itàlics per beneficiar-se de la major demanda que començaran a tenir i que anirà in crescendo a mesura que es consolida el poder romà a la zona. Es diversifica i amplia la producció per generar un volum major de beneficis.

Relacionat també amb la seva producció, les transformacions que pateixen els contenidors reflecteixen els canvis soferts en el panorama econòmic en el qual aquestes àmfores es produïren (i de retruc el producte que contenien), a més d'informar sobre el grau d'especialització de l'objecte i l'experiència acumulada que la societat hi aboca per adaptar-lo de manera més òptima cada vegada a la funció que motiva la seva producció. L'estilització progressiva a la qual hem fet referència més amunt permet detectar canvis i transformacions en el procés productiu del material amfòric molt notables; d’una banda, els contenidors amb formes més allargades impliquen una menor inversió de matèria prima així com

també del temps de producció (Gelabert-Batllori 2009: 48). Per tant, es produeixen contenidors de menor valor al haver-se invertit en la seva producció una inversió menor de treball humà (Marx [1867] 1976: 47)120_{; alhora es fabriquen de manera}

més ràpida i intensiva, emprant-se menys material en la seva elaboració. Així, el canvi morfològic de les àmfores respon al desenvolupament de les forces productives, ja que el temps de treball que és necessari invertir en la producció de l'objecte és cada vegada menor, el que implica que la força productiva de treball és major (Marx [1867] 1976: 48). Per tant, s'experimenta una intensificació de la producció (produint objectes de menor valor en menys temps) i reducció de costos en la mateixa transformant la realitat de les forces productives.

Alhora, els contenidors que resulten d'aquests processos productius són més especialitzats, ja que al ser recipients més estilitzats s’adapten millor al cabotatge i emmagatzemant a les quilles dels vaixells, permetent transportar més producte al seu interior en un mateix viatge i fent possible una major diversificació de les mercaderies en cada trajecte.

En l’àmbit púnic d’Eivissa, en els contenidors de la sèrie 1 (els vinaris) aquesta transformació morfològica s’accentua sobretot a partir de les PE-16/T-8.1.3.1. (240 – 200 ANE) (tot i que ja comença amb les PE-14/T-8.1.1.1.), tipus a partir del qual l’allargament i adopció d’un perfil bicònic dels recipients es fa molt evident (per culminar en les PE-18/T-8.1.3.3.); és en aquest moment quan es produeix el punt màxim d'intensificació de la producció amfòrica púnico-ebusitana (Gelabert- Batllori 2009: 76). En el cas itàlic, les àmfores grecoitàliques experimenten el mateix procés des de les formes més arcaiques, sent les Dressel 1A (135 – 50 ANE) l’exponent principal d’aquest procés.

Si atenem al context socioeconòmic de cada àmbit, veiem com hi ha una inevitable relació amb l'esfera econòmica de què ens informa la producció amfòrica.

Si bé ho desenvoluparem amb més detall en el capítol 4, l'estandardització de la producció amfòrica així com el seu increment, es produeixen en un context de pugna màxima pel control econòmic de la Mediterrània entre Roma i Cartago, que 120 “lo que determina la magnitud de valor de un valor de uso es sólo el quantum de trabajo socialmente necesario o tiempo de trabajo socialmente necesario para su producción” (Marx [1867] 1976:47).

s'inicia quan encara aquesta darrera jugava un rol preferencial sobretot a nivell marítim, i la metròpoli itàlica no s’havia abocat encara al mar121_{. El moment de}

major intensitat del trànsit marítim comercial romà es produeix durant l’expansió de l’imperialisme i l’alt imperi; el trànsit marítim serà més alt del que mai ho havia estat fins hi tot més que el que experimentarà en els propers mil anys (Hopkins 1980: 106).

Cal tenir en compte a més que l’estat romà es fonamentava en milions de petites contribucions obtingudes mitjançant els impostos (Hopkins 1980: 120). Per fer front a aquests impostos, s’havia d’incrementar la producció per obtenir un plusproducte destinat a convertir-se en valors de canvi per obtenir beneficis i fer front a les imposicions tributàries (sobretot a les províncies). La necessitat d’abastiment de la metròpoli i l’increment de la producció per fer front als tributs es tradueixen, entre altres aspectes, en la intensificació de l’activitat agrícola, pilar bàsic de l’economia. L’adopció de noves formes de contenidors més rentables (i més ben adaptats a la seva funció original), abarateixen els costos de producció en una dinàmica de maximització dels beneficis obtinguts per fer front a les imposicions tributàries romanes.

Per tant, en la pugna dels estats capitalistes púnic i romà pel control econòmic de la mediterrània, es produeix un procés d'intensificació de la producció agrícola (bàsicament vinària) que es tradueix també en la industria terrissaire que genera recipients de menor valor per tal que el producte sigui més barat, convertint-los en mercaderies orientades a la generació de riquesa, en una dinàmica d'increment de les transaccions marítimes i supra-regionals en les quals s'articulen. En aquest moment, on sí bé l'agricultura juga un paper fonamental, no ho serà tant per l'auto- abastiment com per l'obtenció de plusproducte convertible en valors de canvi que aportaran beneficis derivats de la seva gestió comercial, i és en aquest sentit que les àmfores optimitzaran els trets morfològics derivats de la seva funció com a contenidors per al transport de mercaderies, possibilitant un emmagatzematge 121 A diferència dels cartaginesos, els romans en un inici no tenien vocació marítima; més endavant, degut a la seva expansió territorial mediterrània, la mar se'ls farà familiar, reprenent l'empremta ròdia sense ser ells els autors ni els possessors de les regles originals de la circulació marítima. Adoptaran un dret pràctic adaptant-se a les noves circumstàncies amb un pragmatisme evident, fins l'època imperial, on es formularan prerrogatives legislatives cercant el benefici propi (Gaurier 2004: 143).

major i més divers i una millor manipulació del recipient.

En resum, l'àmbit de la producció dels contenidors amfòrics ens aporten informació de primera mà sobre la dinàmica econòmica i comercial en la qual s’originen, per una de les mercaderies principals que protagonitzen aquest procés. Caracteritzar la producció amfòrica de cada àmbit a partir del seu estudi (tant a nivell tipològic i petrogràfic) permetrà entendre les dinàmiques de distribució i consum en les que es mouen les àmfores.

La segona esfera fonamental és la distribució. Aquesta implica implica la fesomia dels mercats on es movien els productes, sent fonamental atendre a qui gestionava la seva circulació per entendre qui s’en beneficiava de la mateixa. Dels tres àmbits (producció distribució i consum) és el més difícil de determinar ja que, com veurem tot seguit, no tenim evidències materials directes a banda d'alguns