II. PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA RECERCA
10. Aclariments terminològics
10.1. Criteris terminològics per a l’elecció del terme “Gàmbia”
El terme “Senegàmbia” no és nou, encara que sempre hi hagi hagut una certa ambigüitat i arbitrarietat en la seva definició. Raymond Wood il·lustrava els principals assentaments europeus de la costa d’Àfrica entre 1600 i 1800 i ja feia servir aquest terme. Entre 1776 i 1783 també el van fer servir anglesos i francesos.
L’any 1982, les repúbliques de Senegal i de Gàmbia van formar la confederació política de Senegàmbia, però sols va durar set anys. Adriana Kaplan (1998) prefereix utilitzar aquest terme tant pel fet geohistòric com pel fet etnolingüístic, ja que aquesta regió comparteix ètnies (madinga, wolof, fula, sarahule...) i llengües (madinga, wolof, fula, soninké...).
De totes maneres, s’ha preferit utilitzar exclusivament el terme Gàmbia i parlar de població gambiana per diversos motius:
- Perquè és un país reconegut mundialment. Si es parla amb terminologia política s’ha de distingir entre dos països: Gàmbia i Senegal.
- Gàmbia i Senegal estan funcionant amb dos models diferents pel que respecta a sistemes judicials, monedes, sistema educatiu oficial. Gàmbia té un model de partida britànic (va ser colonitzada per britànics) i Senegal té un model de partida francès (va ser colonitzada per francesos).
- Les llengües oficials són diferents: anglès a Gàmbia i francès a Senegal. A nivell de llengües pròpies, a Gàmbia la llengua nacional més parlada és el madinga i a Senegal és el wolof.
- Senegal i Gàmbia comparteixen orígens històrics i culturals, però aquests orígens també són compartits per altres països subsaharians.
- Es troben ètnies i llengües que no són exclusivament compartides entre Senegal i Gàmbia, ja que també es poden trobar en altres països subsaharians.
- Des de 1989 la confederació “Senegàmbia” ja no existeix.
- Els gambians que es troben a casa nostra se senten identificats amb el terme gambians i no pas amb el de “senegambians”.
- En els municipis d’estudi, el col·lectiu senegalès és molt minoritari i, en canvi, la població subsahariana dominant és la que procedeix de Gàmbia.
Així doncs, al llarg de la tesi hom s’ha referit sempre a Gàmbia en termes polítics per tal d’identificar el país d’origen del col·lectiu.
10.2. Aclariment a l’entorn del terme soninké
Els soninkés reben diferents apel·lacions segons el territori de residència. Per exemple, s’anomenen marka a Mali, wagobe al país Hausa (Nord de Nigèria),
els mossi (Burkina Fasso) els denominen iarse, etc. En aquesta investigació
sempre que es parli de l’ètnia majoritària objecte d’estudi es parlarà de l’ètnia sarahule, ja que a casa nostra es coneix aquest grup ètnic amb el nom de sarahule. Aquesta és una denominació que algunes ètnies com la fula i la madinga utilitzen per designar els soninké que habiten a l’àrea de Senegal i de Gàmbia i que també serveix a aquest grup ètnic per autoanomenar-se.
De totes maneres, quan es fa referència a tot el grup ètnic en termes generals (els soninkés que habiten a Mauritània, Mali, Senegal, Gàmbia...) s’ha preferit parlar de l’ètnia soninké, ja que culturalment pertanyen a un poble més extens i el terme que s’utilitza per designar aquest grup més ampli és justament el de
soninké. Com que en aquesta tesi hi ha un apartat de la història d’aquest grup, s’ha pensat que queda més clar d’usar aquest terme lingüístic.
10.3. Classificació del món en funció de les desigualtats econòmiques
Actualment hi ha diverses expressions que s’utilitzen per parlar de les desigualtats econòmiques mundials com són: Nord-Sud, països del centre / de la perifèria, països rics / països pobres, països desenvolupats / països subdesenvolupats o en via de desenvolupament. Però la terminologia emprada per parlar de desenvolupament no reflecteix de manera totalment aproximada les dimensions actuals de la pobresa mundial. Sembla ser que el binomi Nord- Sud és el que ho reflecteix d’una manera més aproximada, però s’ha de recordar que el sud no és del tot homogeni, ja que hi ha estats amb una economia emergent. (Castillo 2000)
Com que no hi ha una expressió precisa per parlar d’aquest concepte, en aquesta tesi s’ha utilitzat la paraula “Tercer Món” pel fet que és un terme abastament conegut i comprensible, sobretot quan hom es refereix a la zona africana d’on provenen els immigrats gambians d’aquest estudi. De totes maneres, s’és conscient que aquest terme ha caigut força en desús pel fet que moltes nacions han experimentat un desenvolupament industrial molt important i una millora en els nivells educatius i sanitaris i, en canvi, alguns països esta n sotmesos a un greu procés d’empobriment.
Fent un repàs històric sobre l’expressió “Tercer Món”, cal ressaltar que va ser utilitzada pel demògraf i economista francès Alfred Sauvy l’any 1952 per referir- se als pobles colonitzats o en procés de descolonització, els quals es trobaven en una situació de pobresa i de dependència econòmica generalitzades. En aquells moments en el món hi havia el bloc d’economia capitalista considerat “Primer Món” i el “Segon Món” d’economia socialista segons el model soviètic. El terme “Tercer Món” es va generalitzar després de la Segona Guerra Mundial, quan els economistes dels països capitalistes desenvolupats es van plantejar
les noves relacions econòmiques que calia establir en els antics països colonitzats o en els que la descolonització semblava inevitable.
10.4. Consideracions referents al terme “retorn”
Un dels objectius principals d’estudi en aquesta investigació és el retorn dels fills i filles d’immigrats gambians al país d’origen dels pares. De totes maneres, pel fet que aquests nens i nenes han nascut a comarques gironines, el terme “retorn” no acaba d’ajustar-se al que entenem amb aquest terme, ja que per retornar a algun lloc s’hi ha hagut d’estar prèviament.
Com que no es trobava un terme adequat per parlar d’aquest fenomen migratori, es va fer una demanda al Centre de Llengües Modernes de la Universitat de Girona, per tal de buscar la millor paraula que definís aquest concepte. Les observacions realitzades van ser les següents:
1.No sembla pas que hi hagi cap terme de l’àmbit de la sociologia o de l’antropologia que designi aquesta pràctica.
2.Com a consulta lexicogràfica, no s’ha trobat cap paraula associada a les idees de ‘viatge, anada, desplaçament’, etc. que tingués aquest significat precís.
3.Segons les definicions de tots els diccionaris, la persona que fa el “retorn” o la “tornada” ha de ser la mateixa que havia fet l’anada, però en un context apropiat és acceptable que algú altre completi el cicle de desplaçament.
4.”Retorn” té encara un avantatge sobre tots els altres candidats: el doble significat de “retornar”: ‘restituir, tornar (alguna cosa)’ i ‘tornar al lloc de partida’. Tot i que el diccionari només admet que es retornin coses, sembla que ningú trobarà estrany que s’apliqui a persones que, per les circumstàncies que sigui, no poden decidir amb llibertat els seus moviments. Per exemple, “els esclaus capturats van ser retornats als seus amos”, i és evident que els nens i nenes de l’estudi estan en aquestes condicions.
Per tot això, s’ha cregut que aquest terme és del tot adequat, lingüísticament per descriure aquest apartat de la investigació.
10.5. Breu observació entorn als termes: immigrat, origen estranger i mediador natural
En aquesta tesi s’ha preferit utilitzar el terme “immigrat” perquè aquesta paraula fa referència a una persona que emigra i s’instal·la en un lloc determinat formant part de la comunitat d’assentament. El terme “immigrant”, en canvi, té connotacions més etèries, és a dir, s’entén que la persona emigra, però mai acaba de formar part de la població on ha realitzat l’assentament.
En aquesta tesi, quan es fa referència a l’origen d’una persona que no té la nacionalitat espanyola, es fan servir tant el terme d’”origen estranger” com també d’”origen immigrat”. Ara bé, cal ressaltar que el primer terme que es proposa és menys despectiu que el segon, ja que no redueix l’origen sols a països empobrits. No obstant, en diverses ocasions, s’utilitza el terme “immigrat” per parlar d’aquelles persones que pertanyen a minories culturals desfavorides.
Per últim, es parla de “mediador natural” quan es fa referència a les persones d’un col·lectiu minoritari que són un referent en el seu grup i que realitzen el paper de mediadors culturals sense ser-ho oficialment, sense esta r contractats per cap entitat.