ALGUNES DADES ACTUALS DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ, AQUÍ I A FORA

El sector de la construcció presenta unes característiques diferencials de la resta de sectors econòmics, ja que tradicionalment, per qüestions biològiques i culturals s’ha determinat que el treball en el sector hagi estat majoritàriament masculí. Malgrat dels avanços en els procediments constructius i la gradual incorporació de noves tecnologies, la construcció continua tenint un alt percentatge de treball a la intempèrie i d’esforç físic, amb canvis habituals de lloc de treball, ja que aquest es genera en diferents llocs geogràfics i en diferents tipus d’obra.

Aquestes característiques del treball en el sector de la construcció, han fet que encara hi hagi una immensa majoria d’homes entre els seus treballadors. Encara que en els últims anys s’ha avançat qualitativament en la millora de l’accés de les dones a amplis sectors de treball en l’activitat, el seu nombre és poc significatiu, i això té a veure indubtablement amb les peculiaritats del sector, però també amb la consideració social – que afortunadament va canviant- de què no és un treball adequat per les dones, no només pel que s’ha apuntat anteriorment, sinó també per la major dificultat de compaginar la vida familiar, la cura i educació dels fills.

L’accés al coneixement del rol professional de les dones a altres països és molt complex, però almenys, el que estableix aquest apartat, és poder veure el rol de la dona al treball, i poder establir a partir d’algunes dades concretes, relacions entre els països comparats.

És inevitable i necessari establir comparacions amb altres localitzacions; ja sigui per context històric, polític i social, per tal de conèixer l’abast real de la integració de la dona tècnica a Catalunya. Contraposant les trajectòries i dades sobre el tema, es pot arribar a entendre el que ha passat durant un període a escala internacional, ja que es relacionen un seguit de variables, donant lloc a un estudi analític que acaba amb deduccions basades en factors contrastables. Els països escollits són França i Estats Units. El primer, per qüestions de proximitat geogràfica, i per la seva situació com un dels països

capdavanters a nivell europeu. El segon, ha estat elegit per un tema de reconeixement de país. Els Estats Units, com una de les principals potències mundials actuals, fa que sigui un punt de mira inevitable per a la resta de països.

ASPECTES DEL NOSTRE SECTOR DE LA CONSTUCCIÓ

Segons un estudi de la consultora de recursos humans Àbac Segle XXI, només un terç dels treballadors al sector de la construcció són dones, desenvolupant fonamentalment tasques comercials i administratives, i només un 1% ocupa càrrecs directius.

Grup de dones muntant el ferro en una obra d’Andalusia

Tot i que és obvi que l’estructura de treball a la construcció seguirà essent predominantment masculina, i malgrat la baixa taxa de participació de les dones en aquesta feina, aquesta participació va creixent en els últims anys. Una major sensibilitat social, les polítiques actives de participació de les dones a la vida laboral, els nous costums socials i l’aparició de noves possibilitats de treball al sector, van permetent una ínfima incorporació de més dones a feines dins del sector.

ACTIVITAT PERCENTATGE

Projectes 52%

Qualitat 16%

Execució d’obra civil 10%

Seguretat 9%

Altres 9%

Execució edificació 4%

En aquesta taula, es determina el volum de dones que ocupen càrrecs dins de la construcció. Queda reflectit que en l’àmbit de projectes és on hi ha el més alt percentatge de fèmines. En aquesta àrea, principalment el disseny, la participació és més elevada, ja que està formada per arquitectes, delineants, interioristes, i aquestes tasques, no són determinadament masculines.

Les arquitectes tècniques, també s’estableixen en el sector en tasques de qualitat en primer lloc, i en l’àrea de seguretat i prevenció de riscos laborals. Pel que fa a dones operàries, el seu percentatge es situa com a més baix en l’àrea de treball de l’edificació que el de l’execució d’obra civil.

Els nois i les noies en les carreres tècniques

Són molts els alumnes que anualment s’inscriuen a la universitat amb la finalitat d’estudiar la carrera que els proporcioni els coneixements i la titulació necessària pel seu futur exercici professional. Tot i que, aquesta elecció es veurà mediatitzada per una sèrie d’influències dels que pocs alumnes es veuran deslliurats i de la que tampoc seran en la seva totalitat conscients.

En el territori espanyol accedeixen a la Universitat en un percentatge més gran les dones que els homes (53’18%), encara es matriculen en major nombre en carreres considerades femenines tradicionalment; com per exemple Ciències de la Salut, les Humanitats, les Ciències Socials i Jurídiques. El percentatge, però descendeix notablement en aquells estudis relacionats amb les Ciències Experimentals i sobretot amb la Tècnica. Aquesta taula reflecteix el percentatge de dones en les universitats catalanes públiques.

La presència de les noies en el sistema universitari públic. Alumnes de primer i segon cicle. Curs 2000-2001

Universitat Nois Noies Total % Noies

UAB 12.827 20.928 33.755 62,0 UB 21.425 35.653 57.078 62,5 UdG 5.265 5.599 10.864 51,5 UdL 4.897 4.328 9.225 46,9 UOC 6.944 5.866 12.810 45,8 UPC 21.637 7.488 29.125 25,7 UPF 2.754 4.631 7.385 62,7 URV 5.163 6.628 11.791 56,2 TOTAL 80.912 91.121 172.033 53,0

Font: Dades del DURSI.

Es verifica que malgrat ser més noies, el percentatge a la UPC és el més baix de tots, i coincideix amb que és l'única de totes aquestes universitats que no dóna cap carrera de caire humanístic o social.