Rentar-se les mans i la cara, rentar-se les dents i mocar-se són situacions d’higiene que cal treballar al llarg de l’etapa. Cal un cert desenvolupament motor, de control del propi cos, per poder dur-les a terme. A més, una aula preparada amb lavabo, molt habitual a les escoles bressol, facilita les tas ques, però són més difícils de trobar al parvulari, on el treball d’aquests hà bits no es considera tan important.
2.4.1 Rentar-se mans i cara
L’aigua corrent per l’aixeta té molt atractiu per a l’infant.
En el primer cicle d’educació infantil, posar els infants a rentar mans i cara és d’allò més habitual. Ho fem cada dia abans i després de dinar, abans i després de berenar, i cada cop que s’embruten especialment les mans, sigui al pati, o amb activitats didàctiques com l’experimentació amb farina, la pintura, l’hort, etc. El lavabo acostuma a tenir una pica a l’alçada dels infants amb 2 o 3 aixetes. Cada infant es posa en una d’aquestes piques, obre l’aixeta perquè corri l’aigua, es mulla les mans, els posem una mica de sabó i els animem a fregar una mà contra l’altra i si cal també la cara. Hem de vigilar molt fins que l’hàbit està ben assolit, perquè l’aigua corrent per l’aixeta té molt atractiu, i com que és un mitjà líquid les possibilitats d’amarar-se i omplir d’aigua tot al voltant són grans. Per acabar de treure tota la brutícia de mans i cara els ajudem. Un cop nets, els animem a buscar la seva tovallola i eixugar-se. Finalment, han de tornar a col·locar la tovallola en el seu penjador.
2.4.2 Raspallar les dents
Les institucions i organismes oficials recomanen assolir aquest hàbit per prevenir la càries dental, que pot afectar les dents de llet des de la primera infància. Allò més habitual és fer servir raspalls dentals de cerres fines i un dentifrici adequat, que protegeixi l’esmalt natural de la dent. Hi ha partidaris de no fer servir dentifricis i netejar només amb aigua i el raspall, mentre que d’altres proposen fins i tot no utilitzar el raspall i simplement, esbandir-se la boca amb aigua. Si es fa servir raspall de dents, el primer és mullar-lo amb aigua, després es posa el dentifrici (si es fa servir) i es raspallen les dents de dalt a baix per la cara externa, i després per la interna. Per acabar, s’esbandeix bé la boca, fent passar el líquid entre totes les dents.
L’horari per posar en pràctica aquest hàbit a l’escola és després de cada àpat. A casa, és molt important no oblidar la higiene de les dents i la boca a les nits, abans d’anar a dormir, ja que en aquests moments, les restes de menjar a la boca, especialment els dolços, creen el medi propici per l’aparició de la càries.
2.4.3 Mocar-se
De setembre a juliol, a les aules d’educació infantil, sempre ens estem mocant. Quan advertim que algun infant té mocs al nas, dirigim la seva atenció cap aquest fet: podem dir-los “quins mocs tenim!”, o preguntar-los “que tenim mocs al nas?”, assenyalant el nas. Amb la seva atenció en el nas, a mesura que van millorant en el domini del seu cos, podem oferir-los un mocador i demanar-los que se’ls treguin. Al principi haurem d’intervenir-hi molt, continuant ajudant-los cada cop. Perquè es moquin bé, podem actuar com a models i dir-los “fes com jo”.
Els mocadors els podem col·locar al seu abast perquè ells mateixos se serveixin cada vegada que ho necessitin: això pot requerir un aprenentatge previ per no malgastar-los ni fer-los malbé jugant.
2.4.4 Vestir-se i desvestir-se
És un hàbit molt lligat al del son i la higiene. Cada cop que els canviem el bolquer i cada cop que fan pipí o caca s’han de despullar de cintura cap avall. Igualment, per anar a dormir primer traiem gairebé tota la roba i quan es desperten s’han de tornar a vestir.
Amb els més petits, mentre els vestim i els desvestim aprofitem per assenyalar, anomenar la roba i les parts del cos implicades per tal que tinguin protagonisme.
Els mocs són una defensa del cos contra els agents infecciosos.
A finals del primer any, participen adoptant postures que faciliten la tasca de posar- se o treure’s la roba.
A l’aula dels que ja tenen un any, els comencem a demanar que participin, i en alguns casos surt d’ells mateixos, traient-se peces fàcils, com les sabates, o començant a descordar-se. Demanem també que col·laborin a portar i endreçar la roba al seu prestatge. Al llarg del curs van reduint la quantitat d’ajuda que necessiten, alhora que desenvolupen més llibertat de moviments i autonomia. Als 3 anys, si la roba és senzilla de posar i treure, sense botons ni cremalleres, pot vestir-se i desvestir-se amb poca ajuda. Pot cordar-se els botons senzills abans dels 4 anys. Comença a ser conscient del seu aspecte.
Entre els 4 i els 5 anys ja és molt autònom. Es vesteix i desvesteix necessitant ajuda només per descordar i cordar algunes peces. Sap encaixar les dues bandes de les cremalleres, cordar sivelles i botons. Pot plegar-se la roba en desvestir-se i deixar-la ben endreçada.
Als 6 anys, comprova que la roba li queda ben posada, i sap vestir-se d’acord amb el lloc on ha d’anar.