Després de l’anàlisi de la variació intra i interpoblacional de cada locus per separat, en aquest apartat es presenten els resultats de l’anàlisi interpoblacional pel conjunt dels 13 polimorfismes dels tres loci analitzats en aquest treball.
En la taula IV.16 es mostren els valors mitjans d’heterozigositat i el nombre mitjà d’al·lels per locus. Aquestes dades globals reflecteixen el que s’havia anat posant de manifest en analitzar la variabilitat de cada regió cromosòmica per separat. Les poblacions berbers del Nord d’Àfrica es mostren com les més variables, especialment la del Mig Atles, amb el valor d’heterozigositat més elevat i el major nombre d’al·lels per locus. A l’altre extrem es situarien les poblacions sardes, que presenten les heterozigositats i els nombres mitjans d’al·lels més baixos. Cal destacar que el nombre més baix d’al·lels per marcador correspon a la població d’Alemanya, fet possiblement associat al menor tamany mostral d’aquesta població.
N-IBER C-IBER S-IBER M-ATL A-ATL SAR-C SAR-I S-FRA ALEM Hnb 0.5000 0.5189 0.5116 0.5404 0.5337 0.5060 0.5005 0.5129 0.5125
N al·lels 5.4615 5.3846 5.5385 5.6154 5.3846 4.9231 5.0769 5.1538 4.8462 N 114 120 120 120 81 95 94 96 49
Taula IV.16. Valors d’heterozigositat i nombre mitjà d’al·lels per locus pel conjunt de polimorfismes analitzats.
En el conjunt de poblacions, l’anàlisi de la variança de les freqüències al·lèliques dels 13 polimorfismes evidencia una important variació amb un valor de FST de
0.96% (p<10-26). Aquest valor global ha estat lleugerament superior quan s'ha
realitzat una anàlisi jerarquitzada de la variança. L'agrupació més consistent ha resultat la formada per 3 grups poblacionals: Europa continental (Península Ibèrica, Sud de França i Alemanya), Sardenya i Nord d'Àfrica. Aquesta estructuració ha mostrat un valor global de 1.25% (p<0.00001), on la variança entre grups (FCT=0.91%, p<0.00001) ha resultat superior a la variança dins dels grups (FSC=0.35%,
A partir de les freqüències al·lèliques, s’ha elaborat una matriu de distàncies calculades mitjançant el coeficient de Reynolds (que es mostren a l'annex 3) i s’han representat en un dendrograma tipus neighbor-joining (figura IV.12a). Aquest dendrograma reuneix les poblacions analitzades en tres clusters: un que agrupa les poblacions europees continentals (amb una lleugera diferenciació de les poblacions del Centre de la Península i d’Alemanya), un amb les poblacions berbers i un que separa les mostres sardes. La llargada i la robustesa de les branques (especialment en el cluster sard) donen suport a aquesta estructuració.
Figura IV.12. Representacions de la matriu de distàncies genètiques de Reynolds pel conjunt de polimorfismes analitzats. a) Neighbor-joining. La robustesa de les branques ha estat estimada amb 100 repeticions bootstrap. b) Anàlisi de xarxes de Delaunay, els números corresponen a la distància genètica entre parells de poblacions i les línies gruixudes representen les possibles barreres genètiques. Les poblacions berbers i sardes s'han agrupat per clarificar la representació i les distàncies de Reynolds han estat promitjades.
Amb la mateixa matriu de distàncies, s'ha efectuat una anàlisi de xarxes de Delaunay (Brassel i Reif, 1979; Simoni et al., 1999) per tal de detectar possibles regions de canvi genètic brusc, que podrien indicar la presència de barreres genètiques (figura IV.12b). Aquesta anàlisi no és més que la representació sobre un mapa físic de les distàncies de Reynolds, però pot ser d'utilitat per detectar patrons de distribució genètica difícils d'apreciar en dendrogrames o coordenades principals. En el nostre cas, aquesta anàlisi posa de manifest un aïllament important de les poblacions sardes respecte les poblacions del Centre d'Europa i del
Nord d'Àfrica, però no de les poblacions de la riba mediterrània europea (representat per una línia discontínua en la figura). En segon terme, pot apreciar-se una lleugera separació entre les poblacions berbers del Nord d'Àfrica i les mostres de la Península Ibèrica.
L’anàlisi conjunta de la variança dels sistemes haplotípics dels gens NOS1 (sistema (AAT)n/C3391T), NOS2 (sistemes (CCTTT)n/(AAAT)n i A300G/C150T) i NOS3 (sistemes
T-786C/ecNOS4ab i G894T/A27C) ha evidenciat una variabilitat significativa, amb un valor de FST significatiu de 0.0108 (p<10-15). A més, la informació d'aquests
haplotips ha estat emprada per fer una anàlisi de coordenades principals, les dues primeres coordenades de la qual han explicat el 57.36% (figura IV.13a). La primera component separa les poblacions del Mig i Alt Atles marroquí de la resta de poblacions i ve influenciada, principalment, per al·lels dels haplotips (CCTTT)n/(AAAT)n. La segona component remarca en un extrem la població
d'Alemanya i a l'altre les poblacions sardes de la costa i de l'interior.
Amb la finalitat de tenir una aproximació als possibles efectes de migració i deriva sobre el patró de variació genètica poblacional observat, s'ha realitzat una regressió lineal entre les heterozigositats de les poblacions i la distància d'aquestes al centroide, tal i com s'ha descrit a l'apartat de Material i Mètodes (Harpending i Jenkins, 1973). En analitzar aquesta regressió a partir de la informació dels sistemes haplotípics (figura IV.13b), l'única població que es separa significativament de la recta inferida és la d'Alemanya, reflexant una menor variabilitat de l'esperada. Tenint en compte que aquesta mostra representa població general d'Alemanya, és molt poc plausible considerar un possible efecte d'aïllament d'aquesta població. És més probable que es degui a un biaix, especialment en tenir en compte els sistemes haplotípics que inclouen microsatèl·lits, degut al menor nombre d'individus analitzats en aquesta població, que podria simular un defecte de variabilitat.
És curiós constatar que les poblacions sardes no mostren aquest possible efecte d'aïllament. Tot i que es diferencien de les altres poblacions i que mostren els valors més baixos de variabilitat per molts dels marcadors analitzats, en la representació de la regressió ni tan sols es mostren per sota de la recta estimada.
Figura IV.13. Anàlisis realitzades a partir de la informació dels dels sistemes haplotípics dels gens NOS1 (sistema (AAT)n/C3391T), NOS2 (sistemes (CCTTT)n/(AAAT)n i A300G/C150T)
i NOS3 (sistemes T-786C/ecNOS4ab i G894T/A27C). a) Anàlisi de coordenades principals. b) Representació de l'heterozigositat vs. la distància al centroide, amb l'intèrval de confiança del 95%.