L’aportació de la Grounded Theory / Teoria Arrelada La llibertat d’anar construint explicacions amb les dades que es recullen.

El rigor de la metodologia de recerca i el tractament acurat de les dades recollides aporta una descripció i explicació dels casos o situacions estudiades però la finalitat de la recerca va més enllà. Interessa derivar-ne normes d’intervenció i condicions per a generalitzar la CRAPs.

La Grounded Theory, la Teoria Arrelada -en direm en català- (Teoria Anclada - tradueixen en castellà a Iberoamèrica, i darrerament en la publicació del CIS26 a España, rep el nom de teoría Fundamentada-). Va ser enunciada per Glasser, B.G & Straus, A.L el 1965 a la revista The American Behavioral

Scientist: 8(6), 5-12. “Discovery a substantive theory: A basic strategy

underlying qualitative research” i va quedar formalitzada amb la publicació de

Discovery of Grounded theory: Strategies for qualitative research el 1967. Va

ser una indubtable contribució al desenvolupament de la investigació qualitativa, en aquest cas descobrint les categories centrals de la mort conscient i de la seva trajectòria. Una recerca sobre la conducta de caràcter sociològic amb tots les implicacions psicològiques. Coincidí en el període que la crítica a la investigació positiva aplicada a les ciències socials és creixent i amb la introducció per Kuhn (1962) del concepte de paradigma com a matriu disciplinar d’un conjunt de generalitzacions simbòliques, creences, prioritats, compromisos i valors compartits o majoritàriament acceptats.

La Teoria Arrelada quedà latent i es desenvoluparen models qualitatius d’investigació social que arrencaven de Kurt Lewin: l’estudi de casos i la investigació-acció que dominen els anys setanta i vuitanta. Seguidament –com ja s’ha apuntat- apareix amb força l’etnografia aplicada a l’educació i a partir dels anys noranta es desenvolupa la Teoria Arrelada encara que en dues línies en discussió complementària entre els fundadors, la de Glasser (1992) que posa l’accent en les persones, en els seus contextos i en les construccions de significat i la de Straus ara amb Corbin (1990) que posen l’accent en les tècniques precises, en les dades sobre les que s’ha d’arrelar la teoria i en l’objectivitat. En qualsevol cas, amb més decantació cap al rigor de l’objectivació o cap a l’exigència de recollir totes les creences i significats, la Teoria Arrelada les ha d’integrar les dues i ofereix una metodologia de recerca per anar de les moltes dades recollides a una construcció teòrica que es va depurant progressivament fins que resisteix, estat de saturació, davant de qualsevol nova dada que es pugui aportar.

El procediment de recerca segons la Teoria Arrelada segueix els següents passos:

1. Recull, col·lecció de dades. S’han de recollir totes les que corresponguin al camp de recerca encara que inicialment no encaixin en la concepció inicial de l’investigador. Qualsevol mètode de recollida de dades és bo i és millor recollir dades de diferents procedències i de diferents tipus (ètic, èmic).

2. Presa de notes. Molt millor no condicionar els entrevistats, escoltar, anotar paraules clau i de guió i redactar les notes immediatament després. El quadern de notes sempre ha de deixar espais en blanc que es puguin completar.

3. Codificació. Les dades i notes d’un primer cas es van caracteritzant. Tot el que suggereixen s’anota per depurar-ho més endavant. Quan es

26

TRINIDAD, A.; CARRERO, V.; SORIANO, R. M. (2006): Teoría fundamentada “Grounded Theory. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2006.

recullen dades d’altres casos s’està aplicant l’esquema dels anteriors, es detecten insuficiències i s’estableixen noves caracteritzacions. Les caracteritzacions s’agrupen en categories que constitueixen variables. Les categories que es repeteixen més van configurant les categories fonamentals o conceptes.

4. Mostreig i comprovació. Cal posar a prova les primeres categories i conceptes amb noves dades per veure la seva consistència. Aquesta es va assolint progressivament. La matriu de recollida de dades es va modificant (per ampliació i també per reducció).

5. Anotacions i intuïcions. Relacionant conceptes es formulen proposicions. Cal pensar amb coneixement de la realitat i alhora amb creativitat lliure. Això és possible si es té un bon coneixement de la realitat i una comprensió creativa. Això es facilita si es du un quadern de notes de butxaca i s’anota tota ocurrència o tota nova dada que sorprèn. Un excés d’objectivitat manté presoner de les dades sense intuïcions alhora que sense dades solament podem produir opinions. La consistència vindrà donada per l’evidència sensible de les dades i la consistència racional de les proposicions que s’han d’ajustar a les dades organitzant-les, estructurant-les interpretant-les en una teoria emergent. 6. Ordenament i classificació. Aqueta operació ja s’ha anat fent des de

l’inici però la mateixa construcció teòrica emergent suggereix una ordenació i classificació que permeti una presentació clara que encara contribueixi més a la comprensió de la realitat objecte d’estudi i a les seves relacions internes.

7. Redacció organitzada. Posar per escrit, amb consistència racional i forma comunicativa la construcció teòrica mental que hem anat fent i depurant progressivament.

8. Publicacions de recerca. Cal estar-hi atent en tot moment i no solament al començament per evitar bloquejar la iniciativa personal. En les fases

finals interessa contrastar amb noves i recents publicacions tant si aporten dades no considerades com per veure la consistència de les proposicions que hem generat. Glasser insisteix en considerar les publicacions sobre el tema com a dades i si no hi ha coincidència cal analitzar per trobar explicacions racionals i descartar aquella teoria que pugui evidenciar inconsistència

La represa de la Teoria Arrelada ha estat important i s’ha aplicat en diferents camps de les ciències socials. PANDIT (1996) va desenvolupar-la en el context de l’empresa, la seva productivitat i la seva gestió, una estructura teòrica per analitzar el canvi continu en el grup corporatiu. El reproduïm adaptant-lo a l’empresa o institució educativa.

Procés de construcció d’una teoria arrelada a les dades, fets i esdeveniments recollits.

FASES I PASSOS ACTIVITAT RACIONALITZACIÓ

Fase de disseny de la recerca 1 Revisió de literatura

científico-professional

Definició de les qüestions a recercar.

Definició a priori dels constructes.

Focalitza els esforços.

Obliga a la variació irrellevant Validació externa precisa.

2 Selecció de casos Teorització, no atzar, mostreig.

Focalitza els esforços en casos teorèticament útils.

Fase de recol·lecció de dades 3 Construcció d’un

rigorós protocol de recollida de dades

Creació d’una base d’estudi de casos.

Ús de múltiples mètodes de recollida de dades.

Dades qualitatives i quantitatives.

Increment de la fiabilitat i increment de la validesa del constructe. Reforça l’arrelament de la teoria per triangulació d’evidència. Incrementa la validesa interna.

Visió sinèrgica de l’evidència. 4 Entrada al camp Traspàs de la col·lecció de

dades i anàlisi.

Accelera l’anàlisi i constata ajustaments útils a la col·lecció de dades.

Mètodes de recull de dades flexibles i adequats.

Permet als investigadors fer avanços sobre temes emergents i característiques de cas únic. Fase de posar en ordre les dades

5 Ordenament de dades. Seqüenciació cronològica dels esdeveniments.

Organitzar les dades per a una anàlisi fàcil.

Permetre l’examen del procés. Fase de l’anàlisi de les dades

6 Analitzar les dades relatives al primer cas.

Ús de codi obert Ús de codi axial Ús de codi selectiu Desenvolupament de conceptes, categories i proposicions. Desenvolupament de connexions dins d’una categoria i les sub- categories.

Integració de categories per construir l’estructura teòrica.

Totes les formes de codificació, els incrementen la validesa interna dels constructes.

7 Mostreig teòric. Replicació literal i teòrica a través de casos (anar al pas 2 fins la saturació teòrica).

Confirma, estén i afina l’estructura teòrica.

8 Tancament del procés. Saturació teòrica al màxim possible.

Finalitzar el procés quan la millora difícil ja esdevé mínima. La fiabilitat ve donada per la saturació Fase de comparació documentada

9 Compara la teoria emergent amb les publicacions existents.

Comparació amb

estructures que puguin entrar en conflicte.

Comparació amb

estructures similars.

Millora la definició dels constructes, i conseqüentment la validesa interna.

A més millora la validesa externa establint l’àmbit sobre els quals els resultats de la recerca poden ser generalitzats

Figura 2.2-2 procés de construcció de la Teoria Arrelada

La recerca d’una teoria arrelada s’ha d’ajustar a les dades, ha d’aportar categories, conceptes i proposicions que es mostrin racionalment consistents però una bona construcció de teoria, pot anar més enllà d’explicativa i pot contribuir al canvi, a la millora puntual o a la millora contínua. Això és

particularment important per a les empreses corporatives o institucions de serveis i aquest és el cas de la institució escolar.

Pandit (1996) presenta una estructura teòrica del canvi o millora corporativa per tal de prendre les adequades decisions de gestió. Amb coneixement de l’entorn escolar la seva aplicació és fàcil.

Estructura teòrica del canvi corporatiu aplicada a la institució escolar

FACTORS CONTEXTUALS

Dificultats dels alumnes

Ambient general dels adolescents

Actitud de les famílies

Característiques de la institució escolar

Canvis en l’entorn educatiu i cultural

Punts forts del sistema escolar anterior

IMPLEMENTACIÓ / ACCIONS DE MILLORA CONTINGUTS DE MILLORA ESTRATÈGICA

Estadi de canvi de gestió

Nivell operatiu

Estadi de readaptació

Estadi d’estabilització

Estadi de creixement i consolidació

Controls de millora

Reducció dels costos (gestió de conflictes, hores docents de professorat, hores docents de classe)

Inversions en equipament i recursos (ordinadors, semiaules grups tutorials...)

Descentralització i presa de decisions Comunicació i imatge institucional Redistribució del pressupost

Nivell estratègic

Reducció/diversificació de càrrecs Reorientació de l’oferta/itineraris

Figura 2.2-3 Estructura teòrica del canvi corporatiu aplicada a la institució escolar