Molt aviat, l’Ajuntament Constitucional de Barcelona expressa la intenció d’edificar una plaça-mercat, en el solar que fins lla- vors havia ocupat el convent dels Pares Dominics de Barcelona. La motivació que impulsava al comú barceloní a plantejar el projecte d’una plaça mercat es fonamentava en raons de salu- britat d’higiene pública.54
El 10 d’octubre de 1844 es col·locaria la primera pedra per a la formació de la gran plaça, que portarà el nom d’ISABEL II.55 El
projecte del mercat (Figura 19) va ser fet per l’arquitecte José Mas i Vila, el gener de 1844.56Quatre anys més tard, s’inaugura
el mercat amb la construcció de tres dels quatre cossos projectats. Posteriorment, es porten a terme diversos projectes de reforma i a finals del segle XIX, es construeixen els dos cossos meridionals del mercat (zona del carrer Colomines). Així mateix entre aquest moment i inicis del segle XX es cobreix l’espai central i s’unifi- quen els cossos septentrional i meridional. És el moment en què passa a ser un edifici tancat i perd el seu caràcter d’espai públic. L’obertura de la via C del Pla Baixeras (actual Avinguda de Francesc Cambó) va comportar la pèrdua, als anys 40 del segle XX, dels cossos septentrionals (antiga peixateria). Aquesta reforma va propiciar la construcció d’una nova façana, realitza- da per l’arquitecte Francesc Florensa, que ens ha arribat fins a l’actualitat i encara es conserva.
La reforma actual preveu un mercat de dimensions més reduï- des que ocuparà pràcticament la plaça del primer projecte del segle XIX, i la resta de l’espai restarà ocupat per una zona de reserva arqueològica i un edifici de pisos assistits per gent gran. Així, quan es finalitzi la reforma del mercat també conclourà la
reforma de la construcció de l’avinguda de Francesc Cambó, i proporcionarà un nou urbanisme a la zona.57
Conclusions
Finalment, i ja per concloure aquest assaig sobre l’ocupació i evolució del solar de Santa Caterina i el seu barri, cal fer un seguit d’observacions.
Com ja havíem avançat hem pogut veure una ocupació del terreny, de forma intermitent, durant pràcticament 4000 anys, des de l’ocupació de l’Edat del Bronze fins a l’actualitat. Primerament, cal observar que les dades exposades a la fase I, contribueixen a enriquir el coneixement de la prehistòria del pla de Barcelona, on en els darrers anys, la visió de l’ocupació prehistòrica al territori ha canviat de forma significativa, quan les dades d’aquest jaciment es posen en relació a d’altres ocu- pacions prehistòriques del pla barceloní, poden plantejar un seguit de reflexions sobre la topografia existent a l’època, la qual com s’ha vist, creiem que estaria formada per un paisatge molt diferent a l’actual que només estudis de conjunt sobre el tema ens permetran conèixer en profunditat.
El pas al moment històric està marcat per diferents factors entre els quals és d’un gran interès la constatació de la parcel·lació originada en el moment de la fundació de la colònia romana. Cal destacar, en relació amb aquesta, que les línies de propietat documentades a l’excavació semblen funcionar en una orienta- ció propera a la dels eixos principals de la ciutat, contradient algunes hipòtesis anteriors. (Figura 20)
Aquesta parcel·lació es mantindrà com a mínim fins al segle XI, tot i que entre el segle I i el IV dC hi haurà una important alte- Figura 18
Vista de la cripta (finals del segle XVIII) situada davant del presbiteri de l’església. (Foto: Josefa Huertas-MHCB)
55.Es va recuperar el contingut de la primera pedra format per un tub de plom, amb un conjunt de monedes de Carles IV, Ferran VII i Isabel II, així com una medalla commemo- rativa de la visita de la regent Maria Cristina a Barcelona.
56. “una Plaza de quatrocientos palmos de longitud, y doscientos de latitud, quasi el doble de la del Borne, por limitár aquella su latitud á ciento y diez palmos por termino medio, y á mas un portico de treinta palmos ancho para la comodidad del Publico, y prestár abrigo en tiempo de lluvias, circuyendo el espresado portico un crecido numero de tiendas, á fin de que la venta de toda clase de carnes se verifique con la limpieza y acopio que se requiere; hallandose en el estremo de dicha Plaza el local destinado para pescaderia y demas objetos convenientes al mercado”. Arxiu Administratiu de Barcelona. Núm 769 3/1. EXPEDIENTE acerca la formación de una Plaza Mercado en el terreno que existieron la iglesia, convento y
huerto de Dominicos de Sta Catalina de Barcelona.
ració de la cota de circulació amb la voluntat de cercar una major uniformitat del terreny.
El primer establiment vinculat al parcel·lari romà correspondrà a un centre terrissaire altimperial amb una vida molt curta, que donarà pas, desprès d’un període d’abandonament a una necròpolis tardoantiga.
Aquesta necròpolis presenta d’una banda una clara delimitació de l’espai i d’altra banda, tota una sèrie de característiques que posen de manifest la seva importància, com a reflex d’aspectes de diferenciació social.
Entre els segles VIII i X, el solar serà destinat a un ús agrícola sofrint un canvi en el sistema d’explotació.
Cap al segle XI, hem de situar l’inici de la fase V amb l’edifica- ció del cenobi, possiblement de Sant Salvador, l’edificació del qual sembla respectar encara els antics límits de la propietat romana. Posteriorment, amb els primers indicis d’urbanització d’aquesta àrea datables de finals del segle XII i inicis del segle XIII, es començarà a alterar l’antiga parcel·lació, fruit possible- ment d’un replantejament de l’organització de la propietat que
comportà, d’una banda, la divisió de l’alou de Guillem Durfort, i d’una altra, l’establiment i sotsestabliment de diferents tinents en aquests terrenys, per part dels diferents senyors aloers. Aquesta darrera parcel·lació desaparegué amb l’arribada de l’Orde de Predicadors. En relació a aquests, volem remarcar el gran interès de l’estudi d’un assentament dominic dels primers temps quan presenten una clara vocació d’humilitat i encara no tenen la necessitat dels grans conjunts posteriors.
Seguidament, s’edificarà un nou convent que es correspon amb a la fase VI del jaciment, la cronologia del qual arrenca al segle XIII, per desaparèixer a principis del segle XIX.
L’estudi de les restes conservades ens permet aportar noves dades tècniques i històriques sobre aquest conjunt edilici d’una gran transcendència en relació, entre d’altres temes, a la intro- ducció del gòtic meridional a les nostres terres, tot qüestionant el model proposat fins ara.
L’enderroc del convent, el 1823 parcialment, i el 1837 en el seu conjunt, donarà lloc a la fase VII del jaciment, caracteritzada per un nou procés d’urbanització del sector, en el marc del qual Figura 19
es construirà el mercat d’Isabel II o de Santa Caterina, així com diverses edificacions destinades a habitatge, amb la conseqüent obertura de diferents carrers.
El cas de Santa Caterina no és únic a una ciutat com Barcelona que en aquells moments encara mantenia les muralles (a excep- ció de les de la Rambla, enderrocades 50 anys abans) i patia de grans problemes d’espai per edificar i d‘ús públic, aguditzat a aquesta zona de la ciutat per la densificació humana provocada per l’enderroc parcial del barri de Ribera, a inicis del segle XVIII. Els terrenys dels diferents convents enderrocats van per- metre la construcció d’equipaments per la ciutat, com podria ser el Mercat de La Boqueria (convent de Sant Josep), així com la creació de diverses places públiques.
Com a apunt final, només volem manifestar que amb aquest article, hem volgut presentar algunes noves línies d’investigació, que es troben en un moment molt incipient, i que només pro- pers estudis i noves dades permetran aclarir la seva resolució. Figura 20
Nova proposta d’alineacions del cadastre romà proper a la colònia, a partir del resultat de la intervenció de Santa Caterina i comparada amb la proposta de J.M. Palet (1997). (Dibuix: Josefa Huertas, Edmond Mestres-MHCB)
BIBLIOGRAFIA
AASAB. ALTURO, J. 1985. L’arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística). Barcelona.
AGUELO, J., ARTIGUES, P.L., HUERTAS, J. 2000. Informe de la intervenció arqueològica realitzada al Mercat de Santa Caterina. Barcelona (Barcelonès). Inèdit.
AGUELO, J., HUERTAS, J. 2004. Informe de la intervenció arqueològica rea- litzada al Mercat de Santa Caterina. Barcelona. Inèdit.
AGUELO, J., HUERTAS, J. En premsa. “El solar del Mercat de Santa Caterina de Barcelona al llarg del temps”. II Jornades d’arqueologia a les comar- ques de Barcelona (2003).
AGUELO, J., HUERTAS, J. En premsa, b. “Del convent al Mercat de Santa Caterina (Barcelona). 1823-1848. Arqueologia i documentació”. VIII Congrés d’Història de Barcelona (2003).
AGUELO, J., HUERTAS, J. En premsa, c. “Les reformes del convent de Santa Caterina de Barcelona als segles XVI-XVIII. Els resultats de la recerca arqueològica”. V Congrés d’Història Moderna de Catalunya (2003).
AGUELO, J., HUERTAS, J., PUIG, F. 2002. “El convent de Santa Caterina de Barcelona”. L’art gòtic a Catalunya, Vol. I, pàg. 211-218.
AGUELO, J., HUERTAS, J., PUIG, F. 2003: “El convent de Santa Caterina de Barcelona. L’aportació de l’arqueologia”. II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallés (2002), Vol. I, pàg. 78-86.
AGUELO, J., HUERTAS, J., PUIG, F. En premsa. “El convent de Santa Caterina de Barcelona”. Tribuna d’arqueologia (2001-2002).
ANDRES, R.M. 1987. El convent de Santa Caterina. Segle XIII (Tesi de lli- cenciatura inèdita. Universitat de Barcelona). Barcelona.
ARTIGUES, P.L., BLASCO, M., RIU-BARRERA, E., SARDA, M. 1997. “Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès o d’Octavià (1993-1994). La fortalesa romana, la basílica i la implantació del monestir”. Gausac, 10, pàg. 15-76.
BANKS, P. 1987. “Mensuration in early medieval Barcelona”.Medievalia, pàg. 37-57.
BANKS, P. 1992. “L’estructura urbana de Barcelona, 714-1300”.Història de Barcelona. El procés urbà i la identitat de Barcelona, pàg. 11-34.
BANKS, P. 2003. “El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII”.El procés urbà i la identitat de Barcelona, pàg. 11-34.
BARRAL, X. 1973. “Unes pintures murals romanes inèdites i el mosaic amb curses de circ de Barcelona”. Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad de Barcelona, XV, pàg. 31-68.
BARRAQUER, C. 1906. Las casas de religiosos en Cataluña durante el pri- mer tercio del siglo XIX. Barcelona.
BARRAQUER, C. 1915-1917. Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Barcelona.
BASSEGODA, J. 1972: “El convento de Santa Catalina de Barcelona de la Orden de Predicadores”. De re restauratoria, Vol. 1, pàg. 52-94.
BATLLE, C. 1980. “La caritat i les institucions benèfiques de Barcelona (segle XIII)”. La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medie- val, pàg. 117-190, Barcelona.
BELTRAN DE HEREDIA, J., REVILLA, E. 1999: “La ceràmica grisa amb deco- ració impresa a Barcelona”. Actes del Congrés internacional Gerbert d’Orlhac, pàg. 478-485.
BELTRAN DE HEREDIA, J. (dir.) 2001.De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona.
BENSCH, S.P. 2000. Barcelona i els seus dirigents 1096-1291. Barcelona.
BERNI, P., CARRERAS, C. 2001. “Els segells d’àmfora de Barcino”. Faventia, 23/1, pàg. 103-129.
BORDAS, A.; SUBIRANAS, C., inèdit.Memòria de la intervenció arqueològi- ca a la prolongació de l’avinguda Francesc Cambó entre els carrers Pellisser, Gombau i Fonollar (zona B del projecte d’infraestructures tron- cals entre el carrer Carders a la central de RSU en el mercat de Santa Caterina). Febrer-abril de 2004.
CABALLÉ, F., GONZÁLEZ, R. 1998. El mercat i antic convent de Santa Caterina de Barcelona. Inèdit.
CARRERAS CANDI, F. 1916. Geografia general de Catalunya. La ciutat de Barcelona. Barcelona.
CASADEMUNT, A. 1886. Santa Catalina. Recopilación y ampliación de los borradores de la iglesia y claustro del derruido convento de Padres Dominicos de Barcelona. Barcelona.
CIRICI, A. 1974. L’art gòtic català. L’arquitectura als segles XIII-XIV. Barcelona.
CSC. RIUS SERRA, J. 1945-1947. Cartulario de “Sant Cugat” del Vallés. Barcelona.
DALMASES, N., PITARCH, A. 1984. Història de l’art català, Vol. III. Barcelona.
DD.AA. 1992. L’avinguda de la Catedral, de l’ager de la colonia Barcino a la vilanova dels Arcs. Barcelona.
DD.AA. 1993. Intervencions a Barcino (1982-1989). Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Barcelona.
DD.AA. 2004. Abajo las murallas. 150 anys de l’enderroc de les muralles. Barcelona.
DIAGO, F. 1599.Historia de la provincia de Aragon de la orden de predica- dores desde su origen y principio hasta el año mil y seiscientos. Barcelona.
DURAN I SANPERE, A. 1973. Barcelona i la seva història. La formació d’una gran ciutat. Barcelona.
DURLIAT, M. 1964. L’art en el regne de Mallorca. Mallorca.
EIXIMENIS, F. 1983. Lo crestià. Barcelona.
FRAUER, M. 1999. “Die dominikanerkirche Santa Catalina in Barcelona- Aspekte zur Entstehugsgeschichte” Gotische Architektur in Spanien / La arquitectura gótica en España, pàg. 119-142.
GARCIA ESPUCHE, A., GUARDIA, M. 1986.Espai i societat a la Barcelona preindustrial.
GRANADOS, J.O., RODA, I. 1993. “La Barcelona de l’època romana”. III Congrés d’Història de Barcelona, pàg. 11-24.
GRANADOS, J.O., RODA, I. 1993. “Barcelona en la baixa romanitat”. III Congrés d’Història de Barcelona, pàg. 25-48.
IZQUIERDO, P. 1997. “Barcino i el seu litoral: una aproximació a les comu- nicacions maritimes d’època antiga a la Laietania”. La formació del cinturó industrial de Barcelona, pàg. 13-21.
MAYA, J.L. 1992. “Calcolítico y Edad del Bronce en Cataluña”. Aragón / Litoral Mediterráneo: Intercambios culturales durante la Prehistoria, pàg. 515-554.
MAYA, J.L., PETIT, M.A. 1986. “El grupo del Nordeste. Un nuevo conjunto de cerámicas con boquique en la Península Ibérica”. Anales de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Murcia, 2, pàg. 49-71.
MEERSSEMAN, G.G. 1946. “L’architecture dominicaine au XIIIième siècle. Législation et pratique”. Archivum Fratrum Praedicatorum, Vol. XVI, pàg. 136-190.
MUÑOZ, J.M. 2000. “El convento mendicante como elemento ordenador de la periferia en la ciudad bajo medieval: el caso español”. Butlletí de la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Vol. XIV, pàg. 151-177.
MUTGÉ, J. 1987. La ciudad de Barcelona durante el reinado de Alfonso el Benigno (1327-1336). Madrid-Barcelona.
ORTOLL, E. 1996. “Algunas consideraciones sobre la iglesia de Santa Caterina de Barcelona”. Locus Amoenus, 2, pàg. 47-63.
PALET, J.M. 1997. Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructura i evo- lució del territori entre l’època íbero-romana i altmedieval, segles II-I aC- X-XI dC.
PUIG, F. 1990. Ciutat i muralla de Barcino. Del romà al romànic, pàg. 84-86, Barcelona.
REVILLA, V. 2001. Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I a.C- III d.C). Cuadernos de Arqueología, 8. Barcelona.
RIU, E. 1984. “Esment i especulacions sobre els enterramentes alt-medie- vals barcelonins”. El Pla de Barcelona i la seva història. Actes del I Congrés d’història del Pla de Barcelona, pàg. 129-143.
RIU, E. 1998. “La ceràmica espatulada i les sitres de la Catalunya Vella (c.s. IX-XI), a més d’unes quantes observacions sobre l’arqueologia, la ceràmica i la història”. Monografies d’arqueologia medieval i postmedieval, 4, pàg. 21-37.
RUIZ DOMÈNEC, J.E. 1996. A propósito de Alfonso, rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza. Discurso leído el día 29 de febrero de 1996 en el acto de recepción pública de José Enrique Ruiz Domènec en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Barcelona.
SALES, J. 2003. “Necròpolis cristianas tardoantiguas en el área catalana: estado de la cuestión”.Acta Antiqua Complutensia, 3, pàg. 319-333.
SALES, J. 2004. “Teodosi, fill d’Ataülf i Gal·la Plàcidia, mai va estar enterrat a Sant Cugat del Vallès. Notes de topografia paleocristiana barcelonesa (I)”. Gausac, 24, pàg. 53-58.