El caràcter restrictiu dels criteris de renda en l’atorgament d’ajuts en determinats

municipis

Malgrat que aquesta no és una realitat generalitzada, hi ha nombrosos ajuntaments que estableixen ajuts per facilitar l’accés a l’educació infantil de primer cicle dels infants socialment menys afavorits, generalment en forma de bonificació o de

reducció de la quota d’escolaritat (o també del preu del menjador escolar) per a les famílies de rendes baixes i per a altres col·lectius (famílies monoparentals o nombroses, famílies amb altres infants escolaritzats, etc.). Els criteris i els procediments establerts pels ajuntaments per determinar la concessió d’aquests ajuts, però, són molt heterogenis. Precisament, en el marc d’aquesta heterogeneïtat, el Síndic ha rebut diverses queixes relacionades amb

el caràcter restrictiu dels criteris de renda que determinen l’atorgament d’aquests ajuts . De vegades, i en alguns municipis, els ajuts establerts pels ajuntaments estan gestionats pels serveis socials i estan adreçats específicament a infants de famílies usuàries d’aquests serveis, les quals es troben en una situació de risc i pateixen situacions de pobresa realment severa. En aquests municipis, altres famílies que pateixen situacions de precarietat econòmica, però que, per manca de circumstàncies de vulnerabilitat afegides, no són usuàries dels serveis socials o no pateixen una situació de pobresa severa, no hi tenen dret. Són ajuntaments que, sovint, no tenen una convocatòria d’ajuts amb criteris objectius que prenguin en consideració la renda familiar, sinó que aquests ajuts tenen una tramitació equiparable a la dels ajuts d’urgència social . En relació amb els criteris d’elegibilitat, en altres municipis on hi ha aquesta convocatòria

d’ajuts, el Síndic també ha constatat que ocasionalment els criteris de renda familiar previstos són restrictius i no sempre discriminen positivament determinades situacions econòmiques de famílies que pateixen dificultats objectives per assumir la despesa d’escolarització i que, per aquest motiu, opten per quedar-se’n fora. L’estudi d’aquestes queixes ha posat de manifest que, de vegades, com a prova indicativa d’aquest caràcter restrictiu, la partida pressupostària prevista per als ajuts no s’exhaureix per manca de sol·licituds suficients que compleixin els criteris establerts, de manera que hi ha famílies que tenen dificultats d’accés per raons econòmiques que no es poden beneficiar d’aquestes mesures compensatòries .

A tall d’exemple, podeu consultar els casos dels ajuts concedits per l’Ajuntament de Salt i l’Ajuntament de Cabrera de Mar (vegeu els requadres corresponents) .

Ajuts a l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys socialment desfavorits a Salt

En el marc d’un expedient de queixa, l’Ajuntament de Salt informa que disposa d’una convocatò- ria pròpia d’ajuts econòmics per a l’escolarització a l’educació infantil de primer cicle, que substi- tueix la convocatòria que abans atorgava amb cofinançament del Departament d’Ensenyament. Aquesta convocatòria ha comportat la concessió de prop de 25 ajuts els cursos 2012/2013 i 2013/2014, amb un import dels ajuts concedits que gira al voltant dels 16.000 euros, i de 35 ajuts concedits el curs 2014/2015, amb una despesa de 22.000 euros.

Amb tot, el Síndic constata que el nombre d’ajuts concedits fa pensar, especialment si es té pre- sent la composició social del municipi, que l’accés dels infants socialment desfavorits a l’educació infantil de primer cicle és molt baix. I alhora que, malgrat que hi hagi ajuts desestimats, segons les dades aportades per l’Ajuntament de Salt, el pressupost disponible no sempre s’exhaureix per l’incompliment dels criteris establerts en les sol·licituds presentades.

El cas dels criteris previstos en la convocatòria d’ajuts de l’Ajuntament de Cabrera de Mar

Les Bases reguladores dels ajuts socials per a famílies amb fills i filles en edat escolar curs 2013-2014, que preveuen, entre d’altres, ajuts d’escola bressol, incorporen un barem econòmic (fins a 4 punts), basat en els guanys econòmics familiars [(Ingressos mensuals – despeses d’habitatge, fins a un màxim de 600 €/mes) / persones dins el nucli familiar = guanys econòmics], i un barem social (fins a 6 punts), basat en diferents característiques familiars (nombre d’infants, família monoparental, famí- lia amb infants en acolliment, per família amb membre amb discapacitat, etc.).

Les Bases estableixen que “en cas que la puntuació econòmica sigui 0 punts, és a dir, que se superin els 400 € mensuals de guanys econòmics, no es continuarà valorant. A no ser que els Serveis Socials considerin que hi ha factors de risc en el menor i/o en el nucli familiar”. Malgrat valorar positivament la disponibilitat d’aquests ajuts, el Síndic constata que les famílies amb ingressos mensuals lleugera- ment superiors a 400 euros per capita (exclosa la part proporcional de les despeses d’habitatge fins a un màxim de 600 euros en total) no tenen garantit l’ajut. Això significa que, tot i que la despesa d’escolaritat per fill pot ser superior al 10% dels ingressos mensuals familiars, proporció signifi- cativa en un context de renda baixa, hi ha famílies que poden no rebre aquest ajut.

En les convocatòries d’ajuts els ajuntaments no sempre tenen en compte el càlcul de renda d’acord amb l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC). Convé recordar que, a Catalunya, d’acord amb l’article 2.4 del Reial decret llei 3/2004, de 25 de juny, que preveu que les comunitats autònomes puguin fixar indicadors propis en l’exercici de les competències que constitucionalment els corresponguin, el Govern estableix un llindar que determina els ingressos que donen dret a percebre prestacions, l’IRSC, regulat per la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic. Aquest llindar, que es fixa periòdicament en la llei de pressupostos de la Generalitat, serveix per valorar la situació de necessitat .4

En relació amb la intensitat de l’ajut, el Síndic també ha evidenciat que els ajuts atorgats de vegades tenen un impacte baix en la minoració del cost d’escolaritat. Així, per exemple, les Bases de la convocatòria d’ajudes per a

l’escolarització d’infants a les escoles bressol municipals (curs 2014/2015) de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis (vegeu el requadre corresponent) preveuen que, si bé la possibilitat de bonificacions més elevades per puntuació superior, “en el cas de les famílies que compleixin només els criteris de renda la quantia de l’ajut correspondrà al descompte de 10% de la quota mensual d’escolarització a l’escola bressol” .

Aquesta situació, que redueix l’impacte compensador d’aquestes mesures d’accessibilitat econòmica, també es produeix en casos de municipis amb quotes molt elevades, la qual cosa provoca que, malgrat que s’apliquin sistemes de tarifació social o bonificacions, la quota resultant per als trams de renda familiar baixos acaba sent poc assumible per a les famílies socialment menys afavorides. El Síndic ho ha constatat, per exemple, a Sant Quirze del Vallès (vegeu el requadre corresponent) .

El cas de la tarifació social a Sant Quirze del Vallès

En el marc d’una queixa relacionada amb l’increment de les quotes d’escola bressol, el Síndic va cons- tatar que, tot i que es diferenciava en funció de la renda del nucli familiar, el sistema de tarifació social es basava en unes quotes resultants que comparativament a altres municipis se situaven en la franja de quotes més altes, amb una afectació sobre l’equitat en l’accés al servei de les famílies amb rendes més baixes.

En el supòsit d’una família de tres membres, la taula següent conté el percentatge que representa el pagament de les quotes d’escola bressol establertes en relació amb els hipotètics ingressos anuals . Així, a tall d’exemple, l’esforç econòmic que havia de fer una família de tres membres amb uns ingres- sos anuals de 10 .000 euros per escolaritzar (amb menjador) un fill a l’escola bressol d’aquest municipi equival al 28,6% dels seus ingressos. Aquest esforç relatiu disminuïa a mesura que s’incrementaven els ingressos familiars, malgrat l’augment de les quotes. Amb caràcter general, però, la quota que s’havia de pagar representava una quantitat força significativa sobre els ingressos econòmics d’una unitat familiar, fins al punt de dificultar ostensiblement l’accés en determinades circumstàncies. Així, les quotes finalment resultants, tot i que s’establien a partir d’un model de tarifació en funció de la renda, difícilment permetien complir la funció compensadora de les desigualtats socials que el marc normatiu vigent atribueix al primer cicle d’educació infantil, ni fer efectiu el dret a l’educa- ció en igualtat d’oportunitats. En aquest sentit, cal tenir present que, més enllà de la reducció de la subvenció del Departament d’Ensenyament, el gruix de la despesa era assumit per les famílies a través de les quotes, amb una aportació que segons la informació facilitada representava el 77 % del cost, davant del 7% assumit per l’Ajuntament.

Per tot l’anterior, el Síndic va suggerir que es valoressin les quotes resultants del model de tarifa- ció establert i la seva idoneïtat per garantir l’accés dels infants amb famílies en una situació eco- nòmica més desafavorida.

4 _{La mateixa Llei 13/2006, de 27 de juliol, entén per situació de necessitat qualsevol contingència que té lloc o apareix en el transcurs de la}

vida d’una persona i que li impedeix de fer front a les despeses essencials (les pròpies de la manutenció, les derivades de l’ús de la llar, les que faciliten la comunicació i el transport bàsics, i també totes les que són imprescindibles per a viure dignament) per al manteniment propi o per al manteniment de les persones que integren la unitat familiar o la unitat de convivència a la qual pertany.

Ingressos anuals

Quota mensual jornada 5 hores (sense menjador)

% quota + matrícula sobre els ingressos

anuals

Quota mensual jornada 5 hores (amb menjador)

% quota + matrícula sobre els ingressos

anuals 10 .000 € 130 € 15,3 251 € 28,6 15 .000 € 130 € 10,2 251 € 19,1 20 .000 € 163 € 9,6 284 € 16,2 25 .000 € 195 € 9,2 316 € 14,5 30 .000 € 228 € 8,9 349 € 13,4 35 .000 € 228 € 7,7 349 € 11,5 40 .000 € 260 € 7,7 381 € 11,0

El cas dels ajuts de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis: els criteris d’elegibilitat en funció de la renda

BASES DE LA CONVOCATÒRIA D’AJUDES PER A L’ESCOLARITZACIÓ D’INFANTS A LES ESCOLES BRESSOLS MUNICIPALS . CURS 2014/2015

“[...]

2 . DESTINATARIS

Podran tenir la condició de beneficiaris/àries dels ajuts d’escola bressol aquí regulats les persones que reuneixin tots i cadascun dels requisits següents:

- Estar empadronats al municipi de Sant Julià de Ramis- Medinyà

- Tenir un nen/a admès a l’escola bressol municipal per al curs 2014-2015 .

- Presentar la sol·licitud en el termini i la forma esmentats a la base 3era d’aquestes bases. - No tenir deutes de naturalesa tributària amb l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis. - No trobar-se en cap dels supòsits que impedeixen tenir la consideració de beneficiari,

d’acord amb el que estableix l’article 13.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subven- cions .

- No tenir deutes amb l’escola bressol municipal per quotes vençudes.

- No superar els llindars màxims de renda familiar, corresponent al darrer exercici fiscal liquidat, que s’estableix a continuació:

• Famílies de dos membres: 21.102,00 € • Famílies de tres membres: 27.711,00 € • Famílies de quatre membres: 32.870,00 € • Famílies de cinc membres: 37.301,00 € • Famílies de sis membres: 41.580,00 € • Famílies de set membres: 45.870,00 € • Famílies de vuit membres: 49.644,00 € [...]

5 . CRITERIS OBJECTIUS D’ATORGAMENT

L’atorgament dels presents ajuts es realitzarà mitjançant la valoració dels criteris objectius següents:

1. Existència de circumstàncies especials o dificultats a la família

- Quan el pare, mare o tutor legal o germans acreditin una discapacitat reconeguda: 1 punt per cada persona discapacitada

- Per família monoparental: 1 punt. S’entén per família monoparental la formada pel pare/mare sol/a amb infants, sempre que aquests convisquin amb aquell o aquella i en depenguin econòmica- ment de forma exclusiva.

- Per família nombrosa: 1 punt

- Per família amb infant en acolliment: 1 punt - Per germans al centre: 1 punt

- Per dos progenitors en actiu / un en el cas de les famílies monoparentals: 2 punts

- Per situacions de risc social, acreditades per tenir expedient de seguiment a Serveis Socials, i on consti que la família i/o menor estiguin inclosos en un pla d’intervenció o de treball per risc d’ex- clusió social: 2 punts .

6 . QUANTIA INDIVIDUALITZADA DE L’AJUT

- En el cas de les famílies que compleixin només els criteris de renda la quantia de l’ajut correspon- drà al descompte de 10% de la quota mensual d’escolarització a l’escola bressol.

- En el cas de les famílies que compleixin els criteris de renda i tinguin 1 punt de la baremació, la quantia de l’ajut correspondrà al descompte del 20% de la quota d’escolarització a l’escola bressol - En el cas de les famílies que compleixin els criteris de renda i tinguin 2 o més punts, la quantia de l’ajut correspondrà al descompte del 30% de la quota d’escolarització a l’escola bressol.

- En el cas de les famílies que tinguin 4 o més punts, la quantia de l’ajut correspondrà al 40% de descompte de la quota mensual d’escolarització a l’escola bressol .”

RECOMANACIONS

Cal que els ajuntaments revisin els criteris de renda i socials que ordenen la concessió dels ajuts o que en determinen la intensitat, de manera que s’asseguri que els factors de renda siguin una condició suficient per accedir als ajuts i que la intensitat de l’ajut garan- teix que cap família es queda fora del servei per raons econòmiques.

Cal que els ajuntaments garanteixin que totes les famílies amb ingressos inferiors a l’indicador de renda de suficiència de Catalunya reben ajut econòmic .

Cal que les diputacions estudiïn bones pràctiques en la determinació dels criteris per a l’atorgament d’ajuts (o altres mesures d’accessibilitat econòmica), a partir de les expe- riències dels municipis .

5.3.4. El caràcter discriminatori dels criteris