Carbassa (Cucurbita sps.) i ( Lagenaria sps.)

Introducció:

Planta anual i enfiladissa de gran vigorositat i d’elevada productivitat. De flor monoica amb ovari inferior. El seu centre de distribució és, majoritàriament el centre i el sud d’Amèrica. Pel que fa a la (Cucurbita moschata), probablement, és originària de Sud Amèrica. Es conegut, únicament, el seu cultiu a les terres altes d’aquestes zones (Stevens et al., 2001).

Referències documentals de varietats:

• Capítols singulars de les llavors que hauràs de sembrar cada mes de l’any, (Anònim, s. XV). En cita el cultiu però no cap varietat en concret.

• Llibre o regla o ensenyament de plantar o sembrar vinyes i arbres i empeltar aquells i de sembrar camps i de fer hortalissa i conservar vi i moltes altres coses (Anònim, ms. finals s. XV). En cita el cultiu però no concreta cap varietat.

• Dels secrets de l’agricultura, casa rústica y pastoril (Agustí, 1617). No fa esment de cap varietat en concret.

• Cultivo perfeccionado de las hortalizas (Navarro, 1881). Es cita la carbassa comú. D’aquesta distingeix la llarga i la rodona. De la llarga, en diferencia la primerenca, la verda i la groga fina llustrosa. Aquesta darrera, la subdivideix en dues variants, la de cos cilíndric i la de forma de guitarra, la més comuna. Del grup de les comunes grosses i rodones, en diferència la totanera i la de Mallorca. S’esmenta la carbassa zapallo que va venir de sud Amèrica i va ser aclimatada a Galicia i presentada l’any 1867 a l’exposició de Madrid. La carbassa botonera o de barret de bisbe, de major conservació que la comuna, es diferencia de les anterior per tenir 4 excrescències a la part del cul. De les farratgeres, indica el cultiu de la grossa rodona gris -de recol·lecció tardana durant el mes de novembre-, la gitana -típica de la ribera del Xúquer, és llarga, pot arribar a superar els 100kg i s’acostumava a donar als porcs i als cavalls-, la peu de burro i la carbassa porquera o dels blats de moro. A la zona del País Basc, cita la sembra entre el blat de moro de les carbasses farratgeres: negra rodona, negra llarga i la blanca esfèrica. Cita la de cabell d’àngel i la trompetera per fer el

cabell d’àngel. De les vinateres esmenta: la vinatera o del pelegrí, la de garrot, la de sifó, la

aixafada del corsari, la llarga, la molt grossa i la de pera per pólvora. Finalment, anomena les decoratives Les classifica com a (Cucurbita berrucosa L.)

• La Vanguardia: l’any 1926 parla de la carbassa francesa o del bon gust.

• Catàleg de la casa de llavors Joan Nonell Fabrés. 1930. Apareix al seu catàleg la carbassa gran o

de bon gust, la gran de rabaquet i la de cabell d’àngel.

• Revista el cultivador moderno. 1930. Carbassa francesa o del bon gust, carbassa de cabell

d’àngel i carbassa del pelegrí (de vi).

• Visió d’una vida rural segons els dietaris de Joan Ros Herrero. 1934. Mes de maig sembra carbasses del rabequet.

Agronomia:

Sòl i preparació terreny: Prefereixen sòls lleugers i frescals, especialment a l’estiu. Tradicionalment, al

Vallès, es planten fent un clot d’uns 50 cm de profunditat i omplint-lo de fems frescos. En superfície es col·loca una cap de terra d’uns 2 dits de gruix per tal de poder-hi implantar la llavor (E.Verdaguer, com. pers.). Alguns textos citen que la capa de terra superficial pot ser enriquida amb llots de bassa (Anònim, s.XV). Tradicionalment, es realitzen dos treballs al sòl, un de cavat, a finals d’hivern, i un de desterrossat abans de sembrar les llavors per deixar les eres llises. Normalment, a cada clot s’hi col·loquen 4 llavors en un marc de plantació que oscil·la entre els 1’9m i els 2’2m en ambdós sentits (G. Collell, com. pers.).

Reg: En clima mediterrani, cal regar-les especialment els mesos de major dèficit hídric. Prefereixen el rec

a manta que localitzat ja que les tiges quan toquen a terra arrelen de nou i, per tant, la superfície de captació d’aigua no es restringeix únicament al lloc d’on ha nascut la llavor (M.A. Angelats, com. pers.). S’indica que el moment de major rec ha de ser quan comencen a desenvolupar-se les carbassetes fins a que estan formades (Navarro, 1881). Al segle XV, s’indicava que si es volien tenir carbasses primerenques s’havien de regar amb llet de cabra o de vaca diluïda amb l’aigua de reg (Anònim, s.XV).

Fertilització: Tradicionalment, s’ha fet amb fems frescos a dins del clot ja que la carbassera ho suporta

bé i, el fem en descomposició, actua com a llit calent. En superfície, cal aplicar un compost madur per garantir que la llavor germini bé. En general, la fertilització pot estar entre les 50 Tn/ha de compost madur i les 100 Tn/ha de fems poc madurs (Japón, 1981).

Rendiment: Per (Cucurbita moschata) uns 50.000kg/ha. Proves de camp de les varietats estudiades

(Puig, 2011). Per (Cucurbita maxima) s’estima un rendiment d’entre 40-60.000kg/ha en funció de si són en regadiu o no. Per(Cucurbita ficifolia) el rendiment no superaria els 20.000kg/ha (Japón, 1981).

Maneig general: S’acostumen a sembrar entre Setmana Santa i Sant Jordi, directament de llavor al camp

(Verdaguer E., 2008). Quan la planta té 3 fulles verdaderes –1 mes després de sembrar- , es procedeix a aclarir les plàntules menys vigoroses deixant-ne 2 per forat. S’aprofita per fer una cavada per eradicar males herbes i per calçar lleugerament la planta. Es comú també el despuntat de les mates a partir del tercer nus per tal d’incrementar-ne la vigorositat i la fructificació (F. Puigdueta, com. pers.).

Plagues o malalties: Tradicionalment, l’oïdi(Podosphaera fusca) i el míldiu (Phytophthora infestans), són els fongs que l’ataquen d’una manera més intensa. Culturalment, s’ha emprat sofre en pols per tal de prevenir-ne el seu desenvolupament (E.Verdaguer, com. pers.). El virus del mosaic es propagat per un pugó, que s’ha previngut per mitjà de sabó potàssic o l’ús de cendra en pols. Els fongs de peu també són comuns a les carbasseres, cal fer una rotació llarga per tal de prevenir-los (Japón, 1981).

Llavor: Per tal d’obtenir llavor de la carbassa, s’ha de ser molt curós amb les distàncies entre varietats ja

que són de fàcil hibridació. Culturalment, les carbasses de llavor s’han fet en lloc aïllats i una sola varietat cada any. La viabilitat de la pot anar dels 3 als 10 anys (Rosselló, 2010).

Classificació:

Les principals varietats locals detectades en aquest estudi són:

Taula 36: Varietats locals de carbassa

Codi Nom Popular Nom científic Llavor Origen Lloc descripció

40 Carbassa del bon gust, francesa

o de les 10 arroves Cucurbita maxima Sí França Fitxa 18

41 Carbassa del violí Cucurbita moschata Sí Indet. Fitxa 19

42 Carbassa del rabequet o

porquera Cucurbita moschata Sí Vallès/Catalunya Fitxa 20

43 Carbassa de vi o carquinyolera Lagenaria sicerari Referències orals

Vallès/Catalunya Llistat 1, Annex I

44 Carbassa d’ aigua Lagenaria sicerari Sí Vallès/Catalunya Fitxa 102

45 Carbassa del forn Sense dades Referències

orals Indet. Llistat 1, Annex I

46 Carbassa de cabell d’àngel _{Cucurbita ficifolia} Sí Vallès/Catalunya Fitxa 21

Font: Elaboració pròpia, 2013