CIRCULACIÓ, TRANSIT I SEGURETAT VIAL 111. Quins són els objectius que fixa el Govern

de Catalunya en matèria de reducció dels accidents mortals de circulació pel període 2014-2016?

Els objectius que fixa el Govern en matèria de retat viaria es recopilen en el Pla estratègic de segu-retat viària (2014-2016) aprovat el 29 d’abril de 2014,

que recull l’objectiu de la Unió Europa de reduir a la meitat les víctimes mortals l’any 2020, prenent com a referència les morts de l’any 2010 en accidents de circulació.

El Pla, sense deixar de prioritzar el control i la vigilància de la velocitat, els sistemes de retenció tant el cinturó com els infantils, i el treure de les vies públiques als conductors i conductores que condueixen després d’haver ingerit alcohol o altres drogues tòxiques o estupefaents, fixa 117 accions que posen un èmfasi especial en la protecció dels motoristes, vianants i ciclistes; la conscienciació so-bre el manteniment preventiu dels vehicles; l’aler-ta sobre el consum de psicofàrmacs que posen en perill la mobilitat; l’impacte dels desplaçaments per motius laborals en l’accidentalitat; els beneficis ge-neracionals de l’ampliació de l’educació viària a les escoles.

112. Què són els ‘plans locals de seguretat viaria’?

Els plans locals de seguretat viaria són una eina útil per fer una diagnosi de la seguretat viària, definir els objectius i àmbits d’actuació, establir mesures d’actu-ació i seguiment i avalud’actu-ació d’aquestes mesures.

No obstant això, els plans locals de seguretat vià-ria s’emmarquen dins dels objectius de reducció d’ac-cidentalitat en zona urbana fixats pel Pla de seguretat viària 2014-2016, desenvolupat pel Servei Català de Trànsit.

L’objectiu és la reducció de la sinistralitat a la xar-xa urbana.

113. Quines són les competències municipals en matèria de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària?

S’atribueixen als municipis les competències se-güents:

a) L’ordenació i el control del trànsit a les vies urbanes de la seva titularitat, així com la seva vigilància per mitjà d’agents propis, la denún-cia de les infraccions que es cometin a les

es-Cinquena part. La mobilitat i la circulació 85

mentades vies i la seva sanció quan no estigui expressament atribuïda a una altra adminis-tració.

b) La regulació mitjançant una ordenança muni-cipal de circulació dels usos de les vies urba-nes, fent compatible la distribució equitativa dels aparcaments entre tots els usuaris amb la necessària fluïdesa del trànsit rodat i amb l’ús per als vianants dels carrers, així com l’esta-bliment de mesures d’estacionament limitat, a fi de garantir la rotació dels aparcaments prestant una atenció especial a les necessitats de les persones amb discapacitat que tenen reduïda la mobilitat i que utilitzen vehicles, tot això a fi d’afavorir la seva integració social. c) La immobilització dels vehicles en vies ur-banes quan no estiguin proveïts d’un títol que habiliti l’estacionament en zones limitades en temps o excedeixin l’autorització concedida fins que s’aconsegueixi la identificació del seu conductor. La retirada dels vehicles de les vies urbanes i el posterior dipòsit d’aquells quan obstaculitzin o dificultin la circulació, supo-sin un perill per a aquesta o estiguin aparcats incorrectament en les zones d’estacionament restringit, en les condicions que preveu per a la immobilització aquest mateix article. Les bicicletes només es poden retirar i portar al dipòsit corresponent si estan abandonades o si, tot i estar amarrades, dificulten la circula-ció de vehicles o persones o danyen el mobili-ari urbà.

114. L’educació viària és una competència muni-cipal?

Garantir la seguretat viària en el municipi és una de les funcions que té assignada la Policia Local. La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, estableix en l’article , els seus objectius i dos d’ells en fan una referència clara i inequívoca a fomentar propostes i actuacions que milloren la seguretat viària i la reduc-ció de l’accidentalitat.

115. Quan es va traspassar a la Generalitat la competència del serveis en matèria de tràn-sit i circulació de vehicles de motor?

Mitjançant la Llei orgànica 6/1997, de 15 de desem-bre, de transferència de competències executives en matèria de tràfic i circulació de vehicles a motor a la comunitat autònoma de Catalunya, on en l’article 1, estableix la transferència de las competències d’exe-cució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria a Catalunya.

116. Pot l’alcalde sancionar per les infraccions que es recullen a la Llei sobre trànsit, circu-lació de vehicles de motor i seguretat viària?

Efectivament. Correspon als respectius alcaldes/alcal-desses la sanció per la infracció de normes de circula-ció comeses en vies urbanes. Els alcaldes poden dele-gar aquesta facultat d’acord amb la legislació aplicable. Les competències municipals no inclouen les in-fraccions als preceptes del títol IV, de la LBTCVMSV, que són les que estan relacionades amb les autoritza-cions administratives, com per exemple les dels per-misos i llicències de conducció, les dels perper-misos de circulació i documentació dels vehicles o les referides a les matricules. Tampoc els alcaldes poden sancionar per les infraccions comeses en travessies mentre no tinguin el caràcter de vies urbanes.

117. Què ha de constar en una denúncia per un fet relacionat amb la circulació?

En les denúncies per fets de circulació, hi ha de cons-tar, en tot cas:

a) La identificació del vehicle amb què s’ha comès la presumpta infracció.

b) La identitat del denunciat, si és coneguda. c) Una descripció succinta del fet, amb expressió

del lloc o tram, data i hora.

d) El nom i domicili del denunciant o, si és un agent de l’autoritat, el seu número d’identifica-ció professional.

Cinquena part. La mobilitat i la circulació 87

En les denúncies que els agents de l’autoritat no-tifiquin a l’acte al denunciat, hi ha de constar, a més:

a) La infracció presumptament comesa, la sanció que li pot correspondre i el nombre de punts la pèrdua dels quals comporta la infracció, de conformitat amb el que disposa aquesta Llei. b) L’òrgan competent per imposar la sanció i la

norma que li atribueix aquesta competència. c) Si el denunciat procedeix a l’abonament de la

sanció a l’acte s’ha d’assenyalar, a més, la quan-titat abonada i les conseqüències derivades del pagament de la sanció previstes a la Llei. d) En cas que no es procedeixi a l’abonament a

l’acte de la sanció, s’ha d’indicar que la denún-cia inidenún-cia el procediment sancionador i que disposa d’un termini de vint dies naturals per fer-ne el pagament, amb la reducció i les conse-qüències establertes a la llei, o per formular les al·legacions i proposar les proves que consideri convenients. En aquest cas, s’han d’indicar els llocs, oficines o dependències on es poden pre-sentar.

e) Si en el termini assenyalat al paràgraf anterior no s’hi han formulat al·legacions o no s’ha abo-nat la multa, s’ha d’indicar que el procediment es considera conclòs l’endemà de la finalització d’aquest termini, de conformitat amb el que es-tableix la llei.

f ) El domicili que, si s’escau, indiqui l’interessat als efectes de notificacions. Aquest domicili no s’ha de tenir en compte si el denunciat té assignada una adreça electrònica viària, sen-se perjudici del que preveu l’article 28.4, de l’LAECSP.

118. A qui correspon l’ordenació del trànsit i l’as-sistència i investigació dels accidents de trànsit a les vies urbanes del municipi?

L’ordenació del trànsit i l’assistència i la investigació dels accidents dins de les vies urbanes del municipi (regulació dels fluxos de circulació, restriccions de pas, estacionaments, zones residencials...) correspon

a l’ajuntament i s’exerceix a través de les policies lo-cals, quan n’hi hagi i sinó, a través de la PG/ME.

119. A qui correspon la vigilància i control del transport de mercaderies i viatgers dins del municipi?

La vigilància i control del transport de mercaderies i viatgers dins del municipi a la PG/ME i a les policies locals si han estat habilitades per la Direcció General de Transports (DGT).

120. Tenen capacitat jurídica els ajuntaments en matèria de trànsit?

Sí. Els ajuntaments tenen capacitat jurídica per re-gular en matèria de trànsit, mitjançant ordenances, sempre que no contradiguin la normativa genèrica.

121. Quines són les taxes màximes d’alcoholè-mia permeses als conductors de vehicles ?

0.15 mg/ litre d’aire espirat per a conductors de : - Mercaderies PMA > 3500 Kg.

- Viatgers > 9 places.

- Servei públic (taxi per exemple). - Transport escolar i de menors. - Mercaderies perilloses.

- Serveis urgents (policia, bombers, ambulàn-cia).

- Transports especials.

- Novells amb menys de 2 anys d’antiguitat permís.

0.25 mg/ litre d’aire espirat per a: - Resta de conductors. - Conductors de bicicletes.

122. Quins són els límits de velocitat en vies ur-banes i travesseres?

Els límits de velocitat en vies urbanes i travesseres, amb caràcter general, són de 50Km/h.

Cinquena part. La mobilitat i la circulació 89 123. Com es regula la parada i estacionament en

vies urbanes?

La parada i estacionament en vies urbanes es regula mitjançant una ordenança municipal. Podran adop-tar-se mesures correctores inclosa la retirada del ve-hicle o la seva immobilització.