CONCEPTE DE DRET NATURAL DE WEBER A L’OBRA DE HABERMAS

Weber dedica un capítol a la seua obra Economia i Societat a la definició, orígens i transformacions del dret natural, introduint a més una diferenciació entre dos tipus de dret natural. El punt de partida és la ideologia ius – naturalista com a forma de legitimació.70

Weber, ens recorda que la “lex naturae” és una creació essencialment estoica, que el cristianisme recull per establir un pont entre la seua pròpia ètica i les normes del món, considerant com a dret legítim el que provenia de la divina voluntat. Defineix el dret natural com el conjunt de normes vigents situades en front del dret positiu i, amb independència d’ell, que no deuen la seua dignitat a un establiment arbitrari sinó, al contrari, legitimen la força obligatòria d’aquell. El dret natural era el conjunt de normes que no fan dependre el seu valor del fet de que un legislador legítim les haja constituït, sinó de qualitats purament immanents. Weber introdueix a la seua obra tres conseqüències fonamentals que ha comportat el dret natural i el seu concepte de legitimació.

La primera conseqüència que provoca que el dret natural haja estat una forma específica de legitimitat dels ordenaments jurídics revolucionàriament creats, és a dir, que ha estat sempre la forma en que les classes socials s’insurreccionaven contra l’ordre existent i atorgaven legitimitat a les seues normes jurídiques, sense haver de recolzar-se en la tradició o en normes religioses positives.71

La segona conseqüència que ha provocat el dret natural, és que ha fet que tot tipus de poders autoritaris hagen pretès una justificació iusnaturalista dels seus actes. Weber posa com a exemple d’aquesta conseqüència la teoria de l’Escola Històrica que justificava la preeminència del dret consuetudinari sobre les noves normes jurídiques

70 _{Max Weber, Economia y Sociedad, op. cit., pp. 639 i ss.} 71 _{Max Weber, Economia y Sociedad, op. cit., p. 640.}

59 legislades, en tant en quant el legislador no podia restringir la vigència d’un dret consuetudinari o minvar la seua força derogatòria de lleis, ja que no podia prohibir el seu esdevenir històric.72

La tercera conseqüència del concepte dret natural que Weber ens introdueix, és la pretesa legitimitat que pretenien assolir mitjançant el dret natural el conjunt de teories de l’esperit del poble, que postulaven aquest esperit com la única font natural i legítima del dret i de la cultura.73

Enfront d’aquestes conseqüències irracionals que es pretenen justificar mitjançant el iusnaturalisme, varen aparèixer com forma d’oposició les teories iusnaturalistes de racionalisme jurídic, ja que segons Weber, només aquests axiomes poden donar origen a les normes de tipus formal.74 Com a conseqüència d’això, el dret natural només es pot entendre a potiori com aquest conjunt d’axiomes racionalistes.75

Per això podem parlar de l’existència en un primer moment, de dos tipus de dret natural clarament diferenciats en quant als mitjans de legitimació de les normes jurídiques i polítiques, però amb l’aparició del dret natural racional, el dret natural només es pot entendre en aquest sentit.

La legitimació iusnaturalista del dret positiu pot basar-se en condicionats formals o materials, tot i que com el mateix Weber afirma la diferència és gradual, ja que la legitimació del dret positiu no pot coincidir amb conceptes jurídics sense contingut, i per tant la legitimació iusnaturalista racional del dret positiu acaba essent sempre sota paràmetres materials.76

72 _{Max Weber, Economia y Sociedad, op. cit., p. 641.} 73 _{Max Weber, Economia y Sociedad, op. cit., p. 642.} 74 _{Max Weber, Economia y Sociedad, op. cit., p. 642.} 75 _{Max Weber, Economia y Sociedad, op. cit., p. 643.} 76 _{Max Weber, Economia y Sociedad, op. cit., p. 643.}

60 Per a determinar què és legítim en sentit iusnaturalista, podem partir dels criteris materials, que són la raó, la naturalesa i les normes derivades de la interacció d’ambdós criteris.77 Els criteris materials pels quals és legítim el dret natural, han de ser entesos dintre de la tradició moderna on no posseeixen cap contingut metafísic, més aviat al contrari, ja que demostren sobre quins pressupòsits cal un acord per atorgar força de legitimació.78

Així doncs, les normes obtingudes per la col·laboració lògica de conceptes ètics i jurídics, també pertanyen a aquest conjunt de normes naturals, als principis universals i obligatoris que “ni Déu mateix pot canviar” i als quals cap ordenament jurídic pot oposar-se. 79

Weber continua analitzant a la seua obra com els dogmes iusnaturalistes van evolucionant i acaben derivant en consideracions de tipus utilitaristes, tot i reconèixer el fet que tots els dogmes iusnaturalistes han influït sempre, amb més o menys intensitat, sobre la creació i l’aplicació del dret. Aquests dogmes iusnaturalistes han sobreviscut de manera parcial a les condicions econòmiques que existien en el moment de la seua aparició i constitueixen un component important i autònom del desenvolupament del dret.80

Habermas a la seua obra no recull el concepte de dret natural weberià de la manera exhaustiva que el concepte mereix.81 _{Habermas a més defineix el dret natural racional}

un cop ha definit el concepte de dret modern, ja que considera que el dret natural

77 _{Max Weber, Economia y Sociedad, op. cit., p. 642.}

78 _{Jürgen Habermas, Theorie des kommunikativen Handelns. Band 1, Handlungsrationalität und} gessellschaftliche Rationaliserung, op.cit., p. 28.

79 _{Jürgen Habermas, Theorie des kommunikativen Handelns. Band 1, Handlungsrationalität und} gessellschaftliche Rationaliserung, op.cit., p. 28.

80 _{Max Weber, Economia y Sociedad, op. cit., p. 645.}

81 _{Habermas tampoc analitza el pas del dret natural “diví” al dret natural racional, sinó que analitza}

directament el concepte de dret natural racional, partint de l’anàlisi weberià, i fent servir definicions encunyades per Kant, Rousseau i Hobbes. Jürgen Habermas, Theorie des kommunikativen Handelns. Band 1,

61 racional, es situa per sobre del dret positiu, perquè té una legitimació superior universal i no depèn del procés de racionalització intern del dret.82

Per tant la sistemàtica a l’hora de definir els conceptes és diferent a la que fa servir Weber, o la que proposem ací, ja que enlloc de definir el procés tal i com ho entenem en el temps, parteix d’una exposició basada en el rang jeràrquic de les normes constituïdes, on el dret natural és a l’esglaó més alt de la piràmide. Coincidint amb la diferenciació entre els dos tipus de dret natural segons la seua font de legitimació que són el dret natural racional i dret rellevat, Habermas a l’igual que Weber, afirma que cal diferenciar el dret natural racional, que és aquell que atén a principis racionals de fonamentació i que, per tant, representa una etapa més avançada de racionalització pràctico - moral, com del dret positivitzat i del dret tradicionalista.83

Així, al procediment legal tradicional, les accions són jutjades a la llum de normes jurídiques particulars donades, i que no es basen en principis jurídics de caràcter universalista. Aquesta és l’aportació del dret natural, el qual suposa que els principis jurídics es poden deduir de manera racional i tenen una validesa universal.84

Gradualment aquesta legitimitat iusnaturalista va anar afectant al dret positiu, i si bé en una primera etapa es va basar en axiomes irracionals, posteriorment va variar cap a axiomes del racionalisme jurídic.85/86

82 _{Jürgen Habermas, Theorie des kommunikativen Handelns. Band 1, Handlungsrationalität und} gessellschaftliche Rationaliserung, op.cit., p. 162.

83 _{Jürgen Habermas, Theorie des kommunikativen Handelns. Band 1, Handlungsrationalität und} gessellschaftliche Rationaliserung, op.cit., p. 162

Aquesta afirmació habermasiana està clarament basada en la teoria weberiana, i segueix fil per randa els arguments donats per Weber i exposats en aquest capítol.

84 _{Jürgen Habermas, Theorie des kommunikativen Handelns. Band 1, Handlungsrationalität und} gessellschaftliche Rationaliserung, op.cit., p. 350.

85 _{Jürgen Habermas, Theorie des kommunikativen Handelns. Band 1, Handlungsrationalität und} gessellschaftliche Rationaliserung, op.cit., p. 350.

86 _{Tal i com Schluchter estableix a Wertfreiheit und Verantwortungsethik, zum Verhältnis von Wissenschaft} und Politik bei Max Weber, Mohr, Tubinga, 1971. Weber atenent a la diferenciació dels diversos àmbits

jurídics, i als fonaments conceptuals del dret, analitza la racionalització del dret fent una analogia amb el desencantament de les vies de la salvació, i encunya el concepte de desencantament de les vies jurídiques.

62 El dret natural racional, segons la perspectiva habermasiana, vincula la legitimitat del dret a condicions formals, on la característica essencial d’aquest dret natural són els drets de llibertat i sobretot la llibertat de contracte.87 Habermas entén que el dret no només està assentat sobre principis, sinó també sobre una base metajurídica, o metafísica, i que per això necessita un tipus de legitimació en base a aquests paràmetres. 88 Fa doncs, una defensa clara del dret iusnaturalista racional, que no fa dependre la seua legitimació i validesa en paràmetres racionals propis. Aquesta postura variarà de forma dràstica al llarg de l’obra habermasiana.

Per això un cop analitzat el concepte de dret natural a Weber i com Habermas ho analitza, ara definirem el procés de racionalització al dret, per acabar definint el resultat d’aplicar la racionalització al dret, que és part del que considerem dret modern.

87 _{Jürgen Habermas, Theorie des kommunikativen Handelns. Band 1, Handlungsrationalität und} gessellschaftliche Rationaliserung, op.cit., p. 341.

88 _{Jürgen Habermas, Theorie des kommunikativen Handelns. Band 1, Handlungsrationalität und} gessellschaftliche Rationaliserung, op.cit., p.348.

63

1.6. CONCEPTE DE DRET MODERN DE MAX WEBER A L’OBRA