En primer lloc, el desenvolupament d'aquest projecte seguint cadascuna de les fases del model de disseny ADDIE ha possibilitat corroborar la validesa d'aquest model a l'hora de dissenyar un projecte formatiu amb ús de les TIC. La interrelació que hi ha entre cadascuna de les fases possibilita, d'una banda, la realització d'un projecte amb un elevat grau de coherència interna i, d'una altra, el poder anar reajustant tot allò que calgui durant el mateix procés d'elaboració.
Partir d'un anàlisi exhaustiu sobre les diferents necessitats de la institució a la qual va adreçat el projecte és un aspecte fonamental per tal de poder ajustar al màxim el disseny del mateix.
Pel que fa al desenvolupament del projecte en sí, s'han pogut constatar una sèrie d'aspectes amb un enorme pes específic per tal d'implementar amb èxit una proposta formativa d'aquestes característiques.
El recolzament i implicació dels diferents agents que han intervingut durant tot el procés és un dels factors que es poden considerar com a determinants. En aquest sentit, començant pel suport rebut per part de la Directora Pedagògica de primària, la implicació tant en el disseny com a l'hora d'implementar la proposta dels mestres de 6è i especialment de la tutora encarregada de la implementació amb el seu grup classe, així com la dedicació i seguiment per part del cap d'informàtica del centre, ha resultat evident que la suma de tots aquests aspectes ha estat fonamental a l'hora de poder dur a terme el pilot del projecte amb un resultat molt positiu.
Un altre factor rellevant és el de dissenyar un escenari formatiu que possibiliti la interacció tecnopedagògica necessària entre el docent, els alumnes i el contingut. Es pot considerar que en la mesura que tots els recursos tecnològics necessaris per al desenvolupament del projecte contribueixin a potenciar aquesta interacció més possibilitats d'èxit hi hauran. L'aposta de la utilització de les aplicacions educatives de Google amb aquesta finalitat ha resultat, tal i com s'ha pogut comprovar, molt satisfactòria.
D'altra banda s'ha constatat que l'ús d'aquestes aplicacions en un context educatiu afavoreixen als alumnes el desenvolupament de les actituds i habilitats descrites en l'Estil Metodològic de l'escola Pia de Catalunya, així com el seguiment i avaluació que el mestre ha de fer d'aquest desenvolupament. Aquest darrer apunt és molt important ja que, sovint, els docents de l'escola han manifestat les dificultats de poder avaluar aquests aspectes dels alumnes, no únicament perquè a l'escola no estan avesats a treballar d'aquesta manera sinó perquè hi ha processos en la realització de les activitats d'aprenentatge dels alumnes que són difícils de valorar i de seguir a l'aula.
La possibilitat que ofereixen les aplicacions de Google per a treballar de manera col·laborativa i a distància encaixen perfectament amb la proposta de treball interdisciplinari, col·laboratiu i inclusiu que es vol proposar des de l'escola Pia amb l'afegit que també possibiliten la flexibilització d'horaris i espais, tal i com també ha resultat més que evident durant la implementació de la prova pilot, aspecte molt important a l'hora de pensar en el futur desplegament d'aquesta proposta institucional. Tot i la intenció d'intentar transferir al màxim el control del procés d'aprenentatge i dels continguts de treball als alumnes, el fet de trobar-nos immersos en l'etapa de primària i l'anàlisi fet durant la implementació del projecte, ha permès evidenciar la importància cabdal que té la figura del docent i
el desenvolupament de les seves tasques, en un procés formatiu bimodal com el que s'ha presentat. Es pot dir que la clau està en trobar l'equilibri necessari entre el fet de possibilitar que els alumnes puguin implicar-se en el procés d'aprenentatge de manera activa, prenent decisions, reflexionant sobre allò que fan i autoregulant les seves accions mitjançant activitats que promoguin aquestes habilitats i actituds i el fet d'acompanyar l'alumne durant el procés tant des de la presencialitat com des de la virtualitat gràcies als recursos i serveis necessaris desenvolupats en l'entorn d'aprenentatge virtual.
Les TIC poden i han de ser un element facilitador del procés d'ensenyament-aprenentatge, però no s'ha d'oblidar que si no es disposa de la certesa que els alumnes tenen el nivell de competència digital necessària per a poder seguir la formació, aquestes poden resultar un vertader obstacle per a ells. Per això és molt important tenir molt clars els coneixements previs dels alumnes en coneixement i ús de les TIC i dissenyar els serveis de suport necessaris. En el projecte que es presenta es considera que tot i que s'han disposat dels sistemes de suport que els alumnes podien necessitar en un moment determinat, la clau ha estat en el fet de partir d'allò que els alumnes ja sabien fer. S'ha de pensar també, que la possibilitat d'ajudar als alumnes que tenen alguna dificultat tecnològica de manera presencial, minimitza, tal i com ha passat durant la implementació del pilot, els riscos de fracàs que puguin haver-hi per aquest motiu.
Finalment, disposar de la infraestructura tecnològica adequada també resulta imprescindible per a poder dur a terme un projecte de modalitat mixta com el que s'ha desenvolupat. El fet de realitzar algunes activitats amb ús de les TIC a l'escola implica que si no es té el rendiment òptim dels equips i recursos necessaris es pugui produir un efecte desmotivador i frustrant tant per als alumnes com per al propi mestre. En aquest sentit l'anàlisi de necessitats tecnològiques i les accions dutes a terme en funció del resultat d'aquest anàlisi han estat un altre factor clau que ha contribuït a l'èxit de la proposta.
La impressió global que tinc, un cop feta l'avaluació del projecte, és que aquest pot esdevenir un model o un punt de referència tant a l'escola Pia Santa Anna com a la resta de la Institució ja que integra els principis pedagògics de l'Estil Metodològic, la proposta de treball interdisciplinari i competencial que es desprèn de la feina que està desenvolupant el grup de treball de la política 2 i l'ús de les TIC com a element facilitador dels processos d'E-A.
Treball Final de Màster UOC
BIBLIOGRAFIA
Barberà, E. et al. (2004) Pautas para el análisis de la intervención en entornos de aprendizaje virtual: dimensiones relevantes e instrumentos de evaluación. Recuperat el 15 d'abril de 2013 a:
http://www.uoc.edu/in3/dt/esp/barbera0704.html
Boneu, J.M. (2007). «Plataformas abiertas de e-learning para el soporte de contenidos educativos abiertos». Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento(RUSC). Vol. 4, n.o 1. UOC. Recuperat el 14 d'abril de 2013 a http://www.uoc.edu/rusc/4/1/dt/esp/boneu.pdf
1Coll, C., Mauri, T. y Onrubia, J. (2008). Análisis de los usos reales de las TIC en contextos educativos formales: una aproximación sociocultural. Revista Electrónica de Investigación Educativa, 10 (1)
2Hernández Requena, S. (2008). «El modelo constructivista con las nuevas tecnologías: aplicado en el proceso de aprendizaje». En: «Comunicación y construcción del conocimiento en el nuevo espacio tecnológico» [monográfico en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 5, n.º 2. UOC. Recuperat el 14 d'abril del 2013 a http://www.uoc.edu/rusc/5/2/dt/esp/hernandez.html L'Estil Metodològic de L'escola Pia de Catalunya (2003). Document del Secretariat de les Institucions Escolars de l'Escola Pia de Catalunya.
Morante, A. & Romeu, T. (2010) "Introducció a l'anàlisi, definició i gestió de projectes d'intervenció en e-learning. Estudi de cas". FUOC. Barcelona.
http://materials.cv.uoc.edu/continguts/PID_00146817/index.html
Morante, A. & Romeu, T. (2009) "Iniciació al desenvolupament de projectes d'intervenció en l'àmbit de l'e-learning". FUOC. Barcelona.
http://materials.cv.uoc.edu/cdocent/4QPYDFG9QN55D3UBP0TG.pdf
Sanmartí, Neus. Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículumper competències(2010). Recuperat el 19 d'abril a
http://www.escolamartamata.cat/wp-content/uploads/2012/05/avaluar-per-aprendre_Neus- Sanmarti.pdf
Williams, P., Schrum, L., Sangrà, A., Guàrdia, L., (2007). Models de disseny tecnopedagògic. Barcelona: FUOC .
ANNEXOS