En aquesta part es para especialment l’atenció en les característiques físiques, les psicològiques i els comportaments que presenten les protagonistes de les narracions triades. Però sobretot, ens interessa saber, entre d’altres coses:
a) les accions que realitza la protagonista; b) les decisions que prenen.
Per a realitzar la guia d’allò que es vol observar en les heroïnes, tenim en compte un treball previ que analitza el paper de les dones en el repertori de les cançons d’Educació Primària (Olivares, 2007). La mostrem tot seguit:
Tesi doctoral Alícia Santolària Òrrios Direcció Dra. Paulina Ribera Aragüete Curs 2011-2012
Material 8 (24/02/2012): guia Aspectes relacionats amb la protagonista
Aspectes que hem d’observar a l’hora d’adaptar els contes. Hem de parar atenció a les característiques físiques, les psicològiques i els comportaments que presenten les protagonistes de les narracions triades. Per a elaborar aquestes qüestions ens hem basat en el treball d’Imma Oliveres: El tractament de la dona en el repertori de cançons d’Educació Primària. Anàlisi dels textos i de les il·lustracions de les cançons dels llibres de text des d’una perspectiva de gènere, pàgines 62-64.
Recuperat de http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200607/memories/1647m.pdf el 14.11.2011.
1-Quin és el personatge principal? 2-Si es tracta d’una xica, és jove o major? 3-És fadrina, és casada, és mare...?
4-Apareix el seu nom propi al conte? És un diminutiu?
5-Quin és el seu estatus social? S’especifica? És pobra? És rica? 6-Com apareix descrita físicament? És bonica? És lletja?
7-Com apareix descrita psicològicament? És dolça, servicial, malvada, xafardera, gandula, fina, treballadora, eixerida, valenta, llesta...?
8-Quines accions fa?
Té cura de la casa? Té cura de si mateixa? Fa coses fora de la casa? Treballa fora de casa? Fa accions destinades a seduir els altres? Fa accions destinades a provocar “el mal” en altres persones? Fa accions destinades a provocar “el bé” en altres persones?
9-Pren decisions? De quin tipus?
10-Qui escull el marit? Li’l tria el pare o la mare? El tria ella?
Material 8 ofert a les mestres. Aspectes relacionats amb la protagonista
Aquesta guia té una importància cabdal en l’adaptació dels contes ja que, rememorem-ho, les rondalles esdevenen el punt d’inici del projecte. Recordem que nosaltres volem oferir heroïnes que es contraposen al model de la donzella assenyalat abans a l’apartat c. En aquest sentit aportem a les mestres una guia que conté tres exemples de la literatura tradicional, ben coneguts socialment, per tal d’incidir en la diferència que pot haver entre les heroïnes més famoses i les desconegudes tot posant la mirada en les accions que realitzen. Mostrem a les mestres els següents models:
Tesi doctoral Alícia Santolària Òrrios Direcció Dra. Paulina Ribera Aragüete Curs 2011-2012
Material 9 (24/02/2012): Fitxa Models de personatges femenins
Les protagonistes més conegudes Les protagonistes menys conegudes
Caracterització de la Blancaneu
(...)
-Si vols cuidar-te de casa nostra, cuinar, fer els llits, rentar, cosir i fer mitja, i tenir-ho tot endreçat i net, et quedaràs amb nosaltres i no et mancarà de res.
-Sí — digué Blancaneu —, de tot cor. I es va quedar amb ells.
Els endreçava tota la casa. Al matí se n’anaven a la muntanya i cercaven coure i or; al vespre tornaven, i havien de tenir el menjar a punt (Grimm, traduït per Riba, 1935a: 12).
Caracterització de Rosella23
Mentre jo preparo el llit i recullo les robes, les joies i els diners, tu vés, baixa a la quadra a cercar el cavall més sec i més magre, que és el més corredor de tots. No n’agafis cap altre, perquè no corren tant. Quan tinguis el cavall, surt a fora al jardí i espera’m que jo vindré de seguida (Amades, 1982a: 598).
Caracterització de la Cendrosa
(...) Allí (a la cuina) havia de fer feinasses del matí al vespre, llevar-se abans d’ésser de dia, portar aigua, encendre foc, cuinar i passar bugada. (...) Al vespre, cruixia de tant de treballar, no anava al llit, sinó que havia d’ajaçar-se vora la llar, a les cendres. I com que per això sempre anava polsosa i bruta, li van traure el motiu de Cendrosa (Grimm, traduït per Riba, 1935b: 28).
Caracterització de la Dent d’or
(...) La dent d’or es va proveir d’un guitarronet. Quan fou hora de despullar-se, la Dent d’or va dir que ell no podia pas dormir, sense tocar una estoneta un guitarronet, que tenia des de petit. I, sense treure’s ni un fil de roba, es va seure al llit i toca que toca. Amb aquell “rinc, gatarric, crinc, crinc”, el príncep es va adormir com un soc. Ella, però, va vetllar tota la nit, perquè si el príncep es despertava no l’atrapés. Molt abans de l’hora de llevar-se, la Dent d’or es posà la jupa i, quan el príncep es va despertar, la va trobar vestida del tot com si tal cosa (Amades, 1982d: 528).
23
Es tracta de la protagonista del conte El castell d’iràs i no en tornaràs. És l’única rondalla que no té com a títol el nom de la protagonista.
Caracterització de la Bella dorment del bosc
(...) Aquesta pobra dona no havia tingut notícia que el rei havia prohibit de filar amb el fus.
—Què feu, aquí, bona dona? —li va preguntar la princesa.
—Ja ho veus estic filant—li va respondre la vella, que no la coneixia.
—Oh, que és bonic! —
Va prosseguir la princesa—. I com es fa? Deixeu-m’ho fer a mi, a vegeu si en sé. Però així que va agafar el fus, com que era molt decidida i una mica esverada i tot, i com que, d’altra banda, les fades ho havien disposat així, se’l va clavar a la mà i va caure sense sentits (Perrault, 1983: 97)
Caracterització de Blancaflor
(...) Preguntà que si un home tenia una
espasa molt bona, que li feia guanyar totes les bregues, i el treia de tots els perills, i moltes vegades li havia salvat la vida, i venia un moment en què la perdia i, com que sense espasa no es pot anar pel món, en cercava una l’altra, però que si quan ja tenia la nova, la sort li feia tornar a trobar la vella, ¿amb quina de les dues espases s’havia de quedar aleshores? (Amades, 1982b: 31).
Material 9 ofert a les mestres. Models de personatges femenins
Amb la comparació d’aquests models pretenem contrastar les accions que realitzen les unes i les altres. Les de la columna de l’esquerra netegen i esperen mentre que les de la dreta ordenen i raonen per tal de convèncer l’adversari. Aquesta mostra resulta important a l’hora de dissenyar les activitats dels mòduls que permeten als infants descriure les protagonistes en les fitxes tècniques per a l’exposició. Podrem observar a bastament aquest aspecte en l’apartat on explicarem el disseny de la seqüència didàctica i en l’anàlisi de les dades (v. e.3 d’aquest mateix subcapítol i capítols 4 i 5).
Una vegada s’ha incidit en la personalitat de les protagonistes, ens acostem ara a les adaptacions de les narracions.