De la descripció multinivell a la descripció multidimensional

Tota aquesta evolució condueix a una nova etapa, on la descripció multinivell ─que ha estat un dels pilars de la descripció arxivística en els darrers anys─ resultaria insuficient per gestionar les complexes possibilitats que la tecnologia ofereix als arxius, especialment amb l’open data i el linked data. En aquest nou context, ja s’ha començat a parlar de la descripció multidimensional, concepte que apareix formalment en el model creat pel grup d’experts en descripció arxivística del Consell Internacional d’Arxius (EGAD, Experts Group in Archival Description), el RiC-CM (Records in Context-Conceptual Model for Archival Description), que encara està en desenvolupament, juntament amb una ontologia que l’ha de complementar

(RiC-O), i que vindrien a aglutinar els quatre estàndards de descripció fins ara existents a nivell internacional: ISAD(G)30_{, ISAAR(CPF)}31_{, ISDF}32 _{i ISDIAH}33_.

Tal com ho plantegen a l’esborrany presentat per l’EGAD (EGAD, 2016), l’evolució de les eines tecnològiques i paral·lelament dels instruments de descripció dels arxius, fan necessària una reformulació del model de descripció, davant la complexitat que ens trobem a la realitat amb els nous conceptes de Linked Open Data i la web semàntica que ho fan possible. En aquest sentit, un dels fonaments de la descripció en els termes que plantejava l’ISAD(G), la “unitat de descripció”, era tractada de la mateixa manera ja fos un document individual o una agregació de documents, el que a la pràctica s’ha vist que donava inconsistències a algunes descripcions. El model proposat amb RiC-CM, en canvi, sí que faria aquesta distinció, i donaria un tractament diferent a un document individual que al conjunt de documents, proporcionant descripcions inequívoques i clares, i conceptualment quedaria definit per un gràfic o diagrama [veure Figura 5], substituint així la tradicional estructura jeràrquica: “Presentant la descripció com un gràfic es dóna cabuda a la descripció multinivell basada en un únic fons establerta a l’ISAD(G), però també permet abordar en el sentit més ampli el concepte de provinença” (EGAD, 2016, p.10).

Però cal dir que el model multidimensional no refusa la descripció multinivell, sinó que la integra en la seva complexa estructura. Així, el model multidimensional permet la descripció del fons, però a més l’inclou en un context més ampli, en relació amb altres fons no només propis sinó també d’altres institucions, i també pren consideració de totes les interrelacions possibles entre tots els fons i els diferents agents, funcions, i activitats implicats. En definitiva, el model RiC-CM apareix com l’últim estadi en l’evolució de les eines que la tecnologia posa a l’abast de la descripció arxivística, ja que és un model compatible ─i necessari─ amb les darreres innovacions tecnològiques com la web semàntica i el Linked Open Data, tot i que la seva implantació segurament es produirà de forma lenta i gradual.

30 _{International Council on Archives, 2011. ISAD(G): General International Standard Archival}

Description. Disponible a: https://www.ica.org/en/isadg-general-international-standard-archival- description-second-edition [Consultat el 5 d’abril de 2018].

31 _{International Council on Archives, 2011. ISAAR (CPF): International Standard Archival Authority}

Record for Corporates Bodies, Persons and Families. Disponible a: https://www.ica.org/en/isaar-cpf- international-standard-archival-authority-record-corporate-bodies-persons-and-families-2nd [Consultat el 5 d’abril de 2018].

32 _{International Council on Archives, 2011. ISDF: International Standard for Describing Functions.}

Disponible a: https://www.ica.org/en/isdf-international-standard-describing-functions [Consultat el 5 d’abril de 2018].

33 _{International Council on Archives, 2011. ISDIAH: International Standard for Describing Institutions}

with Archival Holdings. Disponible a: https://www.ica.org/en/isdiah-international-standard-describing- institutions-archival-holdings [Consultat el 5 d’abril de 2018].

En aquesta línia, Requejo (2015) ja havia parlat sobre aquest canvi del paradigma en la descripció arxivística, fent menció al propi EGAD, conscient del nou model que estaven desenvolupant i que seria presentat al següent congrés del ICA. Requejo esbossa el recorregut de la descripció arxivística en quatre entorns o escenaris d’aplicació ─sense que necessàriament impliqui una evolució linealment cronològica─, l’últim dels quals seria el de la descripció multidimensional, que ell també anomena descripció “multi-entitat”. Les causes i característiques que l’autor atribueix a aquest nou paradigma de la descripció són, en essència, aquelles mateixes que acabem de veure plantejades per l’EGAD en el model RiC- CM, i explica com les regles bàsiques plantejades en el seu dia per la descripció multinivell s’han de redefinir, i la seva aplicació s’ampliaria: “ya no sólo se describen documentos: ahora pueden describirse otras cosas”, en referència a les propietats de les entitats i les seves relacions (Requejo, 2015, p.29).

La web semàntica i els models de dades enllaçades permeten configurar un nou tipus de descripcions sense condicionants fixats per la normativa, pels documents o per restriccions tecnològiques que ens lliguin a l’ús d’un programari o maquinari determinat, de manera que l’única premissa vàlida a l’hora de descriure serà respondre a les necessitats dels usuaris, per la qual cosa podríem considerar aquest nou model com a “usuari-cèntric”. El resultat d’una

Figura 5: Exemple de diagrama de dades enllaçades entre dues institucions arxivístiques seguint el

descripció arxivística d’aquestes característiques serà un producte molt més dinàmic, interoperable i accessible, orientat més a la difusió que a la gestió del propi fons. Finalment, per relativitzar la incidència que li dóna la categoria de “nou paradigma”, Requejo argumenta que en realitat la descripció multi-entitat ja es venia concebent en certa manera des de l’última dècada, ja que de fet les normatives complementàries a ISAD(G) ─ISAAR(CPF), ISDF i ISDIAH─ ja possibilitaven en certa manera aquesta concepció d’una descripció més dinàmica on les entitats i les seves relacions prenen importància, però l’obsessió amb el compliment estricte d’aquestes normatives potser impedien veure que al seu rerefons ja s’estaven donant les condicions que permetien aquest canvi (Requejo, 2015, p.33-34).