Per tal de poder realitzar la discussió dels resultats, es construeixen roses de vents i de corrents amb les dades usades per realitzar les simulacions en diversos punts del mediterrani, dins del domini estudiat, mostrat a la Figura 33. D’aquesta manera, es busca explicar el motiu pel qual es dóna el comportament de l’hidrocarbur vist en l’apartat anterior. Aquest anàlisi es realitza per a cada una de les diferents estacions de l’any.
En aquest cas, per tal de mostrar aquestes roses de vents i corrents s’usa la convenció nàutica, segons la qual els 0º es troben al Nord, els 90º a l’Est, els 180º al Sud i els 270º a l’Oest. Per altra banda, seguin aquesta convenció, les corrents es mostren segons la direcció cap a la que van però el vent es mostra de la direcció que ve (un vent que es mostri amb component Nord, aquest realment bufa cap al Sud).
67
8.1 HIVERN
Com es pot observar en la Figura 34, en els punts considerats, durant l’Hivern els vents presenten una gran variabilitat, tant en la direcció com en la magnitud d’aquests. En el cas de Barcelona, es veu que tot i la variabilitat dels vents, els que es produeixen amb major freqüència són vents amb component compreses entre el Nord-Oest i el Nord-Est, tot i que hi ha vents de direcció Sud- Sud Oest que són força intensos. En el cas de la Plataforma Casablanca, es pot veure clarament que la component principal del vent és Nord-Oest, així com en el cas de del punt situat entre el Delta de l’Ebre i les Illes Columbretes (són els punt
68 que presenten una menor variabilitat de direcció). En aquests dos casos, els vents més persistents coincideixen de manera majoritària amb els més intensos.
En el cas de Eivissa i Mallorca, s’observa com de manera general els vents són de component Nord-Est a Sud-Oest. Tot i això, els més freqüents són els vents de component Nord-Est. No obstant, es pot veure que en aquests dos punts els vents de major magnitud són de component Nord-Oest, sobretot en el cas de Eivissa. Finalment es pot veure que en el cas de Menorca es donen dues component principals clarament definides, la primera i més accentuada correspon a la component Oest (ja sigui per freqüència o per magnitud) i la segona correspon a la component Nord. Per tant, tenint en compte les component principals dels vents en els punt estudiats, és fàcil determinar que el transport de l’hidrocarbur es produirà en direcció a les Illes Balears de manera general, com s’ha observat en l’apartat anterior.
69 Per altra banda, si analitzem les corrents en els mateixos punts, mostrades a la Figura 35, es pot veure com aquestes no presenten tanta variabilitat de direcció com els vents, de manera que és fàcil veure quina és la direcció predominant en cada cas. Tot i això, es pot observar que tant en el punt de Barcelona com en el d’Eivissa es produeix una variabilitat notable de la magnitud d’aquestes corrents, sent aquesta més marcada en el segon cas. Per altra banda, cal observar que la magnitud de les corrents és molt inferior a la dels vents, cosa que fa pensar que aquestes tindran un paper secundari en relació al transport de l’hidrocarbur.
A més, es pot observar una diferència entre els punts considerats a la costa catalana i els considerats a la costa balear. Es el primer cas, les corrents presenten direccions de Oest a Sud mentre que en el segon cas les corrents agafen direccions entre Nord i Nord-Est. El fet que aquestes ultimes corrents no segueixin la mateixa direcció del vent pot jugar a favor de dificultar l’arribada de l’hidrocarbur a la costa, si més no pot afavorir el fet que el temps d’arribada sigui major a les Illes Balears.
8.2 PRIMAVERA
En aquest cas, a l’observar les roses dels vents mostrades en la Figura 36, es pot observar com es torna a tenir una gran variabilitat en la direcció en la majoria dels punts però la variabilitat en quant a la magnitud és força menor en comparació amb els d’Hivern.
Per altra banda, s’observa un canvi en les components principals d’aquest. En el cas de Barcelona i de la Plataforma Casablanca, la component predominat dels vent és de NordEst- Est, tot i que els vents de major magnitud agafen una component Sud-SudEst. En el cas del punt situat entre el Delta de l’Ebre i les Illes Columbretes, tot i que els vents de major magnitud són de component NordOest-Oest, els que es produeixen amb més freqüència són de component Est. En el cas de Eivissa i Mallorca, les components principals dels vents es mantenen similars a les observades durant l’Hivern, tot i que en aquest cas només es troba la de Nord-Est i la component de Sud-Sud-oest. En canvi, en el cas de Menorca, es veu major variabilitat de direccions que en el cas de Hivern, tenint vents de component Sud a Oest i també vents de component Nord-Est, sent els primers els de major magnitud.
En aquest cas, es pot veure com en els punts de les Illes Balears, els vens de major intensitat es corresponen amb els més freqüents. En canvi, en els punt de la costa catalana, els vents de major intensitat es troben en direccions secundàries. En tots tres casos són vents de component Sud-Oest i en els punts de la Plataforma Casablanca i del Delta s’observen també vents intensos de component Nord-Oest.
70 Tenint en compte totes aquestes components, en aquest cas es fa més difícil determinar que la direcció que agafarà l’hidrocarbur és en direcció a la costa catalana. No obstant, la predominança dels vents de component Est en els punt de Barcelona i de Casablanca mostra que la direcció més plausible de transport de l’hidrocarbur és cap a la costa catalana .
Per altra banda, si s’observen les corrents durant aquesta estació, mostrades a la Figura 37, es pot veure que el comportament d’aquestes és molt similar al que s’ha observat en l’estació d’Hivern. És a dir, s’observa una menor variabilitat en la direcció d’aquestes i les direccions
71 principals són de component Sud en els punts considerats davant de la costa catalana i de component Nord en els punts considerats davant de les Illes Balears. No obstant, es pot observar que, de la mateixa manera que amb els vents, la magnitud de les corrents en aquest cas és menor de manera general.
Tenint en compte els resultats obtinguts en l’apartat anterior, aquesta similitud en el comportament de les corrents permet veure que aquestes tenen un paper secundari en la definició de la direcció de transport de l’hidrocarbur.
72
8.3 ESTIU
Observant els vents d’Estiu mostrats a la Figura 38, es pot veure com en la majoria dels casos aquests mostren un patró molt similar a l’observat durant l’estació de Primavera, a excepció del cas de Menorca que mostra menor variabilitat en la direcció durant l’Estiu. A més, es pot veure que en aquest cas la magnitud dels vents també és menor que en el cas de la Primavera. Aquesta similitud de patrons mostra el fet que durant aquestes dues estacions la zona
73 d’afectació sigui aproximadament la mateixa i, tenint en compte la direcció d’aquests, s’explica el fet que aquesta zona correspongui de manera majoritària a la costa catalana.
Com es mostra a la Figura 39, es pot veure com les corrents en aquest cas segueix el mateix patró observat en les estacions anteriors, sobretot en el que es refereix a les direccions principals d’aquestes. Tot i això, com ja succeïa en l’estació de Primavera, en aquest cas la magnitud d’aquestes és menor que les que s’observen durant l’Hivern.
74
8.4 TARDOR
Finalment, s’analitzen els vents corresponents a la Tardor, mostrats a la Figura 40. En aquest cas, s’observa que el patró que mostren els vents és molt semblant a l’observat durant l’estació d’Hivern, tant en variabilitat de direcció com en la magnitud del vent. Aquet fet explica la similitud de les zones d’afectació entre aquestes dues estacions. No obstant, en els casos d’Eivissa i Mallorca s’observa una major freqüència en els vents de component Sud-Oest, cosa que explica el fet que durant aquesta estació la quantitat de hidrocarbur que arriba a la costa balear és inferior.
75 Per acabar, com es mostra a la Figura 41, les corrents tornen a mostrar el mateix patró observat en la resta d’estacions en relació a les direccions d’aquestes. No obstant, de la mateixa manera que durant l’Hivern, les magnituds d’aquestes són lleugerament superiors que en les observades durant la Primavera i l’Estiu.
76 Finalment, per tal oferir una millor visió de la direcció que agafaria l’hidrocarbur en cada una de les estacions considerant les roses de vents i corrents mostrades, es realitzen mapes per a cada una de les estacions de l’any. En aquests mapes es mostra la direcció principal dels vents i de les corrents en cada un dels punts considerats en aquestes roses. Cal recordar que els vents prenen un paper predominant respecte les corrents en el transport de l’hidrocarbur i que les intensitats dels primers de manera general són majors. En aquets cas es mostra la direcció cap a la que bufa el vent i no la direcció de la que ve.
Com es pot veure a la Figura 42, en els punts situats davant de la costa catalana, tot i que les corrents marquen una direcció predominant cap al Sud-Oest, els vents en aquests punts, de manera majoritària, agafen direcció Sud-Est (en direcció a les Illes Balears). Per altra banda, en els punts situats a la costa balear, els vents segueixen presentant components en direcció a les pròpies illes. Aquest fet ens permet entendre que l’afectació majoritària durant l’Hivern es produeixi a la costa balear. A més, el fet que les corrents principals prenguin direccions oposades al vent pot ajudar a que el temps d’arribada sigui major.
Continuant amb l’estació de Primavera, mostrada a la Figura 43, es pot veure com la situació és força diferent a l’observada durant l’Hivern. En aquest cas, en els punts situats a la costa catalana, els vents principals agafen bufen en direcció Sud-Oest a Barcelona i a la Plataforma Casablanca i en direcció Oest al punt entra el Delta de l’Ebre i les Illes Columbretes. Això ens permet veure que hi ha major probabilitat que l’hidrocarbur es desplaci cap a la costa catalana
77 que no pas cap a la costa balear, més si es té en compte la desviació que pateix el desplaçament superficial degut a l’efecte de Coriolis. A més, aquestes direccions permeten entendre el fet que el temps d’arribada al Delta de l’Ebre sigui reduït en comparació amb les altres zones afectades. Per altra banda, considerant la direcció de les corrents, es pot entendre que la taca de hidrocarbur es pugui desviar cap a les illes Columbretes.
Considerant el que passa durant l’estació d’Estiu, mostrada a la Figura 44, es pot veure una situació molt semblant a la de la Primavera, com ja s’ha observat al llarg de l’estudi. En aquest
Figura 43: Direcció principal dels vents i corrents en els punts considerats durant la Primavera.
78 cas, les direccions principals dels vents es mantenen força semblants a l’estació anterior, de manera que la tendència de l’hidrocarbur serà, de nou, en direcció a la costa catalana. Per altra banda, el fet que els vents a la costa balear prenguin direccions més orientades al Nord, pot explicar el fet que durant aquesta estació les Illes no pateixin afectació d’hidrocarbur.
Finalment, analitzant els vents i corrents principals durant la Tardor, mostrats a la Figura 45, es pot veure una situació molt similar a la d’Hivern, és a dir, en els punts de la costa catalana els vents predominants agafen direcció cap al Sud-Est, causant que l’hidrocarbur es desplaci cap a les Illes Balears, zona en la que es produeix una major afectació generalitzada en aquesta estació de l’any.
79
9. CONCLUSIONS
Per realitzar el present estudi s’han realitzat un seguit de simulacions amb data d’inici aleatòria, considerant una sèrie històrica de dades, per tal de poder portar a terme un anàlisi de trajectòries i analitzar així el comportament de l’hidrocarbur en cas de vessament.
Un cop realitzat aquest estudi principalment es conclou que en cas que es produís un vessament de hidrocarbur a la Plataforma Casablanca hi hauria una certa probabilitat d'afectacions tant a la costa catalana com a la costa balear. No obstant, s’han observat diferències d’afectació en funció de l’època de l’any en la que aquest vessament es produeixi. En relació a la zona afectada, s’ha observat que aquesta correspon de manera majoritària a la costa catalana quan el vessament es produeix durant les estacions d’Estiu i Primavera. Concretament, la zona que presenta una major probabilitat de ser afectada és la costa compresa entre Barcelona i Tarragona. No obstant, s’ha vist que en alguns casos es poden produir afectacions minoritàries a la costa balear durant aquestes estacions.
Per altra banda, s’ha vist que durant les estacions d’Hivern i Tardor, la zona que presenta una major probabilitat de ser afectada correspon a la costa balear, sobretot la costa Nord de Mallorca. Tot i això, s’ha comprovat que la costa catalana també és susceptible de ser afectada en aquestes estacions però amb una probabilitat molt menor.
Finalment relacionat amb la probabilitat d’afectació, s’ha pogut observar que les Illes Columbretes són susceptibles de ser afectades en cas de vessament en qualsevol de les quatre estacions de l’any i, en tots els casos, amb una probabilitat d’afectació força similar.
En relació amb la quantitat de hidrocarbur que pot arribar en cada una dels punts de la costa, s’ha observat que la probabilitat que arribi una certa quantitat de manera general en el domini és força baixa en totes les estacions, no sobrepassa el 10%. No obstant, s’ha observat que en els punts que presenten una major probabilitat d’afectació aquesta probabilitat augmenta fins al 20% en la majoria de casos i fins al 30% de manera puntual.
Per altra banda, la quantitat de hidrocarbur màxima que pot arribar en tot el domini d’afectació és sempre superior al 2.5% respecte la quantitat inicial vessada. Pot semblar que aquests percentatges són petits, però s’ha de tenir en compte que la quantitat absoluta que tocarà la costa dependrà de la quantitat vessada inicialment. En canvi, en els punts analitzats amb més detall, s’ha observat que la quantitat màxima de hidrocarbur que pot arribar
80 presenta una gran variabilitat, es troben quantitats d’entre el 0.2% al 2.9% de la quantitat inicial del vessament.
Relacionat amb el temps d’arribada de l’hidrocarbur a la costa i, per tant, amb el temps que es té per reaccionar, de manera general en el domini s’ha observat que en totes les estacions el temps mínim d’arribada és inferior a 3 dies, cosa que no deixa molt marge de reacció. Per altra banda, analitzant amb detall els punt que presenten una major probabilitat d’afectació s’ha observat que en alguns punts aquests temps mínim d’arribada es manté, però en els cassos corresponent a les Illes Balears aquest temps mínim d’arribada és superior a 5 dies, deixant més marge d’actuació.
Finalment, al analitzar el comportament dels vents i corrents usats per realitzar les simulacions, s’ha observat que el factor que més influencia en la direcció de transport de l’hidrocarbur és l’efecte dels vents, mentre que les corrents aporten un paper secundari.
81
10. BIBLIOGRAFIA
[1] Repsol. Les nostres instal·lacions. [consulta: 24 de maig de 2017]. Diponible a : < https://www.repsol.com/es_ca/tarragona/sobre-el-complejo/nuestras-instalaciones/>.
[2] CERVANTES, M. Individualización de los proyectos prospectivos en aguas españolas y cálculo cuantitativo de un posible derrame de crudo en el archipiélago canario. Universidad de Cantabria, Escuela Técnica Superior de Náutica.
[3] Repsol, Dirección Corporativa de Comunicación. (Julio, 2009).Repsol realiza dos nuevos descubrimientos en el Mediterráneo español. Julio, 2009.
[4] PONTES, M.( 1 de gener de 2016.) “Prestige”: Crónica en negro. [consulta: 24 de maig de 2017]. Disponible a: <http://marenostrum.org/ecologia/medio_ambiente/ prestige/index.htm >
[5] PLITT, L.(28 de abril de 2010). ¿Cuál es el verdadero impacto de un derrame de petróleo?
BCC Mundo, Medio Ambiente. Disponible a: <
http://www.bbc.com/mundo/internacional/2010/04/100428_derrame_petroleo_claves_lp.sht ml >
[6] OLMEDO, F.( 10 de Septiembre de 2014). ¿Qué es el Petróleo? Tipos de Petróleo. [consulta: 26 de maig de 2017]. Disponible a: < http://www.biodisol.com/cambio-climatico/que-es-el- petroleo-tipos-de-petroleo-hidrocarburos-west-texas-intermediate-petroleo-brent-blend- clasificacion-del-crudo >
[7] Espanya.Resolución de 7 de mayo de 2012, de la Secretaría de Estado de Medio Ambiente, por la que se formula declaración de impacto ambiental del proyecto Desarrollo de los campos de Montanazo y Lubina, Tarragona. Boletín Oficial del Estado, 22 de mayo de 2012, num.122, p. 36972-36998.
[8] PERMANYER, A. La geoquímica orgànica en exploración y producción de petróle: perspectivas y ejemplos de aplicación. Univeristat de Barcelona, Facultat de Geologia.
[9] GREENPEACE.( Madrid, 21 de julio de 2014). Cronología de los vertidos por hidrocarburos en Tarragona.
82 [10] EUROPA PRESS. (5 de enero de 2007). Un barco que descargaba crudo en Tarragona
origina un vertido en el mar. El Periódico. Disponible a:<
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/barco-que-descargaba-crudo-tarragona- origina-vertido-mar-5418102>
[11] CELMA, E. (6 de enero de 2007). Repsol causa un vertido de Petróleo en Tarragona. El Periódico. Disponible a: <http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/repsol-causa- vertido-petroleo-tarragona-5418299>
[12] GERHARD, F. (24 de octubre de 2007). Tarragona sufre un vertido de crudo de Repsol al
mar. El Periódico. Disponible a:<http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/tarragona-
sufre-vertido-crudo-repsol-mar-5489859>
[13] GERHARD, F. (25 de octubre de 2007). Restos del vertido de Repsol llegan a la playa de
Vila-Seca. El Periódico. Disponible a:
<http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/restos-del-vertido-repsol-llegan-playa- vila-seca-5490030>
[14] GIRALT, E. (11 de septiembre de 2008). Tarragona exige que se aclaren las causas del
minichapapote. La Vanguardia, pp.5. Disponible a:
<http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2008/09/10/pagina5/73786348/pdf.html?sear ch=gabarra>
[15] GIRALT, E.(10 de septiembre de 2008). Minichapapote en el Puerto de Tarragona. La
Vanguardia, pp.5. Disponible a:<
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2008/09/10/pagina5/73777125/pdf.html?searc h=gabarra>
[16] GIRALT, E. (24 de diciembre de 2010). El vendaval aleja el vertido de crudo de la costa del
Delta. La Vanguardia, pp. 33. Disponible a:<
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/12/23/pagina33/85342299/pdf.html?sear ch=vertido>
[17] GIRALT, E. (23 de diciembre de 2010). Un vertido de crudo amenaza el Delta. La
Vanguardia, pp. 36. Disponible a:<
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/12/23/pagina36/85288069/pdf.html?sear ch=vertido>
83 [18] MARGALEF, O. (10 de enero de 2011). Un nuevo vertido de crudo pone en alerta la costa
de Tarragona. La Vanguardia, pp. 25. Disponible a: <
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2011/01/13/pagina25/85464905/pdf.html?sear ch=vertido >