DISSENY DE POLÍTIQUES DE MEDI AMBIENT

Com ja s’ha fet referència en el punt 1.2 d’objectius de la investigació, una de les contribucions que es pretén obtenir amb el treball de recerca proposat és copsar quina és la opinió i el grau d’informació i sensibilització que tenen les indústries catalanes sobre les polítiques ambientals públiques. Sobre aquesta qüestió, un estudi elaborat per Coopers&Lybrand per a la Fundació Entorno (dins el programa ATYCA), a les empreses espanyoles l’any 1997 (Fundación Entorno, 1998) evidenciava que les petites empreses industrials consideren les polítiques mediambientals i la legislació en aquest camp un factor que limita el creixement econòmic. Malgrat aquesta opinió, sembla clar que les empreses estan sotmeses a reptes competitius cada cop més grans, i que han de ser, cada vegada més, partícips en la política mediambiental, no només com a agents passius objecte d’aquesta, a la que tracten d’oposar-se i contrarestar com acabem de

veure amb les dades de l’enquesta, sinó que han d’elaborar les seves pròpies estratègies de medi ambient.

Per aquest motiu es fa ara un repàs teòric als elements clau en l’elaboració de polítiques públiques mediambientals.

En l’àmbit governatiu es consideren tres aspectes essencials que ha de contemplar la política mediambiental (Ortega i Rodríguez, 1997): l’ordenament jurídic, l’administració ambiental i la participació pública. A continuació s’analitzen cada un d’aquests aspectes.

L’ORDENAMENT JURÍDIC:

La legitimació d’una política concreta de medi ambient es produeix a través de la promulgació de la corresponent legislació (lleis, reials decrets, decrets, ordres, resolucions, ordenances municipals, ...) o mitjançant actes administratius d’aplicació. En els camps del dret civil i penal es podria realitzar una tasca força important. Els litigis relacionats amb el medi ambient són cada cop més nombrosos58, i de la mateixa manera que moltes lleis socials vigents s’han vist precedides de tota una història de processos judicials que van cridar l’atenció del legislador sobre la no adequació de les disposicions en vigor, aquests litigis reforçaran l’ordenament jurídic a aquests dos nivells.

L’ADMINISTRACIÓ AMBIENTAL:

Per executar la política mediambiental, el sector públic necessita d’unitats administratives especialitzades. L’actuació normativa no és suficient si no es disposa amb òrgans que programin i controlin el seu compliment. S’ha de crear organismes administratius operatius i independents sense barreges competencials. La situació ideal seria que totes les administracions i nivells de decisió assumeixin postures mediambientalistes, però que el centre motor i coordinador de la gestió del medi ambient sigui únic.

Respecte als professionals del medi ambient, aquests poden tenir un origen acadèmic o laboral molt divers, però han d’entendres en un llenguatge comú dins de conceptes cada cop més acotats. Els aspectes generals que han de considerar-se en la correcta administració del medi ambient són els següents:

• Planificació: L’administració del medi ambient requereix l’elaboració d’estudis, anàlisi, estratègies, plans i qualsevol altre mètode de diagnosi i previsió que existeixi. És a dir, la gestió del medi ambient consisteix en assignar recursos econòmics i humans concrets per a la consecució d’uns estàndards o nivells de qualitat ambiental

58

A Catalunya, el cas Puigneró, ha estat un dels que ha tingut una repercussió més gran en els mitjans de comunicació, ja que va ser el primer on es va condemnar a presó a un industrial per delicte ecològic.

• Vigilància: És una de les funcions que requereix un nombre més gran de recursos materials i humans. Es tracta de controlar el grau de compliment de la legislació vigent i detectar i perseguir als infractors.

• Coordinació: El principi de coordinació regeix l’actuació administrativa i és inviable si no es coordina amb les polítiques d’infrastructures, agrícola, industrial i energètica

LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA:

S’observa doncs, que d’aquests tres aspectes clau de les polítiques mediambientals públiques, el que es necessita potenciar més, a priori és el de la participació pública. Per assolir l’objectiu del desenvolupament doncs, cal establir noves formes de cooperació entre l’Administració, l’empresa i la societat ( o millorar les actuals). És necessari incidir en la col·laboració del món empresarial en el disseny de les estratègies de millora ambiental a escala local. La tradicional manca de comunicació ha de deixar pas a un diàleg que aposti per la sostenibilitat (Martín, 1999).

2.7

INVERSIONS I DESPESES EN L’ÀMBIT DEL MEDI

AMBIENT

Com ja s’ha comentat anteriorment, la pressió social i institucional està provocant l’aparició i execució d’activitats i noves mesures centrades en tractar de frenar els problemes mediambientals actualment existents. Aquestes mesures estan obligant a la realització d’inversions i despeses, que per la seva relació directe amb la millora ambiental, han ajudat al desenvolupament del que alguns autors anomenen, sector mediambiental59.

En aquesta introducció del factor mediambiental en les empreses s’han de destacar dos principis clau, que són el de la internalització60 dels costos i el de l’eficiència mediambiental. L’eficiència ambiental és aquella que permet minimitzar l’impacte mediambiental en relació al volum de producció obtingut (Ruesga i Durán, 1995). Així mateix, la minimització de l’impacte s’entén progressivament sota una òptica integral, que compren el procés productiu i els residus generats en aquest procés, així com l’impacte del consum i eliminació del bé produït.

Encara que això resulta del tot evident, no s’ha d’oblidar que plantejant el problema des de la perspectiva de l’activitat productiva, les dificultats d’internalització dels costos

59

Es pot definir el sector mediambiental com el format per aquelles empreses amb l’objectiu comú de causar un impacte favorable sobre el medi ambient. Dins d’aquest gran grup es poden fer dues classificacions: les empreses amb bens i serveis que poden afegir-se a processos de producció existents, fent-los menys perillosos per al medi ambient o aconseguint algun benefici mediambiental (nucli principal del sector); i aquelles que produeixen bens i serveis que per ells mateixos són menys perjudicables per al medi ambient durant el seu procés de producció, en el seu ús o en la seva eliminació final (Román et al., 1998).

60

mediambientals no són les mateixes per als diferents sectors de la producció industrial. Transformar el “problema ambiental” en el “negoci ambiental” passa per resoldre problemes de vegades molt complexes, depenent del tamany de l’empresa, el seu grau de modernització, el seu nivell de tecnificació i, en alguns casos, de la seva situació geogràfica concreta.

En l’àmbit de les grans empreses multinacionals la reconversió ambiental no s’ha fet esperar i s’evidencia una tendència a invertir quantitats multimilionàries per a millorar l’entorn i van en augment els compromisos fermes dels seus directius per no agredir-lo en el futur61. En front d’aquest fet, les preguntes a plantejar-se són del tipus:

§ Succeeix el mateix en el teixit industrial català?

§ Es plantegen les pimes aquest tipus d’inversions?

§ Estan informades les pimes de les línies d’ajudes i subvencions al medi ambient que l’administració controla?

En el punt 1.2 d’objectius de la investigació, es fixa com a un dels objectius d’aquesta recerca el conèixer el volum de les inversions privades que estan realitzant les empreses catalanes en l’àmbit del medi ambient. Alguns estudis anteriors que en fan referència són:

§ La “Encuesta Cameral sobre Medi Ambiente en la Empresa Española”, del Consejo Superior de Cámaras de Comercio y Navegación de España, en la que es va analizar la situació a l’any 1993 i l’evolució de la percepció empresarial del medi ambient en el període 1988-1993.

§ L’estudi del MOPTMA (1992) sobre les despeses corrents i les inversions realitzades en matèria de medi ambient durant els anys 1989 i 1990 per certs sectors industrials especialment contaminants (centrals tèrmiques, ciments, química inorgànica, paper i cartró, ...)

§ L’enquesta realitzada per Coopers & Lybrand per la Fundación Entorno sobre la Gestión Mediambiental en la Industria Española l’any 1998 on es destaca que els centres ubicats a Catalunya són, amb diferència, els que majoritàriament han declarat realitzar algun tipus d’actuació mediambiental (veure Gràfic 2.1) amb un percentatge que representa el 28,7% dels centres enquestats62.

61

Alguns d’aquests casos estan recollits a Schmidheiny (1992).

62

En referència a aquest fet, l’ex Conseller de Medi Ambient de la Generalitat, el senyor Joan Ignasi Puigdollers, afirmava que el volum d’inversions realitzat en l’àmbit mediambiental a Catalunya en el període 1995-1998 va ser de 300.000 milions de pessetes; i que les empreses catalanes estaven en la línia dels països més avançats en matèria mediambiental, com poden ser Holanda o Alemanya (Catalunya Empresarial, abril 1999).

Gràfic 2.1: Percentatge de centres que realitzen inversions mediambientals